Conspicu representant de la raça humana

La poesia permet expressar necessitats i intuïcions que són part de la nostra més essencial veritat.”

A. Walden picture

A. Walden photographer

La poesia ens allibera de les falses hipòtesis, intensifica les paraules donant-les hi un gran valor i fent amb elles allò que els pintors fan amb les imatges: les hi torna la seva plena intensitat, la seva capacitat per a designar les coses fonamentals.”

Foto by Igor Danajlovsky

Igor Danajlovsky photographer

La poesia dona la garantia que la paraula és autèntica i no quelcom que només utilitzen els mentiders.”

Ives Bonnefoy

Foto d'Hervé Bégou

Hervé Bégou photographer

Amb aquests arguments tan certs com inspirats d’Ives Bonnefoy  no em fa vergonya doncs aprofitar per a incorporar un poema a la pàgina, ja que d’altra manera aquest hagués quedat orfe en no trobar cap recull on poder incloure’l. 

Jane Meling -In my dreams I see this path

Jane Meling photographer -In my dreams I see this path

 

INTERIORITZACIÓ

 

Fent un gran esforç de concreció

he descobert que soc ambaixador

d’un estrany regne animal

que ha colonitzat la Terra.

Jo, que em sé compendi i resum

d’alguna que altra virtut

i dels defectes més comuns,

a punt he estat de condensar

tots los seus vicis… 

 

… de no haver estat

perquè desídia i orgull

han impedit presentar

mes cartes credencials.

 

Josh Bulriss 03 photo

Josh Bulriss photographer

 

I, amb tot, afegiré una glossa, com si d’un text sarraí medieval es tractara.

No, no em llueixo en aquests últims temps –veieu innumerables quaderns anteriors- ni m’esmerço en parlar de les meves íntimes cabòries. M’he descobert totalment inconsistent i no em puc posar d’exemple de res. Com a molt -fent un gran i absolut esforç de generalització -, seria conspicu representant d’un espècimen de la raça humana entre dos segles, el XX i el XXI, tot i que aquest últim m’ha agafat amb el pas canviat i no se ja si podré tornar a seguir el pas de la tropa.

Especial representant

de la raça

colonitzadora

del Planeta Terra

a cavall

de dos segles.

I poca cosa més. He constatat que els meus defectes i els meus vicis són comuns a la majoria dels mortals i no puc blasmar ningú.

I hagués estat encara pitjor si hagués disposat d’altres múltiples mitjans, que per sort, la meva proverbial desídia m’ha impedit de tenir.

Margriet Smulders Photography

Margriet Smulders photography

Ilya Repin i els Peredvízhniki

Les obres d’Ilya Repin (1844-1930)  reflecteixen les principals aspiracions formals i també ideològiques de l’art rus durant la segona meitat del segle XIX.

Ilya Repin -Reply of the Zaporozhian Cossacks

Ilya Repin -The Zaporozhe Cossacks Write a Mocking Letter to the Turkish Sultan  1891

Podriem utilitzar els termes de realisme, crítica social i profunditat psicològica per a apropar-nos a les característiques bàsiques de la seva pintura. Ilya Repin va dir que els seus temes eren en essència “la cara i l’ànima de l’ésser humà, el drama de l’existència, les impressions de la natura, la seva vida i sentit i l’esperit de la Història”

Iliá Repin -Seeing recruit 1879

Ilyá RepinSeeing recruit 1879

Els intel·lectuals del partit van jutjar les representacions de Repin sobre les lluites dels treballadors russos en imatges com “Barge Haulers” o dels estrats de la societat en “Processió religiosa a Kursk” (1883) com perfectes exemples del realisme socialista i el van erigir en portaveu del realisme rus de finals del segle XIX.

Ilia Repin - Volga Boatmen 1870-73

Ilya RepinBarge Haulers on the Volga (Burlaki na VolgeБурлаки на Волге)

Aquest quadre ‘Els transportistes de barcasses del Volga’ va ser el primer que completà Repin després de deixar l’Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg i aviat es va fer famós ja que es convertí en una metàfora de les dures condicions de treball que caracteritzava la vida de moltes persones. Va guanyar la medalla de bronze a l’Exposició Internacional de 1873 a Viena.

Iliá Repin -Arrest of a Propagandist 1880-89

Iliá RepinArrest of a Propagandist 1880-89

Els Peredvízhniki

El 1863, un grup de joves artistes russos van abandonar l’escola després de negar-se a pintar quadres mitològics per a obtenir els seus diplomes.

Aquests artistes, que volien tenir el dret d’escollir els seus propis temes i poder perseguir de manera independent les seves visions artístiques sense haver d’adaptar-se a les categories obsoletes i artificials imposades per l’Acadèmia, més tard formaran la Societat dels Peredvizhniki.

Ilya Repin -They did not expect him 1884-88,  

Ilya RepinThey did not expect him 1884-88

Peredvízhniki vol dir pintors ‘Itinerants’ ja que el grup va començar a organitzar exposicions al llarg i ample de tota Rússia, traslladant les obres de ciutat en ciutat. Els pintors Itinerants russos creien que la pintura havia de representar situacions de la vida real i mostrar les persones com a individus. Així, la creació del moviment Peredvizhniki venia a ser també una manera d’expressar el rebuig de l’ordre social en la Rússia tsarista.

Perov -Comida

Vasily Perov  -Comida en un monasterio

La representació del treball dels camperols va romandre un tema popular durant els anys soviètics, fent especial atenció a les imatges realistes i socials de la vida de les gents a Rússia.

El moviment va comptar aproximadament amb una trentena de pintors. Alguns dels més rellevants van ser, a més d’Ilyà Repin que es va unir al grup l’any 1878, Isaac Levitan, Ivan Kramskoi, Leonid Pasternak, Vassili Perov o Konstantin i Vladimir Makovsky.

Vladimir Makovsky -Teacher visiting a village 1896-97

Vladimir MakovskyTeacher visiting a village 1896-97

Ilya Repin, com a estudiant d’art va viatjar per França i Itàlia, i a París va poder veure les exposicions impressionistes però, així i tot, encara que pogués estar influït pels seus colors vius i per la pinzellada ràpida, es va mantenir fidel a la seva temàtica realista. Repin també és conegut pels seus retrats, que inclouen els camperols de la seva ciutat natal, membres de la seva família i molts intel·lectuals de la seva època.

Ilya Repin -Retrat de l'escriptor Vsévolod Garshin 1884

Ilya RepinRetrat de l’escriptor Vsévolod Garshin 1884

6433ba46-5ebb-4520-a096-8a5d183e4477

Santiago Rusiñol i els jardins de l’ànima

Santiago Rusiñol -Fulls de la Vida 2.jpg

En els llibres d’Història de l’Art trobareu escrit que Santiago Rusiñol (1861-1931) fou un dels líders del modernisme a Catalunya, un artista polifacètic que va difondre l’impressionisme i també que fou un dels grans protagonistes de la introducció del simbolisme franco-belga a Catalunya.

Santiago Rusiñol -Paroxismo del novicio 1897

Santiago Rusiñol -Paroxismo del novicio  1897

Modernista, impressionista, simbolista, pintor romàntic, … el que és cert és que, al costat del seu amic Ramon Casas, Rusiñol esdevé un dels artífexs de la renovació pictòrica catalana de finals del segle XIX i un gran dinamitzador de la cultura del seu moment.

Santiago Rusiñol -Café des Incohérents 1889-90

Santiago Rusiñol –Café des Incohérents 1889-90

Rusiñol, com altres pintors del seu temps, estava en contra dels plantejaments acadèmics que constrenyien la creativitat i va reaccionar contra el corrent pictòric imperant propiciant l’enllaç amb els grups pictòrics de París.

Santiago Rusiñol -Carretera en otoño 1888

                                Santiago Rusiñol –Carretera en otoño 1888

“Rusiñol i els artistes barcelonins de la seva generació sintonitzaven amb la modernitat del Naturalisme de París. Ell ja havia assumit l’estètica del Naturalisme al 1885.”

«Rusiñol mantingué sempre el substrat naturalista fins i tot quan es dedicava gairebé exclusivament a pintar jardins solitaris amb deix simbolista.»

Josep de C. Laplana ‘Santiago Rusiñol naturalista i simbolista místic’ 

Santiago Rusiñol -Paseo místico

                                   Santiago Rusiñol –Passeig místic a Montserrat

“A partir de 1897, quan viu a Granada i realitza algunes de les seves millors pintures de jardins, ja no deixarà de conrear aquesta temàtica, a València, a Mallorca, a Aranjuez; jardins romàntics abandonats que recorden un passat esplendorós i perdut.”

«Un gènere, aquest, que li permetria expressar el seu estat d’ànim a través d’unes representacions centrades en l’aspecte nostàlgic i melangiós de la natura.»

 «Grans genis de l’Art a Catalunya: Rusiñol» per Isabel Coll 2008

Santiago Rusiñol -Estany dels desmais

                                       Santiago Rusiñol –Estany dels desmais

«L’hora del capvespre era el moment del dia preferit dels pintors romàntics i els simbolistes. Com ells, Rusiñol va fer de la pintura, fins al final, un mitjà amb què evocar el seu estat anímic.» «Rusiñol, a partir d’un motiu qualsevol sap construir una visió intimista de la natura… prefereix espais tancats, íntims i closos abans que els espais d’amplis horitzons.»

Santiago Rusiñol -Jardins d'Aranjuez 1913

Santiago Rusiñol –Jardins d’Aranjuez 1913

“El caràcter simbolista dels elements naturals de Rusiñol es tradueix en aquesta vessant intimista de la seva pintura. El silenci que emana dels llacs ombrívols, dels estanys amagats o dels embarcadors melancòlics, representa el silenci i la quietud d’aquell moment de connexió amb la natura, però també ens dona la clau més purament modernista i decadent del jardí abandonat.”

Santiago Rusiñol Prats -Jardin del Palacio de Viznar

Santiago Rusiñol Prats –Jardin del Palacio de Viznar

“Rusiñol dedica la seva pintura gairebé en exclusiva al gènere del jardí, amb una visió extremament personal tant en la forma com en el contingut. No l’importa tant la representació fidedigna del jardí, sinó la representació de l’empremta que hi deixen l’home i el pas del temps.”  Mercedes Palau-Ribes ‘Santiago Rusiñol. Jardins d’Espanya’  Museu del Modernisme de Barcelona 2017

http://www.santiagorusinol.com/

Santiago Rusiñol -Jardín y alberca de Son Moragues del Archiduque Luis Salvador de Austria Mallorca 1903

                 Santiago Rusiñol –Jardín y alberca de Son Moragues Mallorca 1903

Los jardines que yo pinto son paisajes estilizados; son jardines que han estado artísticament arreglados por la mano del hombre. Por mis jardines solitarios han pasado las figuras y ha quedado su alma.” “Los jardines… llevan el sello del invento, revelan el carácter y las costumbres del pueblo que los ha creado, nos inician en los íntimos secretos de sus gustos; explican una tendencia o una escuela; son el arte de hacer arquitectura con los árboles y las plantas, y de expresar un instinto,una visión o un destello de la imaginación humana.”

Santiago Rusiñol

Rusiñol -Jardi senyorial o Jardí de Raixa Mallorca 1902

Rusiñol –Jardí senyorial o Jardí de Raixa  Mallorca 1902

Hi ha el desig del pintor de traduir la natura de forma sincera -que ens fa pensar en ‘la paraula viva’ de Maragall, de fer quadres que parlin a l’esperit de l’home i el facin experimentar sentiments i reflexionar.

Rusiñol -Brolladors del Generalife

Santiago Rusiñol –Brolladors del Generalife, Granada

“L’edició del 1903 del llibre amb planxes en color ‘Jardins d’Espanya’ té una introducció del mateix Rusiñol que és una font imprescindible per entendre allò que representà per a ell el tema del jardí. Hi ha una frase repetida després per tota la crítica —«[…] i és que els jardins són el paisatge posat en vers»— en la qual expressa que la seva idea de bellesa, de felicitat, no es fonamenta en la natura salvatge, sinó en un espai construït, compost com el del poema i on impera la llei de l’harmonia, de l’equilibri.”   Eliseu Trenc

Rusiñol -Brollador del faune Palma de Mallorca 1902

                                Rusiñol –Brollador del faune Palma de Mallorca 1902

D’aquest quadre del Brollador del faune digué Raimon Casellas que ‘suscita el sentiment d’esplendors apagats i de grandeses caigudes’

I d’ell digué Ramiro de Maeztu: Rusiñol es el rey de las visiones melancólicas. Son sus lienzos manantiales de versos y de acordes” 

Rusiñol -La verja

‘Pérez de Ayala va veure de forma clarivident que per a Rusiñol el jardí era el paradigma de la interioritat del subjecte tancat en la seva solitud i el silenci de la seva estança interior.’

‘Rusiñol i Casas van ser seguidors d’un dels corrents pictòrics de la pintura francesa, el naturalisme, que si havia representat un trencament molt fort a nivell temàtic amb l’academicisme, a nivell formal no havia adoptat la tècnica aleshores revolucionària de l’impressionisme…’

‘El jardí abandonat, i la seva pintura -primer de retrats parisencs de dones solitàries, malaltes, neurastèniques, perdudes en uns somniejos misteriosos, i després dels jardins d’Espanya-, conformen una de les visions més reeixides i més autèntiques del simbolisme català, juntament amb la de dos altres poetes pintors com ell, Adrià Gual i Alexandre de Riquer.’

Eliseu TrencRusiñol i la pintura europea’

Santiago Rusiñol -The morphine

Santiago Rusiñol –The morphine

Influenced by Impressionism, Symbolism and morphium, Rusiñol created some of his best-known works like “La Morfina” and “La Medalla”, became one of the few contemporaries who did not have a relapse after a morphine withdrawal treatment but experienced a significant change of his style and sujet afterwards. With a growing naturalistic approach, Rusiñol focused on the depiction of gardens and parks after 1899, usually devoid of humanity, and usually conceived en plein air…”    Dirk Puehl

Imagen 091

Santiago Rusiñol -Interior d’un safareig  1890  MNAC Barcelona

La naturalesa essencial de l’art

salvador dali -temptation of saint anthony 1946

Salvador Dali -Temptation of saint Anthony  1946

Herbert Read (1893-1968) com a poeta, redactor, crític literari i un dels escriptors més importants del món de les arts visuals, va abordar de manera eloqüent les possibilitats de les arts creatives com a forma fonamental del desenvolupament humà i va advocar per un sistema d’educació estètica.     John S. Keel

varo -les feuilles mortes 1956

Remedios Varo –Les feuilles mortes 1956

La naturalesa essencial de l’art no resideix ni en la producció per satisfer unes necessitats pràctiques, ni en l’expressió d’unes idees religioses o filosòfiques, sinó en la capacitat de l’artista de crear un món sintetitzat i conscient de si mateix, que no és el món dels desitjos ni de la fantasia, sinó un món compost per aquestes contradiccions, és a dir, una representació convincent de la totalitat de l’experiència. ”   Herbert Read

dulac_rub_vision

Edmund Dulac -Vision from ‘The Rubaiyat’  1909

“Podem dir que el desenvolupament artístic consta de dos processos: l’immediat i essencial que ha estat conegut sempre com a inspiració, i que, psicològicament, expliquem com un accés a les capes més profundes de l’inconscient; i un segon procés d’elaboració, en què les percepcions i intuïcions essencials de l’artista brollen d’una energia que pot trobar el seu lloc en la vida organitzada de la realitat conscient.  Herbert Read  Art and Society 1937

rufino tamayo -fraternidad o el fuego creador

Rufino Tamayo -Fraternidad o el Fuego creador

“Els nivells subconscients de la personalitat humana apareixen en el primer pla de la nostra consciència com imatges en els estats de somni o d’ensonyament. El conjunt d’aquestes imatges constitueix una forma d’expressió, un llenguatge que pot educar-se.”

Herbert Read  Education through Art (1943)

leon gilmour -let the living rise 1937 wood engraving

Leon GilmourLet the living rise  1937 wood engraving

El seu estudi Education through Art (1943) ha esdevingut un clàssic internacional sobre la teoria i la pràctica de l’educació artística.

“La funció més important de l’educació és la que te a veure amb l’orientació psicològica, i en aquest sentit revesteix gran importància l’educació de la sensibilitat estètica, aquella que abasta totes les formes d’expressió individual, literària, poètica i musical, i que hauria d’anomenar-se educació estètica, basada en l’educació dels sentits, d’una manera harmònica, per bé de constituir una personalitat integrada. ”  Herbert Read  Education through Art

georg netzband -the winner 1939

Georg Netzband  –The winner  1939

Segons Herbert Read, aquest llibre és el més important i profund de tots els que ha escrit en el camp de la crítica, la psicologia i la sociologia de l’art. El seu propòsit es basa en vivificar la tesi, formulada per primera vegada per Plató, segons la qual l’art ha de ser la base de tota forma d’educació natural i enaltidora.

simonetta martini -the boat 1998

Simonetta Martini  –The Boat  1998

En aquest llibre, Herbert Read tracta de justificar la importància i la transcendència de l’art en l’educació. El seu objectiu no és només l’educació artística com a tal, sinó la formulació d’una teoria que abasta totes les formes d’expressió literària i poètica (verbal), no menys que musical i auditiva, i constitueix un enfocament integral de la realitat, l’educació estètica. o sigui l’educació dels sentits sobre els quals es basa la consciència i, en última instància, la intel·ligència i el judici humans.

alex schaefer -bank of america sunset & vine, 2016

Alex Schaefer  –Bank of America Sunset & Vine  2016

Read considera que “… la concepció actualment acceptada de l’educació com a una col·lecció de matèries en competència, ensenyades per especialistes separats en aules separades, és tan grotesca que no pot respondre a cap principi d’organització, sinó més aviat a l’acumulació caòtica d’un procés històric no dirigit “

pere llobera -golden homeless 2007

Pere Llobera  –Golden Homeless  2007

I aquí tenim una definició de l’art feta per Herbert Read, un dels estudiosos de l’art més compromesos del segle XX:

«L’art és potser el camp en el qual l’individu pot reivindicar millor el seu particular sentit i visió de la vida, el seu propi ésser, ja que es fonamenta en la llibertat. L’art esdevé una drecera privilegiada per elaborar o per mantenir un espai propi, un espai psíquic per a reconquerir la posició de subjecte, així com per descobrir les capes subtils que constitueixen la realitat, ja que obre les portes de la percepció i alimenta el pensament creatiu, encoratja la transgressió i la crítica i dóna pas a noves formes de vincle social.»

paco pomet -rojo 2015

Paco Pomet  -Rojo  2015

https://www.todostuslibros.com/autor/herbert-read

Si per a mi, com aquest, no n’hi haurà cap!*

*Veure ‘Cant espiritual’ de Joan Maragall:  https://ca.wikisource.org/wiki/Cant_espiritual

la aurora

Lloem el fet d’estar vius sabent que la Creació es un regal. Un regal que molts no mereixen: són només caricatures d’éssers humans.

15 - 1 (2)

Sàdics, cràpules, depredadors que allò que toquen malmenen i que fer patir prenen per missió.

foto de ljubinka lepojevic

Colgats entre deixalles, fums tòxics, microones, antenes i motors se’ns vol arraconar, allunyant-nos de la possibilitat de fruir, lliurement, dels sentits corporals…

bonics tons de blau

…de gaudir de la carícia del sol, del vent i de les pluges, de la plena consciència de ser i estar viu, sol o acompanyat, en un món, aquest, com no n’hi ha dos.

R. Bonàs i Miró

la via làctia

Xilografia o gravat en fusta

La Xilografia és el sistema de gravat més antic. Quan parlem d’una xilografia o d’un gravat xilogràfic ens referim a un gravat realitzat mitjançant una planxa de fusta. La paraula prové del terme grec “xylon” -fusta- i del terme “grafos” -gravat. 

Sutra del diamant s. IX

Sutra del diamant -Any 868

“Es pot veure la fugacitat del món -una estrella a la matinada, una bombolla en el corrent, un llamp en un núvol d’estiu, un llum parpellejant, un fantasma, i un somni “

A l’Orient ja es practicava aquesta tècnica de gravat en relleu des del segle VII, primer sobre teixit i després sobre paper. El text imprès conegut més antic correspon a unes escriptures budistes que van ser impreses en l’any 868. Es tracta del Sutra del diamant.

Sanzijing -Xylograph China s. XIII-XIV

San Zi Jing  Xylograph  China s. XIII

The book contains many elements of culture and history and follows the Confuciane doctrine.  It dates from the Song dinasty (ca. 1280) and is attributed Wang Yinglin. 

“Estudiar sense reflexionar genera confusió. Reflexionar sense estudiar és font de desvaris.”

El llibre consta de només 356 frases, totes elles de tres caràcters, les quals s’agrupen al seu torn en seqüències de quatre frases i, per tant, dotze caràcters. Els caràcters sisè i dotzè de cada seqüència rimen entre ells.

Marco Polo -gravat al boix Nuremberg 1477

Marco Polo –gravat al boix Nuremberg 1477

‘A Europa la introducció de la xilografia fou molt més tardana i, tot i que els primers testimonis que es conserven són del segle XIV -jocs de cartes, estampes religioses i calendaris-, cal esperar fins al segle XV, amb la difusió del paper, per parlar de la veritable expansió de la xilografia.’

El Centurión y dos soldados ca. 1370

El Centurión y dos soldados ca. 1370

“En Europa las primeras xilografías fueron naipes, seguidas de estampas religiosas, como la famosa de San Cristóbal, impresa en 1423 y considerada como la más antigua xilografía datada.

Xilografía de San Cristóbal 1423

Xilografía de San Cristóbal  1423

Aparte su valor artístico, el grabado en madera tiene un interés histórico, por cuanto después se inserta a los manuscritos y más tarde acompaña a los incunables, haciéndose tipográfico a fines del siglo XV para ilustrar las primeras ediciones que inicia las artes de la imprenta.”

http://www.uchile.cl/cultura/grabadosvirtuales/apuntes/grabado.html

Dürer -Peasant Couple Dancing detail 1514.jpg

Dürer –Peasant Couple Dancing  1514 detail

“La gran expansió de la xilografia es produí en el segle XV, sobretot a Alemanya, on destaca la figura d’Albrecht Dürer. També cal tenir en compte l’obra de Lucas Cranach i ja en el segle XVI la de Hans Holbein. Al segle XVII, el gravat en fusta va entrar en una etapa de declivi en ser desplaçat de mica en mica pel gravat en metall.”

Holbein -La abadesa 1538

Holbein –La abadesa 1538

Les maîtres Dürer, Baldung Grien et Cranach l’Ancien, entre 1498 et 1518, sont à l’origine de l’essentiel des chefs-d’oeuvre dans l’art de la gravure.

Hans Baldung Grien -The lamentation 1515

Hans Baldung Grien -The lamentation 1515

Tècniques del gravat  -La matriu que s’utilitza és un tac de fusta pla i ben allisat. La superfície es grava de manera que traiem fusta allà on volem deixar el blanc i deixem en relleu les parts on després aplicarem la tinta.

Sesshu Toyo -Landscape

Sesshu Toyo  –Landscape s.XV

El ukiyo-e és el tipus més conegut de gravat japonès mitjançant la impressió amb planxes de fusta.

Veure:  http://www.gelonchviladegut.com/ca/glosario-del-grabado/#BWords

  • Francesc Fontbona -La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923 Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1992

“Majors secrets penso ensenyar-te”

Fragment , en vers, del llibre de l’escriptor aràbic Sidi Hamete Benaljelli

Espai espaiet seguia el seu camí

que no era altre sinó cell

que cada nou pas imprimia.

Gustave Doré -Ilustración para El Quijote (2)

Caminà tot aquell dia

sense que li passara res

que contar-se pogués.

Gustave Doré -Ilustración para El Quijote (5)

Heu vist qui tingui més alè

en la perseverança

que eixe andant cavaller?

Gustave Doré -Ilustración para El Quijote (3)

La fonda on posar remei

a les seves necessitats

fou l’estrella que el menà

al portal del seu Betlem:

Gustave Doré -Ilustración para El Quijote (4)

les donotes foren dames,

el pa negre pa blanc

l’abadejo truita

i el taverner castlà.”

Gustave Doré -Ilustración para El Quijote (7)

– I digué al seu escuder

més mercès puc fer-te

i majors secrets penso

encara ensenyar-te” 

Doré -Don Quixote 1

 Il-lustracions de “L’ingénieux hidalgo Don Quichotte de La Manche.” Traducción de Louis Viardot, con dibujos de GUSTAVE DORÉ grabados por H. Pisan. Tomo primero y segundo. París, libreria de L. Hachette et Cie. 1863

Veure:

https://donquijotepasoapaso.wordpress.com/category/ilustraciones-del-quijote/

http://www.donquijotefilm.com/universo-don-quijote/temas/la-cocina-en-el-quijote/