Salomé, the sacred prostitute

Salomé, filla d’Herodies, personatge secundari del martiri de Sant Joan Baptista, no falta en cap dels retaules consagrats al sant i, durant molts segles ha estat una de les figures favorites d’artistes i de pintors.

“La danza de Salomé adorna la columna de Bernward en Hildesheim, que data del siglo XI, así como las puertas de bronce de la iglesia de San Zenón de Verona (hacia el 1100), aunque las artes de la joven (baila apoyándose en las manos) nos resulten más acrobáticas que seductoras.”

Rose Marie and Rainer Hagen

Aunque había razones políticas para la muerte del Bautista, los evangelistas San Marcos y San Mateo nombran otro motivo de carácter privado: San Juan Bautista condenaba el vicio y el relajamiento de las costumbres, y había osado acusar públicamente de adulterio a Herodes Antipas y  Herodías, la mujer de su hermano Filipo. Herodías deseaba vengarse e incitó a su hija Salomé a que le pidiera a Herodes la cabeza del predicador.”

Capitell del claustre de la colegiata de Sta. Maria de Alqueza.

Salomé ballant, o  més bé contornejant-se, en el banquet al palau d’Herodes.

“Los artistas medievales influidos por la realidad cotidiana de las danzas que realizaban las mujeres juglares representaron a una Salomé contorsionista que realizaba una serie de equilibrios mientras mantenía su cuerpo arqueado. Así podemos verla en la miniatura perteneciente al Evangelio de Bruy, del s.XII. La misma característica del baile de Salomé la vemos también en algunos capiteles románicos como los del claustro de la Catedral de Saint-Étienne conservados en el Museo des Augustins de Toulouse, o los del claustro de los monasterios benedictinos de Sant Pere de Galligans en Gerona o el de Sat Cugat del Vallés.”

Virginia Seguí

Vidriera de la Sainte-Chapelle Paris s.XII

Ja en el segle V els pares de l’Església van condemnar la depravació de Salomé i van denunciar el ball com l’encarnació de la luxúria i el vici.

La dona d’Herodes és un exemple bíblic de dona fatal, que empeny els homes cap a la perdició. No és estrany que molts artistes hagin confós a la mare amb la filla, ja que ambdues encarnen els presumptes aspectes perillosos del sexe femení.

Aquesta història de la Biblia ha estat representada amb freqüència en la pintura, ja que ofereix la possibilitat de plasmar escenaris exòtics i dones seminues sense abandonar el repertori bíblic.

 Alguns dels pintors que han il.lustrat la història de Salomé han estat Botticelli, Lucas Cranach the elder, Tiziano, Caravaggio, Gustave Moreau, Odilon Redon, etc

En aquest quadre de Gustave Moreau de 1875  Salomé duu un lliri blanc a la ma –símbol de puresa i elevació- oposat als tons opacs i vermellosos del palau d’Herodes.

El mite de Salomé expressa molt bé què és el Simbolisme i allò que aporta a la història de la literatura i de l’art. La ballarina és només l’instrument d’una venjança i és aliena al drama que provoca.

“A short time later, when Salome dances before Herod, he is so impressed that he offers her anything she wants.  Following her mother’s advice, she asks for the head of John the Baptist.  That is when things get interesting: did Salome fancy John, a somewhat older and charismatic man?  Did her mother fancy him?  What kind of sexual thrill can be derived from having the severed head of one’s love object delivered on a plate? 

Certainly Oscar Wilde thought it had potential and, after extensive research into all the famous paintings on the subject, he dramatized it in the play Salomé, most of which was written in 1891.”        Martin Blythe

http://www.sexualfables.com/sacred_prostitute.php

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s