Josep Renau, cartellista i artista compromès

Josep Renau (Valencia 1907 – Berlín 1982) fou un artista renovador en el camp de les arts visuals i un referent de la creació gràfica al servei de les ideologies. Al llarg de la seva vida va treballar diverses disciplines, des del fotomuntatge, el muralisme i el cartellisme fins al disseny publicitari.

Renau 1936 a

Renau va ser un intel·lectual compromès i un activista polític que concebia l’art i la cultura com a mitjans d’agitació, com a eines indispensables per transformar les estructures que regeixen les relacions socials.

Renau -19 años de URSS

Atès que la intencionalitat política marcava tot el que feia, no podem centrar-nos només en la influència estètica de la seva obra i passar per alt la seva evident intenció política contra els valors de la burgesia, contra la ideologia de la dreta espanyola i contra el desenvolupament internacional del feixisme.

Josep Renau 01

Aquí ens centrarem bàsicament en la seva faceta de cartellista cinematogràfic, feina per a la qual estava especialment ben preparat, tot i que Josep Renau és el creador d’una obra ingent que encara demana ser coneguda i explicada a les escoles.

Renau -Función social del cartel publicitario

“El cartel […] puede y debe ser la potente palanca del nuevo realismo en su misión de transformar las condiciones, en el orden histórico y social, para la creación de una nueva España…”

“La contemporaneidad de una obra de arte reside en su sincrónica exactitud con el tiempo que transcurre, en la coincidencia dialéctica entre la materialidad creada y la necesidad inmanente del momento histórico.”

Josep Renau   Función Social del Cartel    Valencia 1937

“Con la experiencia del papel jugado por el cartelismo como agente movilizador en la Rusia posrevolucionaria en mente, Renau supo encontrar pronto una de las más innovadoras y eficaces maneras artísticas de renovación del medio a través de la introducción de los fotomontajes y el aerógrafo, técnicas ligadas a la vanguardia internacional, que ayudaron a potenciar las posibilidades expresivas y plásticas del cartel…”

Joaquín Hellín Bermúdez

Renau -Tchapaief, el guerrillero rojo

“Realizador de carteles como el de “Tchapaief, el guerrillero rojo”, la cinta de Giorgi y Segei Vassiliev tan admirada por Stalin. El protagonismo plástico está concedido al guerrilero que lanza su consigna a sus camaradas mientras avanza con decisión hacia el borde derecho del cartel, con su brazo izquierdo alzado hacia el vértice que forma su ángulo superior derecho. Es un vector dinámico y ascensional de su poder movilizador, precedido en la parte inferior de la composicíón por dos cañones de ametralladoras y seguido por ocho bayonetas, convertidas en armas de su victoria militar. La guerra antigua de Tchapaief era ahora, obviamente, la del Frente Popular en la península.”   Roman Gubern

Renau -The sailors of Kronstadt 1937

Renau va crear una gran quantitat de cartells publicitaris per al cinema durant els anys 1934-1935, alguns publicats a la revista “Cinegramas”.

En aquesta etapa espanyola va iniciar un llenguatge propi -que posteriorment desenvoluparia  a Mèxic-, i que comprèn alguns dels seus més inspirats cartells destinats a fer publicitat de films estrangers estrenats a Espanya durant la dècada dels trenta, com el destinat a l’exhibició del film soviètic “Els marins de Cronstadt”, de la mà del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts.

Renau -1936 c

Al llarg de la dècada dels anys vint comença a donar-se un ús massiu del cartell publicitari a Espanya, sobretot en el cinema, però no és sinó fins als anys trenta, i sobretot de 1932 a 1936 -l’època coneguda com “L’edat d’or del cinema espanyol”-, en què s’aconsegueix el període de major creativitat.

Remau col·laborà habitualment a la revista “L’esfera” i va començar a practicar el fotomuntatge influït per l’obra de John Heartfield. Sembla clar que va estudiar amb deteniment el muntatge cinematogràfic, l’obra d’Einstein i el cinema soviètic, aplicant aquests coneixements a les seves imatges.

1925 El acorazado Potemkin (rus) 05

El acorazado Potemkin -Cartell del film rus de Serguéi Eisenstein

Etapa mexicana 1939-1958

En aquests anys Renau organitza el col·lectiu familiar Estudio Imagen, un taller de disseny gràfic on treballava tota la seva família, i que inaugura una època gràfica molt prolífica, realitzant portades per a revistes i llibres, i també tota mena de publicitat comercial, així com cartells cinematogràfics.

D’aquells temps en queda una immensa obra amb innumerables cartells de cinema, que corresponen al cinema comercial mexicà dels anys 40 i 50, bàsicament drames, musicals (ranxeres) i comèdies, entre ells hi trobem veritables joies.

Renau -Tierra_baja 1951“Buena parte de sus técnicas y posiciones estéticas fueron trasplantadas al exilio mexicano en el que Renau prodigó sus trabajos en este campo aunque, hay que señalarlo, con resultados globalmente menos intensos que en su primera etapa española. Si bien buena parte de sus trabajos aztecas dejan una sensación de “trabajo de taller”… sería injusto no reconocer los numerosos hallazgos que se atesoran en estos años de duro trabajo.”

Santos Zunzunegui

Renau -El ciento trece 1935

Renau -Buster Keaton

“Una comparación entre dos obras de similar talante, una del período republicano y otra del mexicano, puede aclarar esta idea, que una buena parte de sus trabajos aztecas dejan una sensación de “trabajo de taller”, con el consiguiente adelgazamiento de la calidad media. Basta comparar el cartel realizado para el film El 113 (Raphael J. Sevilla y Ernesto Vilches, 1935) con el que anunciaba El moderno Barba Azul (Jaime Salvador, 1946) para caer en la cuenta de lo que aquí se plantea.”

“Estos ejemplos evidencian la convergencia del vanguardismo con las necesidades comerciales de la comunicación social con el gran público. Y si antes nos hemos referido al expresionismo, ningún ejemplo mejor para ilustrarlo que el cartel de “Locura de amor”, una película de Juan de Orduña ajena totalmente a la estética expresionista, pero en el que el rostro desmelenado de Aurora Bautista, con su cabello al viento, compone unas formas atormentadas.”   Roman Gubern

Renau -Locura de amor

El cinema mexicà es va veure afavorit per l’emigració d’exiliats espanyols de la Guerra Civil i de jueus europeus després de la segona Guerra Mundial, tècnics i directors que van elevar moltíssim la qualitat de la filmografía mexicana. Val a dir que el Mèxic post revolucionari del general Cárdenas va ser un generós país d’acollida per als republicans espanyols, fins i tot, l’any 1940 el Govern mexicà va oferir als refugiats espanyols la nacionalitat mexicana.

D’aquesta manera Renau va deixar de ser espanyol a efectes legals i es va convertir en mexicà, nacionalitat amb la qual moriria el 1982.

Renau -Vorágine

“Prenent com a base les realitzacions de Josep Renau durant el seu exili mexicà, del 1939 al 1958, i comparant-les amb d’altres, tant anteriors  com posteriors, s’hi observa, per sobre de qualsevulla altra consideració, una posició eminentment pragmàtica…  els seus treballs per al cartellisme cinematogràfic mexicà han de considerar-se obra ben feta i plena d’ofici però no especialment innovadora.”

“Els agosarats coneixements artístics o les molt avançades teories estètiques, demostrades durant anys a les seves tresqueres valencianes i als treballs, de tota índole, al servei de la República, no han estat oblidats ni, tampoc, deixats de costat.  El que Renau fa –i d’aquí el seu pragmatisme- es posar al servei del productors i dels seus possibles espectadors les armes que han provat la seva eficàcia en d’ altres lluites.”

Miquel Porter i Moix : Pragmatisme i estètica al cartell publicitari

Renau -Buñuel

El tret distintiu del seu treball com a cartellista és l’ús de la pistola d’aire, tècnica d’inspiració soviètica, que marca el punt de partida d’un disseny gràfic modern i d’avançada. Aquesta técnica i altres innovacions grafiques inspirades per les avantguardes artístiques del moment el van convertir en un referent plàstic de l’etapa més prolífica del cinema mexicà.

Veure el catàleg del Museu de la Universitat d’Alacant per a l’exposició  “Josep Renau. Cartelismo”

https://dl.dropboxusercontent.com/u/8630915/Renau%20y%20el%20cartelismo.pdf

http://www.cartelespeliculas.com/galeria/thumbnails.php?album=161&page=1

Renau -Camelia 1954

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s