Núvols

Aquesta pàgina del blog és un error, una equivocació. Feu com si no hi haguéssiu entrat mai, i si l’arribeu a llegir, feu com si no l’haguéssiu llegida. El que hi ha aquí escrit és com un núvol que passa i que està allà al damunt, sempre més lluny del nostre abast. Són les elucubracions pròpies de tota una vida de reflexions i de plantejaments al davant d’aquest fenomen que anomenen vida. L’existència, allò que és.

This blog page is a mistake. Do as if you had never entered, and if you read it, do as if you had not read it. What is written here is like a passing cloud that is on top, always beyond our reach. These thoughts are the eloquence of a whole life of reflections and approaches to this phenomenon that they call life. The existence, what it really is.

DSCN2692

Nosaltres, els éssers humans, formen part del món de la matèria. Estem constituïts per molècules i àtoms, i aquests per partícules subatòmiques infinitament petites que interaccionen entre elles. Som quàntums d’energia, éssers de llum.

Intueixo que, en un principi, en un moment donat de l’evolució de l’animal humà a la terra, es varen assajar diferents provatures de societats, d’organització de la vida en comú, sempre orientades a potenciar el desenvolupament i l’energia còsmica que som i ens representa.  Societats on les normes es basaven en contenir al màxim les emocions negatives -com l’enveja, l’odi, la venjança- i potenciar les positives, amb l’objecte de que les diferents formes que ha adoptat l’energia humana es poguessin seguir desenvolupant en harmonia.

En tot cas, em dic, si alguna ha de ser la labor dels savis i dels dirigents, és  aquesta. 

DSCN2707

Potser això va funcionar un cert temps, o milers d’anys, o potser va funcionar en uns llocs més que en altres, Encara ara en tenim proves, en diferents civilitzacions d’aquest planeta, de rituals i d’activitats socials orientades al desenvolupament integral de les potencialitats humanes. Activitats que fomenten la cohesió social i l’equilibri personal, per tal d’aconseguir el terreny ideal on florir, un millor context on realitzar les nostres activitats, on manifestar l’energia de la que som portadors.

DSCN2621

Però, perquè això no és així? ens preguntarem, ¿perquè la majoria de les societats contemporànies -i de les societats que coneixem al través de l’estudi de la història- semblen orientades a potenciar els aspectes que interfereixen i posen traves a la manifestació d’aquesta energia desbordant que és continguda dins nostre, a l’esplendor de la lluïssor d’aquest éssers de llum que seguim essent malgrat tot?

Això que us dic forma part de les intuïcions bàsiques dels éssers pensants que han passat per aquest món des que el temps és temps. Voler viure en harmonia i equilibri, i posar els medis necessaris per a que aquest objectiu sigui la prioritat de les societats. Facilitar l’expansió de cada un de nosaltres i la continuació de la nostra espècie, coses que són evidents, encara que no tant en el món d’avui. 

DSCN2618

D’entre les diferents varietats d’éssers humans, d’entre les diferents formes i manifestacions de l’energia,  n’hi ha una d’específica que només pretén aconseguir avantatges per a ella durant tot el que dura el seu pas per aquesta terra. Persegueix simplement allò que creu que és millor ja que, d’haver dedicat els seus esforços a treballar per al bé comú o per a una millor redistribució de les seves pròpies energies, potser hauria arribat a ser millor i més estimat com a persona.

Però aquests éssers insolidaris que es creuen més espavilats que la resta, ja des de molt antic, varen anar desviant els esforços comuns cap als esforços individuals i van desitjar tenir el bo i el millor de tot, i una vegada aconseguit, conservar-ho i augmentar-ho, valent-se de tots els mitjans, fins i tot d’aquells que interfereixen en la llibertat que els altres necessiten per a poder seguir vivint tranquils dins el seu medi natural.

DSCN2693

Bé, què dir sinó que han aconseguit imposar un tipus de societat i una normativa social que permet l’acumulació, l’exacció i tota mena de traves a la lliure evolució dels altres, i no només dels que no accepten les seves normes. Pronen per a tenir més, per a acumular, i d’això en fan un valor que dona prestigi personal, i jo em dic, perquè no ensenyar a tenir menys i a valorar-ho com a font de realització personal, com els sadhus hindús, per als qui la il·luminació espiritual sempre ha representat la més alta meta a la vida, l’únic que li dóna sentit i propòsit. Un estat del ser que en principi és assolible per tothom.

Aquests que anomenen espavilats han aconseguit fer un valor de la propietat privada i del lucre. L’ambició és un mèrit més que no pas una pesada llosa. Es dona el cas de qui ha aconseguit riqueses de manera reprovable i encara es permet posseir trossos de món i destrossar-los emprant-los com a suport material de les seves activitats, furtant-los a tota altra activitat natural per al manteniment de la vida.

DSCN2708

Aquests principis que s’han consagrat en lleis i en constitucions atempten directament al manteniment de la vida i al lliure desenvolupament dels individus en aquest planeta. Interfereixen en la seva energia desequilibrant-la i forçant-la, anul·lant-la fins i tot si esdevé perillosa per al manteniment del seu ordre.

En aquest punt ens trobem els que hem vingut a parar en aquest món i ens costa prou esforç  poder surar en aquest context tan perillós sense deixar-hi les plomes. Veient com s’han parapetat rera exèrcits dotats d’armes letals amb les que amenacen les masses que han aconseguit desarrelar dels seus medis habituals ancestrals i retenir en grans espais tancats -com enormes granges d’animals- on depenen per a la seva subsistència de tot allò que els proveeixen a canvi d’entregar-los-hi la seva energia, aquella energia que som i que hauriem de saber gestionar.

Han aconseguit fer-los desitjar allò que no necessiten amb  elaborades tècniques de persuasió i han creat escoles i universitats on s’entrena els joves per a que puguin saber com desenvolupar-se i subsistir entre aquest munt de lleis i de trampes. En cap de les seves escoles no trobareu l’autèntic coneixement, aquell que ens mena a la recuperació i al contacte amb l’energia que som i que forma part constituent de les nostres molècules, aquell saber que ens mostri com cercar una vida plena i austera entre el tracte amable amb els altres éssers humans i que són part de la mateixa energia que forma tot l’univers adoptant diferents formes.

336

I fins aquí hem arribat, com dèiem al principi: Nosaltres, els éssers humans, formen part del món de la matèria. Estem constituïts per molècules i àtoms, i aquests per partícules subatòmiques infinitament petites que interaccionen entre elles. Som quàntums d’energia, éssers de llum.

Així que feu el favor de fer com si no ho haguéssiu llegit, com si aquestes paraules foren les gotetes d’aigua que formen un d’aquests molts núvols que passen pel damunt dels vostres caps sense que els mireu dues vegades. Gràcies.

Primera llum del matí (5)

Epíleg -Us deixo enfrontar-vos amb aquestes teories que no són meves sinó de W. Reich

“El concepte a partir del qual resulta avui més abordable l’obra de Reich és el de ‘plaga emocional’. Són ‘plaga emocional’ tots els individus malalts que volen imposar als seus congèneres una concepció del món basada en la violència psicològica, en l’acumulació de diners (recordeu la relació simbòlica que ja Thomas Moore a la ‘Utopia’ va establir entre ‘merda’ i ‘or’) i en la repressió de les emocions.

La ‘plaga emocional’ és el capitalisme quan actua com a castració i com a sadisme. Segons Reich el fet que els humans siguin emocionalment infeliços es deu a una doble explotació: econòmica (per part del capital) i sexual (per part de les esglésies, el conservadorisme polític, etc.) Amb la ‘plaga emocional’ no és possible cap negociació. Així, la lluita de classes no passa només per alliberar l’home de la seva repressió econòmica i política sinó també per la revolució sexual. En paraules de Reich: ‘un home amable creu que tots els homes són amables, mentre que l’infectat per la plaga creu que tots els homes menteixen, enganyen i estan assedegats de poder. En tals circumstàncies els vivents es troben en un clar desavantatge. Quan donen alguna cosa als afectats per la plaga són exprimits fins els ossos i després ridiculitzats i traïts’.

A parer de Wilhelm Reich la repressió dels obrers en la societat industrial només és possible si, prèviament i al mateix temps que s’oprimeix els individus a la fàbrica, se’ls proposen uns models sexuals repressius, masclistes i passius.”

http://elspotolsmistics.blogspot.com.es/search/label/ENTRE%20MARX%20I%20 FREUD%3A%20WILHELM%20REICH%20I%20L%27%20ORGASME