TRADICIÓ ESOTÈRICA -Consciència humana i consciència universal

La Tradició esotèrica afirma -com a fet metafísic, no com a creença- que l’individu no és altra cosa que l’aparença contingent i transitòria que revesteix el Ser en el curs de la seva manifestació.

Salvator Rosa -Democritus in Meditation,

Salvator Rosa -Democritus in Meditation

La Gnosi és una filosofia perenne i universal, és el coneixement actualitzat en nosaltres mateixos.

Iniciado sacando a luz los errores de la ignorancia -gravat gnòstic

El iniciado sacando a luz los errores de la ignorancia, el fanatismo y la superstición.

-Apropar-se a la realitat del coneixement del propi esperit de cadascú submergint-se en l’Esperit Universal, unificant-se en Ell, al través de l’experiència metafísica.

-Abolició de la dualitat, fet inefable d’experiència. 

-Egoïsme e Ignorància  -Il.lusió

François Chifflart -La conscience 1877

François Chifflart  -La conscience 1877

“La Tradició esotèrica no tracta ni de filosofia ni tampoc de religió o de misticisme sinó que es desprèn de les possibilitats intel·lectuals superiors de l’home, d’aquelles que són més elevades que la mera racionalització dels filòsofs o el sentimentalisme passiu, consolador i irracional del fet religiós.”

Hans Sebald Beham -Pacientia 1540

Hans Sebald Beham  -Pacientia  1540

Diu René Guenon que “la psique de l’home està enredada en la dualitat  Esperit-Matèria, Bé-Mal, Ser-No Ser, i que “La dualitat no pot sinó procedir de la Unitat”. Això ens recorda el que ja deia Ibn Arabi:

«Del Unico (ser) permanente -dice Ibn Arabi- nace la muchedumbre (de los seres creados), sin que El se multiplique esencialmente, pues es un error absurdo el de los que afirman que del (Ser) Unico sólo puede proceder una cosa.»

L’explicació, si no us sembla massa complicada, és la següent:

Si per No-Ser entenem una possibilitat contingent o potencial de l’existència, aquest Ser es torna l’acte o manifestació d’aquest No-Ser, de manera que podem afirmar que el No-Res, o el No-Ser, és superior al Ser, ja que el conté, a més de contenir allò que el Ser no ha estat ni serà mai.”

William C. Chittick ‘La doctrina de Ibn Arabi sobre la unidad del Ser’

Georg Pencz -Triumph of dead 1539

Georg Pencz  -Triumph of dead  1539

“Ramon Llull repetia que l’Art li havia estat donada per voluntat divina com a intuïció metodològica i formal d’abast universal. El propósit de comunicar-la amb èxit als públics més diversos…”

Llull -Ars poètica

Llull -Ars poètica

“L’Art  començà com un mètode per a la conversió dels infidels. Llull s’havia adonat que els mètodes tradicionals basats en l’autoritat dels textos sagrats eren inútils. Es tractava de mètodes que inevitablement desembocaven en discussions inacabables sobre com calia intepretar aquells textos.

Llull va decidir substituir aquestes ineficaces discussions hermenèutiques per un sistema basat en principis generals acceptables en les tres religions.”

Ramon Lull's Ladder of Ascent and Descent of the Mind, first printed in 1305

Representació simbòlica de l’Ascens -Llibre de 1512

“Per comprendre bé les obres espirituals i teològiques d’Arnau de Vilanova, així com les obres místiques de Ramon Llull, cal buscar l’origen en un cert radicalisme evangèlic que emana de les Sagrades Escriptures, en l’ascetisme sufí i en el coneixement de les obres d’escriptors com Al-Farabí, Maimònides, Avicenna i Averrois.”

Antoni M. Badia i Margarit

Giorgione -Los tres filósofos detail

Giorgione  -Els tres filòsofs  detall

“Una moral fundada en la esperanza de la recompensa y el temor al castigo es indigna del hombre de Dios; es inmoral”     Averroes – Ibn Rushd

Ibn Rushd sostenía que la filosofía y la religión eran dos caminos igualmente válidos y complementarios para conocerse a sí mismo y conocer a Dios, y se esforzó en reconciliar ambas en sus escritos y comentarios. 

Los teólogos islámicos como Algazel criticaron a los filósofos que anteponen la filosofía a la verdad revelada. A esta tesis opone Averroes su defensa de la autonomía de la razón (nada queda fuera del análisis de la razón) y su afirmación de que no se trata de dos verdades, sino de dos vías para acceder a la única verdad.

“El razonamiento filosófico no nos conducirá a conclusión alguna contraria a la Verdad consignada en la Revelación divina, porque la Verdad no puede contradecir a la Verdad, sino armonizarse con ella y servirle de testimonio confirmativo.” escribe Averroes en Doctrina decisiva.

9788499495576

        http://mundo-tradicional.blogspot.com.es/2015/01/diversidad-y-confluencias-del.html

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s