Eugène Boudin, pintor de platges i cels

Boudin -Pêcheur a Vilerville vers 1862

Toute sa vie Eugène Boudin s´est attaché à peindre des sujets liés à la nature et à la Normandie, en particulier les plages et les ciels de la côte normande.

Eugène Boudin (1824-1898) és bàsicament autodidacta, tot i haver assistit a uns quants tallers, i rebutja el romanticisme en pintura: “Els romàntics han tingut el seu dia. Ara hem de buscar les belleses simples de la natura ” escriu el febrer de 1856.

Boudin -Les Roches Noires Trouville 1863

BoudinLes Roches Noires  Trouville 1863

“En totes les seves obres sorprèn l’aspecte meteorològic: el lloc que atorga als cels, els tons elegits que reflecteixen una realitat vista i viscuda pel pintor, tot ens mostra que per Boudin no es tractava de transformar un quadre en “bellesa”, sinó de plasmar la realitat al través de les seves belleses, ja siguin lluminosament assolellades o cobertes de núvols que li permeten totes les subtileses cromàtiques.”     Daniel Couty

Boudin -Soleil couchant vers 1863 pastel sur papier beige

Boudin -Costa y cielo, pastel sobre papel entre 1888 y 1892

‘No oblidem que va néixer en l’època romàntica i que, tot negant-se a participar en cap escola, va poder triar i freqüentar aquells creadors que anaven forjant la modernitat de la segona meitat del segle XIX. Amb habilitat, intel·ligència i talent, va saber navegar entre aquests dos corrents.’

Boudin -Personnages sur la plage à Trouville, soleil couchant 1869

BoudinPersonnages sur la plage à Trouville, soleil couchant 1869

Els seus models van ser els mestres holandesos del XVII, pintors que li agradaven per la forma en què sabien representar el cel i els núvols. També coneixia la pintura veneciana del XVIII, especialment la de Tiepolo i Guardi, la influència dels quals és evident en les seves escenes de platja.

Boudin -Approching storm 1864

Eugène BoudinApproching storm  1864

“Un pintor que també busca l’expressió fidel dels paisatges de la seva terra i de la seva infància, uns paisatges que li desperten admiració, tal com ho escrivia en el seu diari el 12 de desembre de 1854: “He sortit aquesta tarda: resplendia el sol. Era una festa; desitjava provar una mica d’aquest dia esplèndid…”     Josep Pericot

Boudin -Pêcheuses sur la plage de Berck Washington National Gallery 1881

BoudinPêcheuses sur la plage de Berck  1881

Monet considerava positivament l’obra del seu col·lega: “Els seus esbossos, fills del que jo en dic la instantaneïtat, van arribar a fascinar-me.” També Baudelaire, al contactar amb Boudin a Honfleur l’any 1855, comentava: “Els seus estudis tan ràpids i fidelment esbossats, partint del que hi ha de més inconstant, de més inaprehensible en la forma i el color, de les onades i els núvols…” 

Boudin par Baudelaire

Malgrat la negativa de Boudin de comprometre’s amb un corrent o escola, va participar en la primera exposició impressionista de 1874, degut a la insistència de Monet.

Trois affirmations définitives de Monet: «Je dois tout à Boudin» et «Je considère Eugène Boudin comme mon maître» que confirme le «Si je suis devenu un peintre, c’est à Boudin que le dois».

Boudin Eugene -The beach at Trouville 1864

Eugène BoudinThe beach at Trouville 1864

«Je ferai autre chose, mais je serai toujours le peintre des plages»

Faré altres coses, però sempre seré el pintor de les platges”.

“Quan va escriure aquestes paraules en 1865, Boudin estava lluny de ser un artista reconegut. Segons Baudelaire les platges de Boudin sorprenen per la seva ‘modernitat’. Un segle i mig després, no han perdut res del seu frescor ni de la seva llibertat d’execució.”      Laurent Manœuvre

Boudin llibre

La ferme de Saint-Siméon

La ferme Saint-Siméon és un edifici del segle XVII situat a les altures de Honfleur, Normandia. És famós per haver estat a la meitat del segle XIX el lloc de trobada de molts pintors, tant impressionistes com pre-impressionistes. Eugène Boudin, ell mateix nascut a Honfleur,  es va acostumar a venir a descansar en aquest lloc tranquil i bucòlic a partir de 1854.

Eugène Boudin -La ferme Saint-Siméon 1860

Eugène BoudinLa ferme Saint-Siméon 1860

Al final de la seva vida, recordant aquells dies, Boudin va escriure: “Oh! Saint-Simeon, hi haurà una bella llegenda per escriure sobre aquest hostal! Quantes persones hi han estat, i algunes famoses, seguint les meves passes”.

Més de trenta pintors freqüentaren el lloc on els artistes vivien I compartien les seves experiències amb total llibertat.

Adolphe-Félix Cals -Scène de la vie quotidienne des peintres installés à la ferme St-Siméon

Adolphe-Félix Cals -Scène de la vie quotidienne des peintres installés à la ferme St-Siméon

En 1862, Claude Monet va venir a acompanyar Boudin en els seus passejos per la costa de Normandia i va compartir amb ell la pintura a l’aire lliure.

Entre els artistes que venien a pintar a Honfleur, sota aquesta llum incomparable, trobem a Courbet, Corot, Daubigny, Frédéric Bazille, Eugène Isabey, Eva Gonzales…

Boudin -Les buveurs à la ferme St. Simeon Jongkind, Van Marcke, Monet y el padre Achard, acuarela 1862

Boudin -Les buveurs à la ferme St. Simeon Jongkind, Van Marcke, Monet y el padre Achard. Acuarela de 1862

LES PRIMAVERES ÀRABS i els seus precedents

Primaveres àrabs 2

Riots in Egypt

“Actualment la impotència és l’emblema de la desgràcia àrab. Una impotència per actuar i afirmar la teva voluntat de ser, encara que això fos només una possibilitat, davant l’Altre que et nega, et menysprea i avui, novament, et domina. Impotència per fer callar el sentiment de que no ets més que una peça insignificant en el tauler planetari, quan la partida s’està jugant a casa teva “.

Samir Kassir, periodista libanès.

No foreign intervention

Libya: No foreign intervention

No busqueu aquí reafirmar els punts de vista gastats i grapejats que han anat escampant els periodistes portaveus del sistema neolliberal imperant. No. En tot cas podreu contrastar les seves pseudo-informacions amb aquestes senzilles i curtes explicacions que ara us transcriuré i que volen anar als precedents d’aquells fets, a l’arrel del malestar innegable de la joventut dels països àrabs i de les seves gents instruïdes, que han de suportar règims autoritaris i corruptes amb la total acquiescència i complicitat d’Occident.

Protests in Bahrain are attended by up to a quarter of the island state's population

Protests in Bahrain are attended by up to a quarter of the island state’s population

Segons un informe del grup consultor Geopolicity, les revolucions populars de la Primavera Àrab han costat a Líbia, Síria, Egipte, Tunísia, Bahrain i el Iemen gairebé 40.000 milions d’euros en pèrdues del seu Producte Interior Brut i de les finances públiques en general.

opec_dees

Middle East riots by Global Oil Elite  http://ddees.com/

El petroli ha estat un factor clau. “Els que exporten guanyen, els que importen perden”, diu el document. Síria és el país el sector econòmic del qual s’ha vist més afectat per les revoltes, amb unes pèrdues de productivitat estimades en 19.700 milions d’euros, segons dades del Fons Monetari Internacional (FMI) recollits per l’informe. La major part de les pèrdues s’ha registrat en l’àmbit de les finances públiques. El segueix Líbia, amb pèrdues totals de 10.200 milions d’euros i Egipte, amb gairebé 7.100 milions.

Per contra, l’informe apunta que els regnes àrabs que no s’han vist afectats per les revoltes, com Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs Units –on el benefici públic ha augmentat un 31, 8 per cent- han millorat els seus ingressos en el mateix període.

Revoltes a Iemen

Revoltes al Iemen

Una de les primeres causes del malestar és el sentiment d’injustícia i d’impunitat envers els crims perpetrats per l’Estat sionista d’Israel.

“Al món àrab, els líders de la majoria dels estats són titelles que no tenen força de voluntat de manera que, per mantenir-se al poder a qualsevol cost, no tenen més remei que obeir als seus amos occidentals i mantenir-se en silenci davant els crims dels sionistes “.

“L’extermini de la població palestina a la Franja de Gaza comès pel règim israelià va ser facilitat pel suport de les potències occidentals, així com pel silenci i immobilisme dels líders reaccionaris àrabs.”

“Els esdeveniments ocorreguts a Gaza i els crims perpetrats pel règim israelià contra civils palestins són “un document viu “que mostren al món la nul·litat de totes les al·legacions dels defensors dels Drets Humans.”

D’un article al diari iranià “Jomhuri Eslami” (La República Islàmica)

Primavera-arabe

Però la causa principal és l’evidència del joc brut que practiquen les grans potències encapçalades pels Estats Units d’Amèrica -la política exterior dels quals és controlada i dirigida per Israel**-, Anglaterra amb el seu Secret Intelligence Service conegut com M16, i el paper de tots ells en la creació i extensió del terrorisme. Vegem. Retrocedim uns quants anys.

Riots in Tunis

LA FI DEL COMUNISME SOVIÈTIC REQUEREIX un NOU ENEMIC GLOBAL: el TERRORISME   per Lloyd de Mause  

“Després de l’elecció de Gorbatxov l’any 1985 com a secretari general del Partit Comunista, immediatament va declarar que el seu objectiu era “l’abolició de les armes nuclears [per l’any 2000 i] una Unió Soviètica democràtica en pau amb Occident”. Això va suposar un terrible problema per als Estats Units. Quan George H.W. Bush pare es va convertir en president, Gorbachov “es va alçar al podi de l’ONU i va oferir un retall unilateral de 500.000 soldats de l’exèrcit soviètic” i “va prometre que no començaria mai una guerra calenta contra els Estats Units”

Bush” va declarar que els Estats Units havien guanyat la Guerra Freda … però a Amèrica encara es desenvolupaven, construïen i desplegaven més armes. Per utilitzar contra qui? Per protegir els Estats Units de què?

Tot i l’augment de la despesa militar de Reagan a 1.6 bilions de dòlars, H.W. Bush va declarar que els Estats Units es trobaven «febles i desintegrats» i aviat va inventar un nou enemic global dels Estats Units d’Amèrica: el terrorisme.

22963

“Quan van ocórrer els atemptats terroristes del 11 de setembre, George W. Bush fill, va coincidir amb l’opinió de Donald Rumsfeld que eren “una benedicció disfressada”, atès que la qualificació d’aprovació de la feina de Bush com a president es va elevar fins al 90 per cent. “Porteu-los”, va dir Bush, ja que els terroristes mundials reemplaçarien al comunisme global com a enemic, “transformant l’Iraq en un camp de reclutament i entrenament per al terrorisme islàmic”.

“Tot i que els Estats Units havien estat enviant a l’Iraq durant molts anys milers de milions de dòlars en equipament militar, incloent l’urani i el plutoni, la nova tècnica de trencar cases familiars i de matar vora un milió de dones i de nens iraquians innocents durant la Guerra del Golf i durant els anys de sancions que van seguir, tot això “va ser gravat a foc en la ment dels àrabs i dels musulmans de tot arreu” i va provocar atacs terroristes contra els nord-americans, centrats a l’Orient Mitjà, però que es van estendre als grups terroristes de tot el món sota la tasca declarada de Condoleezza Rice, que va dir “és feina d’Amèrica canviar el món a imatge pròpia”.

Peons de l'Imperi

“La promesa de Saddam de treure les seves tropes de Kuwait de manera pacífica va ser rebutjada per George W. Bush, qui va declarar: «Nosaltres hem de tenir una guerra.» Tal com ho va dir The New Republic: “Saddam Hussein va fer un favor al món per la invasió de Kuwait “. El New York Post també va dir: “Gràcies, Saddam. Necessitem això”

El mercat de valors es va disparar. Bush va dir que ara era “optimista sobre Amèrica”. La invasió de l’Iraq era “com atacar una serp per a fer-la atacar” i “augmentaria les oportunitats” de que els Estats Units fossin atacats. La majoria dels ‘terroristes’ iraquians eren ex personal de l’exèrcit iraquià, que Bush va ordenar desmilitaritzar per tal que es convertissin en l’enemic adequat dels Estats Units. Com va dir Kenneth Timmerman: «Saddam Hussein era la nostra creació, el nostre monstre. El vam construir i després vam intentar desmuntar-lo.»

15 - 1

“Com va admetre Dick Cheney el 2002: «Quan el gran enemic d’Estats Units va desaparèixer sobtadament, molts es van preguntar amb quina … amenaça global [ens enfrontaríem] … Tot això va canviar fa cinc mesos. Coneixem l’amenaça i el nostre paper ara és clar». Ignorant les moltes contradiccions inexplicables que envolten els atacs del 11 de setembre, Bush i els seus ‘neocons’ van començar les seves guerres, primer a Afganistan i després a l’Iraq.”

16 - 1

“El president Bush fill va publicar una nova estratègia de seguretat nacional on es deia que el terrorisme “va obrir grans i noves oportunitats” per al comandament global. Les despeses militars dels U.S.A. van augmentar més que la resta del món; la guerra de l’Iraq costant més de $ 3 bilions, matant a 2 milions de persones i produint més de 4 milions de refugiats, més la creació de desenes de milers de nous enemics. A l’Iraq, els Estats Units van permetre que es lliuressin més d’un milió de tones de fusells i explosius als terroristes. Bush va anunciar que l’exèrcit nord-americà podria ara “establir una supremacia global” amb un arsenal nuclear mundial “preparat per a colpejar en qualsevol moment i en qualsevol racó del món”.

Els paràgrafs anteriors s’han extret del capítol “Global Wars to Restore U.S. Masculinity”, del llibre “The Origins of War in Child Abuse” by Lloyd de Mause

Eva-Bee-illustration ISIS -USA

Eva Bee illustration  ISIS -USA

Altres reflexions interessants abans d’acabar amb aquest tema:

Aquel que cree que nunca sería capaz de meterse en la piel de un “terrorista” debería leer “La muerte de un embajador” de Ryszard Kapuscinski, sobre la Guatemala de la época de la guerra fría. (Los militares guatemaltecos exterminaron 200.000 personas)

“… como a los combatientes palestinos que organizan acciones armadas… después del 11 de Septiembre de 2001 a hombres así se los suele llamar “terroristas” a todos, al por mayor. Hace años se los llamaba “rebeldes”, “partisanos”, “guerrilleros”…

El rebelde o el guerrilero es alguien que puede tener y esgrimir razones. El terrorista es un asesino que no merece ninguna comprensión. La lengua cambia nuestra percepción del mundo…”   Artur Domoslawski

U.S. military presence

                                       Països amb presència militar americana

Howard Zinn, representant de la “consciència noble del poble dels E.E.U.U.” diu en el seu llibre “Sobre la guerra. La paz como imperativo moral” 

Nuestros enemigos mas mortíferos no se ocultan en cuevas y campamentos en el extranjero sino en las salas de juntas de las empresas y en las oficinas gubernamentales: allí se toman decisiones que condenan a millones de personas a la muerte y a la miseria, no de forma deliberada sino como daño colateral en la búsqueda del dinero y el poder.

Todos los caminos conducen a Israel

Todos los caminos conducen a Israel

Qué razón tenía David Grossman cuando dijo en su artículo “El miedo de Israel a desaparecer del mapa (El País 17/02/08) que Israel es hoy un país turbio que ha perdido la compasión, que se ve atrapado por la maraña urdida por sus propios errores e incapacidades, y que ha sido derrotado por el terrorismo, porque es el terror lo que guía ahora en Israel cada idea, cada acción, cada perspectiva de futuro.”

…depende de él dar un paso definitivo y radical para salir de esta espiral en la que está ahogándose. …o corta su brazo hasta la parte sana, o se pudrirá todo el resto irremisiblemente. Hoy, toda acción de Israel, concebida sólo como acción militar y represora, es una derrota, por mucho que le encuentre una justificación legítima (que la tiene, aunque carece de crédito)”

Adolfo García Ortega

**“The Israel Lobby and U.S. Foreign Policy” by John Mearsheimer, professor of Political Science at the University of Chicago and Stephen Walt, professor of International Relations at the Kennedy School of Government at Harvard University

El Manierisme -corrent artístic del segle XVI

El Manierisme és el corrent artístic predominant a la Itàlia del segle XVI i comprèn des de finals de l’Alt Renaixement fins als començaments del període Barroc, vora l’any 1600.

Rosso Fiorentino -Assumption of the Virgin 1517 detail

Rosso Fiorentino –Assumption of the Virgin  1517  detail

És un estil posterior als grans mestres de l’Alt Renaixement i correspon a un moment en què els valors renaixentistes de bellesa i harmonia deixen de ser l’objectiu fonamental de l’art.

Girolamo del Pacchia -The Washing of the Feet 1520 detail

Girolamo del Pacchia –The washing of the feet  1520  detail

El Manierisme te el seu origen en la crisi dels primers decennis del segle XVI i representa una reacció contra la norma clàssica, alterant l’eix compositiu convencional al temps que introdueix un alt grau de conceptualització en les representacions artístiques.

Parmigianino-Portrait of a Young Lady (Antea) Museo di Capodimonte

                     Parmigianino –Portrait of a Young Lady  Museo di Capodimonte

«El Gòtic va donar, a través de l’animació de la figura humana, el primer gran pas en l’evolució de l’art expressiu modern; el segon el va donar el Manierisme, amb la dissolució de l’objectivisme renaixentista, l’accentuació del punt de vista de l’artista i l’experiència personal de l’espectador.”

Agnolo Bronzino fresco-Capilla de Eleonora -Crossing the read sea Palazzo Vecchio Firenze

Fresco de Agnolo Bronzino  –Crossing the read sea   Palazzo Vecchio Firenze

«El Maniersime és doncs la primera orientació estilística moderna, la primera que està vinculada a un problema cultural i que estima que la relació entre la tradició i la innovació és tema que s’ha de resoldre mitjançant la intel·ligència.»

Arnold Hauser Història social de la literatura i l’art, 1951

Giulio Romano -La caduta di Giganti detail Palazzo Te a Mantova b

Giulio Romano –La caduta di Giganti  detail   Palazzo Te a Mantova

És per això que es tracta d’una pintura refinada i intel·lectualitzada, imbuïda en general d’un cert amanerament estètic i amb tendència a l’expressió artística rebuscada…

Tintoretto -Deucalion and Pyrrha praying before the statue of the goddess Themis, ca.1542 Modena

Tintoretto –Deucalion and Pyrrha before the statue of the goddess Themis  ca.1542

…una pintura que es vol basar en l’accentuació dels contrastos, la composició forçada, l’estilització exagerada del cos i l’us dels trets més suggestius i subjectius.

3Jacopo Pontormo -El davallament de la Creu, 1525-1528.                     Jacopo Pontormo  -El davallament de la Creu   1525-1528

L’obra d’El Greco és una de les més característiques d’aquest estil. També la de Tintoretto, exemple de l’ús dramàtic de la perspectiva i de l’espai.

Tintoretto -El lavatorio 1547

Tintoretto –El lavatorio  1547

El Greco -La adoración de los pastores -1614

El Greco –La adoración de los pastores

Entre els artistes que van practicar el manierisme trobem Jacopo Pontormo (1494-1556), Rosso Fiorentino (1495-1540), Il Bronzino (1503-1572) i Giorgio Vasari (1511-1574) a Florència.

Jacopo_Pontormo_008

                      Jacopo Pontormo -Detall del davallament de la Creu, 1525-1528

A Roma són destacats representants del manierisme Sebastiano del Piombo (1485-1547), Parmigianino (1503-1540) i Giulio Romano (1499-1546). A Venècia, Tintoretto (1518-1594) i Paolo Veronese (1528-1588).

Veronese martyrdom-of-st-sebastian

Paolo Veronese -Martyrdom of St. Sebastian

Entre els pintors manieristas no italians, podem destacar, a més d’El Greco, a Giuseppe Arcimboldi, Hans von Aachen, Hendrick Goltzius, Pedro Berruguete i Luis de Morales.

Luis de Morales c s. XVI

Luis de Morales –Cristo, Varón de Dolores  1566

Mannerism (Late Renaissance)

http://www.wikipaintings.org/en/paintings-by-style/mannerism-late-renaissance?firstArtist=tintoretto#artist-tintoretto

En aquesta pàgina web es poden trobar centenars de reproduccions d’obres de pintors manieristes.

AL TEMPLE DE KOM OMBO

DSCN5194

El peregrí, tot sol,

entre columnes tebanes

farcides d’inscripcions

DSCN5203

que l’enganyadora realitat

fixar pretenen, albira

l’ombra d’una ficció

DSCN5189

que il·lumina obliquament

un raig de sol etern.

DSCN5205

Poema i fotografíes  Rossend Bonàs Miró   2018

DSCN5204g

El Temple de Kom Ombo és una construcció de l’època ptolemaica, de disseny força inusual, amb dos santuaris gairebé simètrics; per un costat Harwer o Horus el Vell, i per un altre Sobek, el déu del Nil que té cap de cocodril. En el mite d’Horus i Osiris, Seth i els seus seguidors es van convertir en cocodrils per escapar d’ells.  Els arqueòlegs que van treballar en el temple van descobrir una sèrie de criptes subterrànies properes als santuaris on trobaren diversos cocodrils momificats.

DSCN5206

 

ANDRÉ DERAIN I EL FAUVISME -De la ‘truculència juvenil’ al ‘retorn a l’ordre’

A París, els pintors que reaccionaren contra l’impressionisme varen ser anomenats les fauves, a l’època del Saló de la Tardor de 1905. 

Derain -Funeral 1899

André Derain –Funeral  1899

És famós l’estiu de 1905 que Derain i Matisse van passar junts a Cotlliure, pintant amb colors exageradament brillants, reemplaçant els tons propis de la naturalesa i qüestionant així la pintura anterior, ja que va donar com a resultat la sala VII del Salon d’Automne de 1905, on un crític francès va encunyar el terme “els fauves” (les bèsties salvatges) per al grup de pintors que hi exposava.

Derain -Landscape near Chatou 1904

André Derain -Landscape near Chatou  1904

Per aquest grup d’artistes els quadre havia de ser expressió, i la pintura una manera de marcar el quadre amb la violència de les seves pròpies emocions.

Ils ont en commun un jaillissement violent des couleurs. C’est ce qui fonde leur unité éphémère car le fauvisme ne s’est pas constitué autour d’une doctrine ou d’un manifeste.”

Derain. Raval de Cotlliure, 1905

André Derain  Raval de Cotlliure, 1905

Matisse fue guiado hacia la verdadera fuente de la disciplina por Pissarro, el más penetrante genio de toda esta época. Es posible que Pissarro no fuera el primero en señalar a Matisse la existencia de Cézanne, pero fue quien hizo manifiesta su importancia.’

Herbert Read

El fauvisme va sacudir la tirania del divisionisme… La divisió del color va portar amb ella la divisió de la forma i el contorn. El resultat va ser una superficie a sacsejades.”

Henri Matisse “Notes d’un peintre” 1908

Matisse -Portrait de Mme. Matisse 1905

Henri Matisse –Portrait de Mme. Matisse 1905

La composició de colors del Retrat de Mme. Matisse va produir un especial horror al Saló de Tardor dels fauvistes el 1905

Totes les relacions que trobo entre les tonalitats han de formar un acord viu de colors, una harmonia anàloga a la d’una composició musical”   

Henri Matisse

Henri Matisse 1905 by Andr? Derain 1880-1954

André Derain –Retrat de Matisse  Colliure estiu 1905

«Durant l’estiu de 1905, Derain i Matisse van treballar junts a Cotlliure, on cada un va pintar el retrat de l’altre. El retrat de Derain per Matisse és molt més atrevit que el de Matisse per Derain, en color, llum i tractament general. El blanc realça la lluminositat dels colors… Les pinzellades de Matisse demostren un absolut menyspreu de les tècniques tradicionalment acceptades.» 

Matisse -Retrat de Derain

Henri Matisse –Retrat de Derain a Cotlliure estiu 1905

«Cap al 1907, Derain va començar a abandonar els brillants colors del fauvisme. Més tard, sota la influència del cubisme, va adoptar una ombrívola paleta tonal, dominada pel colors terrosos. El 1904 Derain havia conegut al poeta Guillaume Apollinaire (1880-1918) qui anys després descriuria el període fauve de Derain com «truculència juvenil», ressaltant la sobrietat de la seva obra posterior i el seu apassionat estudi dels vells mestres. »

Anthea Callen  -‘Técnicas de los impresionistas’  Hermann Blume ediciones  Madrid 1996

Derain -Madame Matisse au kimono

André Derain –Madame Matisse au kimono

Derain es conocido por sus paisajes de colores vivos, pero completó muy pocos retratos a cuerpo entero. Este exuberante y detallado homenaje a Madame Matisse se erige como un símbolo de la amistad y colaboración intelectual entre Matisse y Derain, los dos gigantes del movimiento fauvista.”   Brooke Lampley

Tècnica i històricament, el fauvisme, i en particular l’obra de Derain, pot considerar-se com un resum del postimpressionisme. Derain va escriure a Vlaminck al juliol de 1905 de la seva «nova concepció de la llum, que consisteix en la negació de les ombres», de la necessitat de «eradicar tot el relacionat amb la divisió tonal» i del seu nou interès per «coses que deuen la seva expressió a una deliberada falta d’harmonia »

Derain -The basin of London 1906

André Derain –The basin of London 1906

«La dàrsena de Londres» pintat en 1906, durant la segona visita a Londres de Derain, constitueix segons John Elderfield «un dels punts culminants de la seva trajectòria fauvista»

Quan Derain va tornar a pintar figures al principi de 1907, l’exuberància colorista pròpia del fauvisme ja estava desapareixent de la seva obra. Des de llavors fins aproximadament 1908 o 1910 va semblar perseguir una espècie de realisme clàssic basat en una interpretació personal i avantguardista de Cézanne.

Derain. Retrat d'Alix, 1907

André Derain  –Retrat d’Alix, 1907

El Retrat d’Alix’ -A diferència de la seva producció clarament fauvista, aquesta pintura és sòbria en el seu cromatisme, com els paisatges de Cassis que va dur a terme aquell mateix any. Des de 1908 primaran en l’obra de Derain les formes cúbiques i, després de la I Guerra Mundial la seva pintura es va fer més clàssica.

Derain André -Landscape 1912

                                                  André Derain  -Landscape 1912

“Derain fue con Matisse el inventor del color contemporáneo y el fabulador más creativo del paisaje y el retrato postimpresionistas.”

La pintura fauve, visualizaba al romper el siglo XX tanto la impresión de indisciplina que exhibía el arte posthistórico como el desconcierto que sembraba entre los espectadores por su distorsión constructiva y audacia cromática. Matisse, Derain y Vlaminck llevaban al límite el simbolismo visual que recurría al anti-naturalismo colorista renunciando a su vez al diseño idealizado de los pintores nabis.”

 “La magnética sonoridad de los ballets y la adusta figuración en claroscuro de entreguerras, devolvieron la sensibilidad de Derain al realismo metafísico y al repliegue existencialista.”

J.F. Yvars

Derain -Sorrowful landscape 1946

André Derain  –Sorrowful landscape  1946

Derain supplied woodcuts in primitivist style for an edition of Apollinaire’s first book of prose ‘L’enchanteur pourrissant’ (1909). He also illustrated a collection of poems by Max Jacob in 1912.

« Derain est un inventeur, un découvreur, un des esprits perpétuellement curieux et qui ne savent pas tirer parti de leurs inventions; découvreur par vocation, si j’ose dire, par tempérament et non consciemment, Derain ne sait pas, ne peut pas exploiter ce qu’il fait surgir, c’est un aventurier de l’art, le Christophe Colomb de l’art moderne» – Gertrude Stein, 1930

  

El patrimoni cultural material -la riquesa del nostre entorn

Porte a Riez

Portalada a Riez de Provence  -França

Hi ha una tendència cada cop més accentuada a donar importància i carregar de simbolisme aquests petits elements del nostre patrimoni cultural, patrimoni que no és altre cosa que l’expressió, en totes les seves formes, de la feina dels habitants d’un país i conforma la riquesa natural i humana del nostre entorn.

Aljibe en el mas de Fontàn -Rosell Baix Maestrat

Aljub del mas de Fontan  -Rosell   Baix Maestrat

En 1972, durante la 17ª reunión de la Conferencia General de la UNESCO celebrada en París, se aprobó la Convención sobre la Protección del Patrimonio Mundial, cultural y natural, comprometiéndose a proteger y conservar esos bienes y promover su conocimiento.

En el año 2003 la UNESCO aprueba la Convención para la Salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial.

Crucero en rotonda -Castrillo de Matajudíos -Burgos

Crucero en rotonda -Castrillo de Matajudíos   Burgos

No es fácil de identificar por un lado al Patrimonio material y al Patrimonio inmaterial por otro… un elemento físico, material, tiene valor patrimonial si le reconocemos o atribuimos unos contenidos de tipo inmaterial.

…sería oportuno concluir que todos los bienes patrimoniales, los llamados materiales y los denominados inmateriales, los de una y otra Convención, tiene una parte que es material, su soporte, y otra parte inmaterial, que es su significado, el valor patrimonial.

Antonio Álvarez  Los bienes del patrimonio cultural como objeto de estudio o como experiencia vivida”

Rellotge de Sol de Cal Soldat, Montmell

Rellotge de Sol de Cal Soldat,  Montmell

La Recomanació de la Conferència General de la UNESCO (París, 1978) sobre la protecció dels béns culturals mobles entén per patrimoni moble tots aquells béns que són l’expressió o el testimoni de la creació humana o de l’evolució de la natura i que tenen un valor arqueològic, històric, artístic, científic o tècnic. Entre ells hi ha una àmplia varietat de categories (pintures, artesania, llibres, mobiliari, tapissos, instruments musicals, joies …

veure: Recomendación sobre la Protección de los Bienes Culturales Muebles

http://portal.unesco.org/es/ev.php-URL_ID=13137&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html

11

La Pagoda Kyaiktiyo es una pequeña estupa, en el estado Mon de Myanmar

Buscant facilitar el seu estudi i conservació s’ha dividit el patrimoni cultural en diferents categories:

Patrimoni cultural immoble, patrimoni cultural moble, patrimoni immaterial, patrimoni cultural subaquàtic, patrimoni Industrial i patrimoni documental.

Trajes regionales de Oaxaca -patrimonio cultural e inmaterial.jpg

Trajes regionales de Oaxaca  -patrimonio cultural e inmaterial

Però deixem que els experts es posin d’acord en la definició de patrimoni cultural. En línies generals a nosaltres ens fa l’efecte que inclou “totes aquelles entitats materials i immaterials que són testimoni de les diferents cultures, sense límits temporals ni artístics, incloent-hi també les de caràcter tradicional, industrial, immaterial o els paisatges culturals.”

Bait Baws, Yemen

Bait Baws, Yemen

El patrimoni cultural material està format per un variat conjunt de béns i d’objectes relacionat amb l’hàbitat i els productes o dissenys derivats d’activitats quotidianes o d’activitats professionals que són capaços de transmetre’ns, de manera duradora, missatges i experiències viscudes pels nostres predecessors.

Despensa antigua de Lozano -Argentina (2)

Despensa antigua en Lozano  -Argentina

En resum, parlem de tot el que deixa traça del geni humà en el seu sentit més ampli, tant en els aspectes pràctics com creatius, de tots aquells elements i objectes l’elaboració dels quals és inherent a la vida en societat…

Avandoned Villa d'Oro 3 Italy

Abandoned Villa d’Oro in Italy

En definitiva, de tot allò que és autèntic com les cases velles, les antigues fàbriques, els llocs amb història, les ermites, les basses i els safareigs, les fonts, les torres, els rellotges de sol, les cisternes, les sínies i els pous, les capelles, les creus de terme, les cabanes, els marges, els molins, els forns de pa… a més de portes, finestres, panys, picadors, baranes, llars de foc, fumerals i tot allò que posava a prova l’enginy, l’habilitat i la paciència dels nostres avantpassats en el feinejar de la seva vida quotidiana.

Veure: Francesc RomaPatrimoni existencial de la Catalunya rural’ una aproximació al passat del país a través dels elements patrimonials que han quedat en desús i abandonats al territori. Forns, molins, cabanes, orris, pletes, etc

Les Garrigues -Lleida 1

Cabanes de pedra seca a Les Garrigues   -Lleida

Door in Sicily

Vella porta de Sicília

Les velles portes

Cada pegat, cada bony, cada cop, cada escletxa, cada capa de pintura o de vernís, cada reparació, i cada element decoratiu representen petites accions i successos que, per insignificants que puguin semblar, van quedar allà atrapats, de manera intencionada o no, i que afegit a les inclemències del temps, l’efecte de la pluja i del sol, de la humitat i la calor van component colors i textures úniques i irrepetibles, cada porta és un fragment del mapa de la història d’un poble.

DSCN3144

Porta del barri del Rastre  -Tortosa

El jove amazic somnia en emigrar a Raixidia

Foto de Wessam El Sharkawy                                                  Foto de Wessam El Sharkawy

     El jove amazic somnia en emigrar a Raixidia

El jove amazic

se sent presoner

dels oasis de palmeres

i dels vergers de la riba

dels rius que no van a mar.

Ya imma ino, ya imma ino!

Tamedaght kasbah

El jove amazic somnia

en emigrar a Raixidia

De Raixidia a Erfud

Ple de llanguiment s’ajeu

quan arriba el cap al tard

i somnia amb rius de gent

vibrant, desconeguda,

i en una pell càlida a frec

de la seva carn ardent.

Ya imma ino, ya imma ino!

Ruc i mòbil

El jove amazic somnia

en emigrar a Raixidia

Dones Tamazight 01

Les altives alcassabes

només són per a ell

tristes cases de fang

i se sent, com l’ocell,

presoner del palmerar.

Ya imma ino, ya imma ino!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Poema de Raixid Bonàs 2006-07

Veure: https://fotent.wordpress.com/2015/09/15/lhabitat-tradicional-del-marroc-pre-saharia-la-vall-del-baix-todgha/