Caín i Abel -El mite fundacional

Les obres artístiques que representen Caín i Abel són moltes, potser perquè és un tema sempre actual: el conflicte, la violència i la mort.

holkham bible

Cain and Abel -Holkham bible

“Cain represents farmers, Abel is a herder of cattle. Their conflict represents the enmity between these two ways of life. A few scholars suggest that the selection or extract of this story may have been based on a Sumerian story representing the conflict between nomadic shepherds and settled farmers.”

Cain slays Abel, History of the Holy Grail (BNF Fr. 105, fol. 65v), first half of the 14th century

            Cain slays Abel, History of the Holy Grail  s. XIV  (BNF Fr. 105, fol. 65v)

“En sus condiciones particulares, el hombre de Cores era más puro que el del complejo telúrico. Había crecido histólogicamente limpio, sin memorias de confrontaciones y luchas intestinas en su código. Sin el mito de Caín y Abel. Sin Caín y sin Abel.”   “La columna bífida” de Angel Arango

Capitel de Moustiers St. Jean -Sacrifice de Caïn et Abel

 Sacrifice de Caïn et Abel   Chapiteau de Moustiers St. Jean  Harvard Art Museum

L’une des inventions majeures de l’art roman est celle du chapiteau historié

Cain and Abel -Monreale Cathedral, Sicily

Cain and Abel  -Monreale Cathedral, Sicily

«El Senyor li replicà: El crit de la sang del teu germà em clama des de terra» (Gènesi 4:10)

Sí, la sang vessada en la terra i que demana a crits la justícia de Déu està present en un dels relats més antics de la humanitat, i la mort, els assassinats, continuen estant presents diàriament, servits ara pels governants que representen la vessant més agressiva de les tres principals religions monoteístes: Estats Units, Israel, Aràbia Saudita. 

Mariotto Albertinelli -The Sacrifice of Cain and Abel ca.1510 Harvard Art Museums

Mariotto Albertinelli  –The Sacrifice of Cain and Abel ca.1510  Harvard Art Museums

Tota la història de Caín i Abel és simbòlica i no té gaire lògica ni sentit històric. Pocs seran en l’actualitat els que creguin al peu de la lletra en la creació d’Adam i en l’expulsió del Paradís per un àngel amb espasa de foc i en l’existència real de Caín i d’Abel… Però sí que ho podem entendre com a paràbola, com a cosmogonia i com un intent d’explicació del que fou la vida mítica dels primers humans sobre la terra.

Ghiberti Lorenzo (1425-1452) -Cain and Abel -Door to the Florence Baptistry

Ghiberti Lorenzo (1425-1452) -Cain and Abel   -Door at Florence’s Baptistry

Es tracta en essència de la descripció de dues actituds diferents enfront del que s’ha donat en anomenar la divinitat. Hi ha també qui ho ha entès com l’eterna lluita del nòmada i del sedentari. Caín representa als agricultors, Abel és un pastor de bestiar. El seu conflicte representa l’enemistat entre aquestes dues formes de vida.

Van Eyck -Tríptico de San Bavón en Gante -Asesinato de Abel

Van Eyck  -Tríptico de San Bavón en Gante -Asesinato de Abel

Abel ha passat a la història com el bo i el seu germà gran com el primer assassí, donant la impressió de ser el portador d’un germen de maldat que es dona en la raça humana.

Tiziano -Cain i Abel 1542-44

Tiziano  –Cain i Abel  1542-44

Vist a la llum de la ciència, no és sinó un mite fundacional i justificador de tot sacrifici ofert a la divinitat, adoptat per la tradició rabínica com a resultat de la influència sumèria que es dona en molts dels passatges de la Bíblia.

Jacopo Palma -Cain slaying Abel 1590

Jacopo Palma –Cain slaying Abel  1590

Sacrifici que, a partir d’Abel, serà oficiat per la casta dels sacerdots, els mediadors entre el cel i la terra, els encarregats d’interpretar si el sacrifici satisfeia o no a Déu omnipotent.

Lucas van Leyden -Cain kills Abel 1529

Lucas van Leyden  –Cain kills Abel  1529

No em puc estar de citar aquí una exaltada glossa treta d’un dels 800 milions de blogs que hi ha a la xarxa. Diu així: «aquesta maleïda raça dels sacerdots degolladors, menjadors de carn rostida, assassins nats i sense cap respecte per les criatures que els déus han creat per a què harmonitzin amb els homes, contra aquells que consideren que l’ordre natural està revestit d’un altíssim prestigi, i per als qui els déus res demanen dels homes sinó veritat i puresa.

Charles Burchfield, Cain and Abel, circa 1923-26.

Charles Burchfield  –Cain and Abel  ca. 1923-26

“Allusions to Cain and Abel as an archetype of fratricide persist in numerous references and retellings, through medieval art and Shakespearean works up to present day fiction.”

William Blake -Adam and Eve found the body of Abel

William Blake  –Adam and Eve found the body of Abel

“Abel y Caín son figuras representativas de las dos ciudades, la celestial y la terrenal, también en la expresión de su religiosidad…  Abel, que no construye ninguna ciudad representa, según San Agustín, la esencia de la ciudad celestial, y Caín, que la construye, representa la esencia de la ciudad terrenal.  

Los ciudadanos de la ciudad terrena lo son precisamente porque viven replegados sobre la tierra, buscan sólo los bienes de este mundo y para poseerlos luchan entre ellos.”

San Agustín, De civitate Dei XVIII

Lovis Corinth, Cain, 1917

Lovis Corinth  –Cain  1917

Anuncis

ROMANIA EN GRÀCIA

 

“Els que romanien en gràcia deambulaven

entre parterres de lilàs, clavells blancs

Lilà -syringa vularis20 (2)

Clavells blancs

clavel-b

i lànguides escultures que simulaven

àngels del Desconsol o de la Desolació.

DSCN0458 (3)

Omplien de roses roges els gerros de l’altar

del deu de les petites mentides teològiques.

                        Roses 013       Redouté Jean Pierre (1750 -1840) b

i en la saquejada tomba de la veritat

alternaven narcisos grocs amb lliris blaus.

        Iris proudtradition  narcisos-3

Expedien els permisos per a que ingràvides

ànimes en pena poguessin sortir o entrar.”

Gustave Dore -Ilustración para el Nuevo Testamento

Poema de R. Bonàs i Miró  

La calavera en l’Art -símbol de la fugacitat de la vida humana

Hi ha un gènere pictòric que s’anomena vanitas i que vol expressar la fugacitat de l’existència i de les vanitats del món al través del record de la mort, el ‘memento mori’ dels poetes, una reflexió sobre la fugacitat de la vida i la inutilitat dels plaers davant la certesa de la mort.

Edward Collier -Vanitas 1663

Edward Collier  -Vanitas. Still life with books, manuscripts and a skull  1663

Collier was a Dutch painter known for vanitas still-life and trompe l’oeil paintings. His earliest paintings show the influence of Pieter Claesz.

Aquest tema ja el trobem en els clàssics grecs i romans i el reprèn també la iconografia cristiana basant-se en la coneguda frase de l’Eclesiatsès Vanitas vanitatum omnia vanitas, que tracta d’avisar els homes sobre el breu i fugaç pas per la terra, sobre la banalitat dels seus esforços i de les seves ambicions.

Attribué à Luigi MIRADORI dit GENOVESINO (1605-1656 ) -Memento mori

Attribué à Luigi Miradori dit Genovesino  -Memento mori

Les ‘vanitas’ denuncien així la relativitat de tot coneixement i ens recorden que el gènere humà està subjecte al pas implacable del temps, per això els objectes representats són tots símbols de la fragilitat i de la brevetat de la vida i de la certesa de la mort.

Adriaen van Utrecht -Vanitas. Still Life with bouquet and skull 1643

Adriaen van Utrecht -Vanitas. Still Life with bouquet and skull  1643

Al segle XVII es varen fer molt freqüents a Europa els bodegons moralitzants com a ‘memento mori, tant per al catolicisme com per al protestantisme.

És molt característic veure bodegons moralitzants protagonitzats per una calavera envoltada d’altres elements al·legòrics com rellotges de sorra, rams de flors, espelmes, copes, diners… Aquest gènere va gaudir de gran apreciació entre els pintors dels Països Baixos, però també entre els del Barroc espanyol.

Antonio de Pereda -El sueño del caballero 1660

Antonio de Pereda -El sueño del caballero 1660

La calavera com a símbol de la fugacitat de la vida humana és una característica habitual en les pintures de sants.

El Greco -St. Francis kneeling in meditation ca.1595-1600

El Greco -St. Francis kneeling in meditation ca.1595-1600

Però la calavera, o el crani pelat, com un recordatori de la mortalitat es dona també en la pintura secular.

Frans Hals -Youth with a Skull National Gallery

Frans Hals -Youth with a Skull

Ja en les obres de Dürer ens trobem amb l’imatge del tradicional esquelet, amb un rellotge de sorra, que vol representar la mort.

Durer -Death and the mercenary

Dürer -Death and the mercenary

El tríptic de Hans Memling “Vanitat i la salvació” és un excel·lent exemple de ‘Vanitas’. El panell central mostra una jove nua admirant-se en un mirall. El panell de l’esquerra mostra el que espera a la seva joventut i bellesa, i per tant la inutilitat de la seva vanitat. El panell de la dreta mostra l’Infern, el destí dels culpables d’orgull i d’altres pecats capitals.

Hans Memling -Triptych of Earthly Vanity and Divine Salvation

“Aquest quadre de Memling, tant pel el seu tema com per la la forma en que el tracta, és extremadament inusual en l’art de la seva època … En fer l’escena principal de la dona nua que es contempla en un espill converteix l’obra en una al·legoria eròtica de Vanitas, motiu aquest que no arribaria a ser popular sinó fins al segle XVI. El caràcter purament eròtic del nu és realment excepcional per a la seva època.”

Però no solament en pintura ens trobem aquests recordatoris, les imatges que anomenem ‘vanitas’, sinó també en moltes altres facetes de l’Art, com per exemple aquest crani embolicat en fulles de llorer, amb el missatge implícit que els llorers no són de cap utilitat per als morts.

Memento Mori -Skull with laurels

Memento Mori -Skull with laurels

L’escultura de Nicolás Blasset, a la tomba de Cànon Guilain Lucas (mort en 1628) de la catedral d’Amiens, és un exemple interessant d’un Memento Mori. Representa un àngel que plora amb el colze dret recolzat en un crani i la seva mà esquerra recolzada en un rellotge de sorra.

Blasset weeping angel

Un altre exemple interessant d’aquest tipus és una obra anglesa que data de l’any 1700, i que representa un parell d’infants esculpits que adornaven una tomba. Un sosté un rellotge de sorra i l’altre sosté un crani. Actualment es troben al Victoria and Albert Museum.

Memento Mori pair

Hodie mihi, Cras tibi.
Vita quid est hominis? Flos, umbra et fumus, arista;
Illa malis longa est; illa bonis brevis est.

L’anterior inscripció llatina és una bona mostra del ‘Memento Mori’ (Recordeu la Mort) i es troba en el gravat de l’artista flamenc Dominicus Custodi al Museu Britànic. En ella també apareix un infant envoltat d’un crani i d’un rellotge de sorra.

01 Memento mori by the Flemish engraver Dominicus Custos of c.1600 British Museum

La primera línia significa “Avui soc jo, demà seràs tu”. Aquesta frase es troba molt sovint en les làpides o a l’entrada de cementiris i mausoleus i prové de la traducció llatina d’un passatge de l’Eclesiastès en què s’aconsella no plorar massa als morts i es refereix al fet que la mort arribarà al viu de la mateixa manera que ha arribat al finat.

HODIE MIHI, CRAS TIBI

From Rollenhagen_ book Collection of Latin emblems

From Rollenhagen’ book collections of Latin emblems

Another emblem:

By Knowledge onely, Life wee gaine,
All other things to Death pertaine.

Collegienstraße, Lutherstadt Wittenberg,

Collegienstraße, Lutherstadt Wittenberg

Roman Memento Mori mosaic from Pompeii

Com es pot apreciar en aquest mosaic provinent de Pompeia, l’ús de la calavera, associada a altres símbols, per al tema del ‘memento mori’ i el record de la fugacitat de l’existència, ve ja de molt lluny.

Roman memento mori -Epicurean drinking cups

Roman_Drinking_Cups

“There are two magnificent one handled wine-cups forming part of the Boscoreale treasure in the Louvre at Paris and believed to date from the first century of the Christian era. Some of the skeletons represent shades of Greek poets and philosophers whose names are inscribed on the sides. One bears the name of Epicurus. The dancing or tipsy attitude of the skeletons on some vases was probably intended to supply the Epicurian hint to drink and dance while you may.”

Léonard P. Kurtz  “The Dance of Death and the macabre spirit in European literature”

“Ved de cuán poco valor
son las cosas tras que andamos
y corremos,
que, en este mundo traidor,
aun primero que muramos
las perdemos.”

“Los plazeres e dulçores
desta vida trabajada
que tenemos,
non son sino corredores,
e la muerte, la çelada
en que caemos.
Non mirando a nuestro daño,
corremos a rienda suelta
sin parar;
desque vemos el engaño
y queremos dar la vuelta
no hay lugar.”

           Jorge Manrique: Coplas por la muerte de su padre

Squelette dans un linceul assis sur un tombeau, France, 1547 - musée des Arts Décoratifs Paris

Squelette dans un linceul assis sur un tombeau, 1547 – Musée des Arts Décoratifs Paris

Capela dos Ossos in Évora, Portugal

Un altre ‘memento mori’ és aquesta frase inscrita en el pòrtic d’entrada de la Capela dos Ossos a Évora, Portugal, i tot el que hi ha dins.

Ghazi Ahmad pintor del folkore uyghur

Ghazi Emet -Dance in Turfan

Ghazi Ahmad -Dance in Turfan

La població uigur és un grup ètnic que viu a les regions del nord-oest de la Xina, principalment en la Regió Autònoma Uyghur de Xinjiang.

El pintor de Xinjiang més conegut és Xu Shuzhi, un artista xinès tradicional que representa paisatges, figures i animals. Un altre artista xinès tradicional és Xie Jiadao que representa en els seus quadres el pintoresc paisatge de muntanya i de riu de Xinjiang.

The Tianshan in Xinjiang

Encara que aquesta regió de la Xina està beneficiada per un règim oficial d’autonomia (“regió autònoma uyghur de Xinjiang“) que protegeix la llengua -en alfabet àrabi els seus costums, de fet és objecte, com el Tibet veí, d’una empresa sistemàtica de conversió a la cultura xinesa.

Xinjiang

Després de 1949, amb l’establiment de la nova Xina, les belles arts a Xinjiang es van desenvolupar ràpidament i va florir un emergent ambient cultural. L’educació també van fer progressos visibles.

Ghazi Emet -Senem

Ghazi Ahmad -Senem -folklore uighur

Dotzenes d’artistes de les diverses minories ètniques van sorgir en aquest moment, com Ghazi Emet (Kashgar, 1935) que, dins de la tradició musulmana, es distingeix  pel seu esforç en trencar les cadenes del paisatgisme local i forjar un nou camí de creativitat artística. 

 Ghazi Emet -Bazar or Carpets and Uighurs

                                                    Ghazi Emet -Carpet bazaar

Les seves obres representen situacions de la vida real i il·lustren l’avanç cap a la modernitat. Retraten la riquesa humana i els sentiments ètnics d’amor cap al seu entorn; molts aspectes de la vida quotidiana, el treball, la construcció i un gran nombre d’escenes de la vida contemporània.

Dolan spirit -Ghazi Emet 2005

Ghazi Ahmad  -Dolan spirit  2005

El meshrep, reunió festiva local, és el vector més important de les tradicions culturals del poble uigur; una tradició viva que infón a las comunitats locals un sentiment d’identidad i de continuitat. El meshrep comprèn un ric conjunt d’espectacles artístics i de costums tradicionals: músiques, danses, representacions teatrals, acrobàcies, arts folklòriques, narracions literàries orals, hàbits alimentaris i jocs.

Músics del Turquestan

 Ghazi Emet -Muqam 1984

La forma artística més consumada en un meshrep és el muqam, que integra el cant, la dansa i l’esplai.

“Muqam is the general term for a variety of musical practices widespread among the Uyghur communities.

Xinjiang Uyghur Muqam is a composite of songs, dances, folk and classical music characterized by diversity of content, dance styles, musical morphology and instruments used. Songs vary in rhyme and meter and are performed solo as well as in groups. The lyrics contain not only folk ballads but also poems written by classical Uyghur masters. They reflect the life of the Uyghur society.”

David Makofsky Research Professor, Ethnic Minorities Studies Center of China

Ghazi Emet -Music lovers

Ghazi Ahmad -Music lovers

the interest of young people in Muqam is gradually declining. Today, several Muqam pieces are no longer performed, such as the “Twelve Muqam”, which is over 20 hours long.”

Ghazi Emet -Donkey cart music on Kashgar street

Ghazi Ahmad -Donkey cart music in Kashgar street

L’artista Ghazi Ahmad lluita per descobrir i preservar la història uigur amb pintures de la gent comuna. A Xinjiang hi ha poca tradició d’aquest tipus de pintura on el tema més important el constitueix l’activitat dels subjectes.

El seu treball però, no és una mostra aïllada o idealitzada. És el realisme social en la seva variant de l’Àsia Central.

Oghlaq_Tartish

Ghazi Ahmad -Oghlaq Tartish

“The earliest of the Uyghur painters committed to this school of painting were Ghazi Emet and Abdukirim Nesirdin They shook off the subject matter of traditional painting and forged a new path of artistic creativity using differing styles and subject matter.”

http://www.meshrep.com/Arts/ghaziahmad/ghaziahmet3.htm

Muztagh Ata Mountain located on Karakorum Highway a 200 Km. de Kashgar

Muztagh Ata -Mountain located on Karakorum Highway at 200 Km. from Kashgar

L’espiritualitat islàmica – السلام عليكم

 “El perfum de l’espiritualitat islàmica mai ha estat separat de la vida dels que caminen per la sendera o tariqah, que són justament aquells que realitzen l’estat suprem de la perfecció espiritual, objectiu de l’home i propòsit final de la seva existència.”

Konya -Octogonal minaret with torquoise relief from Seljuk time

KonyaOctogonal minaret with torquoise relief from Seljuk time

“La tariqah o sendero espiritual, comúnmente conocido como Tasawwuf o sufismo, comprende la dimensión interior y esotérica del Islam.
Al igual que la shari’ah, tiene sus raíces en El Corán y en la sunnah profética, la tariqah es el corazón del mensaje del Islam y, como nuestro corazón físico, permanece oculto a la vista externa.”
​Seyyed Hossein Nasr

Al Maridani Minaret -El Cairo

Minaret  de la mesquita Al Maridani -El Caire  Egipte

“El sufisme en la pràctica és fonamentalment contemplatiu i emocional. Consisteix en sentir i descobrir, ja que s’accedeix a la ma’arifa (gnosi) al través de l’estat d’èxtasi”

Ghazni Minarets-01

Ghazni Minaret

AlGhazali escriu que allò més peculiar dels sufís “no es pot aprendre i només s’aconsegueix mitjançant l’experiència directa, l’èxtasi i la transformació interior

Aziziye camii Konya

Aziziye camii Konya

La dansa extàtica dels sufís  –La via mística per arribar a Déu

Els fuqarâ’ o «pobres», tal i com s’anomenaven els membres de les ordres sufís, recitaven junts poemes d’amor i entonaven lletanies de forma rítmica. De vegades, feien servir instruments musicals.

Sama -Miniatura persa del s. XV Dervishes danzando

Sama -Miniatura persa del s.XV   Dervishes danzando

El ejemplo más notorio de misticismo extático es el de Jalâl al-dîn Rûmî  (Anatolia, siglo XIII).
Rûmî fue un gran poeta persa, totalmente entregado al amor divino, que percibía en toda la Creación.
​A menudo, entraba en trance de manera inesperada mientras giraba. A veces decidía realizar ceremonias con música a las que asistían sus discípulos y, eventualmente, una asistencia libre, y que podían durar hasta varios días seguidos.

Miniatura persa -Vers la música a l'èxtasi

Miniatura persa -Vers la música a l’èxtasi

The main instrument of the Sufis from the East (Iran/Anatolia/Uzbekistan/ Pakistan) is the Nay:
​“This reed flute of the Sufis carries a very important symbol through its emptiness: for the human soul to approach and connect to the Divine, it must be empty and pure to be a channel and a recipient for the Divine.”

Sufi ney

Jalal al-Din Muhammad Rumi founded  the Mevlevi Sufi order.  The centre of the order was at Konya, Turkey, where Rumi is buried. They are commonly known as the Whirling Dervishes due to their practice of whirling as a form of dhikr (remembrance of Allah).

Fahrelnissa Zeid

Fahrelnissa ZeidSama dance

«Todos hemos escuchado esta música en el Paraíso -escribía el poeta místico Rumí en el siglo XIII- Aunque el agua y la arcilla que componen nuestro cuerpo hagan planear sobre nosotros una duda, algo de esa música vuelve a la memoria».

Khiva -Uzbekistan

Minaret de Khiva -Uzbekistan 

The ecstatic dance Manuscrit de Chirâz -Iran Dansa extàtica 1581A l’academicisme occidental encara li manca, en general, molta oïda musical per a l’espiritualitat.”

Algunes de les proposicions doctrinals i intuicions espirituals de Hal.laj o Ruzbehan, Suhrawardí o Rumí, grans místics musulmans, sobrepassen amb escreix els principis fonamentals de l’Islam ortodox.

Hujwirí (mort 1072) Tracta el tema de l’exili espiritual
A ulls del sufi el món és un lloc d’exili per a tots aquells que se saben separats de l’Amic
Veure “Kaixf al-mahjub” -Primer manual sufí de la història -en llengua persa.

Manuscrit de Chirâz -Iran  Dansa extàtica 1581 

Minaret de Sana'a Yemen -Foto de Tona Romeu

Minaret de Sana’a Yemen –Foto de Tona Romeu

Javad Nurbakhsh
En el paraíso de los sufíes”  Luis Cárcamo  Madrid 1992
La pobreza espiritual en el sufismo”  Nur  Madrid 1997

Minaret mosquée des Teinturiers Tunis

Minaret de la mosquée des Teinturiers a Tunis

“L’Islam és la religió més difícil d’”assumir” car emplaça a l’home sol davant de la majestat de Déu. La grandesa de l’home, la seva trascendència, ve d’aquesta solitud davant de l’Esser Suprem.
Cada home, havent conegut el missatge, te el deure d’encarregar-se’n, i d’aquesta manera es veu cridat a situar-se directament cara a cara amb aquesta trascendència.”

“L’Imam Shatibi (de Xàtiva) ens exhorta de manera explícita a no deixar-nos enganyar per la lletra sinó a anar sempre cap a l’esperit dels textos (ruh al nass) per captar-ne els secrets.”
Abdelwahab Bouhdiba, sociòleg tunesí.

Wazir Khan mosque Lahore

Minaret de Wazir Khan mosque Lahore

Igual que parlem d’una espiritualitat més enllà de les formes religioses, també cal parlar de la música més enllà de les formes musicals. No pot expressar-ho millor H. Corbin en referir-se a Rûzbehân, gran Mestre sufí persa (1128-1209):

“Al final de su vida…se abstuvo de la práctica de la audición musical; no necesitaba ya de la mediación de sonidos sensibles: escuchaba los sonidos inaudibles en una música puramente interior…
“Al término de la experiencia de toda una vida, en el momento en que el oído del corazón, el del hombre interior, se vuelve indiferente a los sonidos del mundo exterior, he aquí que escucha sonoridades que jamás escuchará el hombre disperso, fuera de sí, arrancado a sí mismo por las ambiciones de este mundo.”

Qutb-minar -Delhi minaret (3)

                                                   Qutb minar -New Delhi  India

Según los sufís el proceso de creación no es solamente temporal sino que se renueva a cada instante. La identidad en el tiempo de los seres que percibimos no es nada mas que una ilusión. “La maravilla de las maravillas, escribe Ibn´Arabi, es que el hombre esta en una continua transformación, y por lo tanto no tenemos consciencia de ella en razón de lo extremadamente tenue del velo y de la similitud de las formas que se suceden”.

TRADICIÓ ESOTÈRICA -Consciència humana i consciència universal

La Tradició esotèrica afirma -com a fet metafísic, no com a creença- que l’individu no és altra cosa que l’aparença contingent i transitòria que revesteix el Ser en el curs de la seva manifestació.

Salvator Rosa -Democritus in Meditation,

Salvator Rosa -Democritus in Meditation

La Gnosi és una filosofia perenne i universal, és el coneixement actualitzat en nosaltres mateixos.

Iniciado sacando a luz los errores de la ignorancia -gravat gnòstic

El iniciado sacando a luz los errores de la ignorancia, el fanatismo y la superstición.

-Apropar-se a la realitat del coneixement del propi esperit de cadascú submergint-se en l’Esperit Universal, unificant-se en Ell, al través de l’experiència metafísica.

-Abolició de la dualitat, fet inefable d’experiència. 

-Egoïsme e Ignorància  -Il.lusió

François Chifflart -La conscience 1877

François Chifflart  -La conscience 1877

“La Tradició esotèrica no tracta ni de filosofia ni tampoc de religió o de misticisme sinó que es desprèn de les possibilitats intel·lectuals superiors de l’home, d’aquelles que són més elevades que la mera racionalització dels filòsofs o el sentimentalisme passiu, consolador i irracional del fet religiós.”

Hans Sebald Beham -Pacientia 1540

Hans Sebald Beham  -Pacientia  1540

Diu René Guenon que “la psique de l’home està enredada en la dualitat  Esperit-Matèria, Bé-Mal, Ser-No Ser, i que “La dualitat no pot sinó procedir de la Unitat”. Això ens recorda el que ja deia Ibn Arabi:

«Del Unico (ser) permanente -dice Ibn Arabi- nace la muchedumbre (de los seres creados), sin que El se multiplique esencialmente, pues es un error absurdo el de los que afirman que del (Ser) Unico sólo puede proceder una cosa.»

L’explicació, si no us sembla massa complicada, és la següent:

Si per No-Ser entenem una possibilitat contingent o potencial de l’existència, aquest Ser es torna l’acte o manifestació d’aquest No-Ser, de manera que podem afirmar que el No-Res, o el No-Ser, és superior al Ser, ja que el conté, a més de contenir allò que el Ser no ha estat ni serà mai.”

William C. Chittick ‘La doctrina de Ibn Arabi sobre la unidad del Ser’

Georg Pencz -Triumph of dead 1539

Georg Pencz  -Triumph of dead  1539

“Ramon Llull repetia que l’Art li havia estat donada per voluntat divina com a intuïció metodològica i formal d’abast universal. El propósit de comunicar-la amb èxit als públics més diversos…”

Llull -Ars poètica

Llull -Ars poètica

“L’Art  començà com un mètode per a la conversió dels infidels. Llull s’havia adonat que els mètodes tradicionals basats en l’autoritat dels textos sagrats eren inútils. Es tractava de mètodes que inevitablement desembocaven en discussions inacabables sobre com calia intepretar aquells textos.

Llull va decidir substituir aquestes ineficaces discussions hermenèutiques per un sistema basat en principis generals acceptables en les tres religions.”

Ramon Lull's Ladder of Ascent and Descent of the Mind, first printed in 1305

Representació simbòlica de l’Ascens -Llibre de 1512

“Per comprendre bé les obres espirituals i teològiques d’Arnau de Vilanova, així com les obres místiques de Ramon Llull, cal buscar l’origen en un cert radicalisme evangèlic que emana de les Sagrades Escriptures, en l’ascetisme sufí i en el coneixement de les obres d’escriptors com Al-Farabí, Maimònides, Avicenna i Averrois.”

Antoni M. Badia i Margarit

Giorgione -Los tres filósofos detail

Giorgione  -Els tres filòsofs  detall

“Una moral fundada en la esperanza de la recompensa y el temor al castigo es indigna del hombre de Dios; es inmoral”     Averroes – Ibn Rushd

Ibn Rushd sostenía que la filosofía y la religión eran dos caminos igualmente válidos y complementarios para conocerse a sí mismo y conocer a Dios, y se esforzó en reconciliar ambas en sus escritos y comentarios. 

Los teólogos islámicos como Algazel criticaron a los filósofos que anteponen la filosofía a la verdad revelada. A esta tesis opone Averroes su defensa de la autonomía de la razón (nada queda fuera del análisis de la razón) y su afirmación de que no se trata de dos verdades, sino de dos vías para acceder a la única verdad.

“El razonamiento filosófico no nos conducirá a conclusión alguna contraria a la Verdad consignada en la Revelación divina, porque la Verdad no puede contradecir a la Verdad, sino armonizarse con ella y servirle de testimonio confirmativo.” escribe Averroes en Doctrina decisiva.

9788499495576

        http://mundo-tradicional.blogspot.com.es/2015/01/diversidad-y-confluencias-del.html

El Xiisme i els Xiïtes II

Per a compensar en certa manera el buit que es dona a Occident envers tot allò que fa referència a un coneixement dessapassionat de l’Islam, i particularment de l’Islam Xiïta, he decidit complementar l’entrada anterior sobre El Xiisme i els xiïtes amb material gràfic i sonor.

2015 - 1

Para compensar en cierto modo el vacío que se da en Occidente hacia todo lo que hace referencia a un conocimiento desapasionado del Islam, y particularmente del Islam Chiíta, he decidido complementar la entrada anterior sobre el chiísmo y los chiítas con material gráfico y sonoro.

Shia population -mid east map

No se incluyen los alevís de Turquía y del Kurdistan ni la población mayoritariamente shií del Azerbaijan, ni las comunidades chiítas de la India y Pakistan. Son muchos olvidos, de la misma manera que solemos olvidarnos de los sufrimientos que soporta la mayor parte de la población de confesión chiíta.

Shi'a Shrine

Imam Ali ibn AbiTalib Najaf

Shrine of Imam Ali -Najaf

Ana Mazlum Hussein 2 Shi'a

Xi'a -Zinab al Kbira

“It was not till the Safavi era that Persian poets began bemoaning the martyrdom of Imam Hussain with zeal and compassion. It was Muhtasham Kashi who first wrote such verses as desired by Shah Tahmasp Safavi (1524-1576).

“Kashi was a panegyrist whose elegy on the martyrdom of Hussain has provided one of the most eloquent manifestations of the Shi’a spirit known to Persian literature.”

Reuben Levy in ‘Persian literature’

Shrine of Imam Ali -Najaf (2)

The martyrs of Karbala

Imam Mahdi

Ashura in Karbala

Ashura in Kerbala 12

Processed with VSCOcam with hb2 preset

Imam Hussein tomb 01

Masjid Imam Hussein Kerbala 1432

Interior del Santuari de l'Imam Hussein

Shrine Imam Hussein Kerbala 2

The servants of Imam Hussein

Ashura in Zanjan (1)

Ashura -Taft IranAshura -Taft Iran2 png

Arrobament a Karbala

Mashahed tamthiliya 2 Hussein

Mashahed tamthiliya 3 Hussein

Mashahed tamthiliya 5 Hussein

Day of Ashura in Kerbala

Karbala streets in Ashura

Shi'a in Mumbai

Delhi -Moharram 2014c

Delhi -Moharram 2014Arba'een in Gopalpur

Shi'ite men touch a decorated horse during a procession in Lahore, Pakistan

Shi'a -Sermó al Pakista

ARBAÌN ZIARA