Ossos i estructures òssies

Làpida en la mezquita de Córdoba

Làpida en el suelo de la mezquita de Córdoba

AQUÍ YACE, EN POLVO, CENIZA, Y NADA.

No ens hem d’enganyar, és aquesta una gran veritat, encara que les despulles mortals , seguint rituals mortuoris tan antics com l’inici de les cultures més antigues, varen ser dipositats al subsòl d’una gran mesquita que fou fraudulentament convertida en catedral i coberts després amb una gran llosa de marbre per a que el record d’aquesta dama, doña Ynes Henriquez Valdes, arribés a les generacions futures.

Altres ossos, altres restes mortals anònims, no han tingut tanta atenció ni han merescut, per així dir-ho, el recer d’un recinte sagrat.
Ossos
¡Oh condición mortal! ¡Oh dura suerte!
Cualquier instante de la vida humana
es nueva ejecución, con que me advierte
cuán frágil es, cuán mísera, cuán vana.
Francisco de Quevedo

Ossos enamorats

Ara bé, tractant-se de dos, potser s’estimaren més quedar-se units fora del recinte sagrat, que rígids, freds i sols per a tota l’eternitat sota una gruixuda pedra.

Lo plant e mort dolorosa de Hero sobre lo cos de Leànder:

“I en un sepulcre tan estret nos tanque, que els nostres ossos mesclats a la fi en una pols se converteixquen.”

Per mi, ab los peixos converssaves…
Per mi del teu cos havies fet galera…
Oh entristits, piadosos peixos,
per què no li ajudàveu fins al desitjat port?

Joan Roís de Corella

8061525_orig

I encar hi ha qui no creu en l’amor després de la mort?

“Amor cruel qui els ha units en vida,
i ab greu dolor lo viure els ha fet perdre,
aprés la mort, los tanque en lo sepulcre.”

Joanot Martorell

Epitafi de la tomba de Tirant lo Blanc i Carmesina
No em resisteixo a citar aquí el final d’aquell sentit sonet de Francisco de Quevedo:
“Alma a quien todo un dios prisión ha sido,
venas que humor a tanto fuego han dado,
médulas que han gloriosamente ardido,
su cuerpo dejarán, no su cuidado;
serán ceniza, mas tendrán sentido.
Polvo serán, mas polvo enamorado.”
Congo -Serie Infra -Richard Mosse photography
Congo -Serie Infra -Richard Mosse photography
Altres despulles terrenals, amb independència de les causes que han provocat la mort, que poden ser paoroses i terrorífiques, han deixat, en canvi, boniques calaveres.

La reina roja de Palenque -Chiapas

La reina roja de Palenque -Chiapas

I, encara altres, que pretenen ser boniques i enjoiades, ens produeixen un estrany sentiment contradictori en veure la paradoxa entre la vanitat i la mort, entre l’or i els ossos, entre els bens temporals i el no-res.

7795077_orig
Art historian Paul Koudounaris hunted down these jewel encrusted skeletons in secret Catholic vaults. Those are the remains of Catholic martyrs dug up from Roman catacombs. They were sent to churches across Europe to replace relics destroyed in Reformation. Some took up to five years to decorate in gold, silver and gemstones.
1727718_orig
Però, tornem a la realitat del nostre món modern i informatitzat. Aquí, els ossos ja no ens suggereixen la mort ni les tombes sinó la carcassa amb la què estem fets i que, al través de les noves tècniques de rajos X i de reproducció d’imatges es poden utilitzar tant en el terreny pedagògic, com en el món de l’art, la moda o la publicitat.
5332641_orig
A sota, una estranya i suggeridora imatge que no ens recorda tant la mort com la substància òssea, dura i flexible que ens aguanta i, encara més sorprenent quan veiem dos cossos en un, lluny de l’abraçada eterna o del “polvo enamorado”. Una mare i un fill al seu interior. 
1482957_orig
Efectivament, el tema dels ossos i de l’estructura òssia dona molt de sí, i això que encara no n’hem parlat des del punt de vista purament científic. Millor ho deixem per els especialistes, que en són un munt i en tots els camps del saber.
De tota manera no em puc resistir a dir-vos que l’esquelet axial de l’home, el componen 80 ossos aproximadament, entre els quals 12 parells de costelles, 29 ossos al cap i a la cara i els 26 ossos de la columna vertebral.
1991150_orig
I tampoc no ens podem resistir a dir que, quan veiem un cos bonic, pensem de seguida que ha d’anar acompanyat també d’un bonic esquelet.

Poesia il.lustrada de R.Bonàs

“Si haig de fer cas de la mare, l’avi Antonet i jo som clavats en moltes coses, entre elles la manera de caminar i de dur el cap alçat i desafiant, el so de la veu, el frunziment del llavi i el mateix sorollet fet amb la gola.

I vull afegir que jo també tinc el mateix gust per la probitat i per la independència. I el mateix idealisme que es concreta en una gran intransigència envers l’ambició exagerada, la maldat, la crueltat, la prepotència i les variades formes que adopta la imbecilitat humana.”

Raixid Bonàs

Capitole Toulouse - Grand escalier - La Poésie par Paul-Albert Laurens 1912

Paul Albert LaurensLa Poésie  Capitole de Toulouse -Grand escalier  1912

Poema il.lustrat

 

Poema il.lustrat (3)

 

Poema il.lustrat (2)

 

Poema il.lustrat (4)

Poema il.lustrat (5)

Poema il.lustrat (6)

 

Oh mar Medi Terranium!

Napoli -capo posillipo

Monemvasia Greece

“Només en mi pots créixer més
i estendre, més pura sal,
més amagada pedra…”

Roselló-Pòrcel

Delta de l'Ebre 22Platja del delta 02

Delta del riu Ebre -Catalunya

 

“¡Oh mar Mediterrà
que agonitzes dignament
com un Alt Eclesiàstic
confortat pels sagraments!

DSC_0160Bonics tons de blau

De Crimea a Creta, de Creta
al Nil i del Nil a l’Ebre.
Entre imperis esfondrats,
milions de peus xipollegen.

Polignano a mare Puglia -Donde va Vicente

A la Côte d’Azur
i al Mar Menor,
a les cales de Llafranc
i a les Mallorques,
deixalles de creuers
meduses i hidrocarburs.

Port de Tarragona 2

De Lampedusa a Tarifa
quants cadàvers d’ofegats!

Refugiats patera11 -odisea

En aquest mar Mediterrà,
quantes gestes heroiques,
quantes històries obscenes,
batalles de noms sonors…

Vernet Claude Joseph -Seascape TempestVERNET, Claude Joseph -The Shipwreck, detail 1772

                                                                                                                        Claude Joseph Vernet

Quins fulgurants rampells,
quina rauxa, quin furor!”

R. Bonàs-Miró   2014

Capri -VILLA JOVIS -CapriVilla di Tiberio -Grotto view

Capri -Villa Jovis, Palacio de Tiberio

Gruta de la Villa de Tiberio

Vidre romà

Glass vases from Pompei - Museo Arch. Naz. -Napoli

Glass vases from Pompei – Museo Arch. Naz. -Napoli

En l’Imperi Romà la font principal d’adquisició del  vidre  va ser el comerç amb els fenicis i els egipcis. La civilització romana no va ser pionera en l’elaboració del vidre i va heretar l’art de la seva fabricació d’altres cultures de l’Orient Mitjà. 

A Roman glass bottle s.I

A Roman glass bottle

Cap a la meitat de segle I, quan es creen les províncies d’Egipte i Síria, nombrosos artesans, entre ells vidriers, emigran a Roma i transmeten els coneixements de la fabricació del vidre.

Flascó romà Museu d'Història de Barcelona

Flascó romà al Museu d’Història de Barcelona

Des del mateix començament de l’imperi, artesans romans  van treballar en la seva obtenció. Aquest vidre va resultar ser de millor acabat, i varen perfeccionar l’art de produir figures en relleu, mitjançant l’addició de capes d’esmalt o de vidre de diferent color.

Ungüentario anforisco del s. IV Museo de Artes Decorativas

Ungüentario anforisco del s. IV  Museo de Artes Decorativas

Els ungüentaris de vidre són peces destinades a contenir ungüents o perfums que formaven part de la vida quotidiana romana: neteja personal, usos medicinals i, en molts casos, rituals funeraris.

Ungüentari tubular -Gabinete de Antigüedades de la Real Academia de la Historia (2)

Ungüentari tubular -Gabinete de Antigüedades de la Real Academia de la Historia

La base dels ungüents més famosos estava formada per cinamom d’Egipte, amomo indi o de Fenícia, nard, mirra etc. Però els perfumistes també coneixien els perfums de les flors autòctones. Corint era famosa pels seus lliris, i els romans van fer conrear grans extensions de roses a Macedònia i altres indrets.

Urna cineraria romana de vidrio (M.A.N. Inv.1990-69-150) 01

Urna cinerària romana de vidre s. I-III  M.A.N. 

El vidre romà serà de gran importància per la revolució que va suposar la tècnica del bufat. Es va popularitzar i el seu ús va deixar d’estar restringit a una minoria.

Roman glass s. I-II from Palestine

Roman glass s. I-II  founded in Palestine

El fet de trobar objectes de vidre de diferents formes en totes les sepultures i jaciments de l’època romana ens mostra l’ampli ús que en feren d’aquest material.

Entre altres objectes s’han trobat copes de peu alt, copes hemisfèriques, ungüentaris, gerros cilíndrics,  gots amb nansa, gots cònics amb peu,  plats i bols, ampolles cilíndriques, fitxes de joc…

Botella de base cuadrada s. I-III MAD

Botella de base quadrada  s. I-III M.A.D.

Des del període romà es seguirà utilitzant la tècnica del vidre bufat i durant l’Edat Mitjana la seva composició es caracteritzarà per la substitució generalitzada de la sosa per la potassa, al temps que s’empobreix el repertori tipològic i decoratiu.

Glass roman flask -Syria s. IV

Glass roman flask from Syria s. IV

Aryballoi  –És una peça de vidre amb la base circular i  lleugerament enfonsada. El cos té una forma esfèrica irregular i el coll és cilíndric, ample, i finalitza en una boca amb llavi gruixut i arrodonit a l’exterior. 

Aryballoi s. II -Museo San Isidro

Aryballoi del s. II -Museo San Isidro, Madrid

Els egipcis van fabricar el primer vidre buit, peces per collarets i els primeres atuells per a olis i perfums.

two cobalt-blue glass beads, found in 3,400-year-old graves in Denmark, came from ancient Egypt

Two cobalt-blue glass beads from ancient Egypt

Les Majestats -L’escultura romànica amb fusta policromada del segles XI-XIII

Majestat Viver i Serrateix s. XIV romànic tardà

Majestat Viver i Serrateix   s. XIV 

La tipologia iconogràfica de ‘Christus Triumphans’ correspon a un gran nombre de talles de fusta conservades a la regió toscana italiana i conegudes com a Volti Santi. A Catalunya, el nombre de talles d’aquestes característiques és encara més nombrós i es coneixen amb el nom de Majestats.

voltosanto-museocattedrale-lucca-1

                                                     Volto Santo de Lucca s. XI

La iconografia de Crist vestit amb túnica –o tunicato– en la producció escultòrica amb fusta policromada realitzada entre els segles XI i XIII ens presenta un Crist viu a la creu, dempeus i amb els braços oberts, la túnica fins als turmells i ajustada per un cinyell, barba, una cuidada melena i els ulls oberts mirant vers el lluny amb un aspecte solemne i majestuós. La seva actitud general no és de qui pateix, sinó de qui triomfa.

Crucifix de la Cerdanya al Museo de Bilbao

Crucifix de la Cerdanya que es conserva al Museo de Bellas Artes de Bilbao

‘El Crist tunicat es correspon amb un model que es crea entre els segles III i IV a les comunitats cristianes de Siria i es adoptat pel repertori figuratiu bizantí abans de que sorgissin a Europa els primers exemplars de les escultures de fusta medievals.’

CHIARA ROTOLO -Iconografia del Cristo tunicato en Europa (s. IX-XIII)

'Encolpia' de Sant Pere de Rodes -Museu de Girona.

‘Encolpia’ de Sant Pere de Rodes -Museu de Girona

La historiadora Montse Jorba considera que “és en els encolpia* on hi ha el model d’inspiració directe” …sense oblidar l’influx de les il·lustracions dels manuscrits bizantins que es copiaven als escriptoria dels monestirs.”

*Els encolpia eren uns penjolls que portaven els peregrins que tornaven de Terra Santa on figurava un Crist a la creu, impassible al martiri i abillat amb una sumptuosa túnica com les que vestien els emperadors de l’imperi bizantí

Majestat d'Eller 3

Majestat d’Éller MNAC amb el n. 49366 d’inventari

«Una de les produccions artístiques més genuïnes del romànic català són les Majestats, una sèrie d’estàtues de fusta policromada que invoquen un Crist triomfant sobre la mort. Les figures, clavades a la creu amb quatre claus (i no tres) però sense rastres de ferides tenen els ulls ben oberts… El rostre, que no porta corona d’espines, emula la fesomia d’un home sirià, amb una generosa cabellera i barba partida. I el cos llueix una indumentària de luxe, una bata fins als turmells, de mànigues llargues i cenyida per un cíngol a l’altura de la cintura i si bé en altres indrets d’Europa es van venerar de manera aïllada aquesta mena de crucifixos, enlloc com a Catalunya n’hi hagué una presència tan abundant.”

Les Majestats de la Cerdanya per Montse Jorba

MAJESTAT DE CALDES DE MONTBUI 2

Majestat de Caldes de Montbui

“Les Majestats van proliferar del Pirineu Oriental al Vallès Occidental.  Mig centenar, una desena de les quals de segell cerdà és el nombre de peces que ha perviscut fins als nostres dies i constitueixen una petitíssima part de les que en el seu moment van lluir als temples”

Farem ara un petit parèntesi amb unes útils explicacions que ens serviran per a centrar millor el tema:

A principis del segle XX, des que el terme romànic va ser inventat com a concepte estilístic, els historiadors han buscat una definició més descriptiva, dividint aquest concepte general en tres etapes definides: primer romànic, romànic ple i tardoromànic. Josep Puig i Cadafalch va denominar primer romànic el nascut el segle X a Catalunya.

Arcuacions cegues i àbsis -ermita de Sant Joan del Pla -La Palma de Cervelló s. X

Ermita de Sant Joan del Pla -La Palma de Cervelló  s. X

L’escultura va tenir una estreta relació amb l’arquitectura, inserint-se en el seu lloc com un element complementari i es va dedicar principalment a l’ensenyament de les escenes bíbliques amb relleus de pedra que fossin comprensibles amb facilitat.

Església de Sant Pol de Sant Joan de les Abadesses, timpà s. XII

Església de Sant Pol a Sant Joan de les Abadesses, timpà s. XII

La fusta es va fer servir a les imatges exemptes de devoció o d’altar, que poques vegades es van treballar en pedra. S’utilitzava fusta policromada, de vegades recoberta amb metalls.

Una escultura exempta és aquella que no té contacte amb cap mur o paret. És independent de qualsevol superfície -excepte la base- i pot apreciar-se des de qualsevol angle. L’escultura exempta té valor per si mateixa; a diferència de l’escultura monumental o en relleu, adherida a algun element arquitectònic vertical.

Claustre de la Catedral de Tortosa

Claustre de la Catedral de Tortosa. Escultura en relleu adherida a un element arquitectònic

Al període romànic, la fusta va ser un dels materials més emprats per a l’elaboració de les imatges per a l’interior dels temples.

Les escultures representant Crist Majestat i la Mare de Déu amb l’Infant eren les representacions més nombroses que es feien per venerar a cada església. La majoria d’aquestes imatges estaven destinades a ésser policromades.

Detail, Virgin from Gósol, 12th century MNAC

Detail, Virgin from Gósol, 12th century MNAC

Nosaltres aquí es centrarem en les imatges en fusta policromada del Crist crucificat, des del segle XI al XIII, moltes de les quals són certament expressives malgrat que la composició sia una mica rígida i hieràtica. El semblant de Crist aconsegueix expressar resignació, serenitat o altres sentiments destinats a colpir l’espectador.. Són les denominades ‘Majestats’ a Catalunya o «Volti Santi» a la Toscana, on es conserven també nombroses talles en fusta i amb la mateixa temàtica.

Majestat batll-am

Majestat Batlló -Finals s.XII  MNAC

“Al museu del Palau Nacional de Barcelona, la Majestat estrella i que s’exhibeix al públic, és la de Batlló, procedent de la Garrotxa, una de les fites del romànic junt amb la Majestat de l’església de Sant Cristòfol de Beget, al Ripollès, aquesta sí imponent en l’emplaçament per al qual va ser concebuda.”

Majestat de Beget, detall

Majestat de Beget, detall

‘La Majestat de Beget destaca per l’hàbil geometrització de les formes, visible tant en els plecs de la túnica com en els trets facials. Marcats per l’expressió severa del Crist. No ha conservat la creu original.’

El crist sofrent (Christus patiens), els calvaris i les anomenades majestats nues són tipologies que, dins l’àmbit català, és freqüent trobar-les a la part nord occidental dels Pirineus. D’altra banda, tampoc són exclusives d’aquesta part del territori, sinó que s’inscriuen dins la tradició medieval europea més àmplia.”

Imatgeria romànica de la Val d’Aran per Carla del Valle

Crist d’Escunhau, Sant Pèir d’Escunhau (Vielha

Crist d’Escunhau, Sant Pèir d’Escunhau -Vielha

‘Una nota d’arqueologia cristiana. La indumentària en els cruxifixs’  per Joaquim Gispert i de Ferrater, Barcelona 1895

-Aquest és el primer estudi declaradament iconogràfic sobre el tema del Crist tunicato a Catalunya. Estudia el valor simbòlic d’aquest motiu i el posa en comparació amb els Crists nusos del segle XII que van coberts només amb el perizonium

Crist de Salardú 7

Crist a l’esglesia de Sant Andreu de Salardú

El Crist de Salardú (segona meitat del segle XII o començaments del XIII) és considerat una de les obres mestres de la imatgeria romànica catalana. A més de ser paradigma de la seva tipologia i del taller d’Erill, esdevé la peça més venerada de tot l’Aran.

‘Les Majestats vivents i nues formen part d’un grup de Majestats que sols duien tovallola o “perizonium”.  És el concepte hel·lenístic de la iconografia de Crist. Són aquestes un petit grup d’imatges procedents del sector de Lleida (Andorra i La Seu d’Urgell) que també es poden datar de mitjans segle XlI.’

‘Tres noticies d’Art Romànic’ per Antoni Noguera Massa

Christ d'Auzon

Christ roman d’Auzon -Les yeux sont ouverts sur un visage serein, rappelant ainsi la réticence à représenter le Christ souffrant avant le XIIIe siècle

Hi ha qui diu que el motiu d’aquesta representació de Crist a la creu vestit només amb tovallola prové de l’heretgia càtara ja que calia remarcar la seva humanitat que, en altres representacions de Crist victoriós i vestit, queda certament diluïda.

Majestat de Sant Martí d'Ix detall

Majestat de Sant Martí d’Ix detall

En la dècada dels 50′ Rafael Bastardes i Parera va deixar-nos un inventari molt complert amb diferents treballs sobre les Majestats catalanes.

Les majestats nues a Catalunya” Rafael Bastardes Quaderns d’estudis medievals, Barcelona, any IV, número 11, vol.2, Barcelona, 1987

«Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya» Rafael Bastardes Art romànic IX Barcelona, 1978

El professor Rafael Bastardes i Parera classifica les talles de Crist vestit només amb el perizonium, -i que es corresponen a la tipologia iconogràfica del Christus patiens-, de Majestats nues, i les altres de ‘Majestats vestides’. Però segons la doctora Chiara Rotolo això és contradictori amb la voluntat de representació del triomf -i la conseqüent resurrecció- de Crist en la creu. Si considerem que les que vesteixen només amb el perizonium mostren signes de sofriment o dolor en la part descoberta del cos, llavors ens trobaríem en un cas conceptualment diferent al moment de la història de Crist que la Majestat encarna.

Christ de Tancremon 2t.jpg

Tancrémont Crucifix dated in the past to around 1100 and now identified by Carbono 14 as the oldest sculpture in the round in Belgium, with a dating around 1000.

“Els Crists en qualsevol modalitat, eren fets de fusta, i poques vegades en pedra. La fusta era treta del mateix lloc de construcció i podia ésser d’àlber, noguera, alzina o roure en les zones temperades i de pi o de pi avet en les zones fredes”

La dificultat d’execució va ésser superior en els Crists despullats, per haver de representar l’anatomia completa; per això, com més perfecta i semblant a la realitat, hom pot considerar-la més tardana.”

ESCULTURA ROMÀNICA A BESALÚ I A LA GARROTXA per Jordi Camps

Imerward crucifix 2

El Crist de la Catedral de Braunschweiger, obra signada en 1173 pel seu autor  Imervard, al cinturó de la túnica.

-No puc deixar de dir aquí que Iconografia del Cristo tunicato en Europa (s. IX-XIII)’ de la doctora Chiara Rotolo m’ha semblat molt interessant i m’ha estat de molta utilitat.

Lectures sobre el capitalisme -un sistema destructiu i insostenible

TESI: El Capitalisme és un sistema agressiu, destructiu, insostenible, que engendra injustícia, brutícia, malaltia i mort.

policía rastrero con poderoso

“El capitalisme patriarcal ha modelat un món dominat pels diners, els mercats i el poder. I en aquest procés la natura, les persones i la producció real van desapareixent, perquè el que importa són les finances”

El capitalisme és un sistema que camina al costat del patriarcat ja que relega les dones a un paper passiu. Penso que el consumisme és l’esclavitud d’avui dia “.

Vandana Shiva és una reconeguda activista mediambiental

8244_10153510099920197_1571806680935477805_n

“Per què mai es demanen comptes al Fons Monetari Internacional o al Banc Mundial? Per què poden seguir sent invulnerables davant la llei per l’únic motiu que són inter-governamentals? “

“De la mateixa manera que a les empreses no els importen les persones ni les societats, la natura també els és indiferent quan no resulta útil en termes de beneficis. Per què no apliquem tota la força de la llei contra els responsables de l’escalfament global? “

“Un dels nostres principals problemes és que gran part de les lleis internacionals vigents han estat elaborades per i per a les transnacionals i els mercats financers.”

Susan George, escriptora i presidenta d’honor d’ATTAC (Associació per la Taxació de les Transaccions Financeres i Ajuda a la Ciutadania)

stevecutts.comillustration.html_

“L’autèntica raó per la qual no estem reaccionant a l’altura del que exigeix el moment climàtic actual és que les accions necessàries posen directament en qüestió el nostre paradigma econòmic dominant (el capitalisme desregulat combinat amb l’austeritat en el sector públic)”

En el seu llibre “La doctrina del xoc. L’ascens del capitalisme del desastre” Naomi Klein denuncia l’existència d’operacions concertades per tal d’assegurar la presa de control del planeta per part dels defensors del totpoderós ultra-liberalisme, que produeix a consciència crisis i desastres per substituir els valors democràtics als quals aspiren les societats, a més de la llei del mercat únic i la barbàrie de l’especulació.

Screenshot_1tyty

Per a Klein el capitalisme del desastre és un programa d’enginyeria social i econòmica que progressa a través del xoc per a fer avançar el lliure mercat de manera desbocada en aquelles societats massa terroritzades o desorientades per protegir els seus interessos.

Naomi Klein és escriptora i activista política, coneguda per les seves anàlisis polítiques i les crítiques del capitalisme corporatiu.

550x461_1DD

En el llibre “L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme” Max Weber es pregunta per l’origen de la mentalitat capitalista moderna, i arriba a la conclusió que prové, no del propi desenvolupament econòmic capitalista, sinó de la manera de vida generat pel protestantisme d’arrel calvinista, que va donar per resulta una racionalització equivalent a una “desmagificación”, o dit d’altra manera, a la reducció del món a objecte de càlcul, explotació i dominació.

5574_114576904722_823829722_2151399_1648301_n

“És sobretot amb el protestantisme que, en individualitzar les consciències davant Déu,  en desinvestir el cerimonial col·lectiu, s’accelera el procés d’angoixa individual de la mort. També del protestantisme sorgirà la immensa empresa moderna de conjuració de la mort: l’ètica de l’acumulació i de la producció material, la seva santificació mitjançant la inversió, el treball i el guany que es denomina “esperit del capitalisme” (Veure “L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme” de Max Weber)

“Abolir la mort, aquest és el nostre fantasma que es ramifica en totes direccions: el de la supervivència i l’eternitat per a les religions, el de la veritat per a la ciència, el de la productivitat i l’acumulació per a l’actual economia capitalista.

Jean Baudrillard  ‘L’economia política i la mort’ 

185048_468903163149360_1247832336_n

 

“Estar contra el feixisme sense estar contra el capitalisme, rebel·lar-se contra la barbàrie que neix de la barbàrie, equival a reclamar una part del vedell i oposar-se a sacrificar-lo.”

Bertolt Brecht   Les cinc dificultats per dir la veritat

capitalismodd

 

Fritz R. Glunk ‘ Fuerzas sombrías: como las redes transnacionales determinan las reglas de nuestro mundo’

Las organizaciones transnacionales concentran cada vez más poder en sus manos, perdiendo fuerza la democracia al suplir las transnacionales a los parlamentos y a los gobiernos nacionales.

13139265_987585537976262_7910791237156941060_n

Esas ‘fuerzas sombrías’, esas organizaciones, integran a los representantes de las agrupaciones industriales y económicas y a las personas que trabajan en los órganos estatales encargados de controlar esos ámbitos.  Ellos acuerdan las reglas económicas que deben funcionar en el mundo y los gobiernos las aplican, convirtiéndose así los estados en los representantes legales de los intereses de las organizaciones transnacionales y sus intereses privados.

«El Estado ya no determina nada, sino que lo equilibra», escribe el autor, que destaca que sería ingenuo exigir que se otorgue prioridad a la política olvidándose por completo de los sectores económicos.

Cómo amenazan las ‘fuerzas sombrías’ a las democracias occidentales

222

El llibre “How the US Creates “Sh*t hole” Countries” de Cynthia McKinney aborda alguns dels factors causants del lamentable estat d’aquests països anomenats pel President dels Estats Units “Shit hole countries” (Forats de merda) i posa en dubte la legitimitat, els mitjans i les finalitats de les intervencions dels Estats Units en els assumptes domèstics d’aquests països per tal d’aconseguir els seus “interessos” allò que els Estats Units considera matèria de seguretat nacional.

image-6DX2MAYC           Africa intercambio desigual

Després passa a altres preguntes: Per què i com es converteix un país en un objectiu nord-americà? Quines polítiques socio-econòmiques, polítiques i militars —pervertides i encobertes— es comprometen els Estats Units a posar en línia en el país escollit com a víctima?

John Gray, en su libro “Falso amanecer: Los engaños del capitalismo global” expone que Estados Unidos, el presunto buque-insignia de ese nuevo orden mundial, se dirige hacia su desintegración moral y social a medida que va perdiendo terreno frente a otras culturas que nunca han olvidado que el mercado funciona mejor cuando está perfectamente imbricado en la sociedad.

“El libre mercado está socavando los valores de la civilización burguesa en el mismísimo centro del capitalismo.”

1366_2000ffr

Matsuo Basho i un ocell solitari

Condado de Galveston Texas USA

El haiku és una petita composició poètica tradicional japonesa composta per tres versos i un total de 17 síl·labes.

‘El poema serveix per exemplificar una actitud al davant de la vida, assumint que cada moment és sagrat i que cada fet quotidià és un miracle. I això vol dir veure cada detall, cada expressió de la vida en les seves múltiples formes com una manifestació de la divinitat.’

Burning sunset

Un sol haiku del mestre Matsuo Basho (1644-1694) pot donar peu a profundes reflexions.

“Following Zen lines of thinking Basho tried to compress the meaning of the world he got aware of, into “the simple pattern”, at the same time trying to hint at interdependence of all objects.”

Czech Republic -Snow forest

For instance

“On a withered branch. A crow has alighted: Nightfall in autumn”

“Come, butterfly. It’s late- We’ve miles to go together”

“Every day is a journey, and the journey itself is home”

El problema inicial radica en la traducció a altres idiomes de les imatges que Basho fa servir en japonès.

Foto de Ljubinka Lepojevic

Foto de Ljubinka Lepojevic

‘Este camino

nadie ya lo recorre

salvo el crepúsculo.’

Lo nostre planeta (3)

Now in sad autumn

as I take my

darkening path . . .

A solitary bird”

Haikú de Matsuo Basho.

Ara en la trista tardor

enfilo el camí

en hora foscant…

Un ocell solitari.”

Traducció de R.Bonàs:

La aurora

“Per camins plens de fang

ja arriba la tardor.

A la carretera buida

un sol ocell i jo.”

(Veieu com n’és de semblant aquest haiku escrit per mi molt abans de conèixer els haikus de Matsuo Basso)

Evening Rest

Potser us ha recordat aquell poema tan conegut de Carles Riba que comença dient:

“Que jo no sigui més com un ocell tot sol, 
ales esteses sobre un gran riu 
per on davallen lentes barques de gent que riu 
a l’ombra baixa del tenderol…”

Ontario -Fading away

O a Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates) en ‘Somnis’ quan els ocells contesten als poetes.

Els poetes: «Nosaltres, vers l’altura fixem el nostre esguard…”

Els ocells: «I vora dels camins parlem amb el Poeta»

‘I VORA DELS CAMINS PARLEM AMB EL POETA…’

Screen 11

Deixem que Gilles Deleuze ens recordi el poder dels haikus i de la poesia en general:

El veritable poder de la poesia resideix en la resistència a tot el que és límit i obstacle vital. El llenguatge accedeix a la condició de poètic quan instal·la en si mateix la subversió dels límits, quan “esdevé possible i, en fer-se així, només pot inspirar una comunicació silenciosa immediata, ja que només podria ser dit si ressuscitéssim totes les significacions i totes les designacions mediates abolides “

I que Basho definirà amb paraules més senzilles: “És simplement el que està succeint en aquest lloc, en aquest moment.”

遗忘了的时光

Fotografia: 遗忘了的时光

Veure també els haikus de Joana Raspall:

https://rodapoemes.blogspot.com/2014/10/la-trista-fulla-gronxadissa-suplica-un.html

Citacions del Diari de Kiekegaard i d’Henry James.

 

Vilhelm Hammershoi -Sunshine in the Drawing Room III 1903 National Museum Stockholm

Henry James «Diari d’un home de cinquanta anys»

«Quan un home arriba als cinquanta-dos anys sense estar, a efectes pràctics, acabat (quan te bona salud, una fortuna raonable, una consciència neta i una manca completa de parents enutjosos), m’imagino que te el deure, per dir-ho amb delicadesa, de considerar-se feliç.”

Hammershoi -Woman in interior

Per descomptat, ha sigut un gran què haver-ne sortit ben parat i no haver comès cap acte greu d’eixelebrament.”

“La felicitat mitigada per conjectures impertinents, aquesta és la meva creu»

Vilhelm Hammershøi 21

Karen Kiekegaard en «El diari d’un seductor» ens diu «…sedueix el vel però no l’exhibició de la nuesa»

‘Seduir consisteix en ocultar i deixar entreveure, en insinuar una cosa sense revelar-la.’

Vilhelm Hammershøi 28

‘La seducció és feta d’un ritual complex de gestes i de paraules’

‘Allò que és corporal te un paper decisiu en aquest ritual, però més enllà es troba la seducció subtil, aquella que es nodreix de qualitats intangibles.’

vilhelm-hammershoi-3

Els quadres d’aquesta pàgina són del pintor danès Vilhelm Hammershoi (1864-1916)

Sonet de Pedro Mairal, un argentí genuí

DSCN1046

Diu Pedro Mairal: “Per a mi la poesia és l’ADN de l’escriptura, l’essència. Si deixes assecar un conte al sol el que queda és la poesia. O a l’inrevés, si tires unes gotetes d’essència de poesia en un litre d’aigua fas un conte. La poesia és precisió, punteria verbal, saber que no és el mateix una paraula que una altra.”

DSCN1041

Quan li pregunten a Mairal sobre les possibilitats expressives del sonet, contesta:

Lo lindo de trabajar con una forma tan rígida es que ella dialoga con vos, es como una escritura de a dos porque vos proponés una idea y la forma te dice “bueno, a esta palabra la podés rimar con esta otra”. Es como jugar con el frontón, la forma te devuelve la pelota y te destraba. La prosa es como una especie de salitral donde no hay límites, ni reglas.”

DSCN1183

Veiem-ne un exemple, que he volgut traduir al català perquè m’ha agradat aquest sonet i perquè de seguida he intuït que hauria de quedar bé, encara que mai serà el bonic castellà-argentí de l’autor. (No he canviat quasi res i he aconseguit, a més, fer-lo rimar d’una o altra manera, encara que, lògicament, he hagut de canviar algunes de les rimes originals.)

I ho he volgut fer també per temor / de que algú o altre el traduís abans que jo /

i que em poguera treure la il·lusió / de treballar un sonet tan intens i tan rodó.

DSCN1047

“Cada dijous, contents, fèiem l’amor

sense importar-nos que els Beatles repetissin

es seu ‘nothing’s gonna change my wordl’.

Fàcils i lleus, feien que ens semblessin

els dies d’aquell any, i aquell segon,

aquells riures i aquella tarda que gira

i ara sé que el ritornello era mentira

perquè tot contribuí a canviar-me el món.

I el vent s’ho endugué tot al carall

els petons, les abraçades, els secrets

i ens quedaren només, potser, els sonets

i les fotos que del calaix no varem treure.

No ha passat tant de temps, i al capdavall,

ahir no em vaig aturar quan et vaig veure.”

(traducció R. Bonàs i Miró)

Les il·lustracions d’aquesta pàgina són dibuixos i quadres inèdits del pintor marroquí Abdellah Ahaddaf

DSCN1032

Blog de Pedro Mairal

http://pedromairal.blogspot.com/2013/01/la-lira-y-lo-berreta.html

Conspicu representant de la raça humana

La poesia permet expressar necessitats i intuïcions que són part de la nostra més essencial veritat.”

A. Walden picture

A. Walden photographer

La poesia ens allibera de les falses hipòtesis, intensifica les paraules donant-les hi un gran valor i fent amb elles allò que els pintors fan amb les imatges: les hi torna la seva plena intensitat, la seva capacitat per a designar les coses fonamentals.”

Foto by Igor Danajlovsky

Igor Danajlovsky photographer

La poesia dona la garantia que la paraula és autèntica i no quelcom que només utilitzen els mentiders.”

Ives Bonnefoy

Foto d'Hervé Bégou

Hervé Bégou photographer

Amb aquests arguments tan certs com inspirats d’Ives Bonnefoy  no em fa vergonya doncs aprofitar per a incorporar un poema a la pàgina, ja que d’altra manera aquest hagués quedat orfe en no trobar cap recull on poder incloure’l. 

Jane Meling -In my dreams I see this path

Jane Meling photographer -In my dreams I see this path

 

INTERIORITZACIÓ

 

Fent un gran esforç de concreció

he descobert que soc ambaixador

d’un estrany regne animal

que ha colonitzat la Terra.

Jo, que em sé compendi i resum

d’alguna que altra virtut

i dels defectes més comuns,

a punt he estat de condensar

tots los seus vicis… 

 

… de no haver estat

perquè desídia i orgull

han impedit presentar

mes cartes credencials.

 

Josh Bulriss 03 photo

Josh Bulriss photographer

 

I, amb tot, afegiré una glossa, com si d’un text sarraí medieval es tractara.

No, no em llueixo en aquests últims temps –veieu innumerables quaderns anteriors- ni m’esmerço en parlar de les meves íntimes cabòries. M’he descobert totalment inconsistent i no em puc posar d’exemple de res. Com a molt -fent un gran i absolut esforç de generalització -, seria conspicu representant d’un espècimen de la raça humana entre dos segles, el XX i el XXI, tot i que aquest últim m’ha agafat amb el pas canviat i no se ja si podré tornar a seguir el pas de la tropa.

Especial representant

de la raça

colonitzadora

del Planeta Terra

a cavall

de dos segles.

I poca cosa més. He constatat que els meus defectes i els meus vicis són comuns a la majoria dels mortals i no puc blasmar ningú.

I hagués estat encara pitjor si hagués disposat d’altres múltiples mitjans, que per sort, la meva proverbial desídia m’ha impedit de tenir.

Margriet Smulders Photography

Margriet Smulders photography