Carles Fages de Climent i l’Empordà

“I l’àngel veu, llunyana, amb ull d’atzur,  / l’alba de pau d’un univers futur.”

“Les poesies que he escrit són molt influïdes de Guerau de Liost, o sigui de l’obra de Bofill i Mates. Hauria pogut acostar-me a Carner, però Carner és massa conegut; Bofill és més amagat. Hi ha la mateixa fraseologia, idèntica parauleria, ritme i música igual, però menys agudesa, i el paisatge és fallat.”

Josep Pla – diu que li va confessar una nit Carles Fages de Climent entre ginebra i ginebra.

Empúries -Girona

“Tot el que us puguin haver dit de mi aquests amics de Figueres sobre l’administració de les meves finques i, en definitiva, de la seva pèrdua, no té res a veure amb la realitat: és la xafarderia comarcal, una passió criminal. És clar: jo sóc un artista. No en dubteu pas: jo sóc un artista, i és natural que aquesta classe de persones no siguin uns administradors actius ni uns comptables i que malversin la propietat.”

El novelista fa, a més, altres comentaris sobre Carles Fages de Climent on transllueix el despreci que un home de bé i conservador com ell sent envers aquells que han viscut més lliures de normes i de prejudicis. Tampoc hem d’oblidar que Josep Pla sentia una certa aversió envers la poesia i els poetes, segons va deixar escrit:

“La meva incapacitat per a la poesia ha estat total” “Tot i ésser un home d’aquest país, no he escrit, fins a setanta anys, cap poesia. Ja molt vell, en vaig escriure algunes –magres poesies de la vellesa. Són insignificants, només tenen un sentit per a mi mateix.”

Oració al Crist de la tramuntana

 

Braços en creu, damunt la pia fusta,

 Senyor, empareu la closa i el sembrat.

 Doneu el verd exacte al nostre prat

 i mesureu la tramuntana justa

 que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat.”

 

Carles Fages de Climent (1902-1968)

Bruixes Llers coberta 2 

“És un escriptor del país, absolutament comarcal, literàriament geogràfic,  específicament empordanés.”    

Josep Pla

Salvador Dalí
Crist de la tramontana, 1968
Aquarel.la i tinta sobre paper

 

“Es tan bonic l’Empordà

ample, esbatanat i llis

que l’home que escriu mes pla

 ha près el nom del país.”

( Epigrama que Fages va dedicar a l’escriptor de Palafrugell )

“Els avantpassats de Salvador Dalí per part del seu pare eren treballadors agrícoles de Llers, encara que el pintor mai esmenta aquest fet en la seva autobiografia enganyosament titulada La vida secreta de Salvador Dalí ni en qualsevol altre lloc de la seva obra. En 1925 va il.lustrar un llibre titulat Les bruixes de Llers del seu amic el poeta Carles Fages de Climent.”               Ian Gibson

Un altre epigrama satíric de Fages de Climent:

“La temàtica és nova
i els versos tenen esclat,
i amb tants amics al jurat
el meu premi serà al cove.”

“Al carrer de Monturiol

 tres genis han vist el sol:

 l’inventor del submarí,

 jo i en Salvador Dalí.”

“Quan es conegui la obra de Fages de Climent, es veurà que ha tocat els problemes universals a través de l’ultra-local i provincial que es el nostre meravellós Empordà.”                                                          Salvador Dalí

 «Oh Salvador! Encadenat / Com Ataulf prop de Gala / Romans fidel a la cala: / Prometeu de Portlligat»

En 1961 va escriure l’Auca: El triomf i el rodolí de la Gala i en Dalí  

L’any 1919 l’escriptor Pere Coromines va escriure un breu volum, després il·lustrat per Dalí, on descriu les que ell considera Les gràcies de l’Empordà. L’última de les que detalla és la següent:
“Una de les gràcies més subtils de l’Empordà, cames ajudeu-me a córrer, són les pensades que no s’han pensat, els intents que no s’han tingut, les gestes que no han succeït i els projectes que mai ningú realitzarà. Són mentides que no són mentida, entelèquies que s’adormiren en el camí de la veritat, sense arribar-hi. Un escolàstic diria que existeixen en potència, sense convertir-se en acte…”

Vicenç Pagès Jordà

              

“La vigília, la lluna

    s’ha llevat més esplendent,

més somniosa, com una

baiadera d’Orient.

La lluna sap tantes coses

que l’infant no pot dormir:

es confessa amb les aloses

i aviat serà el matí.”

 Carles Fages de Climent

Edils planteu figueres

(Carles Fages de Climent)

Edils, planteu figueres al cor de la ciutat.
Cenyiu els corriols, les hortes i les eres
d’esqueixos i rebrolls. Edils, planteu figueres,
convit pel foraster, que el fruit exorni el plat.

Planteu figueres d’ònix, que el vent sigui ensucrat.
Que les verges canèfores en llurs amples paneres
duguin fulles d’esmalt i branques per banderes
i amb himnes d’himeneu es llencin al combat.

Confitura de mel quan decanta l’estiu
-figues de coll de dama, figues d’ull de perdiu.
Salut, arbre nostrat, que amb el nom t’involucres

de la ciutat mateixa que deleix l’ombradiu.
L’arabesc de les branques serà un reialme empriu
i la Rambla una bresca de canyelles i sucres.

thumb_474__4 (1)

Veieu una completa bibliografia de Carles Fages de Climent aquí:  http://www.udg.edu/catedres/M%C3%80ngelsAnglada/CarlesFagesdeCliment/Bibliografia/tabid/21207/language/ca-ES/Default.aspx

 

 

Advertisements

Una resposta a “Carles Fages de Climent i l’Empordà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s