Joan Vernet i Ribes -Seductor i poeta

Joan Vernet i Ribes (1952-2014) is the cofounder of the independent press ‘Els llibres del Rif’ (Rif Books) along with fellow Catalan poet Rossend (Raixid) Bonàs i Miró.

El primer llibre de poemes que va publicar -juntament amb Francesc Sagués- va ser “Sideració” , que data de l’any 1971

Sideració2

Sideració by Joan Vernet and Francesc Sagués
2 editions published in 1971 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

http://www.todocoleccion.net/libros-segunda-mano-poesia/sideracio-joan-vernet-francesc-sagues-dedicat-1-edicio-1971~x50249698

SIDERACIÓ VERD SOLDAT

Estimo l’amor breu

com el del pare al fill

amor que recula veloç

fins a trobar-se ell mateix,

estimo la besada tranquil.la

que guarda el silenci

i rebutja la llum i les veus,

conscient de la seva mortalitat.

No vull estimar i estimo,

ridícules i petites escòries

que em limiten i em priven de volar.

No vull estimar i estimo

només quan l’amor és breu.

El segon llibre de Joan Vernet i Ribes ja és publicat dins l’editorial independent ‘Els Llibres del Rif’;  la primera edició a Palma de Mallorca, 1990 i la segona edició a Barcelona, 1996.

Com tocar la neu

El llibre que ara oferim és una mostra de la nostra perseverància en difondre una poesia que, conjugant sentiment i saviesa, madura en silenci, i en fer-la arribar, després, on ha d’arribar.”

de la NOTA DELS EDITORS del llibre “Com tocar la neu

 “L’any 1990 jo ja havia deixat les feines tèxtils pel gust de tothom i carregat de decisió em vaig traslladar amb l’alegria que et dona el diàleg amb el mar, les bèsties i les muntanyes, a l’illa de Mallorca. D’aquells primers mesos en són fills aquests poemes.”

de la NOTA DE L’AUTOR del llibre “Com tocar la neu

A)

“Al principi no patia mai

però en fer-me gran,

la facultat d’entendre el món

no podia deslligar-se

d’allà on venia el mal.

Vaig haver de triar viure

com si la fi fos tan a prop,

que els cicles diaris

prengueren corbatura

adoptant presències anyals.”

B)

Caminant dins d’una closa

enmig d’un bosc,

carregues com un gep,

esforçant-te i xiulant,

la capsa que segueix tancada 

i que no enclou cap tresor.”

“Caminando por un cercado/ en medio de un bosque, /cargas como una joroba, /esforzándote y silbando, /la caja que sigue cerrada /y que no encierra ningún tesoro. ”   Trad.: R. Bonàs

Joan Vernet -Xauen 1992

En Joan Vernet era un poeta més aviat intuitiu i dispers però metòdic. De vegades el veia treballar i si li suggeria alguna altra paraula o un mínim canvi ell s’hi oposava i no ho acceptava sinó és que fora gramaticalment necessari.
Alguns dels seus poemes publicats no ténen res que envejar als dels millors poetes en llengua catalana, amb una capacitat de commoure i de tocar la fibra que no es troba gaire sovint.

El seu tercer llibre publicat és “Tresor públic” Els llibres del Rif, 1996

Biblioteca de Catalunya
Autor, Vernet i Ribes, Joan. Título, Tresor públic / Joan Vernet. Edición/Producción, Barcelona : Els Llibres del Rif, 1996. Descripción, 34 f. : il. ; 18 cm. Col·lección, Poesia (Llibres del Rif (Firma)) ; 5. Exemplars. Registre Complet.
Tresor públic

“Les meves recerques sobre la vida de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Augsburg, que el meu pare D. Joan Ferré tingué la sort de tractar entre l’any 1905 i el 1913, m’han dut, des d’Istanbul on visc, a fer freqüents viatges a l’illa de Mallorca. Així fou com, per atzar, en la casa de l’arxiduc a Deià, vaig tenir ocasió de conèixer el Sr. Joan Vernet, l’actual resident, i de retrobar-lo en posteriors viatges i sempre en diferents indrets de la Serra de Tramuntana.”

“Us encoratjo a trobar -en la seva obra- l’aroma d’una espiritualitat que és abraçada pels anhels inefables dels mestres sufis, i pel vertigen de les altes planes del Tibet i del seu pensament budista.”

Del Pròleg a ‘Tresor públic’ per Suleiman Ferré Orsk

A)

“Jo he madurat tardà,

sóc com solitari raïm

en el novembre oblidat

deslliurat de la verema

i pel fred confitat.”

B)

L’ALEGRIA

Nits somniant el robí roig

sense cap claror als ulls, com una vella gata,

murmuriós el pas, olorant rata,

creient-me tropell en l’atac boig.

Cançons del silenci,

enteladores dels vidres del dia,

m’adormen el sentit perquè no pensi 

i desfan del meu somni l’alegria.

C)

DE L’AIGUA INCONEGUDA

¿Qui, que navegui sense drap, escàs de fusta

i sense distingir estrella,

que ignori el sentit, la fita justa,

qui hi podrà arribar i abraçar la donzella?

¿Qui, que camini sol per terra desolada,

que en propi orgull cerqui el consol,

podrà cantar l’amor o lloar fada

i saber-se germà del roure o el gladiol?

¿Qui, que no es vincli a l’univers,

com ho fa el sol i la mar blava

o, seguint la dolça conca el rierol,

senzillament, transparentment,

tal com vessant de vida es desfà el glaç,

qui tindrà el radiant silenci en el seu jaç?

Joan Vernet a Wadi Lau

Aquí teniu uns fragments de poemes que em recorden l’època de major activitat i força del poeta, quan desplegava al màxim la seva capacitat de seducció.

“De quí vaig sentir, amb innocent mirada que en aquesta mar podia, nit i dia, navegar…”

  “Son les altes simfonies que dels estels cauen les esquelles que ens pengen del coll…”
 “Em batega tremolant el cor com ho fan les herbes als jardins i amb justes passes em moc…”
 “Jo, que en les maresmes del sentiment la vida vaig sembrar…”
El sufí balear
Joan Vernet en el seu refugi de Mallorca, vora l’escola de llengües orientals que fundà Ramon Llull
 En homenatge a Mallorca, illa de la que n’estava enamorat, publicà el Llibre 
“Mallorca i Lluc-Alcari encara ara  -Dietari poètic” a la col.lecció dels Llibres del Rif, l’any 2004
Constitueix un recull d’impressions, pensaments, coses vistes i sentides, coses molt senzilles, molt quotidianes; ve a ser  com prendre el pols a l’illa de Mallorca durant l’hivern, com petits batecs de vida que el poeta trasllada al paper amb una emoció tendra i continguda..
Dimarts 27 de gener
El gebre i el sol
S’estimen.
La mar i el cel
Dins la nit s’ajunten.
Els núvols i els vents
S’abracen
Dilluns 2 de febrer
Observo com l’endevinen
els aucellets, els peixos i els insectes.
Som naltros qui ens avancem
al que toca:
Els primats majors.
Mallorca encara ara 02

“Primer, l’aura que rodejava el teu encant. Aquell vel invisible que sols tenen les persones segures del seu encís. Jugaves amb els caràcters, doncs ja de ben jove, la teva intel·ligència et permetia esbrinar fredament, l’origen i el tarannà de cadascun. Tots ens hi acostàvem amb por cap al teu costat, però tots volíem, ser-hi. No hi havia preu per la teva companyia. Et feies veure poc, però senyaladament. Marquès de paradís hippy, mostraves cabells llargs i pantalons indis, peces marroquines i porros de haixix que mai et van abandonar.

El teu encant premiava i beneïa la casa que visitaves, les persones ho agraïen i tu elegies la seva amistat. Formaves partit, terreny, influència. Eres un gran polític, i amb un exagerat carisma. Les teves opinions, des que et recordo, assentaven càtedra. Dintre de tot l’armari de disfresses, i eren moltes, barrejaves la humilitat amb la supèrbia, la intransigència amb la candidesa. Eres un encantador de serps, petites i sense verí, sortint del cau per veure el món d’altra forma.”

Fragment de “Diumenge”  Text de Lluís Brasó

Sin título9 Sin títulohg

03 Xauen 1993 b

Joan Vernet en diferents disfresses
L’editorial ‘Els llibres del Rif’ es complau en anunciar que està en preparació una selecció dels poemes que Joan Vernet deixà sense publicar.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s