Poema fúnebre que es diu va escriure l’emperador Adrià

En aquest poema fúnebre l’emperador Adrià es dirigeix a la seva ànima, que està a punt d’abandonar el seu cos, i li diu:

Animula, vagula, blandula
Hospes comesque corporis
Quae nunc abibis in loca
Pallidula, rigida, nudula,
Nec, ut soles, dabis iocos…
Bust d'Adrià trobat a Sagalassos  Turquia
                                              Bust d’Adrià trobat a Sagalassos  Turquia
“Anima meva, que oscil·les, vagarosa,
hoste, companya i amiga del meu cos,
per quins paratges llunyans et mouràs
tota pàl·lida, rígida i nua?  Digues-me:
ja no em faràs més bromes, com abans?”

Traducció: R. Bonàs i Miró

Bust d'Adrià  -Musei Capitolini
                                                       Bust d’Adrià  -Musei Capitolini
Si non e vero e ben trovato.
Si no va ser Adrià qui va composar aquesta bella elegia a l’ànima d’un mateix, aquest últim pensament abans d’abandonar la mortal carcassa conforma una reeixida trobada. Un últim pensament dedicat a aquella amb qui que hem conviscut tots aquests llargs anys d’íntima companyia,  hoste del nostre cos.
Bust d'Adrià detall
Aquest curt però intens poema està carregat de sentit, i ens transporta a un moment de rapte, d’exaltació, d’eixida d’un mateix -com la túnica negra dels dervixos que es treuen abans d’iniciar la cerimònia del ‘sama’- per tenir una trobada de tu a tu amb la teva pròpia ànima, dirigint-te a ella carinyosament, quasi bé paternalment, amb paraules d’afecte i amb l’autèntica preocupació de saber on anirà ella quan abandoni el cos en el què ha estat tant de temps retinguda i per quines etèries regions errarà.
Bust de Antinoo trobat a la vila d'Adrià
                                           Bust de Antinoo trobat a Villa Adriana
L’últim vers ens fa pensar que l’emperador Adrià, o qui fos que va escriure aquest poema, era ‘un homme d’esprit’, un home que sabia veure’s a sí mateix des de fora, que apreciava la introspecció i la conversa amb la seva ànima sobre temes elevats, tan pel que toca als assumptes humans com als divins. I tot això amb un toc de fina ironia i, m’atreviria a dir, amb el punt de picaresca que dona una dilatada experiència… doncs, qui millor per a fer bromes que amb un mateix?, qui millor captarà els girs i les expressions subtils del pensament? Doncs l’interlocutor fidel i constant, l’ànima nostra, la companya i amiga  que ara està a punt d’abandonar-nos…
Villa Adriana
La perfecta compenetració de l’arquitectura amb el paisatge i l’articulació entre els blocs de construcció individuals i els espais destinats a jardí,  fruit d’un acurat estudi dels llocs, fan de la Vila Adriana una excepció en la història de l’arquitectura antiga i un lloc únic al món.
Villa Adriana 10
Villa Adriana è emblema della personalità e del carattere dell’imperatore Adriano, al cui progetto partecipò anche’esso: la struttura sorse sopra una villa repubblicana inglobata al suo interno. Anche se costruita nel corso di un periodo lungo, essa è frutto di un progetto unitario.
Villa Adriana si trova quattro chilometri a sud ovest di Tivoli in una posizione leggermente rialzata rispetto al livello del territorio circostante e che permette alla villa di godere di panorami di elevata bellezza e di creare giochi scenografici unici.
Villa Adriana 02
Dal punto di vista viario la villa era in prossimità della Via Tiburtina, la quale connetteva la struttura alla città di Roma e nelle vicinanze erano posti quattro dei grandi acquedotti romani metropolitani, attraverso cui, la villa si riforniva di acqua. In prossimità si trova il sinuoso corso dell’Aniene, affluente del Tevere, che nel suo procedere dalla sorgente del monte Tarino crea gole e cascate di straordinaria bellezza.
Villa Adriana -Teatro marittimo
La Vil.la d’Adrià alberga unes trenta estructures, d’algunes de les quals ni tan sols sabem quina era  la funció original. Però allò que se’n desprèn és el concepte d’universalitat de l’Imperi d’Adrià: una pluralitat de cultures, cadascuna amb la seva pròpia individualitat i unides totes per un denominador comú.
Els edificis més espectaculars i emblemàtics són el Pecile, un pòrtic monumental que tanca el jardí amb una gran piscina central, el Canopus inserit en una vall en part artificial, amb un gran estany quallat de pòrtics, columnes dobles i cariàtides, a més del Teatre Marítim, d’estructura fascinant i inusual, que consta d’un cos circular amb una illa artificial al seu centre, envoltada per un canal i connectada al pòrtic circular a través de ponts.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s