Santiago Rusiñol i els jardins de l’ànima

Santiago Rusiñol -Fulls de la Vida 2.jpg

En els llibres d’Història de l’Art trobareu escrit que Santiago Rusiñol (1861-1931) fou un dels líders del modernisme a Catalunya, un artista polifacètic que va difondre l’impressionisme i també que fou un dels grans protagonistes de la introducció del simbolisme franco-belga a Catalunya.

Santiago Rusiñol -Paroxismo del novicio 1897

Santiago Rusiñol -Paroxismo del novicio  1897

Modernista, impressionista, simbolista, pintor romàntic, … el que és cert és que, al costat del seu amic Ramon Casas, Rusiñol esdevé un dels artífexs de la renovació pictòrica catalana de finals del segle XIX i un gran dinamitzador de la cultura del seu moment.

Santiago Rusiñol -Café des Incohérents 1889-90

Santiago Rusiñol –Café des Incohérents 1889-90

Rusiñol, com altres pintors del seu temps, estava en contra dels plantejaments acadèmics que constrenyien la creativitat i va reaccionar contra el corrent pictòric imperant propiciant l’enllaç amb els grups pictòrics de París.

Santiago Rusiñol -Carretera en otoño 1888

                                Santiago Rusiñol –Carretera en otoño 1888

“Rusiñol i els artistes barcelonins de la seva generació sintonitzaven amb la modernitat del Naturalisme de París. Ell ja havia assumit l’estètica del Naturalisme al 1885.”

«Rusiñol mantingué sempre el substrat naturalista fins i tot quan es dedicava gairebé exclusivament a pintar jardins solitaris amb deix simbolista.»

Josep de C. Laplana ‘Santiago Rusiñol naturalista i simbolista místic’ 

Santiago Rusiñol -Paseo místico

                                   Santiago Rusiñol –Passeig místic a Montserrat

“A partir de 1897, quan viu a Granada i realitza algunes de les seves millors pintures de jardins, ja no deixarà de conrear aquesta temàtica, a València, a Mallorca, a Aranjuez; jardins romàntics abandonats que recorden un passat esplendorós i perdut.”

«Un gènere, aquest, que li permetria expressar el seu estat d’ànim a través d’unes representacions centrades en l’aspecte nostàlgic i melangiós de la natura.»

 «Grans genis de l’Art a Catalunya: Rusiñol» per Isabel Coll 2008

Santiago Rusiñol -Estany dels desmais

                                       Santiago Rusiñol –Estany dels desmais

«L’hora del capvespre era el moment del dia preferit dels pintors romàntics i els simbolistes. Com ells, Rusiñol va fer de la pintura, fins al final, un mitjà amb què evocar el seu estat anímic.» «Rusiñol, a partir d’un motiu qualsevol sap construir una visió intimista de la natura… prefereix espais tancats, íntims i closos abans que els espais d’amplis horitzons.»

Santiago Rusiñol -Jardins d'Aranjuez 1913

Santiago Rusiñol –Jardins d’Aranjuez 1913

“El caràcter simbolista dels elements naturals de Rusiñol es tradueix en aquesta vessant intimista de la seva pintura. El silenci que emana dels llacs ombrívols, dels estanys amagats o dels embarcadors melancòlics, representa el silenci i la quietud d’aquell moment de connexió amb la natura, però també ens dona la clau més purament modernista i decadent del jardí abandonat.”

Santiago Rusiñol Prats -Jardin del Palacio de Viznar

Santiago Rusiñol Prats –Jardin del Palacio de Viznar

“Rusiñol dedica la seva pintura gairebé en exclusiva al gènere del jardí, amb una visió extremament personal tant en la forma com en el contingut. No l’importa tant la representació fidedigna del jardí, sinó la representació de l’empremta que hi deixen l’home i el pas del temps.”  Mercedes Palau-Ribes ‘Santiago Rusiñol. Jardins d’Espanya’  Museu del Modernisme de Barcelona 2017

http://www.santiagorusinol.com/

Santiago Rusiñol -Jardín y alberca de Son Moragues del Archiduque Luis Salvador de Austria Mallorca 1903

                 Santiago Rusiñol –Jardín y alberca de Son Moragues Mallorca 1903

Los jardines que yo pinto son paisajes estilizados; son jardines que han estado artísticament arreglados por la mano del hombre. Por mis jardines solitarios han pasado las figuras y ha quedado su alma.” “Los jardines… llevan el sello del invento, revelan el carácter y las costumbres del pueblo que los ha creado, nos inician en los íntimos secretos de sus gustos; explican una tendencia o una escuela; son el arte de hacer arquitectura con los árboles y las plantas, y de expresar un instinto,una visión o un destello de la imaginación humana.”

Santiago Rusiñol

Rusiñol -Jardi senyorial o Jardí de Raixa Mallorca 1902

Rusiñol –Jardí senyorial o Jardí de Raixa  Mallorca 1902

Hi ha el desig del pintor de traduir la natura de forma sincera -que ens fa pensar en ‘la paraula viva’ de Maragall, de fer quadres que parlin a l’esperit de l’home i el facin experimentar sentiments i reflexionar.

Rusiñol -Brolladors del Generalife

Santiago Rusiñol –Brolladors del Generalife, Granada

“L’edició del 1903 del llibre amb planxes en color ‘Jardins d’Espanya’ té una introducció del mateix Rusiñol que és una font imprescindible per entendre allò que representà per a ell el tema del jardí. Hi ha una frase repetida després per tota la crítica —«[…] i és que els jardins són el paisatge posat en vers»— en la qual expressa que la seva idea de bellesa, de felicitat, no es fonamenta en la natura salvatge, sinó en un espai construït, compost com el del poema i on impera la llei de l’harmonia, de l’equilibri.”   Eliseu Trenc

Rusiñol -Brollador del faune Palma de Mallorca 1902

                                Rusiñol –Brollador del faune Palma de Mallorca 1902

D’aquest quadre del Brollador del faune digué Raimon Casellas que ‘suscita el sentiment d’esplendors apagats i de grandeses caigudes’

I d’ell digué Ramiro de Maeztu: Rusiñol es el rey de las visiones melancólicas. Son sus lienzos manantiales de versos y de acordes” 

Rusiñol -La verja

‘Pérez de Ayala va veure de forma clarivident que per a Rusiñol el jardí era el paradigma de la interioritat del subjecte tancat en la seva solitud i el silenci de la seva estança interior.’

‘Rusiñol i Casas van ser seguidors d’un dels corrents pictòrics de la pintura francesa, el naturalisme, que si havia representat un trencament molt fort a nivell temàtic amb l’academicisme, a nivell formal no havia adoptat la tècnica aleshores revolucionària de l’impressionisme…’

‘El jardí abandonat, i la seva pintura -primer de retrats parisencs de dones solitàries, malaltes, neurastèniques, perdudes en uns somniejos misteriosos, i després dels jardins d’Espanya-, conformen una de les visions més reeixides i més autèntiques del simbolisme català, juntament amb la de dos altres poetes pintors com ell, Adrià Gual i Alexandre de Riquer.’

Eliseu TrencRusiñol i la pintura europea’

Santiago Rusiñol -The morphine

Santiago Rusiñol –The morphine

Influenced by Impressionism, Symbolism and morphium, Rusiñol created some of his best-known works like “La Morfina” and “La Medalla”, became one of the few contemporaries who did not have a relapse after a morphine withdrawal treatment but experienced a significant change of his style and sujet afterwards. With a growing naturalistic approach, Rusiñol focused on the depiction of gardens and parks after 1899, usually devoid of humanity, and usually conceived en plein air…”    Dirk Puehl

Imagen 091

Santiago Rusiñol -Interior d’un safareig  1890  MNAC Barcelona

La naturalesa essencial de l’art

salvador dali -temptation of saint anthony 1946

Salvador Dali -Temptation of saint Anthony  1946

Herbert Read (1893-1968) com a poeta, redactor, crític literari i un dels escriptors més importants del món de les arts visuals, va abordar de manera eloqüent les possibilitats de les arts creatives com a forma fonamental del desenvolupament humà i va advocar per un sistema d’educació estètica.     John S. Keel

varo -les feuilles mortes 1956

Remedios Varo –Les feuilles mortes 1956

La naturalesa essencial de l’art no resideix ni en la producció per satisfer unes necessitats pràctiques, ni en l’expressió d’unes idees religioses o filosòfiques, sinó en la capacitat de l’artista de crear un món sintetitzat i conscient de si mateix, que no és el món dels desitjos ni de la fantasia, sinó un món compost per aquestes contradiccions, és a dir, una representació convincent de la totalitat de l’experiència. ”   Herbert Read

dulac_rub_vision

Edmund Dulac -Vision from ‘The Rubaiyat’  1909

“Podem dir que el desenvolupament artístic consta de dos processos: l’immediat i essencial que ha estat conegut sempre com a inspiració, i que, psicològicament, expliquem com un accés a les capes més profundes de l’inconscient; i un segon procés d’elaboració, en què les percepcions i intuïcions essencials de l’artista brollen d’una energia que pot trobar el seu lloc en la vida organitzada de la realitat conscient.  Herbert Read  Art and Society 1937

rufino tamayo -fraternidad o el fuego creador

Rufino Tamayo -Fraternidad o el Fuego creador

“Els nivells subconscients de la personalitat humana apareixen en el primer pla de la nostra consciència com imatges en els estats de somni o d’ensonyament. El conjunt d’aquestes imatges constitueix una forma d’expressió, un llenguatge que pot educar-se.”

Herbert Read  Education through Art (1943)

leon gilmour -let the living rise 1937 wood engraving

Leon GilmourLet the living rise  1937 wood engraving

El seu estudi Education through Art (1943) ha esdevingut un clàssic internacional sobre la teoria i la pràctica de l’educació artística.

“La funció més important de l’educació és la que te a veure amb l’orientació psicològica, i en aquest sentit revesteix gran importància l’educació de la sensibilitat estètica, aquella que abasta totes les formes d’expressió individual, literària, poètica i musical, i que hauria d’anomenar-se educació estètica, basada en l’educació dels sentits, d’una manera harmònica, per bé de constituir una personalitat integrada. ”  Herbert Read  Education through Art

georg netzband -the winner 1939

Georg Netzband  –The winner  1939

Segons Herbert Read, aquest llibre és el més important i profund de tots els que ha escrit en el camp de la crítica, la psicologia i la sociologia de l’art. El seu propòsit es basa en vivificar la tesi, formulada per primera vegada per Plató, segons la qual l’art ha de ser la base de tota forma d’educació natural i enaltidora.

simonetta martini -the boat 1998

Simonetta Martini  –The Boat  1998

En aquest llibre, Herbert Read tracta de justificar la importància i la transcendència de l’art en l’educació. El seu objectiu no és només l’educació artística com a tal, sinó la formulació d’una teoria que abasta totes les formes d’expressió literària i poètica (verbal), no menys que musical i auditiva, i constitueix un enfocament integral de la realitat, l’educació estètica. o sigui l’educació dels sentits sobre els quals es basa la consciència i, en última instància, la intel·ligència i el judici humans.

alex schaefer -bank of america sunset & vine, 2016

Alex Schaefer  –Bank of America Sunset & Vine  2016

Read considera que “… la concepció actualment acceptada de l’educació com a una col·lecció de matèries en competència, ensenyades per especialistes separats en aules separades, és tan grotesca que no pot respondre a cap principi d’organització, sinó més aviat a l’acumulació caòtica d’un procés històric no dirigit “

pere llobera -golden homeless 2007

Pere Llobera  –Golden Homeless  2007

I aquí tenim una definició de l’art feta per Herbert Read, un dels estudiosos de l’art més compromesos del segle XX:

«L’art és potser el camp en el qual l’individu pot reivindicar millor el seu particular sentit i visió de la vida, el seu propi ésser, ja que es fonamenta en la llibertat. L’art esdevé una drecera privilegiada per elaborar o per mantenir un espai propi, un espai psíquic per a reconquerir la posició de subjecte, així com per descobrir les capes subtils que constitueixen la realitat, ja que obre les portes de la percepció i alimenta el pensament creatiu, encoratja la transgressió i la crítica i dóna pas a noves formes de vincle social.»

paco pomet -rojo 2015

Paco Pomet  -Rojo  2015

https://www.todostuslibros.com/autor/herbert-read

Si per a mi, com aquest, no n’hi haurà cap!*

*Veure ‘Cant espiritual’ de Joan Maragall:  https://ca.wikisource.org/wiki/Cant_espiritual

la aurora

Lloem el fet d’estar vius sabent que la Creació es un regal. Un regal que molts no mereixen: són només caricatures d’éssers humans.

15 - 1 (2)

Sàdics, cràpules, depredadors que allò que toquen malmenen i que fer patir prenen per missió.

foto de ljubinka lepojevic

Colgats entre deixalles, fums tòxics, microones, antenes i motors se’ns vol arraconar, allunyant-nos de la possibilitat de fruir, lliurement, dels sentits corporals…

bonics tons de blau

…de gaudir de la carícia del sol, del vent i de les pluges, de la plena consciència de ser i estar viu, sol o acompanyat, en un món, aquest, com no n’hi ha dos.

R. Bonàs i Miró

la via làctia

Xilografia o gravat en fusta

La Xilografia és el sistema de gravat més antic. Quan parlem d’una xilografia o d’un gravat xilogràfic ens referim a un gravat realitzat mitjançant una planxa de fusta. La paraula prové del terme grec “xylon” -fusta- i del terme “grafos” -gravat. 

Sutra del diamant s. IX

Sutra del diamant -Any 868

“Es pot veure la fugacitat del món -una estrella a la matinada, una bombolla en el corrent, un llamp en un núvol d’estiu, un llum parpellejant, un fantasma, i un somni “

A l’Orient ja es practicava aquesta tècnica de gravat en relleu des del segle VII, primer sobre teixit i després sobre paper. El text imprès conegut més antic correspon a unes escriptures budistes que van ser impreses en l’any 868. Es tracta del Sutra del diamant.

Sanzijing -Xylograph China s. XIII-XIV

San Zi Jing  Xylograph  China s. XIII

The book contains many elements of culture and history and follows the Confuciane doctrine.  It dates from the Song dinasty (ca. 1280) and is attributed Wang Yinglin. 

“Estudiar sense reflexionar genera confusió. Reflexionar sense estudiar és font de desvaris.”

El llibre consta de només 356 frases, totes elles de tres caràcters, les quals s’agrupen al seu torn en seqüències de quatre frases i, per tant, dotze caràcters. Els caràcters sisè i dotzè de cada seqüència rimen entre ells.

Marco Polo -gravat al boix Nuremberg 1477

Marco Polo –gravat al boix Nuremberg 1477

‘A Europa la introducció de la xilografia fou molt més tardana i, tot i que els primers testimonis que es conserven són del segle XIV -jocs de cartes, estampes religioses i calendaris-, cal esperar fins al segle XV, amb la difusió del paper, per parlar de la veritable expansió de la xilografia.’

El Centurión y dos soldados ca. 1370

El Centurión y dos soldados ca. 1370

“En Europa las primeras xilografías fueron naipes, seguidas de estampas religiosas, como la famosa de San Cristóbal, impresa en 1423 y considerada como la más antigua xilografía datada.

Xilografía de San Cristóbal 1423

Xilografía de San Cristóbal  1423

Aparte su valor artístico, el grabado en madera tiene un interés histórico, por cuanto después se inserta a los manuscritos y más tarde acompaña a los incunables, haciéndose tipográfico a fines del siglo XV para ilustrar las primeras ediciones que inicia las artes de la imprenta.”

http://www.uchile.cl/cultura/grabadosvirtuales/apuntes/grabado.html

Dürer -Peasant Couple Dancing detail 1514.jpg

Dürer –Peasant Couple Dancing  1514 detail

“La gran expansió de la xilografia es produí en el segle XV, sobretot a Alemanya, on destaca la figura d’Albrecht Dürer. També cal tenir en compte l’obra de Lucas Cranach i ja en el segle XVI la de Hans Holbein. Al segle XVII, el gravat en fusta va entrar en una etapa de declivi en ser desplaçat de mica en mica pel gravat en metall.”

Holbein -La abadesa 1538

Holbein –La abadesa 1538

Les maîtres Dürer, Baldung Grien et Cranach l’Ancien, entre 1498 et 1518, sont à l’origine de l’essentiel des chefs-d’oeuvre dans l’art de la gravure.

Hans Baldung Grien -The lamentation 1515

Hans Baldung Grien -The lamentation 1515

Tècniques del gravat  -La matriu que s’utilitza és un tac de fusta pla i ben allisat. La superfície es grava de manera que traiem fusta allà on volem deixar el blanc i deixem en relleu les parts on després aplicarem la tinta.

Sesshu Toyo -Landscape

Sesshu Toyo  –Landscape s.XV

El ukiyo-e és el tipus més conegut de gravat japonès mitjançant la impressió amb planxes de fusta.

Veure:  http://www.gelonchviladegut.com/ca/glosario-del-grabado/#BWords

  • Francesc Fontbona -La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923 Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1992

“Majors secrets penso ensenyar-te”

Fragment , en vers, del llibre de l’escriptor aràbic Sidi Hamete Benaljelli

Espai espaiet seguia el seu camí

que no era altre sinó cell

que cada nou pas imprimia.

Gustave Doré -Ilustración para El Quijote (2)

Caminà tot aquell dia

sense que li passara res

que contar-se pogués.

Gustave Doré -Ilustración para El Quijote (5)

Heu vist qui tingui més alè

en la perseverança

que eixe andant cavaller?

Gustave Doré -Ilustración para El Quijote (3)

La fonda on posar remei

a les seves necessitats

fou l’estrella que el menà

al portal del seu Betlem:

Gustave Doré -Ilustración para El Quijote (4)

les donotes foren dames,

el pa negre pa blanc

l’abadejo truita

i el taverner castlà.”

Gustave Doré -Ilustración para El Quijote (7)

– I digué al seu escuder

més mercès puc fer-te

i majors secrets penso

encara ensenyar-te” 

Doré -Don Quixote 1

 Il-lustracions de “L’ingénieux hidalgo Don Quichotte de La Manche.” Traducción de Louis Viardot, con dibujos de GUSTAVE DORÉ grabados por H. Pisan. Tomo primero y segundo. París, libreria de L. Hachette et Cie. 1863

Veure:

https://donquijotepasoapaso.wordpress.com/category/ilustraciones-del-quijote/

http://www.donquijotefilm.com/universo-don-quijote/temas/la-cocina-en-el-quijote/

Eugène Boudin, pintor de platges i cels

Boudin -Pêcheur a Vilerville vers 1862

Toute sa vie Eugène Boudin s´est attaché à peindre des sujets liés à la nature et à la Normandie, en particulier les plages et les ciels de la côte normande.

Eugène Boudin (1824-1898) és bàsicament autodidacta, tot i haver assistit a uns quants tallers, i rebutja el romanticisme en pintura: “Els romàntics han tingut el seu dia. Ara hem de buscar les belleses simples de la natura ” escriu el febrer de 1856.

Boudin -Les Roches Noires Trouville 1863

BoudinLes Roches Noires  Trouville 1863

“En totes les seves obres sorprèn l’aspecte meteorològic: el lloc que atorga als cels, els tons elegits que reflecteixen una realitat vista i viscuda pel pintor, tot ens mostra que per Boudin no es tractava de transformar un quadre en “bellesa”, sinó de plasmar la realitat al través de les seves belleses, ja siguin lluminosament assolellades o cobertes de núvols que li permeten totes les subtileses cromàtiques.”     Daniel Couty

Boudin -Soleil couchant vers 1863 pastel sur papier beige

Boudin -Costa y cielo, pastel sobre papel entre 1888 y 1892

‘No oblidem que va néixer en l’època romàntica i que, tot negant-se a participar en cap escola, va poder triar i freqüentar aquells creadors que anaven forjant la modernitat de la segona meitat del segle XIX. Amb habilitat, intel·ligència i talent, va saber navegar entre aquests dos corrents.’

Boudin -Personnages sur la plage à Trouville, soleil couchant 1869

BoudinPersonnages sur la plage à Trouville, soleil couchant 1869

Els seus models van ser els mestres holandesos del XVII, pintors que li agradaven per la forma en què sabien representar el cel i els núvols. També coneixia la pintura veneciana del XVIII, especialment la de Tiepolo i Guardi, la influència dels quals és evident en les seves escenes de platja.

Boudin -Approching storm 1864

Eugène BoudinApproching storm  1864

“Un pintor que també busca l’expressió fidel dels paisatges de la seva terra i de la seva infància, uns paisatges que li desperten admiració, tal com ho escrivia en el seu diari el 12 de desembre de 1854: “He sortit aquesta tarda: resplendia el sol. Era una festa; desitjava provar una mica d’aquest dia esplèndid…”     Josep Pericot

Boudin -Pêcheuses sur la plage de Berck Washington National Gallery 1881

BoudinPêcheuses sur la plage de Berck  1881

Monet considerava positivament l’obra del seu col·lega: “Els seus esbossos, fills del que jo en dic la instantaneïtat, van arribar a fascinar-me.” També Baudelaire, al contactar amb Boudin a Honfleur l’any 1855, comentava: “Els seus estudis tan ràpids i fidelment esbossats, partint del que hi ha de més inconstant, de més inaprehensible en la forma i el color, de les onades i els núvols…” 

Boudin par Baudelaire

Malgrat la negativa de Boudin de comprometre’s amb un corrent o escola, va participar en la primera exposició impressionista de 1874, degut a la insistència de Monet.

Trois affirmations définitives de Monet: «Je dois tout à Boudin» et «Je considère Eugène Boudin comme mon maître» que confirme le «Si je suis devenu un peintre, c’est à Boudin que le dois».

Boudin Eugene -The beach at Trouville 1864

Eugène BoudinThe beach at Trouville 1864

«Je ferai autre chose, mais je serai toujours le peintre des plages»

Faré altres coses, però sempre seré el pintor de les platges”.

“Quan va escriure aquestes paraules en 1865, Boudin estava lluny de ser un artista reconegut. Segons Baudelaire les platges de Boudin sorprenen per la seva ‘modernitat’. Un segle i mig després, no han perdut res del seu frescor ni de la seva llibertat d’execució.”      Laurent Manœuvre

Boudin llibre

La ferme de Saint-Siméon

La ferme Saint-Siméon és un edifici del segle XVII situat a les altures de Honfleur, Normandia. És famós per haver estat a la meitat del segle XIX el lloc de trobada de molts pintors, tant impressionistes com pre-impressionistes. Eugène Boudin, ell mateix nascut a Honfleur,  es va acostumar a venir a descansar en aquest lloc tranquil i bucòlic a partir de 1854.

Eugène Boudin -La ferme Saint-Siméon 1860

Eugène BoudinLa ferme Saint-Siméon 1860

Al final de la seva vida, recordant aquells dies, Boudin va escriure: “Oh! Saint-Simeon, hi haurà una bella llegenda per escriure sobre aquest hostal! Quantes persones hi han estat, i algunes famoses, seguint les meves passes”.

Més de trenta pintors freqüentaren el lloc on els artistes vivien I compartien les seves experiències amb total llibertat.

Adolphe-Félix Cals -Scène de la vie quotidienne des peintres installés à la ferme St-Siméon

Adolphe-Félix Cals -Scène de la vie quotidienne des peintres installés à la ferme St-Siméon

En 1862, Claude Monet va venir a acompanyar Boudin en els seus passejos per la costa de Normandia i va compartir amb ell la pintura a l’aire lliure.

Entre els artistes que venien a pintar a Honfleur, sota aquesta llum incomparable, trobem a Courbet, Corot, Daubigny, Frédéric Bazille, Eugène Isabey, Eva Gonzales…

Boudin -Les buveurs à la ferme St. Simeon Jongkind, Van Marcke, Monet y el padre Achard, acuarela 1862

Boudin -Les buveurs à la ferme St. Simeon Jongkind, Van Marcke, Monet y el padre Achard. Acuarela de 1862

“L’un des premiers peintres à prendre son matériel et à sortir à l’extérieur de son atelier s’appelait Eugène Boudin.  Comme il était originaire du Calvados et vivait à proximité de l’océan, sa nature était essentiellement maritime.

Comme élève, il avait le jeune Claude Monet (1840-1926): «Au lieu de brosser de jolis tableaux de genre, il s’était mis à faire des études en plein air. Tout ce qu’il rapporta de Paris était la conviction que : “les romantiques ont fait leur temps. Il faut désormais chercher les simples beautés de la nature, la nature bien vue dans toute sa variété, sa fraîcheur.” Cette conviction, Boudin souhaitait à présent la communiquer à son jeune élève, et Monet la partagea bientôt, car non seulement il regardait travailler Boudin, mais il profitait encore de sa conversation.”

Claude Monet -The Boat Studio

Claude Monet –The boat studio

Boudin avait à la fois un œil sensible et un esprit clair. Il savait exprimer ses observations et son expérience en paroles simples. Tout ce qui est peint directement et sur place, disait-il, par exemple, a toujours une force, une puissance, une vivacité de touche qu’on ne retrouve plus dans l’atelier.”   J. Rewald

LES PRIMAVERES ÀRABS i els seus precedents

Primaveres àrabs 2

Riots in Egypt

“Actualment la impotència és l’emblema de la desgràcia àrab. Una impotència per actuar i afirmar la teva voluntat de ser, encara que això fos només una possibilitat, davant l’Altre que et nega, et menysprea i avui, novament, et domina. Impotència per fer callar el sentiment de que no ets més que una peça insignificant en el tauler planetari, quan la partida s’està jugant a casa teva “.

Samir Kassir, periodista libanès.

No foreign intervention

Libya: No foreign intervention

No busqueu aquí reafirmar els punts de vista gastats i grapejats que han anat escampant els periodistes portaveus del sistema neolliberal imperant. No. En tot cas podreu contrastar les seves pseudo-informacions amb aquestes senzilles i curtes explicacions que ara us transcriuré i que volen anar als precedents d’aquells fets, a l’arrel del malestar innegable de la joventut dels països àrabs i de les seves gents instruïdes, que han de suportar règims autoritaris i corruptes amb la total acquiescència i complicitat d’Occident.

Protests in Bahrain are attended by up to a quarter of the island state's population

Protests in Bahrain are attended by up to a quarter of the island state’s population

Segons un informe del grup consultor Geopolicity, les revolucions populars de la Primavera Àrab han costat a Líbia, Síria, Egipte, Tunísia, Bahrain i el Iemen gairebé 40.000 milions d’euros en pèrdues del seu Producte Interior Brut i de les finances públiques en general.

opec_dees

Middle East riots by Global Oil Elite  http://ddees.com/

El petroli ha estat un factor clau. “Els que exporten guanyen, els que importen perden”, diu el document. Síria és el país el sector econòmic del qual s’ha vist més afectat per les revoltes, amb unes pèrdues de productivitat estimades en 19.700 milions d’euros, segons dades del Fons Monetari Internacional (FMI) recollits per l’informe. La major part de les pèrdues s’ha registrat en l’àmbit de les finances públiques. El segueix Líbia, amb pèrdues totals de 10.200 milions d’euros i Egipte, amb gairebé 7.100 milions.

Per contra, l’informe apunta que els regnes àrabs que no s’han vist afectats per les revoltes, com Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs Units –on el benefici públic ha augmentat un 31, 8 per cent- han millorat els seus ingressos en el mateix període.

Revoltes a Iemen

Revoltes al Iemen

Una de les primeres causes del malestar és el sentiment d’injustícia i d’impunitat envers els crims perpetrats per l’Estat sionista d’Israel.

“Al món àrab, els líders de la majoria dels estats són titelles que no tenen força de voluntat de manera que, per mantenir-se al poder a qualsevol cost, no tenen més remei que obeir als seus amos occidentals i mantenir-se en silenci davant els crims dels sionistes “.

“L’extermini de la població palestina a la Franja de Gaza comès pel règim israelià va ser facilitat pel suport de les potències occidentals, així com pel silenci i immobilisme dels líders reaccionaris àrabs.”

“Els esdeveniments ocorreguts a Gaza i els crims perpetrats pel règim israelià contra civils palestins són “un document viu “que mostren al món la nul·litat de totes les al·legacions dels defensors dels Drets Humans.”

D’un article al diari iranià “Jomhuri Eslami” (La República Islàmica)

Primavera-arabe

Però la causa principal és l’evidència del joc brut que practiquen les grans potències encapçalades pels Estats Units d’Amèrica -la política exterior dels quals és controlada i dirigida per Israel**-, Anglaterra amb el seu Secret Intelligence Service conegut com M16, i el paper de tots ells en la creació i extensió del terrorisme. Vegem. Retrocedim uns quants anys.

Riots in Tunis

LA FI DEL COMUNISME SOVIÈTIC REQUEREIX un NOU ENEMIC GLOBAL: el TERRORISME   per Lloyd de Mause  

“Després de l’elecció de Gorbatxov l’any 1985 com a secretari general del Partit Comunista, immediatament va declarar que el seu objectiu era “l’abolició de les armes nuclears [per l’any 2000 i] una Unió Soviètica democràtica en pau amb Occident”. Això va suposar un terrible problema per als Estats Units. Quan George H.W. Bush pare es va convertir en president, Gorbachov “es va alçar al podi de l’ONU i va oferir un retall unilateral de 500.000 soldats de l’exèrcit soviètic” i “va prometre que no començaria mai una guerra calenta contra els Estats Units”

Bush” va declarar que els Estats Units havien guanyat la Guerra Freda … però a Amèrica encara es desenvolupaven, construïen i desplegaven més armes. Per utilitzar contra qui? Per protegir els Estats Units de què?

Tot i l’augment de la despesa militar de Reagan a 1.6 bilions de dòlars, H.W. Bush va declarar que els Estats Units es trobaven «febles i desintegrats» i aviat va inventar un nou enemic global dels Estats Units d’Amèrica: el terrorisme.

22963

“Quan van ocórrer els atemptats terroristes del 11 de setembre, George W. Bush fill, va coincidir amb l’opinió de Donald Rumsfeld que eren “una benedicció disfressada”, atès que la qualificació d’aprovació de la feina de Bush com a president es va elevar fins al 90 per cent. “Porteu-los”, va dir Bush, ja que els terroristes mundials reemplaçarien al comunisme global com a enemic, “transformant l’Iraq en un camp de reclutament i entrenament per al terrorisme islàmic”.

“Tot i que els Estats Units havien estat enviant a l’Iraq durant molts anys milers de milions de dòlars en equipament militar, incloent l’urani i el plutoni, la nova tècnica de trencar cases familiars i de matar vora un milió de dones i de nens iraquians innocents durant la Guerra del Golf i durant els anys de sancions que van seguir, tot això “va ser gravat a foc en la ment dels àrabs i dels musulmans de tot arreu” i va provocar atacs terroristes contra els nord-americans, centrats a l’Orient Mitjà, però que es van estendre als grups terroristes de tot el món sota la tasca declarada de Condoleezza Rice, que va dir “és feina d’Amèrica canviar el món a imatge pròpia”.

Peons de l'Imperi

“La promesa de Saddam de treure les seves tropes de Kuwait de manera pacífica va ser rebutjada per George W. Bush, qui va declarar: «Nosaltres hem de tenir una guerra.» Tal com ho va dir The New Republic: “Saddam Hussein va fer un favor al món per la invasió de Kuwait “. El New York Post també va dir: “Gràcies, Saddam. Necessitem això”

El mercat de valors es va disparar. Bush va dir que ara era “optimista sobre Amèrica”. La invasió de l’Iraq era “com atacar una serp per a fer-la atacar” i “augmentaria les oportunitats” de que els Estats Units fossin atacats. La majoria dels ‘terroristes’ iraquians eren ex personal de l’exèrcit iraquià, que Bush va ordenar desmilitaritzar per tal que es convertissin en l’enemic adequat dels Estats Units. Com va dir Kenneth Timmerman: «Saddam Hussein era la nostra creació, el nostre monstre. El vam construir i després vam intentar desmuntar-lo.»

15 - 1

“Com va admetre Dick Cheney el 2002: «Quan el gran enemic d’Estats Units va desaparèixer sobtadament, molts es van preguntar amb quina … amenaça global [ens enfrontaríem] … Tot això va canviar fa cinc mesos. Coneixem l’amenaça i el nostre paper ara és clar». Ignorant les moltes contradiccions inexplicables que envolten els atacs del 11 de setembre, Bush i els seus ‘neocons’ van començar les seves guerres, primer a Afganistan i després a l’Iraq.”

16 - 1

“El president Bush fill va publicar una nova estratègia de seguretat nacional on es deia que el terrorisme “va obrir grans i noves oportunitats” per al comandament global. Les despeses militars dels U.S.A. van augmentar més que la resta del món; la guerra de l’Iraq costant més de $ 3 bilions, matant a 2 milions de persones i produint més de 4 milions de refugiats, més la creació de desenes de milers de nous enemics. A l’Iraq, els Estats Units van permetre que es lliuressin més d’un milió de tones de fusells i explosius als terroristes. Bush va anunciar que l’exèrcit nord-americà podria ara “establir una supremacia global” amb un arsenal nuclear mundial “preparat per a colpejar en qualsevol moment i en qualsevol racó del món”.

Els paràgrafs anteriors s’han extret del capítol “Global Wars to Restore U.S. Masculinity”, del llibre “The Origins of War in Child Abuse” by Lloyd de Mause

Eva-Bee-illustration ISIS -USA

Eva Bee illustration  ISIS -USA

Altres reflexions interessants abans d’acabar amb aquest tema:

Aquel que cree que nunca sería capaz de meterse en la piel de un “terrorista” debería leer “La muerte de un embajador” de Ryszard Kapuscinski, sobre la Guatemala de la época de la guerra fría. (Los militares guatemaltecos exterminaron 200.000 personas)

“… como a los combatientes palestinos que organizan acciones armadas… después del 11 de Septiembre de 2001 a hombres así se los suele llamar “terroristas” a todos, al por mayor. Hace años se los llamaba “rebeldes”, “partisanos”, “guerrilleros”…

El rebelde o el guerrilero es alguien que puede tener y esgrimir razones. El terrorista es un asesino que no merece ninguna comprensión. La lengua cambia nuestra percepción del mundo…”   Artur Domoslawski

U.S. military presence

                                       Països amb presència militar americana

Howard Zinn, representant de la “consciència noble del poble dels E.E.U.U.” diu en el seu llibre “Sobre la guerra. La paz como imperativo moral” 

Nuestros enemigos mas mortíferos no se ocultan en cuevas y campamentos en el extranjero sino en las salas de juntas de las empresas y en las oficinas gubernamentales: allí se toman decisiones que condenan a millones de personas a la muerte y a la miseria, no de forma deliberada sino como daño colateral en la búsqueda del dinero y el poder.

Todos los caminos conducen a Israel

Todos los caminos conducen a Israel

Qué razón tenía David Grossman cuando dijo en su artículo “El miedo de Israel a desaparecer del mapa (El País 17/02/08) que Israel es hoy un país turbio que ha perdido la compasión, que se ve atrapado por la maraña urdida por sus propios errores e incapacidades, y que ha sido derrotado por el terrorismo, porque es el terror lo que guía ahora en Israel cada idea, cada acción, cada perspectiva de futuro.”

…depende de él dar un paso definitivo y radical para salir de esta espiral en la que está ahogándose. …o corta su brazo hasta la parte sana, o se pudrirá todo el resto irremisiblemente. Hoy, toda acción de Israel, concebida sólo como acción militar y represora, es una derrota, por mucho que le encuentre una justificación legítima (que la tiene, aunque carece de crédito)”

Adolfo García Ortega

**“The Israel Lobby and U.S. Foreign Policy” by John Mearsheimer, professor of Political Science at the University of Chicago and Stephen Walt, professor of International Relations at the Kennedy School of Government at Harvard University