La calavera en l’Art -símbol de la fugacitat de la vida humana

Hi ha un gènere pictòric que s’anomena vanitas i que vol expressar la fugacitat de l’existència i de les vanitats del món al través del record de la mort, el ‘memento mori’ dels poetes, una reflexió sobre la fugacitat de la vida i la inutilitat dels plaers davant la certesa de la mort.

Edward Collier -Vanitas 1663

Edward Collier  -Vanitas. Still life with books, manuscripts and a skull  1663

Collier was a Dutch painter known for vanitas still-life and trompe l’oeil paintings. His earliest paintings show the influence of Pieter Claesz.

Aquest tema ja el trobem en els clàssics grecs i romans i el reprèn també la iconografia cristiana basant-se en la coneguda frase de l’Eclesiatsès Vanitas vanitatum omnia vanitas, que tracta d’avisar els homes sobre el breu i fugaç pas per la terra, sobre la banalitat dels seus esforços i de les seves ambicions.

Attribué à Luigi MIRADORI dit GENOVESINO (1605-1656 ) -Memento mori

Attribué à Luigi Miradori dit Genovesino  -Memento mori

Les ‘vanitas’ denuncien així la relativitat de tot coneixement i ens recorden que el gènere humà està subjecte al pas implacable del temps, per això els objectes representats són tots símbols de la fragilitat i de la brevetat de la vida i de la certesa de la mort.

Adriaen van Utrecht -Vanitas. Still Life with bouquet and skull 1643

Adriaen van Utrecht -Vanitas. Still Life with bouquet and skull  1643

Al segle XVII es varen fer molt freqüents a Europa els bodegons moralitzants com a ‘memento mori, tant per al catolicisme com per al protestantisme.

És molt característic veure bodegons moralitzants protagonitzats per una calavera envoltada d’altres elements al·legòrics com rellotges de sorra, rams de flors, espelmes, copes, diners… Aquest gènere va gaudir de gran apreciació entre els pintors dels Països Baixos, però també entre els del Barroc espanyol.

Antonio de Pereda -El sueño del caballero 1660

Antonio de Pereda -El sueño del caballero 1660

La calavera com a símbol de la fugacitat de la vida humana és una característica habitual en les pintures de sants.

El Greco -St. Francis kneeling in meditation ca.1595-1600

El Greco -St. Francis kneeling in meditation ca.1595-1600

Però la calavera, o el crani pelat, com un recordatori de la mortalitat es dona també en la pintura secular.

Frans Hals -Youth with a Skull National Gallery

Frans Hals -Youth with a Skull

Ja en les obres de Dürer ens trobem amb l’imatge del tradicional esquelet, amb un rellotge de sorra, que vol representar la mort.

Durer -Death and the mercenary

Dürer -Death and the mercenary

El tríptic de Hans Memling “Vanitat i la salvació” és un excel·lent exemple de ‘Vanitas’. El panell central mostra una jove nua admirant-se en un mirall. El panell de l’esquerra mostra el que espera a la seva joventut i bellesa, i per tant la inutilitat de la seva vanitat. El panell de la dreta mostra l’Infern, el destí dels culpables d’orgull i d’altres pecats capitals.

Hans Memling -Triptych of Earthly Vanity and Divine Salvation

“Aquest quadre de Memling, tant pel el seu tema com per la la forma en que el tracta, és extremadament inusual en l’art de la seva època … En fer l’escena principal de la dona nua que es contempla en un espill converteix l’obra en una al·legoria eròtica de Vanitas, motiu aquest que no arribaria a ser popular sinó fins al segle XVI. El caràcter purament eròtic del nu és realment excepcional per a la seva època.”

Però no solament en pintura ens trobem aquests recordatoris, les imatges que anomenem ‘vanitas’, sinó també en moltes altres facetes de l’Art, com per exemple aquest crani embolicat en fulles de llorer, amb el missatge implícit que els llorers no són de cap utilitat per als morts.

Memento Mori -Skull with laurels

Memento Mori -Skull with laurels

L’escultura de Nicolás Blasset, a la tomba de Cànon Guilain Lucas (mort en 1628) de la catedral d’Amiens, és un exemple interessant d’un Memento Mori. Representa un àngel que plora amb el colze dret recolzat en un crani i la seva mà esquerra recolzada en un rellotge de sorra.

Blasset weeping angel

Un altre exemple interessant d’aquest tipus és una obra anglesa que data de l’any 1700, i que representa un parell d’infants esculpits que adornaven una tomba. Un sosté un rellotge de sorra i l’altre sosté un crani. Actualment es troben al Victoria and Albert Museum.

Memento Mori pair

Hodie mihi, Cras tibi.
Vita quid est hominis? Flos, umbra et fumus, arista;
Illa malis longa est; illa bonis brevis est.

L’anterior inscripció llatina és una bona mostra del ‘Memento Mori’ (Recordeu la Mort) i es troba en el gravat de l’artista flamenc Dominicus Custodi al Museu Britànic. En ella també apareix un infant envoltat d’un crani i d’un rellotge de sorra.

01 Memento mori by the Flemish engraver Dominicus Custos of c.1600 British Museum

La primera línia significa “Avui soc jo, demà seràs tu”. Aquesta frase es troba molt sovint en les làpides o a l’entrada de cementiris i mausoleus i prové de la traducció llatina d’un passatge de l’Eclesiastès en què s’aconsella no plorar massa als morts i es refereix al fet que la mort arribarà al viu de la mateixa manera que ha arribat al finat.

HODIE MIHI, CRAS TIBI

From Rollenhagen_ book Collection of Latin emblems

From Rollenhagen’ book collections of Latin emblems

Another emblem:

By Knowledge onely, Life wee gaine,
All other things to Death pertaine.

Collegienstraße, Lutherstadt Wittenberg,

Collegienstraße, Lutherstadt Wittenberg

Roman Memento Mori mosaic from Pompeii

Com es pot apreciar en aquest mosaic provinent de Pompeia, l’ús de la calavera, associada a altres símbols, per al tema del ‘memento mori’ i el record de la fugacitat de l’existència, ve ja de molt lluny.

Roman memento mori -Epicurean drinking cups

Roman_Drinking_Cups

“There are two magnificent one handled wine-cups forming part of the Boscoreale treasure in the Louvre at Paris and believed to date from the first century of the Christian era. Some of the skeletons represent shades of Greek poets and philosophers whose names are inscribed on the sides. One bears the name of Epicurus. The dancing or tipsy attitude of the skeletons on some vases was probably intended to supply the Epicurian hint to drink and dance while you may.”

Léonard P. Kurtz  “The Dance of Death and the macabre spirit in European literature”

“Ved de cuán poco valor
son las cosas tras que andamos
y corremos,
que, en este mundo traidor,
aun primero que muramos
las perdemos.”

“Los plazeres e dulçores
desta vida trabajada
que tenemos,
non son sino corredores,
e la muerte, la çelada
en que caemos.
Non mirando a nuestro daño,
corremos a rienda suelta
sin parar;
desque vemos el engaño
y queremos dar la vuelta
no hay lugar.”

           Jorge Manrique: Coplas por la muerte de su padre

Squelette dans un linceul assis sur un tombeau, France, 1547 - musée des Arts Décoratifs Paris

Squelette dans un linceul assis sur un tombeau, 1547 – Musée des Arts Décoratifs Paris

Capela dos Ossos in Évora, Portugal

Un altre ‘memento mori’ és aquesta frase inscrita en el pòrtic d’entrada de la Capela dos Ossos a Évora, Portugal, i tot el que hi ha dins.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s