Matsuo Basho i un ocell solitari

Condado de Galveston Texas USA

El haiku és una petita composició poètica tradicional japonesa composta per tres versos i un total de 17 síl·labes.

‘El poema serveix per exemplificar una actitud al davant de la vida, assumint que cada moment és sagrat i que cada fet quotidià és un miracle. I això vol dir veure cada detall, cada expressió de la vida en les seves múltiples formes com una manifestació de la divinitat.’

Burning sunset

Un sol haiku del mestre Matsuo Basho (1644-1694) pot donar peu a profundes reflexions.

“Following Zen lines of thinking Basho tried to compress the meaning of the world he got aware of, into “the simple pattern”, at the same time trying to hint at interdependence of all objects.”

Czech Republic -Snow forest

For instance

“On a withered branch. A crow has alighted: Nightfall in autumn”

“Come, butterfly. It’s late- We’ve miles to go together”

“Every day is a journey, and the journey itself is home”

El problema inicial radica en la traducció a altres idiomes de les imatges que Basho fa servir en japonès.

Foto de Ljubinka Lepojevic

Foto de Ljubinka Lepojevic

‘Este camino

nadie ya lo recorre

salvo el crepúsculo.’

Lo nostre planeta (3)

Now in sad autumn

as I take my

darkening path . . .

A solitary bird”

Haikú de Matsuo Basho.

Ara en la trista tardor

enfilo el camí

en hora foscant…

Un ocell solitari.”

Traducció de R.Bonàs:

La aurora

“Per camins plens de fang

ja arriba la tardor.

A la carretera buida

un sol ocell i jo.”

(Veieu com n’és de semblant aquest haiku escrit per mi molt abans de conèixer els haikus de Matsuo Basso)

Evening Rest

Potser us ha recordat aquell poema tan conegut de Carles Riba que comença dient:

“Que jo no sigui més com un ocell tot sol, 
ales esteses sobre un gran riu 
per on davallen lentes barques de gent que riu 
a l’ombra baixa del tenderol…”

Ontario -Fading away

O a Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates) en ‘Somnis’ quan els ocells contesten als poetes.

Els poetes: «Nosaltres, vers l’altura fixem el nostre esguard…”

Els ocells: «I vora dels camins parlem amb el Poeta»

‘I VORA DELS CAMINS PARLEM AMB EL POETA…’

Screen 11

Deixem que Gilles Deleuze ens recordi el poder dels haikus i de la poesia en general:

El veritable poder de la poesia resideix en la resistència a tot el que és límit i obstacle vital. El llenguatge accedeix a la condició de poètic quan instal·la en si mateix la subversió dels límits, quan “esdevé possible i, en fer-se així, només pot inspirar una comunicació silenciosa immediata, ja que només podria ser dit si ressuscitéssim totes les significacions i totes les designacions mediates abolides “

I que Basho definirà amb paraules més senzilles: “És simplement el que està succeint en aquest lloc, en aquest moment.”

遗忘了的时光

Fotografia: 遗忘了的时光

Veure també els haikus de Joana Raspall:

https://rodapoemes.blogspot.com/2014/10/la-trista-fulla-gronxadissa-suplica-un.html

Publicat per fotent

...in almost all parts of every land I've been I didn't go in search of fame or fortune but for the vindication of the art of living.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: