‘The fallen angel’ o Iblís, l’àngel rebel

Mikhail Vrubel -Demon Overthrown 2

Mikhail Vrubel -Demon Overthrown -Демон поверженный

Iblis cau en aquest baix món. Un món baix sí, comparat amb l’alçada del setè cel, però bell, amb la bellesa de la llum que es diu emanava del rostre de l’àngel rebel.

Per ventura no era ell l’àngel més perfecte, aquell que no es va conformar amb els seus propis atributs i va exigir de Jahvè els atributs divins?

Angel rebelde del siciliano Buemi en La Habana

‘Angel rebelde’ del siciliano Buemi en La Habana

Iblís cau a la Terra i arrossega amb ell un remolí d’àngels per ell seduïts, però aviat es recupera i en aquest paradís retrobat comença a sembrar confusió supèrbia i ambició entre les  criatures que allà habiten.

Bruegel -The Fall of the Rebel Angels detail 1562

Bruegel -The Fall of the Rebel Angels 1562 -detail

Estableix sectes que, en nom de Déu, abusen del seu poder sobre homes i dones. Ennuvola la seva visió i la entenebreix amb imatges de maldat i perversió. Estableix Reis corruptes, Exèrcits amb els seus generals, Estats amb els seus ministres, amb els seus policies i els seus nius d’espies i per fi estableix Bancs, amb el seu diner brut que greixa els uns i taca els altres.

Frans Floris -The Fall of the Rebellious Angels Flemish 1554

Frans Floris -The Fall of the Rebellious Angels  1554

Al.lah, el Déu, li havia dit: “Fuig d’aquí, surt i perd-te en aquell planeta blau, i sàpigues que crearé un lloc infernal per a tancar eternament tots aquells que et segueixin.”

-“Veuràs que els que em seguiran seran majoria, i et penediràs d’haver creat aquesta odiosa criatura anomenada home” -es va vantar Iblís, orgullós i segur d’ell mateix.

Gustave Doré -From Paradise lost

Gustave Doré -From ‘Paradise lost’

-‘Baixa d’una vegada. Ves-te’n ja, no et vull veure més en aquests meus regnes de llum i de pau’ -va contestar un Yahvé tot irritat – i una forta bufada va fer caure l’àngel rebel per l’espai, rodolant avall, fins que va anar a parar sobre l’herba acollidora d’una verda prada, prop d’un rierol.

John Martin -Satan Presiding at the Infernal Council, c.1823–27

John Martin -Satan Presiding at the Infernal Council, c.1823–27

-‘Això és millor del que pensava’ -es va dir- ‘aquí establiré meus regnes d’horror i de guerra contínua i veurà Déu com de feble i perversa és aquesta criatura que ha engendrat i davant la qual pretenia que jo m’inclinés.’

Angel rebelde en Madrid (3)

Ricardo Bellver -‘Monumento al ángel caído’  Madrid

‘Déu es penedirà d’haver-la creat i segurament em perdonarà. Així, quan aquesta espècie roïna haurà desaparesacut, quan aquest gènere humà ja no existeixi, tornaré a gaudir dels seus eterns favors. No hi ha altre Déu sinó Ell. 

لا إله إلا الله

The Fall of the Rebel Angels, Anonymous s. XIV

The Fall of the Rebel Angels, Anonymous s. XIV

I’m not sure that Allah did get angry -do you have any evidence to support this claim?

I checked the Qur’anic verses about Iblis, and there’s no reference to Allah being angry. In any case, I think the question is to ask why Iblis did something that led him being forced to leave Heaven. The answer is that he let his emotions -in particular, pride, prejudice and jealousy- lead him. He assumed that he was superior to Adam because he was created from fire.

Waleed Kadous, Student of Islam

John Martin -Fallen Angels in Hell 1841

John Martin -‘Fallen Angels in Hell’  1841

” Iblis himself recognizes the Lordship of Allah, but wants the human being to forget it “ Nouman Ali Khan

This is exactly what Allah says in verse 4:76. “Believers fight for Allah, unbelievers fight for evil, so fight against the friends of Satan.” This verse literally divides the world into two camps -the world of Islam and the world of Satan or Kufr; i.e., Dar-al-Islam and Dar-al-Harb. 

Odilon Redon -Fallen angel-1872

Odilon Redon ‘Fallen angel’  1872

“En el cristianismo, Satán es el mayor representante del mal y se plantea una adversidad con el bien, Dios. Originalmente, llamado Lucifer (Luzbel, portador de la luz) era uno de los ángeles más hermosos, servidores de Dios, jefe de los Querubines pero, contando con posibilidad de elegir, cayó en la tentación y envidió la adoración que le brindaban a Dios; quiso ser como él. “¡Cómo has caído del cielo, Lucero, hijo de la Aurora! Has sido abatido a la tierra dominador de naciones! Tú decías en tu corazón: “escalaré los cielos; elevaré mi trono por encima de las estrellas de Dios; me sentaré en el monte de la divina asamblea, en el confín del septentrión escalaré las cimas de las nubes, semejante al Altísimo” (Is 14:12-14).

GustaveDore Paradise Lost  Satan Profile

Gustave Doré  ‘Satan Profile’  from  Paradise Lost

“En grabados famosos como los de Gustave Doré, Satanás es representado antes de su caída como un ángel bellísimo, resplandeciente con tanta hermosura que a duras penas se le puede representar en toda su belleza natural…Pero estas son representaciones humanas de algo que está ocurriendo en otro plano existencial, en otro universo completamente diferente al nuestro… Lo que se está tratando de representar es una caída espiritual, una conversión total del Bien hacia el Mal o, peor aún, del Bien total hacia el Mal total. Se trata de un ser que habiendo estado en la presencia del mismo Dios termina abrazando lo que se considera más vil, lo más abyecto, lo más cruel, lo más repugnante, lo más horrible, lo más obscuro entre lo más obscuro de las bajas pasiones, haciendo suyo el odio, la traición, la envidia, el homicidio, la mentira, en fin, todo lo que contraviene todos los mandamientos del Decálogo, deleitándose sobremanera en provocar a otros dolor y locura en grado extremo.”

Us he fet un resum d’un àrid text del Sr. A.Martínez, expert en ‘dimoniologia’

Peter Paul Rubens -Study for the Fall of the Damned, c.1614-18

Peter Paul Rubens -Study for the Fall of the Damned, c.1614-18

Islam does not believe in fallen angels. In Islam, we believe that angels are a creation of Allah completely different from humans. Angels have no free will. They obey Allah completely with no dissent and do His bidding. They are created from light.. There is another creation of Allah, the jinn, who are known in many cultures. The jinn were created of smokeless fire and the most famous jinn was Iblees. Iblis was a jinn of high status who spent much time in the company of angels. When Allah created Adam, upon him be peace, he commanded all the angels to prostrate to Adam. Iblis, who was among the angel at that time, refused to do so out of pride. It was this pride that was his undoing and Allah banished him and that is how he became known as Shaitan.”

Umm Abdel Hamid

RB_Santiago de Santiago- Escultura de Luzbel o àngel caigut

Santiago de Santiago- Escultura de Luzbel o l’àngel caigut  Foto de R.Bonàs Miró

El garrofer

“El garrofer és un arbre que per a viure bé ha de veure el mar”  diu Josep Pla, però no hem de fer un cas excessiu de les seves ’boutades’ ja que de garrofers sans i hermosos n’hem vist a moltes vessants de les serres catalanes, això sí, no gaire lluny del mar i a no gaire altitud.

Garrofer a Tossa de Mar

Garrofers a Tossa de Mar

“El garrofer va arribar a casa nostra de la mà dels àrabs. Actualment el paisatge de garrofers s’estén des dels Països Catalans, per tot el nord’Àfrica fins les terres de Llevant i Xipre, arribant a l’Àsia Menor. Les seves arrels profundes converteixen el garrofer en un arbre extremadament resistent.”

http://amicsarbres.blogspot.com/2008/08/el-garrofer-caigut-en-loblit.html

Garrofes 2

El garrofer proporciona una delitosa ombra molt apreciada pels animals i per aquelles persones que encara conserven un lligam amb la natura.

Vall de Vernissa -A l'ombra del garrofer

Vall de Vernissa -A l’ombra del garrofer

Aquest arbre, amb fulla de color verd molt brillant, desenvolupa una activitat que redunda en la defensa del sòl i potencia l’equilibri hidrogeològic.

RB_Garrofers barranc del Celio (1)

RB Garrofer del barranc del Celio

‘Tots els verds i només un blau, el dia llisca pel cos del garrofer i se l’engoleix la fullaraca del terra /La serp es belluga quan l’atrapa l’ombra i les mosques li xuclen les escates.’

https://pacomurall.com/2014/07/15/lombra-del-garrofer-narcopoema/

RB_Garrofer a Bitem

Garrofer a Bitem

‘Ressegueix amb la mà plana les protuberàncies de l’escorça sense adonar-se que una llàgrima se li escola galta avall. El seu patrimoni. Recorda com cada any guardava unes quantes garrofes per als camells dels Reis. Son pare havia fet el mateix.’     Gemma Pellissa

http://www.nuvol.com/opinio/el-garrofer/

Garrofer al terme de Xiva

Aquest vent que apareix

i desapareix sense avisar,

com els mals moments arriba

i, al cap de poc, se’n va.

Però torna,

insistent i regular,

i un bon dia fa tombar

la fulla més resistent

de garrofer o d’alzinar.

R.Bonàs i Miró, del llibre ‘L’Emir de Tortosa’

Arrels de garrofer

Sobre la poesia i els poetes -algunes reflexions

Potser algun dia, la poesia ja no serà expulsada de la ‘res pública’ sinó que formarà part del mateix exercici del poder, contribuint a sensibilitzar els éssers humans davant la crueltat i la injustícia.

Francisco Bores -Litografía

«La poesia és moltes vegades una zona neutral entre els boigs i els qui no ho són o que ho són d’una manera passadora. En la poesia se’n troben les dues menes, la del manicomi i la de fora, i és per això que la poesia reflecteix aquell estat animal o diví, de somni, de subconsciència i d’esmicolament de principis.  I és per això que Plató, poeta formidable, volia esbandir de poetes la seva república…» *

Rafael Barradas -Composición vibracionista 1917

La cita anterior és treta d’un article d’en Josep Maria de Segarra i té el to irònic i burleta característic del poeta, que ens serveix per a encetar de manera lleugera el tema de la funció social de la poesia i del discurs poètic. Tema que aquí ens glossa, de manera més profunda i assossegada, la veu crítica de la professora Dolors Oller:

«Clàssics o romàntics, hermètics o entenedors, realistes o superrealistes, si el poeta és conscient del seu paper, el seu cant, essent com és tan personal i singular, arriba a ser l’expressió formalitzada dels fils que mouen els sentiments i els pensaments unànims.»

J. Ponç, -El juglar 1950

I per a que quedi més clar ens cita una reflexió de J.V. Foix:

«La tasca del poeta és alliberar-se ell mateix en el cant, i és d’aquest alliberament que la comunitat, de retop, es beneficiarà… La seva expressió serà una realització individual o una comunicació. S’expressarà ell mateix, o ens expressarà a tots o procurarà d’expressar els fets o el misteri… L’obra del poeta -forjador, endeví o mèdium-, en l’accepció més pura, tendeix sempre a expressar l’universal.

Clàssic o romàntic, la precisió del seu missatge es deu a la seva presència humana.»**

07 lugris

Eugenio Granell -El Rey y la Reina buscan a Marcel Duchamp 1957

Segons la professora Dolors Oller «si la poesia de Rimbaud i de Mallarmé, a través d’una objectualització disgregada i simbòlica del llenguatge, és una poesia d’orats, en la poesia de Valéry, Ungaretti, Carles Riba, Guillén -i el mateix Foix- hi trobem sobretot l’esforç intel·lectual per a superar la realitat a través de la conceptualització metafòrica del llenguatge, una poesia de savis.» ***

Així, entronquem amb la cita del començament, quan Segarra ens diu que la poesia és una zona neutral «entre els boigs i els qui no ho són o que ho són d’una manera passadora», amb aquesta altra d’Oller sobre la diferència entre una «poesia d’orats i una poesia de savis»

Josep Guinovart -Homenatge a León Felipe 1991

Oller considera que J.V. Foix és un dels poetes claus dins l’evolució continua de la nostra tradició poètica, una d’aquelles veus que han aconseguit «que la poesia catalana sigui vàlida per a la formació i formalització del pensament i de l’experiència humana» fent del seu cant «el testimoni just i necessari de la seva presència en el món.»

J.V. Foix, amb la seva voluntat de síntesi i d’integració, amb la seva retòrica, troba la manera de transformar el vell i fer possible el nou, permetent així «que la poesia d’aquesta època traspassés el bosc dels simbolismes cada vegada més purs, cada vegada més hermètics.»

Remedios Varo -La faim 1938

«La forma en verso tiene que haber sido extremadamente útil para la memoria antes de la aparición del lenguaje escrito -y la memoria de los bardos y los primitivos narradores tiene que haber sido prodigiosa.»   T.S. Eliot -’La función social de la poesia’ en Sobre la poesia y los poetas

T.S. Eliot

El poeta com a desxifrador d’enigmes

Cada poeta destil·la, en el llenguatge literari, la seva pròpia capacitat de comunicació, el sentit de l’essència de la paraula poètica, el seu valor simbòlic i la seva capacitat connotativa, tot allò, en resum, que conforma la particular visió del món que ens ofereix en les seves experiències i que dona un sentit únic a la relació inevitable de l’ésser amb la realitat exterior que l’envolta i que, en últim terme, ens remet a la consideració artística i espiritual de l’home.

René Magritte -The fanatics 1955

Diferents formes de descriure una realitat en la qual, el poeta, hi és present.

Vemos cómo se funden

Con el aire y se ciernen

Y ahondan, confundidos,

Lo eterno, lo presente.”

Jorge Guillén

Jaume Plensa gravat

Com aquest poema de Jaume Bofill i Mates, del llibre Somnis, del que diu Josep Maria de Segarra que és un «dels llibres més originals i més delicats que s’han escrit a Catalunya; potser el millor de tots els que va escriure el poeta.»

Jaume Bofill i Mates -De Somnis

* Josep Maria de Sagarra De l’article «El somni literari» 26 octubre 1933 recollit al llibre L’Aperitiu E. Vergara pag. 93

** J.V. Foix De l’article «Presència humana» a La Publicitat 14 desembre 1934

*** Dolors Oller «Sobre discursos poètics» Article «J.V. Foix: forjador, endeví, mèdium» dins el llibre La construcció del sentit Ed. Empúries 1986 pag. 177-178

Jaume Amigó -Fruits 2015

Epíleg

«Un poema no s’acaba: s’abandona» deia Valéry

Le vent se lève! … il faut tenter de vivre!”

Valéry expressava així, als anys vint del segle XX, un sentiment unànime: apostar per una supervivència aprofitant tot el que hi havia: dolor i alegria, ciència i cultura, progrés i destrucció, raó i confusió. En una paraula: la realitat com a motiu de creació i de reflexió.”

Dolors Oller “Sobre discursos poètics”

Kouji Ochiai -Wind mirror 1990

Kouji Ochiai -Wind mirror 1990

 

Joan Vernet i Ribes -Seductor i poeta

Joan Vernet i Ribes (1952-2014) is the cofounder of the independent press ‘Els llibres del Rif’ (Rif Books) along with fellow Catalan poet Rossend (Raixid) Bonàs i Miró.

El primer llibre de poemes que va publicar -juntament amb Francesc Sagués- va ser “Sideració” , que data de l’any 1971

Sideració2

Sideració by Joan Vernet and Francesc Sagués
2 editions published in 1971 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

http://www.todocoleccion.net/libros-segunda-mano-poesia/sideracio-joan-vernet-francesc-sagues-dedicat-1-edicio-1971~x50249698

 

SIDERACIÓ VERD SOLDAT

Estimo l’amor breu

com el del pare al fill

amor que recula veloç

fins a trobar-se ell mateix,

estimo la besada tranquil.la

que guarda el silenci

i rebutja la llum i les veus,

conscient de la seva mortalitat.

No vull estimar i estimo,

ridícules i petites escòries

que em limiten i em priven de volar.

No vull estimar i estimo

només quan l’amor és breu.

 

El segon llibre de Joan Vernet i Ribes ja és publicat dins l’editorial independent ‘Els Llibres del Rif’;  la primera edició a Palma de Mallorca, 1990 i la segona edició a Barcelona, 1996.

Com tocar la neu

El llibre que ara oferim és una mostra de la nostra perseverància en difondre una poesia que, conjugant sentiment i saviesa, madura en silenci, i en fer-la arribar, després, on ha d’arribar.”

de la NOTA DELS EDITORS del llibre “Com tocar la neu

 “L’any 1990 jo ja havia deixat les feines tèxtils pel gust de tothom i carregat de decisió em vaig traslladar amb l’alegria que et dona el diàleg amb el mar, les bèsties i les muntanyes, a l’illa de Mallorca. D’aquells primers mesos en són fills aquests poemes.”

de la NOTA DE L’AUTOR del llibre “Com tocar la neu

A)

“Al principi no patia mai

però en fer-me gran,

la facultat d’entendre el món

no podia deslligar-se

d’allà on venia el mal.

Vaig haver de triar viure

com si la fi fos tan a prop,

que els cicles diaris

prengueren corbatura

adoptant presències anyals.”

 

B)

Caminant dins d’una closa

enmig d’un bosc,

carregues com un gep,

esforçant-te i xiulant,

la capsa que segueix tancada 

i que no enclou cap tresor.”

 

“Caminando por un cercado/ en medio de un bosque, /cargas como una joroba, /esforzándote y silbando, /la caja que sigue cerrada /y que no encierra ningún tesoro. ”   Trad.: R. Bonàs

 

Joan Vernet -Xauen 1992

En Joan Vernet era un poeta més aviat intuitiu i dispers però metòdic. De vegades el veia treballar i si li suggeria alguna altra paraula o un mínim canvi ell s’hi oposava i no ho acceptava sinó és que fora gramaticalment necessari.
Alguns dels seus poemes publicats no ténen res que envejar als dels millors poetes en llengua catalana, amb una capacitat de commoure i de tocar la fibra que no es troba gaire sovint.

El seu tercer llibre publicat és “Tresor públic” Els llibres del Rif, 1996

Biblioteca de Catalunya
Autor, Vernet i Ribes, Joan. Título, Tresor públic / Joan Vernet. Edición/Producción, Barcelona : Els Llibres del Rif, 1996. Descripción, 34 f. : il. ; 18 cm. Col·lección, Poesia (Llibres del Rif (Firma)) ; 5. Exemplars. Registre Complet.
Tresor públic

 

“Les meves recerques sobre la vida de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Augsburg, que el meu pare D. Joan Ferré tingué la sort de tractar entre l’any 1905 i el 1913, m’han dut, des d’Istanbul on visc, a fer freqüents viatges a l’illa de Mallorca. Així fou com, per atzar, en la casa de l’arxiduc a Deià, vaig tenir ocasió de conèixer el Sr. Joan Vernet, l’actual resident, i de retrobar-lo en posteriors viatges i sempre en diferents indrets de la Serra de Tramuntana.”

“Us encoratjo a trobar -en la seva obra- l’aroma d’una espiritualitat que és abraçada pels anhels inefables dels mestres sufis, i pel vertigen de les altes planes del Tibet i del seu pensament budista.”

Del Pròleg a ‘Tresor públic’ per Suleiman Ferré Orsk

A)

“Jo he madurat tardà,

sóc com solitari raïm

en el novembre oblidat

deslliurat de la verema

i pel fred confitat.”

 

B)

L’ALEGRIA

Nits somniant el robí roig

sense cap claror als ulls, com una vella gata,

murmuriós el pas, olorant rata,

creient-me tropell en l’atac boig.

Cançons del silenci,

enteladores dels vidres del dia,

m’adormen el sentit perquè no pensi 

i desfan del meu somni l’alegria.

 

C)

DE L’AIGUA INCONEGUDA

¿Qui, que navegui sense drap, escàs de fusta

i sense distingir estrella,

que ignori el sentit, la fita justa,

qui hi podrà arribar i abraçar la donzella?

¿Qui, que camini sol per terra desolada,

que en propi orgull cerqui el consol,

podrà cantar l’amor o lloar fada

i saber-se germà del roure o el gladiol?

¿Qui, que no es vincli a l’univers,

com ho fa el sol i la mar blava

o, seguint la dolça conca el rierol,

senzillament, transparentment,

tal com vessant de vida es desfà el glaç,

qui tindrà el radiant silenci en el seu jaç?

 

Joan Vernet a Wadi Lau

Aquí teniu uns fragments de poemes que em recorden l’època de major activitat i força del poeta, quan desplegava al màxim la seva capacitat de seducció.

“De quí vaig sentir, amb innocent mirada que en aquesta mar podia, nit i dia, navegar…”
“Son les altes simfonies que dels estels cauen les esquelles que ens pengen del coll…”
“Em batega tremolant el cor com ho fan les herbes als jardins i amb justes passes em moc…”
“Jo, que en les maresmes del sentiment la vida vaig sembrar…”
El sufí balear
Joan Vernet i Ribes, en el seu refugi de Mallorca, vora l’escola de llengües orientals que fundà Ramon Llull.
En homenatge a Mallorca, illa de la que n’estava enamorat, publicà el Llibre 
“Mallorca i Lluc-Alcari encara ara  -Dietari poètic” a la col.lecció dels Llibres del Rif, l’any 2004
Constitueix un recull d’impressions, pensaments, coses vistes i sentides, coses molt senzilles, molt quotidianes; ve a ser  com prendre el pols a l’illa de Mallorca durant l’hivern, com petits batecs de vida que el poeta trasllada al paper amb una emoció tendra i continguda..
Dimarts 27 de gener
El gebre i el sol
S’estimen.
La mar i el cel
Dins la nit s’ajunten.
Els núvols i els vents
S’abracen
Dilluns 2 de febrer
Observo com l’endevinen
els aucellets, els peixos i els insectes.
Som naltros qui ens avancem
al que toca:
Els primats majors.
Mallorca encara ara 02

“Primer, l’aura que rodejava el teu encant. Aquell vel invisible que sols tenen les persones segures del seu encís. Jugaves amb els caràcters, doncs ja de ben jove, la teva intel·ligència et permetia esbrinar fredament, l’origen i el tarannà de cadascun. Tots ens hi acostàvem amb por cap al teu costat, però tots volíem, ser-hi. No hi havia preu per la teva companyia. Et feies veure poc, però senyaladament. Marquès de paradís hippy, mostraves cabells llargs i pantalons indis, peces marroquines i porros de haixix que mai et van abandonar.

El teu encant premiava i beneïa la casa que visitaves, les persones ho agraïen i tu elegies la seva amistat. Formaves partit, terreny, influència. Eres un gran polític, i amb un exagerat carisma. Les teves opinions, des que et recordo, assentaven càtedra. Dintre de tot l’armari de disfresses, i eren moltes, barrejaves la humilitat amb la supèrbia, la intransigència amb la candidesa. Eres un encantador de serps, petites i sense verí, sortint del cau per veure el món d’altra forma.”

Fragment de “Diumenge”  Text de Lluís Brasó

Sin título9 Sin títulohg

03 Xauen 1993 b

Joan Vernet en diferents disfresses
L’editorial ‘Els llibres del Rif’ es complau en anunciar que està en preparació una selecció dels poemes que Joan Vernet deixà sense publicar.

Poema fúnebre que es diu va escriure l’emperador Adrià

En aquest poema fúnebre l’emperador Adrià es dirigeix a la seva ànima, que està a punt d’abandonar el seu cos, i li diu:

Animula, vagula, blandula
Hospes comesque corporis
Quae nunc abibis in loca
Pallidula, rigida, nudula,
Nec, ut soles, dabis iocos…
Bust d'Adrià trobat a Sagalassos  Turquia
Bust d’Adrià trobat a Sagalassos  Turquia
“Anima meva, que oscil·les, vagarosa,
hoste, companya i amiga del meu cos,
per quins paratges llunyans et mouràs
tota pàl·lida, rígida i nua?  Digues-me:
ja no em faràs més bromes, com abans?”

 

Traducció: R. Bonàs i Miró

 

Bust d'Adrià  -Musei Capitolini
Bust d’Adrià  -Musei Capitolini
Si non e vero e ben trovato.
Si no va ser Adrià qui va composar aquesta bella elegia a l’ànima d’un mateix, aquest últim pensament abans d’abandonar la mortal carcassa conforma una reeixida trobada. Un últim pensament dedicat a aquella amb qui que hem conviscut tots aquests llargs anys d’íntima companyia,  hoste del nostre cos.
Bust d'Adrià detall
Aquest curt però intens poema està carregat de sentit, i ens transporta a un moment de rapte, d’exaltació, d’eixida d’un mateix -com la túnica negra dels dervixos que es treuen abans d’iniciar la cerimònia del ‘sama’- per tenir una trobada de tu a tu amb la teva pròpia ànima, dirigint-te a ella carinyosament, quasi bé paternalment, amb paraules d’afecte i amb l’autèntica preocupació de saber on anirà ella quan abandoni el cos en el què ha estat tant de temps retinguda i per quines etèries regions errarà.
Bust de Antinoo trobat a la vila d'Adrià
Bust de Antinoo trobat a Villa Adriana
L’últim vers ens fa pensar que l’emperador Adrià, o qui fos que va escriure aquest poema, era ‘un homme d’esprit’, un home que sabia veure’s a sí mateix des de fora, que apreciava la introspecció i la conversa amb la seva ànima sobre temes elevats, tan pel que toca als assumptes humans com als divins. I tot això amb un toc de fina ironia i, m’atreviria a dir, amb el punt de picaresca que dona una dilatada experiència… doncs, qui millor per a fer bromes que amb un mateix?, qui millor captarà els girs i les expressions subtils del pensament? Doncs l’interlocutor fidel i constant, l’ànima nostra, la companya i amiga  que ara està a punt d’abandonar-nos…
Villa Adriana
La perfecta compenetració de l’arquitectura amb el paisatge i l’articulació entre els blocs de construcció individuals i els espais destinats a jardí,  fruit d’un acurat estudi dels llocs, fan de la Vila Adriana una excepció en la història de l’arquitectura antiga i un lloc únic al món.
Villa Adriana 10
Villa Adriana è emblema della personalità e del carattere dell’imperatore Adriano, al cui progetto partecipò anche’esso: la struttura sorse sopra una villa repubblicana inglobata al suo interno. Anche se costruita nel corso di un periodo lungo, essa è frutto di un progetto unitario.
Villa Adriana si trova quattro chilometri a sud ovest di Tivoli in una posizione leggermente rialzata rispetto al livello del territorio circostante e che permette alla villa di godere di panorami di elevata bellezza e di creare giochi scenografici unici.
Villa Adriana 02
Dal punto di vista viario la villa era in prossimità della Via Tiburtina, la quale connetteva la struttura alla città di Roma e nelle vicinanze erano posti quattro dei grandi acquedotti romani metropolitani, attraverso cui, la villa si riforniva di acqua. In prossimità si trova il sinuoso corso dell’Aniene, affluente del Tevere, che nel suo procedere dalla sorgente del monte Tarino crea gole e cascate di straordinaria bellezza.
Villa Adriana -Teatro marittimo
La Vil.la d’Adrià alberga unes trenta estructures, d’algunes de les quals ni tan sols sabem quina era  la funció original. Però allò que se’n desprèn és el concepte d’universalitat de l’Imperi d’Adrià: una pluralitat de cultures, cadascuna amb la seva pròpia individualitat i unides totes per un denominador comú.
Els edificis més espectaculars i emblemàtics són el Pecile, un pòrtic monumental que tanca el jardí amb una gran piscina central, el Canopus inserit en una vall en part artificial, amb un gran estany quallat de pòrtics, columnes dobles i cariàtides, a més del Teatre Marítim, d’estructura fascinant i inusual, que consta d’un cos circular amb una illa artificial al seu centre, envoltada per un canal i connectada al pòrtic circular a través de ponts.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel -Imitació del foc

Imitació del foc és el tercer llibre de poemes de Bartomeu Rosselló-Porcel, que fou publicat pòstumament l’any 1938.

Juhannuskokko

El foc simbolitza la recerca de la transcendència, la superació de si mateix. El foc va cap amunt, cap a on? Va cap allà on sigui que es troba el sentit del món espiritual, cap a les altures on l’home ha situat els déus de l’Olimp, el cel, el paradís, els àngels…

“M’exaltaré damunt els horitzons”

“I només jo, assegut damunt el cim, /intel.ligència als ulls damunt les coses”

Kazuya Akimoto -Red Forest Mutation

“La presència del foc resulta aclaparadora en aquest tercer llibre de Rosselló-Pòrcel. El foc és per al poeta un element simbòlic que transcendeix l’ornament de la sinestèsia, per convertir-se en alguna cosa més: és la purificació, lluita de contraris, llum, vida, ascensió, moviment i canvi perpetu, immaterialitat, misteri.”
“El foc és en Rosselló la màxima expressió de la puresa, el dinamisme i l’ascensió. És el contrast a la foscor, la caiguda i la mort.”
Roberto Mosquera

Gauguin -Upa Upa 1891

Per mi t’atansaràs
al riu encès que passa,
a la llum que defineix les coses
que han estat donades als noms,
quan cada llunyania pren
angoixes de veritat.
Volaràs sobre la vorera incendiada, 
albatros cobejat pels mariners, tan forts.

Alba sense àngels, sense ocells,
alba de cristalls i de veus,
forn apagat,
entre els murs dels somni i la via
de la batalla tremolosa.
Jo sóc l’heroi d’aquesta veritat
i em redreçava, increat, pur,
per cantar el meu himne…

del poema “El captiu”

Danby -The opening of the Sixth Seal

El captiu” és un poema d’un apassionat lirisme -i amb això vull dir autobiogràfic-, on el poeta crida contra les limitacions de la seva condició humana, que l’empresonen i que li impedeixen assolir la llibertat del més alt coneixement, en una bellíssima invocació a la llum “Llum, jovenesa de l’aire”.
Jaume Vidal Alcover

Rob Pointon -Fire study

Imitació del foc de Rosselló Pòrcel és potser el llibre que m’ha fet més commoció a la meva vida. Realitza la modernitat essencial del nostre temps -com Picasso- la qual rau en la diversitat. Opta per la diversitat, per la contracció de la seva personalitat. Invalida l’antic concepte d’identitat.”
Imitació del foc era un llibre que al moment de la màxima pressió opressora de la nostra identitat personal i col·lectiva ens parlava de la llibertat i de l’expandiment del jo, d’un jo fruint de totes les seves possibilitats enlloc d’encotillar-les.
Josep Palau i Fabre

“Ales i dansa! Déus
que ara passen i canten
altes músiques! Llum
dels ulls sagrats i verges!”

Turner -The burning of the houses of Parliament 1834 detail

A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retalles les meves muntanyes.

Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!

Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.

El cor de la tardor ja s’hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu, 
com en la nit les flames a la fosca. 

Jules Tavernier -Volcano of Kilauea' 1887

“El mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938) va morir, de tuberculosi, en plena guerra. Aquesta mort prematura va estroncar una obra que s’albirava esplendorosa, la d’un poeta singular i renovador, aïllat de l’estricta tradició mallorquina. I un poeta de lectura actual i actualitzada.
És el llenguatge innovador –radicalment modern en la poesia catalana- que Rosselló-Pòrcel fa servir per a la seva reivindicació d’una imatgeria d’arrel barroca. Al costat, un altre cop, d’un formalisme que lliga amb les innovacions simbolistes i avantguardistes.”
https://josepbargallo.wordpress.com/2013/01/25/el-sonet-a-lobra-de-rossello-porcel/

Pierre-Jacques Volaire -L'Éruption du Vésuve, le 14 mai 1771

“Des de la poesia popular a l’avantguarda, passant pel barroc, la tradició poètica ofereix a l’autor d’arrel simbolista tota una sèrie de models i recursos que aprofitarà per tal de configurar la seva pròpia obra.”
Veieu:  “Imitació del foc” de B. Rosselló-Pòrcel: una concepció del món, del poeta i de la poesia
per Josep M. Balaguer

Foc foc

Ara és quan apareix l’arriscada comparació de Rosselló-Pòrcel amb Jim Morrison. Perquè?
Els dos poetes van morir joves i van composar poesies sobre la mort i l’alliberació que això seria per als seus sofriments, els dos poetes vivien intensament el període que els va tocar viure i tots dos varen assajar de trobar noves lletres, noves paraules que torcessin l’idioma en el seu favor, a favor de la aprehensió total de l’univers al que ells aspiraven, vivien pressa de segles en instants.

Soft driven, slow and mad, like some new language” -canta Jim Morrison

I també els uneixen les imatges exaltades que assaltaven la seva ment i que, amb acurada intuïció poètica, traduïen al llenguatge del seu temps i del seu medi cultural. Tots dos conscients de la funció reveladora, diguem-ne xamànica, del poeta:

“…i només jo sento fremir l’espai,
remotíssim, d’una ala que s’emporta
– flames del cel al cel, tumult, esglai –
a l’alta solitud la veu més forta.”

Pierre-Jacques Volaire -View of the Eruption of Mount Vesuvius

http://magpoesia.mallorcaweb.com/rossello-porcel/foc.html

Veieu:  “Flames a la fosca” documental sobre la vida i l’obra del poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel, produït per Quindrop i dirigit per Juanjo Suñer i Alberto Jarabo.

I també:  Light my fire by  Jim Morrison & The Doors

Art i destrucció -Promocionant la indústria de la guerra i del terror

És lògic que l’Art s’ocupi dels símptomes de les catàstrofes quan la por s’ha instaurat com un element cultural més, alimentada pels Estats i explotada per l’alienadora civilització de la imatge.

Broken Laws, Broken Lives

En l’Art contemporani, les guerres, destruccions, aniquilació, crim o tortures, són reflectits

a) com una reacció catàrtica al davant de l’horror que provoquen

b) com instrument de crítica general a les institucions

c) com una resposta lògica a l’omnipresència de les imatges de destrucció i violència que presenten els mitjans de comunicació actuals.

Georg Netzband -The winner 1939

Georg NetzbandThe winner

– «US is reviving terror scare with ISIS to promote the terror war industry.”

Amb l’Estat Islàmic (ISIS) els Estats Units estan reactivant la por de la gent per a promoure així la indústria de la guerra contra el terror.

http://www.collective-evolution.com/2014/10/21/u-s-is-reviving-terror-scare-to-promote-the-terror-war-industry-fbi-whistleblower/

Jacinta Gil Roncales -Víctimes col.laterals

Jacinta Gil Roncales -Víctimes col.laterals

Hi ha una retòrica interessada en aquesta por a l’Altre, i el seu principal argument és actualment el terrorisme i la lluita contra el terrorisme, que promou nous pretextes per a la destrucció i la devastació i que emmascara els colossals interessos bèl·lics i de dominació del sistema hegemònic capitalista i el seu complex militar-industrial.

Assistim a una nova Creuada contra un enemic -l’Altre- pretexte ideal per a provar les armes d’última generació i per a utilitzar totes les altres armes que es van fabricant i venent, provocant una nova espiral de més destrucció, desastres i violència.

Jack Levine, Cain & Abel

                Jack Levine, Cain & Abel

“Capitalism destroys the living conditions on the planet and leads to the destruction of man by man.”

Capitalism carries a logic of unlimited, the ‘always more’; and neoliberalism updates and radicalizes that logic, which means destruction of ecosystems. We go straight to the catastrophe.

del llibre “Común”

Norbert Schwontkowski 1

                                                           Norbert Schwontkowski

Els enormes i monstruosos complexos polític-tecnològic-militars estan basats, sense cap mena de dubte, en els supòsits pràctics de la ment mercantilista dels WASP -homes blancs anglosaxons i protestants- aquells que van exportar els fruits dels seus demencials processos mentals i els han anat imposant com a aliment diari a tots els pobles que habiten aquest planeta, i molt a la força, il faut le dire.

Peter Howson, Crusader, 2001

                                 Peter Howson, Crusader

Il trionfo degli anglosassoni sulla natura

Sono venuti a trasformare il mondo intero in un cassonetto e mettere un prezzo su ogni piccola e bellissima parte della natura, tutto ciò che un essere umano ha bisogno per vivere, anche l’aria e l’acqua.

John Alexander  -Ship Of Fools 2006-07

John Alexander -Ship Of Fools

I complessi politico-tecnologico-militari enormi e mostruose si basano, senza alcun dubbio, nei casi pratici dei mercantilisti mentali uomini WASP White Anglo-sassoni e protestanti.

RICARDO CARPANI -Desocupados

    Ricardo Carpani -Desocupados

        ‘Han arribat a convertir el món sencer en un dipòsit d’escombraries i a posar un preu a cada petita i preciosa part de la natura, a tot allò que l’ésser humà necessita per poder viure, fins i tot l’aire i l’aigua.’

Early morning, West Hartlepool, County Durham,  1963

Early morning, West Hartlepool, County Durham, 1963

El terrorisme anglosaxó

És aquesta una creuada que encapçalen els E.U. en l’aliança dels «five eyes», o sigui Estats Units, Anglaterra, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, més el cervell que programa, «the brain», que és el minúscul estat sionista d’Israel.

Ismail Shammout

Ismail Shammout

Quins són els instruments d’aquesta nova creuada? Seguiu, seguiu llegint.

Industria de la mentira y guerra imperialista  

“Solía decir Joseph Goebbels que es más fácil que la gente se trague una mentira enorme que una pequeña. Es un principio que la CIA ha venido aplicando durante los últimos años con el invento de masacres falsas que justifican guerras.”

http://www.voltairenet.org/article180225.html

 

False flag attacks

A false flag attack is a covert operation designed to deceive so that appears as though it has been carried out by entities, groups or nations other than who actually planned and executed it.”

1) A great example of a false flag attack is 9/11, something that many people believe to be a creation of US intelligence agencies, or some entity above the government (one that controls what Eisenhower called “the military industrial complex”). 

The idea is that these so called terrorist attacks are created by this group, in order to justify the infiltration of other countries, and to justify a heightened state of “national security.”...

Golub -interrogation
Leon Golub -Interrogation

‘This is why we see a false sense of patriotism programmed into many people, especially in the United States. Men and women join this massive military machine with good hearts, thinking that they are serving their country and fighting terrorism, when they are doing the complete opposite. They are only participating in a fabricated war based on lies and misinformation.’

Oussama Diab, Mona Lisa, 2009

Oussama Diab, Mona Lisa, 2009

The truth is, there is no Islamic army or terrorist group called Al-Qaeda, and any informed intelligence officer knows this. But, there is a propaganda campaign to make the public believe in the presence of an intensified entity representing the ‘devil’ only in order to drive TV watchers to accept a unified international leadership for a war against terrorism. The country behind this propaganda is the United States.”

Former British Foreign Secretary, Robin Cook

Today, we might be seeing the same thing with ISIS. Although there are no verified documents like there are when it comes to Al-Qaeda, given what that information shows us, combined with Wikileaks documents and statements from insiders, we could be looking at the same thing.

Renato Gattuso -Massacro

Renato Gattuso -Massacro

Other examples of a false flag attacks

2) And Algerian diplomat and several officers in the Algerian army admit that, in the 1990’s, the Algerian army frequently massacred Algerian civilians and then blamed Islamic militants for the killings.

3) Senior Russian military and intelligence officers admit that the KGB blew up Russian apartment buildings in 1999 and falsely blamed it on Chechens, in order to justify an invasion of Chechnya.

yournewswire.com

http://yournewswire.com/intelligence-officer-every-terrorist-attack-in-us-was-a-false-flag-attack/

Georg Massanés -Obra en procés

Georg Massanés -Obra en procés

Per a produir més morts i desgràcies es dediquen ingents recursos, cents de milers de persones treballant, cervells triats i dirigits al mal, veieu sinó els serveis secrets del Mossad, del MC15, de la CIA, esbrineu si podeu els pressupostos que tenen i a què els dediquen…

Botero  - presos politicos

Fernando Botero  -Presos políticos

…esbrineu d’on surten la major part dels atemptats amb explosius i executats en el moment adient per a aconseguir el resultat que es cerca, per fer pactar a altres països, per a fer que acceptin les decisions imposades, per a desestabilitzar-los, per a canviar la cúpula del poder per altres dirigents més amigables i ben pagats… (per exemple l’actual Egipte).

Salman Nawati -Gaza

Salman Nawati  -Gaza

“Les justificacions de la guerra des de posicions mercantilistes o basant-se en la prevenció resulten extremadament sospitoses, fins i tot difícils d’entendre. L’us mediàtic que s’ha fet darrerament de les guerres ens obliga a una reflexió meditada dels fets, davant del fet d’estar acostumant-nos a rebre’ls amb una impressionant facilitat de mediació. Ens estem convertint en consumidors de les imatges de la vergonya…”

L’art de la guerra -Visions de la col.lecció Martínez Guerricabeitia  Universitat de València

L'ART DE LA GUERRA

ART I DESTRUCCIÓ -Amagada i perduda aquesta prosa entre munts de pàgines que tracten d’art i de poesia -entre altres temes propis de gent ociosa- espero que no cridarà l’atenció perquè, en primer lloc, no és pròpia d’aquest blog, que vol tractar els temes de manera lleugera i poc enfarfegosa, i en segon lloc perquè em fa una certa vergonya haver de confessar que m’he anat enfonsant en un perillós pessimisme a mida que passaven els anys i anava descobrint la crua realitat sobre la que s’assentaven els meus peus, és a dir, els mecanismes que mouen la roda de les societats humanes.

Steve McGhee -Last flight home

Steve McGhee -Last flight home

Aquells i aquelles que mantenen o justifiquen el poder ens diuen que no, que aquest món actual no està bastit sobre la injustícia i sobre la hipocresia, o que sí, però que així ha estat des de l’albada dels temps i que sempre hi ha hagut qui remenava les cireres.

Aquest que això escriu, encara que una mica ingenu, però caut, amb una jovialitat i una ‘joie de vivre’ a prova de bombes, ha trigat molts anys en anar obrint els ulls a la realitat d’aquest ‘baix món’.

Dealing death and destruction by Deric Wadleigh

Dealing death and destruction by Deric Wadleigh