TRADICIÓ ESOTÈRICA -Consciència humana i consciència universal

La Tradició esotèrica afirma -com a fet metafísic, no com a creença- que l’individu no és altra cosa que l’aparença contingent i transitòria que revesteix el Ser en el curs de la seva manifestació.

Salvator Rosa -Democritus in Meditation,

Salvator Rosa -Democritus in Meditation

La Gnosi és una filosofia perenne i universal, és el coneixement actualitzat en nosaltres mateixos.

Iniciado sacando a luz los errores de la ignorancia -gravat gnòstic

El iniciado sacando a luz los errores de la ignorancia, el fanatismo y la superstición.

-Apropar-se a la realitat del coneixement del propi esperit de cadascú submergint-se en l’Esperit Universal, unificant-se en Ell, al través de l’experiència metafísica.

-Abolició de la dualitat, fet inefable d’experiència. 

-Egoïsme e Ignorància  -Il.lusió

François Chifflart -La conscience 1877

François Chifflart  -La conscience 1877

“La Tradició esotèrica no tracta ni de filosofia ni tampoc de religió o de misticisme sinó que es desprèn de les possibilitats intel·lectuals superiors de l’home, d’aquelles que són més elevades que la mera racionalització dels filòsofs o el sentimentalisme passiu, consolador i irracional del fet religiós.”

Hans Sebald Beham -Pacientia 1540

Hans Sebald Beham  -Pacientia  1540

Diu René Guenon que “la psique de l’home està enredada en la dualitat  Esperit-Matèria, Bé-Mal, Ser-No Ser, i que “La dualitat no pot sinó procedir de la Unitat”. Això ens recorda el que ja deia Ibn Arabi:

«Del Unico (ser) permanente -dice Ibn Arabi- nace la muchedumbre (de los seres creados), sin que El se multiplique esencialmente, pues es un error absurdo el de los que afirman que del (Ser) Unico sólo puede proceder una cosa.»

L’explicació, si no us sembla massa complicada, és la següent:

Si per No-Ser entenem una possibilitat contingent o potencial de l’existència, aquest Ser es torna l’acte o manifestació d’aquest No-Ser, de manera que podem afirmar que el No-Res, o el No-Ser, és superior al Ser, ja que el conté, a més de contenir allò que el Ser no ha estat ni serà mai.”

William C. Chittick ‘La doctrina de Ibn Arabi sobre la unidad del Ser’

Georg Pencz -Triumph of dead 1539

Georg Pencz  -Triumph of dead  1539

“Ramon Llull repetia que l’Art li havia estat donada per voluntat divina com a intuïció metodològica i formal d’abast universal. El propósit de comunicar-la amb èxit als públics més diversos…”

Llull -Ars poètica

Llull -Ars poètica

“L’Art  començà com un mètode per a la conversió dels infidels. Llull s’havia adonat que els mètodes tradicionals basats en l’autoritat dels textos sagrats eren inútils. Es tractava de mètodes que inevitablement desembocaven en discussions inacabables sobre com calia intepretar aquells textos.

Llull va decidir substituir aquestes ineficaces discussions hermenèutiques per un sistema basat en principis generals acceptables en les tres religions.”

Ramon Lull's Ladder of Ascent and Descent of the Mind, first printed in 1305

Representació simbòlica de l’Ascens -Llibre de 1512

“Per comprendre bé les obres espirituals i teològiques d’Arnau de Vilanova, així com les obres místiques de Ramon Llull, cal buscar l’origen en un cert radicalisme evangèlic que emana de les Sagrades Escriptures, en l’ascetisme sufí i en el coneixement de les obres d’escriptors com Al-Farabí, Maimònides, Avicenna i Averrois.”

Antoni M. Badia i Margarit

Giorgione -Los tres filósofos detail

Giorgione  -Els tres filòsofs  detall

“Una moral fundada en la esperanza de la recompensa y el temor al castigo es indigna del hombre de Dios; es inmoral”     Averroes – Ibn Rushd

Ibn Rushd sostenía que la filosofía y la religión eran dos caminos igualmente válidos y complementarios para conocerse a sí mismo y conocer a Dios, y se esforzó en reconciliar ambas en sus escritos y comentarios. 

Los teólogos islámicos como Algazel criticaron a los filósofos que anteponen la filosofía a la verdad revelada. A esta tesis opone Averroes su defensa de la autonomía de la razón (nada queda fuera del análisis de la razón) y su afirmación de que no se trata de dos verdades, sino de dos vías para acceder a la única verdad.

“El razonamiento filosófico no nos conducirá a conclusión alguna contraria a la Verdad consignada en la Revelación divina, porque la Verdad no puede contradecir a la Verdad, sino armonizarse con ella y servirle de testimonio confirmativo.” escribe Averroes en Doctrina decisiva.

9788499495576

        http://mundo-tradicional.blogspot.com.es/2015/01/diversidad-y-confluencias-del.html

El Xiisme i els Xiïtes II

Per a compensar en certa manera el buit que es dona a Occident envers tot allò que fa referència a un coneixement dessapassionat de l’Islam, i particularment de l’Islam Xiïta, he decidit complementar l’entrada anterior sobre El Xiisme i els xiïtes amb material gràfic i sonor.

2015 - 1

Para compensar en cierto modo el vacío que se da en Occidente hacia todo lo que hace referencia a un conocimiento desapasionado del Islam, y particularmente del Islam Chiíta, he decidido complementar la entrada anterior sobre el chiísmo y los chiítas con material gráfico y sonoro.

Shia population -mid east map

No se incluyen los alevís de Turquía y del Kurdistan ni la población mayoritariamente shií del Azerbaijan, ni las comunidades chiítas de la India y Pakistan. Son muchos olvidos, de la misma manera que solemos olvidarnos de los sufrimientos que soporta la mayor parte de la población de confesión chiíta.

Shi'a Shrine

Imam Ali ibn AbiTalib Najaf

Shrine of Imam Ali -Najaf

Ana Mazlum Hussein 2 Shi'a

Xi'a -Zinab al Kbira

“It was not till the Safavi era that Persian poets began bemoaning the martyrdom of Imam Hussain with zeal and compassion. It was Muhtasham Kashi who first wrote such verses as desired by Shah Tahmasp Safavi (1524-1576).

“Kashi was a panegyrist whose elegy on the martyrdom of Hussain has provided one of the most eloquent manifestations of the Shi’a spirit known to Persian literature.”

Reuben Levy in ‘Persian literature’

Shrine of Imam Ali -Najaf (2)

The martyrs of Karbala

Imam Mahdi

Ashura in Karbala

Ashura in Kerbala 12

Processed with VSCOcam with hb2 preset

Imam Hussein tomb 01

Masjid Imam Hussein Kerbala 1432

Interior del Santuari de l'Imam Hussein

Shrine Imam Hussein Kerbala 2

The servants of Imam Hussein

Ashura in Zanjan (1)

Ashura -Taft IranAshura -Taft Iran2 png

Arrobament a Karbala

Mashahed tamthiliya 2 Hussein

Mashahed tamthiliya 3 Hussein

Mashahed tamthiliya 5 Hussein

Day of Ashura in Kerbala

Karbala streets in Ashura

Shi'a in Mumbai

Delhi -Moharram 2014c

Delhi -Moharram 2014Arba'een in Gopalpur

Shi'ite men touch a decorated horse during a procession in Lahore, Pakistan

Shi'a -Sermó al Pakista

ARBAÌN ZIARA

LES CANYES I ELS ENCANYISSATS

El nom llatí de la canya es Arundo donax i el seu habitat el constitueixen les zones humides de la terra baixa. 

100_7169

És una planta perenne de la família de les gramínies, de fulles amples i flors agrupades en panícula terminal, procedent de l’Àsia, que creix i es naturalitza pels marges dels rius, a les vores de rambles i torrenteres, rieres, sèquies, estanys, vora els camins i, en general, per tot arreu on hi ha aigua dolça.

100_7158

Presenta unes tiges llargues, lleugeres i resistents, que són les anomenades canyes. Creix amb gran rapidesa i es reprodueix pels rebrots que surten de la tija subterrània o rizoma.

100_7171

Les canyes han anat sempre lligades a la vida agrícola i  amb elles s’han fet rústiques tanques i portes de corrals per a bestiar, encanyissats, cistells, petits mobles, canyes de pescar, … 

100_7131

Les raons que van portar als nostres avantpassats a domesticar la planta i a expandir el seu cultiu pel Mediterrani des del seu origen a l’Àsia, van ser probablement les seves qualitats físiques i mecàniques, ja que la seva tija pot arribar a mesurar 5 metres i un cop tallada i assecada resulta resistent, flexible, lleugera i immune als atacs dels insectes.

100_7165

Actualment s’utilitza en artesania i sobretot en l’elaboració de canyissos per a donar ombra. Els falsos sostres d’edificis antics encara les conserven i es segueixen utilitzant com a entrebigat al Marroc i a l’Amèrica Llatina.

Forjado con caña en Frigiliana

“La caña, que crece en las zonas templadas a orillas de los ríos, es trabajada por los cañiceros riojanos para hacer canastos, fundas para garrafones y cañizos. Los cañizos sirven para secar al sol higos, tomates, melocotones y ciruelas.”

 

 

 

Treball de la canya al Nord del Marroc:

100_7204

100_7203

Exemple de terrassa encanyissada amb excel.lent ombrejat

100_7177

PROVOCACIÓ I ESCÀNDOL EN L’ART CONTEMPORANI

“La major part de l’art contemporani s’esforça en apropiar-se de la banalitat, els residus: és a dir, la mediocritat com a valor i com a ideologia.”      Jean Baudrillard

anish-kapoor-dirty-corner-2011-2015-chateau-de-versailles

                      Anish Kapoor -Dirty Corner (2011-2015) Château de Versailles

L’art modern evoluciona amb el permanent anar i venir entre la provocació i la censura, la transgressió de les les normes socials, els tabús i els escàndols. És un vast camp d’experimentació en el qual els successius corrents artístics entren en conflicte, es neguen i es refuten. En l’Art, l’escàndol és part d’aquest procés que sovint ve a reflectir una ruptura amb la norma anterior.

scandale-1

«Le scandale, aujourd’hui réside, en réalité, dans le marché de l’art que chosifie à la fois l’artiste et le regardeur en imposant une confusion systématique entre valeur artistique et valeur marchande.» «L’art n’est -presque- rien si sa finalité est purement commerciale plutôt qu’insurrectionnelle.»  Jean Jacques Lebel

daniel-arsham-sculpture

                                                        Daniel Arsham -Sculpture

La religió, la política i el sexe sempre han estat els temes preferits per a la provocació artística; terrenys aquests que en totes les èpoques han estats explorats i han estat transgredits, com una part inseparable del gest artístic.

No hem d’oblidar que la mateixa naturalesa de l’experiència artística duu en ella una forma de subversió, deguda al fet que l’artista acostuma a plantejar-se una mirada diferent sobre el món que l’envolta.

francois-boucher-couple-damoureux

                                           François Boucher -Couple d’amoureux

“Edouard Manet s’entossudeix en mostrar els seus quadres al Saló, però no tracta de superar les burles que desperta la seva pintura sinó més aviat es tracta de créixer en l’insult, en la calúmnia i en la difamació.”

“Les seves polèmiques pintures van ser utilitzades per una auto-promoció molt concertada, que farà escola fins als nostres dies.”

Beaux Arts magazine «Les grands scandales de l’art» nº290 agost 2008   par Stéphane Guégan

edouard-manet-olympia-1863

                                                 Edouard Manet – Olympia 1863

A partir de Manet, la provocació conscient fa la seva entrada en el món de l’Art Modern. 

El sensacionalisme, en trivialitzar-se, impulsa els artistes a la transgressió extrema i al sacrilegi.

brancusi-princess-x-1915-16 louise-bourgeois-born-1911-labyrinthine-tower-1962

Brancusi –Princess X  1915-16      Louise Bourgeois –Labyrinthine Tower 1962

La provocació porta actualment aparellat l’afany de notorietat, i en el món de l’Art és ja difícil d’escandalitzar-se doncs a cada transgressió en segueix una altra que viola una mica més les regles i els valors del nostre marc social, que ja estan prou malmesos pels mateixos representants de l’Ordre que l’artista pretén violentar.

michael-murphy-gun-country-usa

                                                Michael Murphy -Gun country USA

És cert que una de les funcions de l’Art és la d’explorar la realitat forçant-ne els límits, sinó s’esclerotitza i esdevé copia inert, però, existeix una decència ètica dins el terreny de l’art? En què es mesura, i com?

bouchet-mccarthy-portikus-critica-al-paper-dels-museus

                                                  Bouchet-McCarthy  -Portikus

La cèl.lebre ‘Fontaine’ de Marcel Duchamp -un urinari signat al damunt d’un pedestal-, data de l’any 1917.

Segons Marcel Duchamp, són els detractors més virulents d’una obra els que més contribueixen a la seva concepció. «L’acte creatiu no el fa només l’artista; l’espectador posa l’obra en contacte amb el món exterior mitjançant les seues interpretacions i els seus intents de desxiframent.»

jaume-plensa-2

                                                                                Jaume Plensa

Subversiu, transgressor, provocador … sacríleg? L’art contemporani no deixa indiferent a ningú, i tothom ha de dir la seva.

chun-kai-qun-work-2

                                                            Chun Kai Qun -Work

jean-louis-harouel

Aquí teniu els noms d’alguns d’aquests polèmics artistes dels quals aquí no en parlarem ja que les tècniques de marketing  que utilitzen s’apliquen precisament per a fer parlar d’ells.

Maurizzio Catelan

Jeff Koons

David Hirst

Paul Mc. Carthy

Anish Kapoor

Wim Delvoye

mona-hatoum-grater-divide-2011

                                            Mona Hatoum -Grater divide 2011

«Les artistes créent des objets de luxe pour les classes dominantes, les institutions et les gouvernements, c’est tout. La guerre est finie et nous l’avons perdue»

«Mes limites, comme pour tout le monde, sont celles du système capitaliste.»

Santiago Sierra

santiago-sierra-no-global-tour

                                                    Santiago Sierra -No, Global Tour

L’escàndol i la controvèrsia que provoca Sierra és la manera que ell té de mostrar la deriva més extrema del neo-lliberalisme.

Veure: Santiago Sierra A WORKER´S ARM PASSING THROUGH THE CEILING OF AN ART SPACE FROM A DWELLING  https://youtu.be/Z06jSfTaItg

art-galleries

The very nature of artistic experience carries a form of subversion

Provocation did show multiple and different faces. When Michelangelo aroused naked and profane bodies out of a sacred ensemble, provocation was already next to profanation – even more at the heart of the Vatican! His monumental Last Judgment (1536-1541), in the Sistine Chapel, provoked the wrath of religious authorities.

28405100125920l

                     Eric Darragon   La provocation, une dimension de l’art contemporain (XIXe-XXe siècles) 

dali-masturbateur

                                            Salvador Dalí   -El gran masturbador  1929

Parlant de la provocació i l’escàndol en l’art contemporani no podíem deixar de citar Salvador Dalí, que amb l’objectiu d’atreure l’atenció pública va exagerar la seva tendència al narcisisme i a la megalomania. De la seva conducta excèntrica en va fer un reclam publicitari  més cridaner que la seva pròpia producció artística.

  fernando-renes-el-portatil

Fernando Renes -El Portátil

El plor -El dolor i l’expressió de les passions

El plor és un fet fisiològic normal; una forma d’expressió universal distintiva del gènere humà que permet de manifestar les necessitats i les emocions. 

Bàsicament  el plor és degut a dues causes, una causa física i una causa psíquica.

fofo-de-steve-mc-curry

Plorar constitueix una resposta única al dolor independentment de l’edat, el sexe o la raça.

Plorar és també un estat de despertar fisiològic, seguit d’una profunda relaxació, un mètode per descarregar tensió i per baixar la pressió sanguínia i el ritme cardíac.

oswaldo-guayasamin-the-cry-1983

El fet de vessar llàgrimes és un procés exocrí. Així, s’ha desenvolupat la hipòtesi que, igual que en altres processos exocrins com orinar o defecar, les llàgrimes emocionals poden estar implicades en desfer-se de productes de rebuig o substàncies tòxiques del cos, com ara ACTH.

Depenent de la situació en què es vessin, el tipus de llàgrimes difereix químicament, ja que al plorar s’alliberen certes substàncies tòxiques.

Una de les substàncies trobades en les llàgrimes va ser l’hormona ACTH (corticotropina, que estimula la producció de glucocorticoides), i fa temps que se sap que aquesta hormona està relacionada amb l’estrès.

david-alfaro-siqueiros-mujer-llorando-1974

Tot resumint, podríem dir que el plor és una funció biològica natural i essencial, una resposta primària del cos per eliminar les hormones d’estrès perjudicials. I que el plor psíquic pot haver evolucionat com una forma eficaç de reduir l’estrès i les càrregues emocionals.

La causa psíquica es podria presentar doncs com el resultat d’una viva emoció o d’un excés de sentiment.

picasso-crying-woman-1937

Hi ha tants plors variats  com diferents sentiments humans. En podem enumerar uns quants que segurament no us resultaran desconeguts:

-d’alegria, de compassió, de dolor, d’emoció, de ràbia, de por, de pena, de nostàlgia, de felicitat, d’indignació, d’impotència, de desesperació, de tendresa, de vergonya, de tristesa… 

I en la literatura sovint es plora per amor, “dels seus ulls destil.laren vives llàgrimes mesclades amb sanglots i sospirs” (Tirant lo Blanc)

Consirós cant e planc e plor”  Guillem de Berguedà

giovanni-di-paolo-el-festin-de-herodes-detall

 El festí de Herodes per Giovanni di Paolo  (Ja n’hi havia de motiu per a plorar)

El plor pot tenir una funció catàrtica i d’alliberament emocional, purificadora de les emocions humanes

És cert que molts animals vessen llàgrimes, especialment com a resposta al dolor. Les llàgrimes protegeixen l’ull i contenen proteïnes antimicrobianes. Ara bé, el plor com a mostra d’empatia és un comportament específic dels humans.

joan-mates-mourning-over-the-dead-body-of-christ

Joan Mates – Mourning over the Dead Body of Christ 1410 – 1420

El plany en la pintura

Donat que la representació de les llàgrimes en la pintura és un tema que toca el cor, alguns artistes s’han interessat per aquest tema, tant com per a expressar la tristesa com per mostrar el seu virtuosisme.

van-der-weyden-rogier-descent-from-the-cross-c-1438-detail

Van der Weyden Rogier -Descent from the Cross  c.1438 detail

«Normalment tot el que provoca passions en l’ànima té algun efecte en el cos …» va dir en una de les seves conferències a l’Acadèmia de Pintura el pintor francès Charles Le Brun.

Le Brun creia que la pintura era una disciplina seriosa i literària i així va basar la seva teoria de la pintura en diversos principis destinats a garantir la seva exactitud i la transmissió del missatge i de les emocions. El pintor havia de donar vida a les seves figures i no només aparença de vida.

charles-le-brun-la-tristesse

 Charles Le Brun -La tristesse

La iconografia cristiana ha desenvolupat tota una sèrie de Maters Doloroses que vessen llàgrimes per la mort del fill, encarnat en Jesus fill de Maria, algunes de unes més convincents que altres.

dirk-bouts-mater-dolorosa-1470-75

Dirk Bouts – Mater Dolorosa 1470-75

“La Semana Santa, vivida en la clave barroca propia del Sur de España, tan abigarrada en sus simbología, ha adoptado la imagen mariana por excelencia, en todas sus variedades: de los dolores, de la soledad, de la esperanza, de la misericordia, de las angustias, de las lágrimas…”

la-esperanza-macarena-con-mantilla-foto-de-gard

La Esperanza Macarena con mantilla -foto de Gard

Encara que subjectiu i difícil de classificar, el dolor es pot exterioritzar al través de:

-manifestacions musculars (mímica facial, gestos, crits, actituds)

-secretòrias i circulatòries (llàgrimes, suor, pal·lidesa, rubor, palpitacions)

-i de tipus nerviós (tremolor, febre, convulsions)

jakub-schikaneder-1855-1924-immersed-in-thought-lonely-1890

Jakub Schikaneder – Immersed in Thought  1890

Sixten RingbomIcon to Narrative, the Rise of the Dramatic Close-up in Fifteenth-Century Devotional Painting

Victor Ieronim StoichițăEl ojo místico: pintura y visión religiosa en el Siglo de Oro español. Alianza Editorial

Jennifer Montagu -The Expression of the passions

 

ivan-kramskoy-inconsolable-grief-1884

Ivan Kramskoy -Inconsolable Grief 1884

El Xiisme i els Xiïtes

inside-shrine-of-imam-hussain-a-s-in-karbala-iraq

De la mateixa manera que el cristianisme compta amb tres grans corrents (el catolicisme, l’església ortodoxa i el protestantisme), l’Islam té dues branques principals: el sunnisme i el xiisme.

Els sunnites, són partidaris de triar els líders politicoreligiosos sobre la base de la tradició, dels costums, de la sunna. Per contra, la minoria xiïta considera que els guies de la comunitat (els imams) han de ser descendents d’Ali i de Muhammad.

imam-hussein-tomb-01

Quasi 16 segles després de la separació de les dues branques, les diferències, malgrat existir, no giren ni entorn els cinc pilars de l’Islam ni tampoc entorn els textos sagrats, que són compartits.  Els xiïtes donen més importància al coneixement transmès oralment entre els descendents d’Alí i la comunitat xiïta n’és dipositària i la sunna no és la única font de dret.

ashura-karbala-2012

Pels xiïtes la festivitat més important és el dia d’Ashura (corresponent al 10 dia del mes de Muharram) i en la que es recorda la mort de Hussein, fill d’Alí.

lab-beika-ya-hussein

Una mica d’història, bàsica per entendre les raons de la divisió

Othman ibn Affan, el tercer califa, va iniciar un procés de centralització política, d’estandardització de l’Alcorà -que fins aleshores es transmetia oralment-, i de nomenament de càrrecs a favor de la seva tribu, la dels omeies, que va acabar amb el seu assassinat.

Immediatament, els seguidors d’Alí, gendre del Profeta, van nomenar-lo successor, al·legant que el seu torn havia arribat després d’haver respectat els tres califes precedents.

L’ascens d’Alí, però, va ser discutit tant per Aïxa, dona del Profeta Muhammed i filla del primer califa Abu Bakr, com per altres membres de la tribu aràbiga quraix, de la qual provenia Muhammed, que s’inclinaven pel llavors governador de Síria Muawiya.

A partir de la fractura, els xiïtes (abreviació de l’àrab Shi’atu-‘Ali, “partit d’Alí”) van mantenir-se fidels a Alí i van defensar els seus fills com els legítims successors després del seu assassinat l’any 40 Hg. (661 d.C). No van acceptar l’autoritat de Muawiya, com sí que va fer la resta, que es passarien a conèixer com a sunnites.

ahlul-bayt

El chiísmo en general es una interpretación más esotérica de la revelación islámica y contiene en sus enseñanzas elementos más afines a aquellos del sufismo.”

La figura del Imam Alí se erige como el origen y raíz del chiísmo y es a la vez el magnánimo representante del esoterismo islámico, así también los orígenes del chiísmo y el sufismo coinciden pues sus fuentes poseen muchos elementos en común.

Sin embargo, no se debería olvidar que el chiísmo no es solamente una gnosis islámica sino que es también una completa interpretación ortodoxa del Islam, la cual está dirigida a una colectividad humana y contiene, como el sunismo, tanto la shari’ah como la tariqah.”

“La tariqah, el sendero espiritual y sus raíces coránicas”  –Capítulo V del libro “Perspectivas y Realidades del Islam” del Dr. Seyyed Hossein Nasr 

ya-hussein

ashura-in-zanjan-1

Shias include Ithna Asharis (Twelvers), Ismailis, Zaydis, Alevis and Alawites.

A comprehensive demographic study of more than 200 countries finds that there are 1.57 billion Muslims of all ages living in the world today, representing 23% of an estimated 2009 world population of 6.8 billion.

Of the total Muslim population, 10-13% are Shia Muslims and 87-90% are Sunni Muslims. Most Shias (between 68% and 80%) live in just four countries: Iran, Pakistan, India and Iraq.

Sizeable numbers of Shias (1 million or more) are found in Turkey, Yemen, Azerbaijan, Afghanistan, Syria, Saudi Arabia, Lebanon, Nigeria and Tanzania.

Xifres del Pew Institute 2009

chennai-shia-muslims-2

La gran mayoría de medios de comunicación social en Occidente no informan, ni dan cobertura sobre la importancia, la trascendencia, ni el significado de Arbain* (evento que marca los 40 días de duelo del Imam Hussein y que congrega a millones de personas procedentes de todo el mundo).

* Arbain significa “cuarenta” en árabe, es una observancia religiosa shiita, que ocurre 40 días después del día de Ashura, la conmemoración del martirio del nieto del Profeta Muhammad, el Imam Hussein.

karbala-ziara

Desde 2003, cuando fue derrocado el sistema baasista en Irak, todos los años en Arbain millones de peregrinos acuden al santuario del imam Hussein en Karbala. Los shiíes ven al Imam Hussein como un símbolo universal, sin fronteras, de lucha contra la tiranía y la opresión, porque fue un ejemplo de coraje ante la injusticia.”

http://islamoriente.com/node/145304

hussein-1

hussein-2hussein-3

Arbain también es y debe ser una gran ocasión para luchar en contra la tiranía, la crueldad, el abuso de parte de los todopoderosos del mundo, de los amos y señores, que lo único que saben hacer es martirizar, vilipendiar, asesinar gente inocente en nombre del imperialismo y del sionismo, ideologías ambas basadas en las ideas de superioridad y en las prácticas de dominación de los pueblos…”

Sdenka Saavedra Alfaro  –Escritora, periodista, profesora e investigadora boliviana

ashura-in-karbala

Cuarenta día después de Ashura, cuarenta día después del martirio del Tercer Imam de los Chiíes, el Imam Husayn, millones de creyentes, venidos de todos los confines del planeta encaminan sus pasos hacia la ciudad santa de Karbalá en Irak en una peregrinación que sitúa a Arbain como una de las reuniones anuales más importantes y masivas del mundo en un solo lugar.”

Shi'ite pilgrims hold banners and flags as they walk from Baghdad to attend the Al-Arbain solace at Kerbala

Simboliza este viaje -y las conmemoraciones que tienen lugar en la ciudad de Kerbalá- la postura y la conducta inquebrantable de situar la verdad sobre la mentira y la lucha de la humanidad contra todo aquello que signifique injusticia, tiranía y opresión.

xiites-plorant-junts

Arbain es un día de dolor, un día de duelo pero también de reflexión. Es un día de conmemoración de ideales de la humanidad representados por Husayn: libertad, igualdad, lucha contra el despotismo, la constante lucha contra la opresión y la falsedad.

Pablo Jofré Leal

hesbol-lah

La más peligrosa deformación que el Islam ha sufrido ha sido a manos de los takfiris”.  “La corriente takfiri ejecuta y mata y trata de legitimar sus actos refiriéndose a versos coránicos y hadices… El Islam no pretende matar a las personas, sino que busca su salvación. Aspira a salvarlas en este mundo y en el Más Allá”.

“Arabia Saudí ha albergado en el pasado y alberga hoy esta corriente y debe asumir sus responsabilidades. Hace falta cerrar las puertas del takfirismo”. “Yo lanzo un llamamiento a los ulemas de esta corriente wahabí para que revisen sus enfoques y acepten que otros ulemas, sunníes y shiíes, dialoguen con ellos sobre las ideas que propagan por el mundo.”

 Sayyed Hassan Nasrallah, secretario general de Hezbollah.

hezbollah-leader-sheik-hassan-nasrallah

“Arbaeen 1438” is a program dedicated towards providing the lovers of Imam Hussein who will walk to his Holy Shrine this coming pilgrimage.
The main motive of these episode is to illustrate the compassion of those walking as well as the atmosphere prior and during the Great Arbaeen Pilgrimage so the pilgrim will get a better understanding of what to expect when they walk and arrive at the Holy city of Karbala.

Veure:

https://fotent.wordpress.com/2017/04/29/xiisme-ii/

Tanger II

100_3444

“Què en sabem de les vides d’aquells milers d’espanyols que varen deixar la seva vida a Tànger, a l’altra banda de l’estret, a cavall dels segles XIX i XX?”

cimg2098

Llegint un article sobre el pintor Antonio Fuentes (Tànger 1905-1995) amb el títol Antonio Fuentes. Un recuerdo de Tánger y un olvido de España” per Emilio Sanz de Soto**, publicat a El País – Babelia, el 23 d’agost de 1997, “con ocasión de la primera exposición de Antonio Fuentes tras su muerte”, em trobo amb aquesta frase:

“Durante años creí que Antonio Fuentes era, cronológicamente hablando, el primer pintor español nacido en Tánger, hasta que descubrí que el dibujante – ilustrador – excelente ilustrador – de nuestra triste guerra civil, en el bando franquista, Carlos Sáenz de Tejada, nació en Tánger en 1897, donde su padre estaba entonces en misión diplomática.”

http://www.antoniofuentes.org/es/esanz2.html

cimg6177

Afageix també Sanz de Soto en el seu article que la familia del pintor era “muy amiga de la del extraordinario acuarelista catalán Josep Tapiró, que llegó a Tánger invitado por Mariano Fortuny y en esta ciudad se quedó a vivir.” “A través de Josep Tapiró se despierta la vocación de pintor en Antonio Fuentes,…”

cimg6183a

Emilio Sanz de Soto sembla saber moltes coses d’aquella època gloriosa de Tànger, i afirma que ell mateix havia estat allotjat a l’Hotel Fuentes, del Zoco Chico, quan el seu propietari era Antonio Fuentes, pare del pintor, quan l’hotel “o mejor dicho, la familia Fuentes, era el punto de unión más concreto y preciso entre España y Tánger.

cimg6703c

També deia que havia entrat en el seu estudi on molt poca gent podia entrar, en una placeta de la medina de Tànger, enfront de la zawia dels Aisawes. I jo em pregunto: és la que es coneix com Zawia Al Harraquia, a la plaça de Sidi Ali ben Daoud, pujant pel carrer Dar el Barud?)

sdc113360

I em dic si no podria ser que aquell ¡Emilio!, la làpida del qual haurà estat arrancada a hores d’ara per la maquinària del progrés, fora familiar del dibuixant del que se’ns parla en aquest article i, donat que porta el mateix cognom, potser era un oncle o un cosí, que va morir tres anys abans de que ell nasquera. (Veure TANGER I)

rb_teatre-cervantes-tanger

Fotografies de Tànger per R.Bonàs i Miró

*”Emilio Sanz de Soto, tangerino nacido en Málaga es, junto con Antonio Vázquez y una pléyade de escritores judíos, quien mejor ha representado ese espíritu de convivencia y de ilustración que una cierta parte de Tánger siempre demostró a lo largo de los tiempos.”

antonio-fuentestanger

Antonio Fuentes  –Tanger