Sobre la poesia i els poetes -algunes reflexions

Potser algun dia, la poesia ja no serà expulsada de la ‘res pública’ sinó que formarà part del mateix exercici del poder, contribuint a sensibilitzar els éssers humans davant la crueltat i la injustícia.

Francisco Bores -Litografía

«La poesia és moltes vegades una zona neutral entre els boigs i els qui no ho són o que ho són d’una manera passadora. En la poesia se’n troben les dues menes, la del manicomi i la de fora, i és per això que la poesia reflecteix aquell estat animal o diví, de somni, de subconsciència i d’esmicolament de principis.  I és per això que Plató, poeta formidable, volia esbandir de poetes la seva república…» *

Rafael Barradas -Composición vibracionista 1917

La cita anterior és treta d’un article d’en Josep Maria de Segarra i té el to irònic i burleta característic del poeta, que ens serveix per a encetar de manera lleugera el tema de la funció social de la poesia i del discurs poètic. Tema que aquí ens glossa, de manera més profunda i assossegada, la veu crítica de la professora Dolors Oller:

«Clàssics o romàntics, hermètics o entenedors, realistes o superrealistes, si el poeta és conscient del seu paper, el seu cant, essent com és tan personal i singular, arriba a ser l’expressió formalitzada dels fils que mouen els sentiments i els pensaments unànims.»

J. Ponç, -El juglar 1950

I per a que quedi més clar ens cita una reflexió de J.V. Foix:

«La tasca del poeta és alliberar-se ell mateix en el cant, i és d’aquest alliberament que la comunitat, de retop, es beneficiarà… La seva expressió serà una realització individual o una comunicació. S’expressarà ell mateix, o ens expressarà a tots o procurarà d’expressar els fets o el misteri… L’obra del poeta -forjador, endeví o mèdium-, en l’accepció més pura, tendeix sempre a expressar l’universal.

Clàssic o romàntic, la precisió del seu missatge es deu a la seva presència humana.»**

07 lugris

Eugenio Granell -El Rey y la Reina buscan a Marcel Duchamp 1957

Segons la professora Dolors Oller «si la poesia de Rimbaud i de Mallarmé, a través d’una objectualització disgregada i simbòlica del llenguatge, és una poesia d’orats, en la poesia de Valéry, Ungaretti, Carles Riba, Guillén -i el mateix Foix- hi trobem sobretot l’esforç intel·lectual per a superar la realitat a través de la conceptualització metafòrica del llenguatge, una poesia de savis.» ***

Així, entronquem amb la cita del començament, quan Segarra ens diu que la poesia és una zona neutral «entre els boigs i els qui no ho són o que ho són d’una manera passadora», amb aquesta altra d’Oller sobre la diferència entre una «poesia d’orats i una poesia de savis»

Josep Guinovart -Homenatge a León Felipe 1991

Oller considera que J.V. Foix és un dels poetes claus dins l’evolució continua de la nostra tradició poètica, una d’aquelles veus que han aconseguit «que la poesia catalana sigui vàlida per a la formació i formalització del pensament i de l’experiència humana» fent del seu cant «el testimoni just i necessari de la seva presència en el món.»

J.V. Foix, amb la seva voluntat de síntesi i d’integració, amb la seva retòrica, troba la manera de transformar el vell i fer possible el nou, permetent així «que la poesia d’aquesta època traspassés el bosc dels simbolismes cada vegada més purs, cada vegada més hermètics.»

Remedios Varo -La faim 1938

«La forma en verso tiene que haber sido extremadamente útil para la memoria antes de la aparición del lenguaje escrito -y la memoria de los bardos y los primitivos narradores tiene que haber sido prodigiosa.»   T.S. Eliot -’La función social de la poesia’ en Sobre la poesia y los poetas

T.S. Eliot

El poeta com a desxifrador d’enigmes

Cada poeta destil·la, en el llenguatge literari, la seva pròpia capacitat de comunicació, el sentit de l’essència de la paraula poètica, el seu valor simbòlic i la seva capacitat connotativa, tot allò, en resum, que conforma la particular visió del món que ens ofereix en les seves experiències i que dona un sentit únic a la relació inevitable de l’ésser amb la realitat exterior que l’envolta i que, en últim terme, ens remet a la consideració artística i espiritual de l’home.

René Magritte -The fanatics 1955

Diferents formes de descriure una realitat en la qual, el poeta, hi és present.

Vemos cómo se funden

Con el aire y se ciernen

Y ahondan, confundidos,

Lo eterno, lo presente.”

Jorge Guillén

Jaume Plensa gravat

Com aquest poema de Jaume Bofill i Mates, del llibre Somnis, del que diu Josep Maria de Segarra que és un «dels llibres més originals i més delicats que s’han escrit a Catalunya; potser el millor de tots els que va escriure el poeta.»

Jaume Bofill i Mates -De Somnis

* Josep Maria de Sagarra De l’article «El somni literari» 26 octubre 1933 recollit al llibre L’Aperitiu E. Vergara pag. 93

** J.V. Foix De l’article «Presència humana» a La Publicitat 14 desembre 1934

*** Dolors Oller «Sobre discursos poètics» Article «J.V. Foix: forjador, endeví, mèdium» dins el llibre La construcció del sentit Ed. Empúries 1986 pag. 177-178

Jaume Amigó -Fruits 2015

Epíleg

«Un poema no s’acaba: s’abandona» deia Valéry

Le vent se lève! … il faut tenter de vivre!”

Valéry expressava així, als anys vint del segle XX, un sentiment unànime: apostar per una supervivència aprofitant tot el que hi havia: dolor i alegria, ciència i cultura, progrés i destrucció, raó i confusió. En una paraula: la realitat com a motiu de creació i de reflexió.”

Dolors Oller “Sobre discursos poètics”

Kouji Ochiai -Wind mirror 1990

Kouji Ochiai -Wind mirror 1990

 

Joan Vernet i Ribes -Seductor i poeta

Joan Vernet i Ribes (1952-2014) is the cofounder of the independent press ‘Els llibres del Rif’ (Rif Books) along with fellow Catalan poet Rossend (Raixid) Bonàs i Miró.

El primer llibre de poemes que va publicar -juntament amb Francesc Sagués- va ser “Sideració” , que data de l’any 1971

Sideració2

Sideració by Joan Vernet and Francesc Sagués
2 editions published in 1971 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

http://www.todocoleccion.net/libros-segunda-mano-poesia/sideracio-joan-vernet-francesc-sagues-dedicat-1-edicio-1971~x50249698

SIDERACIÓ VERD SOLDAT

Estimo l’amor breu

com el del pare al fill

amor que recula veloç

fins a trobar-se ell mateix,

estimo la besada tranquil.la

que guarda el silenci

i rebutja la llum i les veus,

conscient de la seva mortalitat.

No vull estimar i estimo,

ridícules i petites escòries

que em limiten i em priven de volar.

No vull estimar i estimo

només quan l’amor és breu.

El segon llibre de Joan Vernet i Ribes ja és publicat dins l’editorial independent ‘Els Llibres del Rif’;  la primera edició a Palma de Mallorca, 1990 i la segona edició a Barcelona, 1996.

Com tocar la neu

El llibre que ara oferim és una mostra de la nostra perseverància en difondre una poesia que, conjugant sentiment i saviesa, madura en silenci, i en fer-la arribar, després, on ha d’arribar.”

de la NOTA DELS EDITORS del llibre “Com tocar la neu

 “L’any 1990 jo ja havia deixat les feines tèxtils pel gust de tothom i carregat de decisió em vaig traslladar amb l’alegria que et dona el diàleg amb el mar, les bèsties i les muntanyes, a l’illa de Mallorca. D’aquells primers mesos en són fills aquests poemes.”

de la NOTA DE L’AUTOR del llibre “Com tocar la neu

A)

“Al principi no patia mai

però en fer-me gran,

la facultat d’entendre el món

no podia deslligar-se

d’allà on venia el mal.

Vaig haver de triar viure

com si la fi fos tan a prop,

que els cicles diaris

prengueren corbatura

adoptant presències anyals.”

B)

Caminant dins d’una closa

enmig d’un bosc,

carregues com un gep,

esforçant-te i xiulant,

la capsa que segueix tancada 

i que no enclou cap tresor.”

“Caminando por un cercado/ en medio de un bosque, /cargas como una joroba, /esforzándote y silbando, /la caja que sigue cerrada /y que no encierra ningún tesoro. ”   Trad.: R. Bonàs

Joan Vernet -Xauen 1992

En Joan Vernet era un poeta més aviat intuitiu i dispers però metòdic. De vegades el veia treballar i si li suggeria alguna altra paraula o un mínim canvi ell s’hi oposava i no ho acceptava sinó és que fora gramaticalment necessari.
Alguns dels seus poemes publicats no ténen res que envejar als dels millors poetes en llengua catalana, amb una capacitat de commoure i de tocar la fibra que no es troba gaire sovint.

El seu tercer llibre publicat és “Tresor públic” Els llibres del Rif, 1996

Biblioteca de Catalunya
Autor, Vernet i Ribes, Joan. Título, Tresor públic / Joan Vernet. Edición/Producción, Barcelona : Els Llibres del Rif, 1996. Descripción, 34 f. : il. ; 18 cm. Col·lección, Poesia (Llibres del Rif (Firma)) ; 5. Exemplars. Registre Complet.
Tresor públic

“Les meves recerques sobre la vida de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Augsburg, que el meu pare D. Joan Ferré tingué la sort de tractar entre l’any 1905 i el 1913, m’han dut, des d’Istanbul on visc, a fer freqüents viatges a l’illa de Mallorca. Així fou com, per atzar, en la casa de l’arxiduc a Deià, vaig tenir ocasió de conèixer el Sr. Joan Vernet, l’actual resident, i de retrobar-lo en posteriors viatges i sempre en diferents indrets de la Serra de Tramuntana.”

“Us encoratjo a trobar -en la seva obra- l’aroma d’una espiritualitat que és abraçada pels anhels inefables dels mestres sufis, i pel vertigen de les altes planes del Tibet i del seu pensament budista.”

Del Pròleg a ‘Tresor públic’ per Suleiman Ferré Orsk

A)

“Jo he madurat tardà,

sóc com solitari raïm

en el novembre oblidat

deslliurat de la verema

i pel fred confitat.”

B)

L’ALEGRIA

Nits somniant el robí roig

sense cap claror als ulls, com una vella gata,

murmuriós el pas, olorant rata,

creient-me tropell en l’atac boig.

Cançons del silenci,

enteladores dels vidres del dia,

m’adormen el sentit perquè no pensi 

i desfan del meu somni l’alegria.

C)

DE L’AIGUA INCONEGUDA

¿Qui, que navegui sense drap, escàs de fusta

i sense distingir estrella,

que ignori el sentit, la fita justa,

qui hi podrà arribar i abraçar la donzella?

¿Qui, que camini sol per terra desolada,

que en propi orgull cerqui el consol,

podrà cantar l’amor o lloar fada

i saber-se germà del roure o el gladiol?

¿Qui, que no es vincli a l’univers,

com ho fa el sol i la mar blava

o, seguint la dolça conca el rierol,

senzillament, transparentment,

tal com vessant de vida es desfà el glaç,

qui tindrà el radiant silenci en el seu jaç?

Joan Vernet a Wadi Lau

Aquí teniu uns fragments de poemes que em recorden l’època de major activitat i força del poeta, quan desplegava al màxim la seva capacitat de seducció.

“De quí vaig sentir, amb innocent mirada que en aquesta mar podia, nit i dia, navegar…”

  “Son les altes simfonies que dels estels cauen les esquelles que ens pengen del coll…”
 “Em batega tremolant el cor com ho fan les herbes als jardins i amb justes passes em moc…”
 “Jo, que en les maresmes del sentiment la vida vaig sembrar…”
El sufí balear
Joan Vernet en el seu refugi de Mallorca, vora l’escola de llengües orientals que fundà Ramon Llull
 En homenatge a Mallorca, illa de la que n’estava enamorat, publicà el Llibre 
“Mallorca i Lluc-Alcari encara ara  -Dietari poètic” a la col.lecció dels Llibres del Rif, l’any 2004
Constitueix un recull d’impressions, pensaments, coses vistes i sentides, coses molt senzilles, molt quotidianes; ve a ser  com prendre el pols a l’illa de Mallorca durant l’hivern, com petits batecs de vida que el poeta trasllada al paper amb una emoció tendra i continguda..
Dimarts 27 de gener
El gebre i el sol
S’estimen.
La mar i el cel
Dins la nit s’ajunten.
Els núvols i els vents
S’abracen
Dilluns 2 de febrer
Observo com l’endevinen
els aucellets, els peixos i els insectes.
Som naltros qui ens avancem
al que toca:
Els primats majors.
Mallorca encara ara 02

“Primer, l’aura que rodejava el teu encant. Aquell vel invisible que sols tenen les persones segures del seu encís. Jugaves amb els caràcters, doncs ja de ben jove, la teva intel·ligència et permetia esbrinar fredament, l’origen i el tarannà de cadascun. Tots ens hi acostàvem amb por cap al teu costat, però tots volíem, ser-hi. No hi havia preu per la teva companyia. Et feies veure poc, però senyaladament. Marquès de paradís hippy, mostraves cabells llargs i pantalons indis, peces marroquines i porros de haixix que mai et van abandonar.

El teu encant premiava i beneïa la casa que visitaves, les persones ho agraïen i tu elegies la seva amistat. Formaves partit, terreny, influència. Eres un gran polític, i amb un exagerat carisma. Les teves opinions, des que et recordo, assentaven càtedra. Dintre de tot l’armari de disfresses, i eren moltes, barrejaves la humilitat amb la supèrbia, la intransigència amb la candidesa. Eres un encantador de serps, petites i sense verí, sortint del cau per veure el món d’altra forma.”

Fragment de “Diumenge”  Text de Lluís Brasó

Sin título9 Sin títulohg

03 Xauen 1993 b

Joan Vernet en diferents disfresses
L’editorial ‘Els llibres del Rif’ es complau en anunciar que està en preparació una selecció dels poemes que Joan Vernet deixà sense publicar.

Poema fúnebre que es diu va escriure l’emperador Adrià

En aquest poema fúnebre l’emperador Adrià es dirigeix a la seva ànima, que està a punt d’abandonar el seu cos, i li diu:

Animula, vagula, blandula
Hospes comesque corporis
Quae nunc abibis in loca
Pallidula, rigida, nudula,
Nec, ut soles, dabis iocos…
Bust d'Adrià trobat a Sagalassos  Turquia
                                              Bust d’Adrià trobat a Sagalassos  Turquia
“Anima meva, que oscil·les, vagarosa,
hoste, companya i amiga del meu cos,
per quins paratges llunyans et mouràs
tota pàl·lida, rígida i nua?  Digues-me:
ja no em faràs més bromes, com abans?”

Traducció: R. Bonàs i Miró

Bust d'Adrià  -Musei Capitolini
                                                       Bust d’Adrià  -Musei Capitolini
Si non e vero e ben trovato.
Si no va ser Adrià qui va composar aquesta bella elegia a l’ànima d’un mateix, aquest últim pensament abans d’abandonar la mortal carcassa conforma una reeixida trobada. Un últim pensament dedicat a aquella amb qui que hem conviscut tots aquests llargs anys d’íntima companyia,  hoste del nostre cos.
Bust d'Adrià detall
Aquest curt però intens poema està carregat de sentit, i ens transporta a un moment de rapte, d’exaltació, d’eixida d’un mateix -com la túnica negra dels dervixos que es treuen abans d’iniciar la cerimònia del ‘sama’- per tenir una trobada de tu a tu amb la teva pròpia ànima, dirigint-te a ella carinyosament, quasi bé paternalment, amb paraules d’afecte i amb l’autèntica preocupació de saber on anirà ella quan abandoni el cos en el què ha estat tant de temps retinguda i per quines etèries regions errarà.
Bust de Antinoo trobat a la vila d'Adrià
                                           Bust de Antinoo trobat a Villa Adriana
L’últim vers ens fa pensar que l’emperador Adrià, o qui fos que va escriure aquest poema, era ‘un homme d’esprit’, un home que sabia veure’s a sí mateix des de fora, que apreciava la introspecció i la conversa amb la seva ànima sobre temes elevats, tan pel que toca als assumptes humans com als divins. I tot això amb un toc de fina ironia i, m’atreviria a dir, amb el punt de picaresca que dona una dilatada experiència… doncs, qui millor per a fer bromes que amb un mateix?, qui millor captarà els girs i les expressions subtils del pensament? Doncs l’interlocutor fidel i constant, l’ànima nostra, la companya i amiga  que ara està a punt d’abandonar-nos…
Villa Adriana
La perfecta compenetració de l’arquitectura amb el paisatge i l’articulació entre els blocs de construcció individuals i els espais destinats a jardí,  fruit d’un acurat estudi dels llocs, fan de la Vila Adriana una excepció en la història de l’arquitectura antiga i un lloc únic al món.
Villa Adriana 10
Villa Adriana è emblema della personalità e del carattere dell’imperatore Adriano, al cui progetto partecipò anche’esso: la struttura sorse sopra una villa repubblicana inglobata al suo interno. Anche se costruita nel corso di un periodo lungo, essa è frutto di un progetto unitario.
Villa Adriana si trova quattro chilometri a sud ovest di Tivoli in una posizione leggermente rialzata rispetto al livello del territorio circostante e che permette alla villa di godere di panorami di elevata bellezza e di creare giochi scenografici unici.
Villa Adriana 02
Dal punto di vista viario la villa era in prossimità della Via Tiburtina, la quale connetteva la struttura alla città di Roma e nelle vicinanze erano posti quattro dei grandi acquedotti romani metropolitani, attraverso cui, la villa si riforniva di acqua. In prossimità si trova il sinuoso corso dell’Aniene, affluente del Tevere, che nel suo procedere dalla sorgente del monte Tarino crea gole e cascate di straordinaria bellezza.
Villa Adriana -Teatro marittimo
La Vil.la d’Adrià alberga unes trenta estructures, d’algunes de les quals ni tan sols sabem quina era  la funció original. Però allò que se’n desprèn és el concepte d’universalitat de l’Imperi d’Adrià: una pluralitat de cultures, cadascuna amb la seva pròpia individualitat i unides totes per un denominador comú.
Els edificis més espectaculars i emblemàtics són el Pecile, un pòrtic monumental que tanca el jardí amb una gran piscina central, el Canopus inserit en una vall en part artificial, amb un gran estany quallat de pòrtics, columnes dobles i cariàtides, a més del Teatre Marítim, d’estructura fascinant i inusual, que consta d’un cos circular amb una illa artificial al seu centre, envoltada per un canal i connectada al pòrtic circular a través de ponts.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel -Imitació del foc

Imitació del foc és el tercer llibre de poemes de Bartomeu Rosselló-Porcel, que fou publicat pòstumament l’any 1938.

Juhannuskokko

El foc simbolitza la recerca de la transcendència, la superació de si mateix. El foc va cap amunt, cap a on? Va cap allà on sigui que es troba el sentit del món espiritual, cap a les altures on l’home ha situat els déus de l’Olimp, el cel, el paradís, els àngels…

“M’exaltaré damunt els horitzons”

“I només jo, assegut damunt el cim, /intel.ligència als ulls damunt les coses”

Kazuya Akimoto -Red Forest Mutation

“La presència del foc resulta aclaparadora en aquest tercer llibre de Rosselló-Pòrcel. El foc és per al poeta un element simbòlic que transcendeix l’ornament de la sinestèsia, per convertir-se en alguna cosa més: és la purificació, lluita de contraris, llum, vida, ascensió, moviment i canvi perpetu, immaterialitat, misteri.”
“El foc és en Rosselló la màxima expressió de la puresa, el dinamisme i l’ascensió. És el contrast a la foscor, la caiguda i la mort.”
Roberto Mosquera

Gauguin -Upa Upa 1891

Per mi t’atansaràs
al riu encès que passa,
a la llum que defineix les coses
que han estat donades als noms,
quan cada llunyania pren
angoixes de veritat.
Volaràs sobre la vorera incendiada, 
albatros cobejat pels mariners, tan forts.

Alba sense àngels, sense ocells,
alba de cristalls i de veus,
forn apagat,
entre els murs dels somni i la via
de la batalla tremolosa.
Jo sóc l’heroi d’aquesta veritat
i em redreçava, increat, pur,
per cantar el meu himne…

del poema “El captiu”

Danby -The opening of the Sixth Seal

El captiu” és un poema d’un apassionat lirisme -i amb això vull dir autobiogràfic-, on el poeta crida contra les limitacions de la seva condició humana, que l’empresonen i que li impedeixen assolir la llibertat del més alt coneixement, en una bellíssima invocació a la llum “Llum, jovenesa de l’aire”.
Jaume Vidal Alcover

Rob Pointon -Fire study

Imitació del foc de Rosselló Pòrcel és potser el llibre que m’ha fet més commoció a la meva vida. Realitza la modernitat essencial del nostre temps -com Picasso- la qual rau en la diversitat. Opta per la diversitat, per la contracció de la seva personalitat. Invalida l’antic concepte d’identitat.”
Imitació del foc era un llibre que al moment de la màxima pressió opressora de la nostra identitat personal i col·lectiva ens parlava de la llibertat i de l’expandiment del jo, d’un jo fruint de totes les seves possibilitats enlloc d’encotillar-les.
Josep Palau i Fabre

“Ales i dansa! Déus
que ara passen i canten
altes músiques! Llum
dels ulls sagrats i verges!”

Turner -The burning of the houses of Parliament 1834 detail

A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retalles les meves muntanyes.

Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!

Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.

El cor de la tardor ja s’hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu, 
com en la nit les flames a la fosca. 

Jules Tavernier -Volcano of Kilauea' 1887

“El mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938) va morir, de tuberculosi, en plena guerra. Aquesta mort prematura va estroncar una obra que s’albirava esplendorosa, la d’un poeta singular i renovador, aïllat de l’estricta tradició mallorquina. I un poeta de lectura actual i actualitzada.
És el llenguatge innovador –radicalment modern en la poesia catalana- que Rosselló-Pòrcel fa servir per a la seva reivindicació d’una imatgeria d’arrel barroca. Al costat, un altre cop, d’un formalisme que lliga amb les innovacions simbolistes i avantguardistes.”
https://josepbargallo.wordpress.com/2013/01/25/el-sonet-a-lobra-de-rossello-porcel/

Pierre-Jacques Volaire -L'Éruption du Vésuve, le 14 mai 1771

“Des de la poesia popular a l’avantguarda, passant pel barroc, la tradició poètica ofereix a l’autor d’arrel simbolista tota una sèrie de models i recursos que aprofitarà per tal de configurar la seva pròpia obra.”
Veieu:  “Imitació del foc” de B. Rosselló-Pòrcel: una concepció del món, del poeta i de la poesia
per Josep M. Balaguer

Foc foc

Ara és quan apareix l’arriscada comparació de Rosselló-Pòrcel amb Jim Morrison. Perquè?
Els dos poetes van morir joves i van composar poesies sobre la mort i l’alliberació que això seria per als seus sofriments, els dos poetes vivien intensament el període que els va tocar viure i tots dos varen assajar de trobar noves lletres, noves paraules que torcessin l’idioma en el seu favor, a favor de la aprehensió total de l’univers al que ells aspiraven, vivien pressa de segles en instants.

Soft driven, slow and mad, like some new language” -canta Jim Morrison

I també els uneixen les imatges exaltades que assaltaven la seva ment i que, amb acurada intuïció poètica, traduïen al llenguatge del seu temps i del seu medi cultural. Tots dos conscients de la funció reveladora, diguem-ne xamànica, del poeta:

“…i només jo sento fremir l’espai,
remotíssim, d’una ala que s’emporta
– flames del cel al cel, tumult, esglai –
a l’alta solitud la veu més forta.”

Pierre-Jacques Volaire -View of the Eruption of Mount Vesuvius

http://magpoesia.mallorcaweb.com/rossello-porcel/foc.html

Veieu:  “Flames a la fosca” documental sobre la vida i l’obra del poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel, produït per Quindrop i dirigit per Juanjo Suñer i Alberto Jarabo.

I també:  Light my fire by  Jim Morrison & The Doors

Art i destrucció -Promocionant la indústria de la guerra i del terror

És lògic que l’Art s’ocupi dels símptomes de les catàstrofes quan la por s’ha instaurat com un element cultural més, alimentada pels Estats i explotada per l’alienadora civilització de la imatge.

Broken Laws, Broken Lives

En l’Art contemporani, les guerres, destruccions, aniquilació, crim o tortures, són reflectits

a) com una reacció catàrtica al davant de l’horror que provoquen

b) com instrument de crítica general a les institucions

c) com una resposta lògica a l’omnipresència de les imatges de destrucció i violència que presenten els mitjans de comunicació actuals.

Georg Netzband -The winner 1939

Georg NetzbandThe winner

– «US is reviving terror scare with ISIS to promote the terror war industry.”

Amb l’Estat Islàmic (ISIS) els Estats Units estan reactivant la por de la gent per a promoure així la indústria de la guerra contra el terror.

http://www.collective-evolution.com/2014/10/21/u-s-is-reviving-terror-scare-to-promote-the-terror-war-industry-fbi-whistleblower/

Jacinta Gil Roncales -Víctimes col.laterals

Jacinta Gil Roncales -Víctimes col.laterals

Hi ha una retòrica interessada en aquesta por a l’Altre, i el seu principal argument és actualment el terrorisme i la lluita contra el terrorisme, que promou nous pretextes per a la destrucció i la devastació i que emmascara els colossals interessos bèl·lics i de dominació del sistema hegemònic capitalista i el seu complex militar-industrial.

Assistim a una nova Creuada contra un enemic -l’Altre- pretexte ideal per a provar les armes d’última generació i per a utilitzar totes les altres armes que es van fabricant i venent, provocant una nova espiral de més destrucció, desastres i violència.

Jack Levine, Cain & Abel

                Jack Levine, Cain & Abel

“Capitalism destroys the living conditions on the planet and leads to the destruction of man by man.”

Capitalism carries a logic of unlimited, the ‘always more’; and neoliberalism updates and radicalizes that logic, which means destruction of ecosystems. We go straight to the catastrophe.

del llibre “Común”

Norbert Schwontkowski 1

                                                           Norbert Schwontkowski

Els enormes i monstruosos complexos polític-tecnològic-militars estan basats, sense cap mena de dubte, en els supòsits pràctics de la ment mercantilista dels WASP -homes blancs anglosaxons i protestants- aquells que van exportar els fruits dels seus demencials processos mentals i els han anat imposant com a aliment diari a tots els pobles que habiten aquest planeta, i molt a la força, il faut le dire.

Peter Howson, Crusader, 2001

                                 Peter Howson, Crusader

Il trionfo degli anglosassoni sulla natura

Sono venuti a trasformare il mondo intero in un cassonetto e mettere un prezzo su ogni piccola e bellissima parte della natura, tutto ciò che un essere umano ha bisogno per vivere, anche l’aria e l’acqua.

John Alexander  -Ship Of Fools 2006-07

John Alexander -Ship Of Fools

I complessi politico-tecnologico-militari enormi e mostruose si basano, senza alcun dubbio, nei casi pratici dei mercantilisti mentali uomini WASP White Anglo-sassoni e protestanti.

RICARDO CARPANI -Desocupados

    Ricardo Carpani -Desocupados

        ‘Han arribat a convertir el món sencer en un dipòsit d’escombraries i a posar un preu a cada petita i preciosa part de la natura, a tot allò que l’ésser humà necessita per poder viure, fins i tot l’aire i l’aigua.’

Early morning, West Hartlepool, County Durham,  1963
Early morning, West Hartlepool, County Durham, 1963

El terrorisme anglosaxó

És aquesta una creuada que encapçalen els E.U. en l’aliança dels «five eyes», o sigui Estats Units, Anglaterra, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, més el cervell que programa, «the brain», que és el minúscul estat sionista d’Israel.

Ismail Shammout

Ismail Shammout

Quins són els instruments d’aquesta nova creuada? Seguiu, seguiu llegint.

Industria de la mentira y guerra imperialista  

“Solía decir Joseph Goebbels que es más fácil que la gente se trague una mentira enorme que una pequeña. Es un principio que la CIA ha venido aplicando durante los últimos años con el invento de masacres falsas que justifican guerras.”

http://www.voltairenet.org/article180225.html

 

False flag attacks

A false flag attack is a covert operation designed to deceive so that appears as though it has been carried out by entities, groups or nations other than who actually planned and executed it.”

1) A great example of a false flag attack is 9/11, something that many people believe to be a creation of US intelligence agencies, or some entity above the government (one that controls what Eisenhower called “the military industrial complex”). 

The idea is that these so called terrorist attacks are created by this group, in order to justify the infiltration of other countries, and to justify a heightened state of “national security.”...

Golub -interrogation
Leon Golub -Interrogation

‘This is why we see a false sense of patriotism programmed into many people, especially in the United States. Men and women join this massive military machine with good hearts, thinking that they are serving their country and fighting terrorism, when they are doing the complete opposite. They are only participating in a fabricated war based on lies and misinformation.’

Oussama Diab, Mona Lisa, 2009

Oussama Diab, Mona Lisa, 2009

The truth is, there is no Islamic army or terrorist group called Al-Qaeda, and any informed intelligence officer knows this. But, there is a propaganda campaign to make the public believe in the presence of an intensified entity representing the ‘devil’ only in order to drive TV watchers to accept a unified international leadership for a war against terrorism. The country behind this propaganda is the United States.”

Former British Foreign Secretary, Robin Cook

Today, we might be seeing the same thing with ISIS. Although there are no verified documents like there are when it comes to Al-Qaeda, given what that information shows us, combined with Wikileaks documents and statements from insiders, we could be looking at the same thing.

Renato Gattuso -Massacro

Renato Gattuso -Massacro

Other examples of a false flag attacks

2) And Algerian diplomat and several officers in the Algerian army admit that, in the 1990’s, the Algerian army frequently massacred Algerian civilians and then blamed Islamic militants for the killings.

3) Senior Russian military and intelligence officers admit that the KGB blew up Russian apartment buildings in 1999 and falsely blamed it on Chechens, in order to justify an invasion of Chechnya.

yournewswire.com

http://yournewswire.com/intelligence-officer-every-terrorist-attack-in-us-was-a-false-flag-attack/

Georg Massanés -Obra en procés

Georg Massanés -Obra en procés

Per a produir més morts i desgràcies es dediquen ingents recursos, cents de milers de persones treballant, cervells triats i dirigits al mal, veieu sinó els serveis secrets del Mossad, del MC15, de la CIA, esbrineu si podeu els pressupostos que tenen i a què els dediquen…

Botero  - presos politicos

Fernando Botero  -Presos políticos

…esbrineu d’on surten la major part dels atemptats amb explosius i executats en el moment adient per a aconseguir el resultat que es cerca, per fer pactar a altres països, per a fer que acceptin les decisions imposades, per a desestabilitzar-los, per a canviar la cúpula del poder per altres dirigents més amigables i ben pagats… (per exemple l’actual Egipte).

Salman Nawati -Gaza

Salman Nawati  -Gaza

“Les justificacions de la guerra des de posicions mercantilistes o basant-se en la prevenció resulten extremadament sospitoses, fins i tot difícils d’entendre. L’us mediàtic que s’ha fet darrerament de les guerres ens obliga a una reflexió meditada dels fets, davant del fet d’estar acostumant-nos a rebre’ls amb una impressionant facilitat de mediació. Ens estem convertint en consumidors de les imatges de la vergonya…”

L’art de la guerra -Visions de la col.lecció Martínez Guerricabeitia  Universitat de València

L'ART DE LA GUERRA

ART I DESTRUCCIÓ -Amagada i perduda aquesta prosa entre munts de pàgines que tracten d’art i de poesia -entre altres temes propis de gent ociosa- espero que no cridarà l’atenció perquè, en primer lloc, no és pròpia d’aquest blog, que vol tractar els temes de manera lleugera i poc enfarfegosa, i en segon lloc perquè em fa una certa vergonya haver de confessar que m’he anat enfonsant en un perillós pessimisme a mida que passaven els anys i anava descobrint la crua realitat sobre la que s’assentaven els meus peus, és a dir, els mecanismes que mouen la roda de les societats humanes.

Steve McGhee -Last flight home

Steve McGhee -Last flight home

Aquells i aquelles que mantenen o justifiquen el poder ens diuen que no, que aquest món actual no està bastit sobre la injustícia i sobre la hipocresia, o que sí, però que així ha estat des de l’albada dels temps i que sempre hi ha hagut qui remenava les cireres.

Aquest que això escriu, encara que una mica ingenu, però caut, amb una jovialitat i una ‘joie de vivre’ a prova de bombes, ha trigat molts anys en anar obrint els ulls a la realitat d’aquest ‘baix món’.

Dealing death and destruction by Deric Wadleigh

Dealing death and destruction by Deric Wadleigh

 

Carlos Alberto Trujillo -poeta xilè

“Creo que el poeta debe ser un cronista de la realidad, lo que no significa que deba limitarse solamente a describir lo que sucede. Hay una crónica espiritual, sentimental e intuitiva. El poeta debe ser un testigo de su época. Y un testigo participante, que no debe agachar nunca la cabeza”

Carlos Alberto Trujillo

Lost in the garden by Laura B.Fernández  Madrid

“He optat per buscar-me en els reversos ja que, sol al mig del saló dels miralls, no em vaig trobar reflectit en cap d’ells”

Solo en medio del salón de los espejos no me encontré en ninguno he optado por buscarme en los reversos”

Bodegón parte trasera

Libros de poesía publicados por Carlos Trujillo: 

Las musas desvaídas, 1977 

Escrito sobre un balancín, 1979 

Los territorios, 1982 

Los que no vemos debajo del agua, 1986

Mis límites. Antología de poesía (1974-1983)

La hoja de papel, 1992

No se engañe nadie, no. Antología de sonetos y otros poemas de Lope sin Pega. 1999

Todo es prólogo, 2000

Palabras, 2005

Nada queda atrás, 2007

Rellotge de la torre -Alcalà de Xivert

“Jo limito

sóc limitat i limitant alhora.

Jo limito i per limitar amb cada una de les hores

que les meves mans acullen

sóc, des del mateix naixement,

el meu propi i més terrible límit .

Jo limito amb tot i amb res.

Tot en mi avui és límit.

Cada paraula limita a la següent “

Carlos Alberto Trujillo   Trad: R. Bonàs i Miró

Tomas van Houtryve -A playground seen from above in Sacramento County

El veritable poder de la poesia resideix en la resistència a tot el que és límit i obstacle vital. El llenguatge accedeix a la condició de poètic quan instal·la en si mateix la subversió dels límits, quan “esdevé possible i, en fer-se així, només pot inspirar una comunicació silenciosa immediata, ja que només podria ser dit si ressuscitessim totes les significacions i totes les designacions mediates abolides “

Gilles Deleuze

Pablo Genovés (2)

“La mirada ve de la memòria i va cap a la memòria… Això ens permet precisar una altra de les formes de resistència a l’actual ordre mundial, dominat, entre altres aspectes, per la pèrdua de la memòria i l’atròfia de la capacitat de mirar.”

‘No sólo por las noches navegan los fantasmas. Nada queda atrás y la poesía de Carlos Alberto Trujillo’  Edson Faúndez V.  Universidad de Concepción

Jordi Esteva  -Côte d'Ivoire

Los textos poéticos de ‘Nada queda atrás’ (2007) revelan aspectos fundamentales de la poética de Carlos Alberto Trujillo, tales como la significación de la mirada, la resistencia a los limites y la literatura como posibilidad de salud.

Lalla Essaydi 2

«Començo per il·luminar els temps

amb un llum d’oli.

He de revifar la flama

o no coneixeré els ulls que ens miren

L’ahir està més ocult i protegit

que un guerrer sota enorme armadura.»

Carlos Alberto Trujillo   Trad: R. Bonàs i Miró

Liu Bolin 19

‘La repetició de la informació (ja coneguda) pertorbarà cada vegada més els estímuls de l’observació extraient-los, automàtica i ràpidament, no només de la memòria (llum interior) sinó, sobretot, de la mirada, fins al punt que, a partir de llavors , la velocitat de la llum limitarà la lectura de la informació i serà més important el que es presenta a la pantalla que no pas el que es guarda a la memòria.’

Paul Virilio ‘Estètica de la desaparició’

Staudinger Franke

Iván Carrasco y Marcelo Coddou han destacado el carácter reflexivo y metapoético de la obra de Trujillo. Sergio Mansilla señala que la escritura poética de Carlos Alberto Trujillo puede considerarse como poesía del “contragolpe” militar.

Isaac Cordal art

El Shahnameh o Llibre dels Reis, de Firdawsí

Bizhan receives an invitation through Manizheh's nurse, folio from the Shahnameh of Shah Tahmasp 1525-30

El Shahnameh, Llibre dels Reis, és una epopeia composta pel poeta iranià Hakim Abul-Qasim Mansur (més tard conegut com Firdawsí Tusi), i completat al voltant de 1010.

El nom de Firdawsí ( فردوسی ) significa ‘del paradís’, i es deriva del nom Firdaws. El trobareu escrit de diferent manera  Ferdowsi, Ferdousí o Firdawsi.

Ferdousi parle:

“O monde! que tu es cynique et méchant!

Tu nourris et éduques et tues tout à la fois.

Celui-là seul que favorise Allah

Se nourrit et s’éduque, vivant et riche.

Qu’est-ce donc que la richesse? – Un soleil qui réchauffe
Et dont le mendiant jouit comme nous en jouissons!
Que nul d’entre les riches ne s’offense
De la félicité que trouve le mendiant dans son propre caprice.”

Johann Wolfgang GoetheLe Divan, Préface et notes de Claude David

Bizhan receives an invitation through Manizheh's nurse, folio from the Shahnameh of Shah Tahmasp detail

Firdawsí va començar la composició de la Shahnameh en 977, quan Iran estava sota el domini dels Samànides. Consta aproximadament de 100.000 línies o 50.000 dístics (bayts), cadascun compost de dos hemistiquis (Misra), 62 històries i 990 capítols.

En algunes fonts s’indica com 60.000 el nombre de dístics compostos per Ferdowsi per al Shahnameh. Això és incorrecte, ja que alguns manuscrits han afegit versos.

Persian Miniature from a copy of Firdawsi’s Shah-nama. Shah Anushirvan Captures the Fortress of Saqila Shiraz s. XVI b

El Shahnameh va ser escrit en l’idioma persa clàssic en un moment en que l’àrab era l’idioma favorit de la literatura. Ferdowsi és vist com un heroi nacional iranià que va fer tornar l’orgull a la cultura i la literatura iraniana. Ell mateix va escriure: “la llengua persa ha reviscut amb aquesta obra.”

Persian Miniature from a copy of Firdawsi’s Shah-nama. Shah Anushirvan Captures the Fortress of Saqila Shiraz s. XVI.png

En el seu escrit, Ferdowsi utilitza l’autèntic idioma persa, reduïnt al mínim l’ús de paraules àrabs. D’aquesta manera, va establir el persa com una llengua de gran bellesa i sofisticació que acabaria suplantant l’àrab com a llengua literària en tots els països islàmics de la regió indo-iraniana.

Shah nama -Sarai album Tabriz -Segona meitat s. XIV Topkapi

El manuscrit original de Ferdowsí, el Shahnameh, escrit del seu puny i lletra, no se sap si existeix. Els exemplars més antics que han sobreviscut van ser escrits uns dos-cents anys després de la mort del poeta. Les còpies del Shahnameh de Ferdowsí no van ser del tot fidels a l’obra original del poeta. Van recórrer a l’edició dels continguts substituint antics mots per altres més usuals. A més, eren propensos a errors i ens trobem notes freqüents als marges sobre la correcció d’aquests errors.

A 5794

Les moltes còpies del manuscrit són diferents en contingut i longitud -variant de menys de 50.000 a 60.000 versos. Hi ha hagut per tant un considerable debat entre els ‘experts’ pel que fa a quina versió és autèntica o autoritzada.

Un dels primers intents va ser l’edició de Mohl en 7 volums (París, 1838-1878) basat en 35 manuscrits. L’edició de Mohl i la traducció francesa van ser utilitzades per a fer l’única traducció anglesa en vers del Shahnameh per A. G. i E. Warner, (6-10 vols. Londres, 1905-1925)

Jules Mohl, iranologue allemand installé en France, fut une figure majeure de l’orientalisme parisien du XIXe siècle Il ne publie sa propre version du poème épique de Ferdowsi Shahname ou Livre des rois, qu’après avoir récolé et comparé les manuscrits disponibles. Signe de sa volonté d’acclimater l’œuvre en France, Mohl écrit une longue préface retraçant la vie de Ferdowsi.

The fire-ordeal of Siyavush. From Firdawsi’s Shahnamah, Shiraz Safavid style s. XVI

Una edició reconstruïda, en deu volums, es va publicar més tard a Teheran (1934-1935).

Després, una edició de nou volums va ser publicada a Moscou per Y. E. Bertel i altres (1966-1971). L’edició de Moscou es basa, entre altres, en el manuscrit del Museu Britànic de 1276 i un manuscrit datat a Leningrad en 1333 -tots dos es trobaven entre les versions considerades autoritzades en aquell moment.

Detail from Buzurjmihr Masters the Game of Chess, Folio from the Shahnama (Book of Kings) of Shah Tahmasp

“Robert Hillenbrand de la Universitat d’Edimburg, explica que, en el camp de la història de l’art islàmic, els estudiosos de la dècada de 1930 fins a la dècada de 1960 “tenien la tasca d’anar preparant el terreny”

“Stuart Cary Welch, emèrit curator d’art islàmic a la Universitat de Harvard, a finals de la dècada de 1960 va col·laborar amb l’historiador Martin Dickson per a editar ‘A King’s Book of Kings: The Shahnameh of Shah Tahmasp.’ Publicat en 1972 pel Museu Metropolitan d’Art.”

«Seeing deeper: reappreciating miniatures» by Lee Lawrence

The story of Haftvad and the worm, folio from Shahnameh of Shah Tahmasp -Tabriz  Iran detail

Representacions del Llibre dels reis o Xahnamé  en farsi: شاهنامه

Com és natural, el text del Llibre dels reis ha donat lloc a nombroses representacions en la pintura persa, així com en altres arts, per exemple la ceràmica.

“Els primers manuscrits il·lustrats del Xahnamé daten de l’època Il-khanat (segle XIII o XIV). El Xahnamé Demotte és un dels manuscrits més coneguts i es creu que va ser encarregat pel visir Ghiyath al-Din de Tabriz. Amb 190 il·lustracions, algunes a pàgina completa, aquest gran còdex (58 cm. d’alt) va ser dividit a començaments del segle XX per Georges Demotte, i les seves pàgines van ser dispersades en diversos museus occidentals. El Museu del Louvre en conserva tres; el Metropolitan Museum of Art de Nova York i la galeria Freer de Washington en tenen d’altres. Aquest manuscrit presenta nombrosos problemes per a la seva datació, ja que no té el colofó conservat.”

Shahname -Il.lustració del Shahnameh Demotte, Museu del Louvre

“Els timúrides van mantenir un continu patrocini de llibres il·lustrats, elevant aquest art al seu punt més alt. El Xahnamé era encara un dels textos privilegiats pels mecenes, i totes les escoles de pintura el produïen, tant a Herat com a Shiraz i a Tabriz. Els líders polítics encarregaven almenys un Xahnamé. Se’n coneixen un per a Ibrahim Sultan (1394-1435), un per a Ghiyath al-Din Baysonghor (1397-1433), un altre per a Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi (1402-1445).

Manuscrit persa -Shahnama

Shahnameh del Shah Tahmasp

Sota l’Imperi safàvida, se’n va realitzar un per a Ismaïl I de Pèrsia, del qual queda només una pàgina, i que mai no va ser acabat, i un altre per a Shah Tahmasp –és un dels millors manuscrits perses coneguts– que es conserva distribuït en diferents llocs, al Museu Metropolità d’Art de New York, al museu d’Art Contemporani de Teheran i en col·leccions privades.

The story of Haftvad and the worm, folio from Shahnameh of Shah Tahmasp -Tabriz  Iran

“Aquest és el més gran Xahnamé mai pintat. Amb 759 folis i 258 pintures, va requerir el treball d’almenys una dotzena d’artistes, entre ells Bihzad, soldà Muhammad, Mir Musavvir o Aqa Mirak. És l’últim gran manuscrit del Xahnamé pintat. Tanmateix, als tallers provincials com els de Bukharà, van sorgir encara desenes de manuscrits menors.”

The story of Haftvad and the worm, folio from Shahnameh of Shah Tahmasp -Tabriz  Iran bis

El text del Shahnameh va ser ràpidament traduït a l’àrab i turc, i van sorgir nombroses còpies en tots dos idiomes.

Zahhak is Told His Fate -Folio 29v from the Shahnama (Book of Kings) of Shah Tahmasp
Working Title/Artist: Shahnama (Book of Kings) of Shah Tahmasp Department: Islamic Art Culture/Period/Location: HB/TOA

Poetry in Persian culture

Poetry in Persian culture is not simply an art: rather it’s the very image of life, terrestrial and celestial; the perennial philosophy, the holy scripture, the minstrel, the music and the song, the feast and revelry, the garden, the Rose and the Nightingale, and a detailed agenda for daily life.

In the lyric poetry of Rumi, Sadi and Hafiz you can hardly find a sonnet that does not contain the wine, the bard and the beloved. In didactic and mystical poetry, commonly in rhyming couplets, the same theme of Love runs throughout like running brooks of milk and wine and honey of Paradise as described in the Koran.

In Persian poetry, as in all good poetry of the world, Love is the greatest circle of attraction and affection, with no one left out of the circle.

Pr. Hossein Elahi Ghomshei -specialist in Persian mystical literature

“The rose garden which today is full of flowers,
when tomorrow you would pluck a flower
it may not have one for you.”

Firdawsi (10th-11th c.)

Zahhak is Told His Fate -Folio 29v from the Shahnama (Book of Kings) of Shah Tahmasp 2
Working Title/Artist: Shahnama (Book of Kings) of Shah Tahmasp Department: Islamic Art Culture/Period/Location: HB/TOA