Sonet de Pedro Mairal, un argentí genuí

DSCN1046

Diu Pedro Mairal: “Per a mi la poesia és l’ADN de l’escriptura, l’essència. Si deixes assecar un conte al sol el que queda és la poesia. O a l’inrevés, si tires unes gotetes d’essència de poesia en un litre d’aigua fas un conte. La poesia és precisió, punteria verbal, saber que no és el mateix una paraula que una altra.”

DSCN1041

Quan li pregunten a Mairal sobre les possibilitats expressives del sonet, contesta:

Lo lindo de trabajar con una forma tan rígida es que ella dialoga con vos, es como una escritura de a dos porque vos proponés una idea y la forma te dice “bueno, a esta palabra la podés rimar con esta otra”. Es como jugar con el frontón, la forma te devuelve la pelota y te destraba. La prosa es como una especie de salitral donde no hay límites, ni reglas.”

DSCN1183

Veiem-ne un exemple, que he volgut traduir al català perquè m’ha agradat aquest sonet i perquè de seguida he intuït que hauria de quedar bé, encara que mai serà el bonic castellà-argentí de l’autor. (No he canviat quasi res i he aconseguit, a més, fer-lo rimar d’una o altra manera, encara que, lògicament, he hagut de canviar algunes de les rimes originals.)

I ho he volgut fer també per temor / de que algú o altre el traduís abans que jo /

i que em poguera treure la il·lusió / de treballar un sonet tan intens i tan rodó.

DSCN1047

“Cada dijous, contents, fèiem l’amor

sense importar-nos que els Beatles repetissin

es seu ‘nothing’s gonna change my wordl’.

Fàcils i lleus, feien que ens semblessin

els dies d’aquell any, i aquell segon,

aquells riures i aquella tarda que gira

i ara sé que el ritornello era mentira

perquè tot contribuí a canviar-me el món.

I el vent s’ho endugué tot al carall

els petons, les abraçades, els secrets

i ens quedaren només, potser, els sonets

i les fotos que del calaix no varem treure.

No ha passat tant de temps, i al capdavall,

ahir no em vaig aturar quan et vaig veure.”

(traducció R. Bonàs i Miró)

Les il·lustracions d’aquesta pàgina són dibuixos i quadres inèdits del pintor marroquí Abdellah Ahaddaf

DSCN1032

Blog de Pedro Mairal

http://pedromairal.blogspot.com/2013/01/la-lira-y-lo-berreta.html

Publicat per fotent

...in almost all parts of every land I've been I didn't go in search of fame or fortune but for the vindication of the art of living.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: