Iconografia del foc -ciutats en flames

 La iconografia del foc és molt present en els tractats d’art i d’història de l’art en general, però ha estat poc desenvolupada a nivell teòric i filosòfic.

En mirar un foc que crema anem més enllà del que és pintoresc i busquem el símbol que hi ha rera la imatge del quadre, sigui l’evocació del foc etern, del turment de l’amor, de la passió o l’esplendor de la divina presència.

Texte d’Erasme de Rotterdam de 1526 on elogia a Albrecht Dürer:

“Pero, ¿qué no ha llegado a expresar Durero en una escala monocromàtica logrando abarcar cualquier punto de vista, con el único uso de los trazos negros? Sombra, luz, rayo, protuberancias y profundidades… Adamás llegó incluso a pintar lo que no es posible pintar, el fuego (ignem), los rayos (radios), los truenos(tonitrua), los resplandores(fulgetra) y los relámpagos (fulgura).”

 

“Con este escrito de 1526 irrumpe en la teoría del arte del Renacimiento el problema de la plasmación del fuego como representación de lo ‘irrepresentable’.  Y es importante subrayar también que fue Durero quien, por primera vez en la historia del arte occidental, pintó un cuadro que tenía como único protagonista “la luz cegadora”.  Victor I.Stoichita

“Tanto la noche como el fuego escapan en principio, aunque por razones diametralmente opuestas, a la representación pictórica. Presentarlos juntos facilita en cierto modo su visualización, pero al mismo tiempo exalta el contraste y con ello la dificultad de la empresa.”

Victor Stoichita  Lochi di foco – La ciudad en llamas en la pintura del Cinquecento

Fonts de la mateixa època testifiquen l’existència als Països Baixos d’un gènere pictòric ja consolidat, el del ‘paisatge en flames’

Així, en 1535, el duc Federico Gonzaga de Màntua va comprar 120 pintures flamenques, de les que vint eren paisatges amb incendis que  “pari brucino li mani approximandosi per toccargli

La història de l’art reabsorbeix els incendis i les batalles dins el gènere del paisatge tractant-los com registres dramàtics i espectaculars que el motiven i l’animen.

Temes llegendaris com la destrucció de Sodoma i Gomorra i la de Troia o temes històrics com l’incendi de Cartago, de la biblioteca d’Alexandria, de Roma o després de Londres” han alimentat la imaginació de les grans civilitzacions antigues i modernes.

“Il fuoco è un eccesso di visibilità che costringe l’artista alla sperimentazione -come e quanto estenderlo, se relegarlo ai margini  -Raffaello,  L’incendio di borgo (1514)- o estenderlo a macchia d’olio  -Pieter Schoubroeck, L’incendio di Troia (1603)”  

Migliore Tiziana   Il senso della fine

L’interès de l’artista no es concentra ja en l’acció dels personatges, que passen a un segon pla, sinó en l’espectacle d’una naturalesa desenfrenada.

Anuncis

2 respostes a “Iconografia del foc -ciutats en flames

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s