Les Majestats -L’escultura romànica amb fusta policromada del segles XI-XIII

Majestat Viver i Serrateix s. XIV romànic tardà

Majestat Viver i Serrateix   s. XIV 

La tipologia iconogràfica de ‘Christus Triumphans’ correspon a un gran nombre de talles de fusta conservades a la regió toscana italiana i conegudes com a Volti Santi. A Catalunya, el nombre de talles d’aquestes característiques és encara més nombrós i es coneixen amb el nom de Majestats.

voltosanto-museocattedrale-lucca-1

                                                     Volto Santo de Lucca s. XI

La iconografia de Crist vestit amb túnica –o tunicato– en la producció escultòrica amb fusta policromada realitzada entre els segles XI i XIII ens presenta un Crist viu a la creu, dempeus i amb els braços oberts, la túnica fins als turmells i ajustada per un cinyell, barba, una cuidada melena i els ulls oberts mirant vers el lluny amb un aspecte solemne i majestuós. La seva actitud general no és de qui pateix, sinó de qui triomfa.

Crucifix de la Cerdanya al Museo de Bilbao

Crucifix de la Cerdanya que es conserva al Museo de Bellas Artes de Bilbao

‘El Crist tunicat es correspon amb un model que es crea entre els segles III i IV a les comunitats cristianes de Siria i es adoptat pel repertori figuratiu bizantí abans de que sorgissin a Europa els primers exemplars de les escultures de fusta medievals.’

CHIARA ROTOLO -Iconografia del Cristo tunicato en Europa (s. IX-XIII)

'Encolpia' de Sant Pere de Rodes -Museu de Girona.

‘Encolpia’ de Sant Pere de Rodes -Museu de Girona

La historiadora Montse Jorba considera que “és en els encolpia* on hi ha el model d’inspiració directe” …sense oblidar l’influx de les il·lustracions dels manuscrits bizantins que es copiaven als escriptoria dels monestirs.”

*Els encolpia eren uns penjolls que portaven els peregrins que tornaven de Terra Santa on figurava un Crist a la creu, impassible al martiri i abillat amb una sumptuosa túnica com les que vestien els emperadors de l’imperi bizantí

Majestat d'Eller 3

Majestat d’Éller MNAC amb el n. 49366 d’inventari

«Una de les produccions artístiques més genuïnes del romànic català són les Majestats, una sèrie d’estàtues de fusta policromada que invoquen un Crist triomfant sobre la mort. Les figures, clavades a la creu amb quatre claus (i no tres) però sense rastres de ferides tenen els ulls ben oberts… El rostre, que no porta corona d’espines, emula la fesomia d’un home sirià, amb una generosa cabellera i barba partida. I el cos llueix una indumentària de luxe, una bata fins als turmells, de mànigues llargues i cenyida per un cíngol a l’altura de la cintura i si bé en altres indrets d’Europa es van venerar de manera aïllada aquesta mena de crucifixos, enlloc com a Catalunya n’hi hagué una presència tan abundant.”

Les Majestats de la Cerdanya per Montse Jorba

MAJESTAT DE CALDES DE MONTBUI 2

Majestat de Caldes de Montbui

“Les Majestats van proliferar del Pirineu Oriental al Vallès Occidental.  Mig centenar, una desena de les quals de segell cerdà és el nombre de peces que ha perviscut fins als nostres dies i constitueixen una petitíssima part de les que en el seu moment van lluir als temples”

Farem ara un petit parèntesi amb unes útils explicacions que ens serviran per a centrar millor el tema:

A principis del segle XX, des que el terme romànic va ser inventat com a concepte estilístic, els historiadors han buscat una definició més descriptiva, dividint aquest concepte general en tres etapes definides: primer romànic, romànic ple i tardoromànic. Josep Puig i Cadafalch va denominar primer romànic el nascut el segle X a Catalunya.

Arcuacions cegues i àbsis -ermita de Sant Joan del Pla -La Palma de Cervelló s. X

Ermita de Sant Joan del Pla -La Palma de Cervelló  s. X

L’escultura va tenir una estreta relació amb l’arquitectura, inserint-se en el seu lloc com un element complementari i es va dedicar principalment a l’ensenyament de les escenes bíbliques amb relleus de pedra que fossin comprensibles amb facilitat.

Església de Sant Pol de Sant Joan de les Abadesses, timpà s. XII

Església de Sant Pol a Sant Joan de les Abadesses, timpà s. XII

La fusta es va fer servir a les imatges exemptes de devoció o d’altar, que poques vegades es van treballar en pedra. S’utilitzava fusta policromada, de vegades recoberta amb metalls.

Una escultura exempta és aquella que no té contacte amb cap mur o paret. És independent de qualsevol superfície -excepte la base- i pot apreciar-se des de qualsevol angle. L’escultura exempta té valor per si mateixa; a diferència de l’escultura monumental o en relleu, adherida a algun element arquitectònic vertical.

Claustre de la Catedral de Tortosa

Claustre de la Catedral de Tortosa. Escultura en relleu adherida a un element arquitectònic

Al període romànic, la fusta va ser un dels materials més emprats per a l’elaboració de les imatges per a l’interior dels temples.

Les escultures representant Crist Majestat i la Mare de Déu amb l’Infant eren les representacions més nombroses que es feien per venerar a cada església. La majoria d’aquestes imatges estaven destinades a ésser policromades.

Detail, Virgin from Gósol, 12th century MNAC

Detail, Virgin from Gósol, 12th century MNAC

Nosaltres aquí es centrarem en les imatges en fusta policromada del Crist crucificat, des del segle XI al XIII, moltes de les quals són certament expressives malgrat que la composició sia una mica rígida i hieràtica. El semblant de Crist aconsegueix expressar resignació, serenitat o altres sentiments destinats a colpir l’espectador.. Són les denominades ‘Majestats’ a Catalunya o «Volti Santi» a la Toscana, on es conserven també nombroses talles en fusta i amb la mateixa temàtica.

Majestat batll-am

Majestat Batlló -Finals s.XII  MNAC

“Al museu del Palau Nacional de Barcelona, la Majestat estrella i que s’exhibeix al públic, és la de Batlló, procedent de la Garrotxa, una de les fites del romànic junt amb la Majestat de l’església de Sant Cristòfol de Beget, al Ripollès, aquesta sí imponent en l’emplaçament per al qual va ser concebuda.”

Majestat de Beget, detall

Majestat de Beget, detall

‘La Majestat de Beget destaca per l’hàbil geometrització de les formes, visible tant en els plecs de la túnica com en els trets facials. Marcats per l’expressió severa del Crist. No ha conservat la creu original.’

El crist sofrent (Christus patiens), els calvaris i les anomenades majestats nues són tipologies que, dins l’àmbit català, és freqüent trobar-les a la part nord occidental dels Pirineus. D’altra banda, tampoc són exclusives d’aquesta part del territori, sinó que s’inscriuen dins la tradició medieval europea més àmplia.”

Imatgeria romànica de la Val d’Aran per Carla del Valle

Crist d’Escunhau, Sant Pèir d’Escunhau (Vielha

Crist d’Escunhau, Sant Pèir d’Escunhau -Vielha

‘Una nota d’arqueologia cristiana. La indumentària en els cruxifixs’  per Joaquim Gispert i de Ferrater, Barcelona 1895

-Aquest és el primer estudi declaradament iconogràfic sobre el tema del Crist tunicato a Catalunya. Estudia el valor simbòlic d’aquest motiu i el posa en comparació amb els Crists nusos del segle XII que van coberts només amb el perizonium

Crist de Salardú 7

Crist a l’esglesia de Sant Andreu de Salardú

El Crist de Salardú (segona meitat del segle XII o començaments del XIII) és considerat una de les obres mestres de la imatgeria romànica catalana. A més de ser paradigma de la seva tipologia i del taller d’Erill, esdevé la peça més venerada de tot l’Aran.

‘Les Majestats vivents i nues formen part d’un grup de Majestats que sols duien tovallola o “perizonium”.  És el concepte hel·lenístic de la iconografia de Crist. Són aquestes un petit grup d’imatges procedents del sector de Lleida (Andorra i La Seu d’Urgell) que també es poden datar de mitjans segle XlI.’

‘Tres noticies d’Art Romànic’ per Antoni Noguera Massa

Christ d'Auzon

Christ roman d’Auzon -Les yeux sont ouverts sur un visage serein, rappelant ainsi la réticence à représenter le Christ souffrant avant le XIIIe siècle

Hi ha qui diu que el motiu d’aquesta representació de Crist a la creu vestit només amb tovallola prové de l’heretgia càtara ja que calia remarcar la seva humanitat que, en altres representacions de Crist victoriós i vestit, queda certament diluïda.

Majestat de Sant Martí d'Ix detall

Majestat de Sant Martí d’Ix detall

En la dècada dels 50′ Rafael Bastardes i Parera va deixar-nos un inventari molt complert amb diferents treballs sobre les Majestats catalanes.

Les majestats nues a Catalunya” Rafael Bastardes Quaderns d’estudis medievals, Barcelona, any IV, número 11, vol.2, Barcelona, 1987

«Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya» Rafael Bastardes Art romànic IX Barcelona, 1978

El professor Rafael Bastardes i Parera classifica les talles de Crist vestit només amb el perizonium, -i que es corresponen a la tipologia iconogràfica del Christus patiens-, de Majestats nues, i les altres de ‘Majestats vestides’. Però segons la doctora Chiara Rotolo això és contradictori amb la voluntat de representació del triomf -i la conseqüent resurrecció- de Crist en la creu. Si considerem que les que vesteixen només amb el perizonium mostren signes de sofriment o dolor en la part descoberta del cos, llavors ens trobaríem en un cas conceptualment diferent al moment de la història de Crist que la Majestat encarna.

Christ de Tancremon 2t.jpg

Tancrémont Crucifix dated in the past to around 1100 and now identified by Carbono 14 as the oldest sculpture in the round in Belgium, with a dating around 1000.

“Els Crists en qualsevol modalitat, eren fets de fusta, i poques vegades en pedra. La fusta era treta del mateix lloc de construcció i podia ésser d’àlber, noguera, alzina o roure en les zones temperades i de pi o de pi avet en les zones fredes”

La dificultat d’execució va ésser superior en els Crists despullats, per haver de representar l’anatomia completa; per això, com més perfecta i semblant a la realitat, hom pot considerar-la més tardana.”

ESCULTURA ROMÀNICA A BESALÚ I A LA GARROTXA per Jordi Camps

Imerward crucifix 2

El Crist de la Catedral de Braunschweiger, obra signada en 1173 pel seu autor  Imervard, al cinturó de la túnica.

-No puc deixar de dir aquí que Iconografia del Cristo tunicato en Europa (s. IX-XIII)’ de la doctora Chiara Rotolo m’ha semblat molt interessant i m’ha estat de molta utilitat.

Categories: General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s