PROVOCACIÓ I ESCÀNDOL EN L’ART CONTEMPORANI

“La major part de l’art contemporani s’esforça en apropiar-se de la banalitat, els residus: és a dir, la mediocritat com a valor i com a ideologia.”      Jean Baudrillard

anish-kapoor-dirty-corner-2011-2015-chateau-de-versailles

                      Anish Kapoor -Dirty Corner (2011-2015) Château de Versailles

L’art modern evoluciona amb el permanent anar i venir entre la provocació i la censura, la transgressió de les les normes socials, els tabús i els escàndols. És un vast camp d’experimentació en el qual els successius corrents artístics entren en conflicte, es neguen i es refuten. En l’Art, l’escàndol és part d’aquest procés que sovint ve a reflectir una ruptura amb la norma anterior.

scandale-1

«Le scandale, aujourd’hui réside, en réalité, dans le marché de l’art que chosifie à la fois l’artiste et le regardeur en imposant une confusion systématique entre valeur artistique et valeur marchande.» «L’art n’est -presque- rien si sa finalité est purement commerciale plutôt qu’insurrectionnelle.»  Jean Jacques Lebel

daniel-arsham-sculpture

                                                        Daniel Arsham -Sculpture

La religió, la política i el sexe sempre han estat els temes preferits per a la provocació artística; terrenys aquests que en totes les èpoques han estats explorats i han estat transgredits, com una part inseparable del gest artístic.

No hem d’oblidar que la mateixa naturalesa de l’experiència artística duu en ella una forma de subversió, deguda al fet que l’artista acostuma a plantejar-se una mirada diferent sobre el món que l’envolta.

francois-boucher-couple-damoureux

                                           François Boucher -Couple d’amoureux

“Edouard Manet s’entossudeix en mostrar els seus quadres al Saló, però no tracta de superar les burles que desperta la seva pintura sinó més aviat es tracta de créixer en l’insult, en la calúmnia i en la difamació.”

“Les seves polèmiques pintures van ser utilitzades per una auto-promoció molt concertada, que farà escola fins als nostres dies.”

Beaux Arts magazine «Les grands scandales de l’art» nº290 agost 2008   par Stéphane Guégan

edouard-manet-olympia-1863

                                                 Edouard Manet – Olympia 1863

A partir de Manet, la provocació conscient fa la seva entrada en el món de l’Art Modern. 

El sensacionalisme, en trivialitzar-se, impulsa els artistes a la transgressió extrema i al sacrilegi.

brancusi-princess-x-1915-16 louise-bourgeois-born-1911-labyrinthine-tower-1962

Brancusi –Princess X  1915-16      Louise Bourgeois –Labyrinthine Tower 1962

La provocació porta actualment aparellat l’afany de notorietat, i en el món de l’Art és ja difícil d’escandalitzar-se doncs a cada transgressió en segueix una altra que viola una mica més les regles i els valors del nostre marc social, que ja estan prou malmesos pels mateixos representants de l’Ordre que l’artista pretén violentar.

michael-murphy-gun-country-usa

                                                Michael Murphy -Gun country USA

És cert que una de les funcions de l’Art és la d’explorar la realitat forçant-ne els límits, sinó s’esclerotitza i esdevé copia inert, però, existeix una decència ètica dins el terreny de l’art? En què es mesura, i com?

bouchet-mccarthy-portikus-critica-al-paper-dels-museus

                                                  Bouchet-McCarthy  -Portikus

La cèl.lebre ‘Fontaine’ de Marcel Duchamp -un urinari signat al damunt d’un pedestal-, data de l’any 1917.

Segons Marcel Duchamp, són els detractors més virulents d’una obra els que més contribueixen a la seva concepció. «L’acte creatiu no el fa només l’artista; l’espectador posa l’obra en contacte amb el món exterior mitjançant les seues interpretacions i els seus intents de desxiframent.»

jaume-plensa-2

                                                                                Jaume Plensa

Subversiu, transgressor, provocador … sacríleg? L’art contemporani no deixa indiferent a ningú, i tothom ha de dir la seva.

chun-kai-qun-work-2

                                                            Chun Kai Qun -Work

jean-louis-harouel

Aquí teniu els noms d’alguns d’aquests polèmics artistes dels quals aquí no en parlarem ja que les tècniques de marketing  que utilitzen s’apliquen precisament per a fer parlar d’ells.

Maurizzio Catelan

Jeff Koons

David Hirst

Paul Mc. Carthy

Anish Kapoor

Wim Delvoye

mona-hatoum-grater-divide-2011

                                            Mona Hatoum -Grater divide 2011

«Les artistes créent des objets de luxe pour les classes dominantes, les institutions et les gouvernements, c’est tout. La guerre est finie et nous l’avons perdue»

«Mes limites, comme pour tout le monde, sont celles du système capitaliste.»

Santiago Sierra

santiago-sierra-no-global-tour

                                                    Santiago Sierra -No, Global Tour

L’escàndol i la controvèrsia que provoca Sierra és la manera que ell té de mostrar la deriva més extrema del neo-lliberalisme.

Veure: Santiago Sierra A WORKER´S ARM PASSING THROUGH THE CEILING OF AN ART SPACE FROM A DWELLING  https://youtu.be/Z06jSfTaItg

art-galleries

The very nature of artistic experience carries a form of subversion

Provocation did show multiple and different faces. When Michelangelo aroused naked and profane bodies out of a sacred ensemble, provocation was already next to profanation – even more at the heart of the Vatican! His monumental Last Judgment (1536-1541), in the Sistine Chapel, provoked the wrath of religious authorities.

28405100125920l

                     Eric Darragon   La provocation, une dimension de l’art contemporain (XIXe-XXe siècles) 

dali-masturbateur

                                            Salvador Dalí   -El gran masturbador  1929

Parlant de la provocació i l’escàndol en l’art contemporani no podíem deixar de citar Salvador Dalí, que amb l’objectiu d’atreure l’atenció pública va exagerar la seva tendència al narcisisme i a la megalomania. De la seva conducta excèntrica en va fer un reclam publicitari  més cridaner que la seva pròpia producció artística.

  fernando-renes-el-portatil

Fernando Renes -El Portátil

El plor -El dolor i l’expressió de les passions

El plor és un fet fisiològic normal; una forma d’expressió universal distintiva del gènere humà que permet de manifestar les necessitats i les emocions. 

Bàsicament  el plor és degut a dues causes, una causa física i una causa psíquica.

fofo-de-steve-mc-curry

Plorar constitueix una resposta única al dolor independentment de l’edat, el sexe o la raça.

Plorar és també un estat de despertar fisiològic, seguit d’una profunda relaxació, un mètode per descarregar tensió i per baixar la pressió sanguínia i el ritme cardíac.

oswaldo-guayasamin-the-cry-1983

El fet de vessar llàgrimes és un procés exocrí. Així, s’ha desenvolupat la hipòtesi que, igual que en altres processos exocrins com orinar o defecar, les llàgrimes emocionals poden estar implicades en desfer-se de productes de rebuig o substàncies tòxiques del cos, com ara ACTH.

Depenent de la situació en què es vessin, el tipus de llàgrimes difereix químicament, ja que al plorar s’alliberen certes substàncies tòxiques.

Una de les substàncies trobades en les llàgrimes va ser l’hormona ACTH (corticotropina, que estimula la producció de glucocorticoides), i fa temps que se sap que aquesta hormona està relacionada amb l’estrès.

david-alfaro-siqueiros-mujer-llorando-1974

Tot resumint, podríem dir que el plor és una funció biològica natural i essencial, una resposta primària del cos per eliminar les hormones d’estrès perjudicials. I que el plor psíquic pot haver evolucionat com una forma eficaç de reduir l’estrès i les càrregues emocionals.

La causa psíquica es podria presentar doncs com el resultat d’una viva emoció o d’un excés de sentiment.

picasso-crying-woman-1937

Hi ha tants plors variats  com diferents sentiments humans. En podem enumerar uns quants que segurament no us resultaran desconeguts:

-d’alegria, de compassió, de dolor, d’emoció, de ràbia, de por, de pena, de nostàlgia, de felicitat, d’indignació, d’impotència, de desesperació, de tendresa, de vergonya, de tristesa… 

I en la literatura sovint es plora per amor, “dels seus ulls destil.laren vives llàgrimes mesclades amb sanglots i sospirs” (Tirant lo Blanc)

Consirós cant e planc e plor”  Guillem de Berguedà

giovanni-di-paolo-el-festin-de-herodes-detall

 El festí de Herodes per Giovanni di Paolo  (Ja n’hi havia de motiu per a plorar)

El plor pot tenir una funció catàrtica i d’alliberament emocional, purificadora de les emocions humanes

És cert que molts animals vessen llàgrimes, especialment com a resposta al dolor. Les llàgrimes protegeixen l’ull i contenen proteïnes antimicrobianes. Ara bé, el plor com a mostra d’empatia és un comportament específic dels humans.

joan-mates-mourning-over-the-dead-body-of-christ

Joan Mates – Mourning over the Dead Body of Christ 1410 – 1420

El plany en la pintura

Donat que la representació de les llàgrimes en la pintura és un tema que toca el cor, alguns artistes s’han interessat per aquest tema, tant com per a expressar la tristesa com per mostrar el seu virtuosisme.

van-der-weyden-rogier-descent-from-the-cross-c-1438-detail

Van der Weyden Rogier -Descent from the Cross  c.1438 detail

«Normalment tot el que provoca passions en l’ànima té algun efecte en el cos …» va dir en una de les seves conferències a l’Acadèmia de Pintura el pintor francès Charles Le Brun.

Le Brun creia que la pintura era una disciplina seriosa i literària i així va basar la seva teoria de la pintura en diversos principis destinats a garantir la seva exactitud i la transmissió del missatge i de les emocions. El pintor havia de donar vida a les seves figures i no només aparença de vida.

charles-le-brun-la-tristesse

 Charles Le Brun -La tristesse

La iconografia cristiana ha desenvolupat tota una sèrie de Maters Doloroses que vessen llàgrimes per la mort del fill, encarnat en Jesus fill de Maria, algunes de unes més convincents que altres.

dirk-bouts-mater-dolorosa-1470-75

Dirk Bouts – Mater Dolorosa 1470-75

“La Semana Santa, vivida en la clave barroca propia del Sur de España, tan abigarrada en sus simbología, ha adoptado la imagen mariana por excelencia, en todas sus variedades: de los dolores, de la soledad, de la esperanza, de la misericordia, de las angustias, de las lágrimas…”

la-esperanza-macarena-con-mantilla-foto-de-gard

La Esperanza Macarena con mantilla -foto de Gard

Encara que subjectiu i difícil de classificar, el dolor es pot exterioritzar al través de:

-manifestacions musculars (mímica facial, gestos, crits, actituds)

-secretòrias i circulatòries (llàgrimes, suor, pal·lidesa, rubor, palpitacions)

-i de tipus nerviós (tremolor, febre, convulsions)

jakub-schikaneder-1855-1924-immersed-in-thought-lonely-1890

Jakub Schikaneder – Immersed in Thought  1890

Sixten RingbomIcon to Narrative, the Rise of the Dramatic Close-up in Fifteenth-Century Devotional Painting

Victor Ieronim StoichițăEl ojo místico: pintura y visión religiosa en el Siglo de Oro español. Alianza Editorial

Jennifer Montagu -The Expression of the passions

 

ivan-kramskoy-inconsolable-grief-1884

Ivan Kramskoy -Inconsolable Grief 1884

El Xiisme i els Xiïtes

inside-shrine-of-imam-hussain-a-s-in-karbala-iraq

De la mateixa manera que el cristianisme compta amb tres grans corrents (el catolicisme, l’església ortodoxa i el protestantisme), l’Islam té dues branques principals: el sunnisme i el xiisme.

Els sunnites, són partidaris de triar els líders politicoreligiosos sobre la base de la tradició, dels costums, de la sunna. Per contra, la minoria xiïta considera que els guies de la comunitat (els imams) han de ser descendents d’Ali i de Muhammad.

imam-hussein-tomb-01

Quasi 16 segles després de la separació de les dues branques, les diferències, malgrat existir, no giren ni entorn els cinc pilars de l’Islam ni tampoc entorn els textos sagrats, que són compartits.  Els xiïtes donen més importància al coneixement transmès oralment entre els descendents d’Alí i la comunitat xiïta n’és dipositària i la sunna no és la única font de dret.

ashura-karbala-2012

Pels xiïtes la festivitat més important és el dia d’Ashura (corresponent al 10 dia del mes de Muharram) i en la que es recorda la mort de Hussein, fill d’Alí.

lab-beika-ya-hussein

Una mica d’història, bàsica per entendre les raons de la divisió

Othman ibn Affan, el tercer califa, va iniciar un procés de centralització política, d’estandardització de l’Alcorà -que fins aleshores es transmetia oralment-, i de nomenament de càrrecs a favor de la seva tribu, la dels omeies, que va acabar amb el seu assassinat.

Immediatament, els seguidors d’Alí, gendre del Profeta, van nomenar-lo successor, al·legant que el seu torn havia arribat després d’haver respectat els tres califes precedents.

L’ascens d’Alí, però, va ser discutit tant per Aïxa, dona del Profeta Muhammed i filla del primer califa Abu Bakr, com per altres membres de la tribu aràbiga quraix, de la qual provenia Muhammed, que s’inclinaven pel llavors governador de Síria Muawiya.

A partir de la fractura, els xiïtes (abreviació de l’àrab Shi’atu-‘Ali, “partit d’Alí”) van mantenir-se fidels a Alí i van defensar els seus fills com els legítims successors després del seu assassinat l’any 40 Hg. (661 d.C). No van acceptar l’autoritat de Muawiya, com sí que va fer la resta, que es passarien a conèixer com a sunnites.

ahlul-bayt

El chiísmo en general es una interpretación más esotérica de la revelación islámica y contiene en sus enseñanzas elementos más afines a aquellos del sufismo.”

La figura del Imam Alí se erige como el origen y raíz del chiísmo y es a la vez el magnánimo representante del esoterismo islámico, así también los orígenes del chiísmo y el sufismo coinciden pues sus fuentes poseen muchos elementos en común.

Sin embargo, no se debería olvidar que el chiísmo no es solamente una gnosis islámica sino que es también una completa interpretación ortodoxa del Islam, la cual está dirigida a una colectividad humana y contiene, como el sunismo, tanto la shari’ah como la tariqah.”

“La tariqah, el sendero espiritual y sus raíces coránicas”  –Capítulo V del libro “Perspectivas y Realidades del Islam” del Dr. Seyyed Hossein Nasr 

ya-hussein

ashura-in-zanjan-1

Shias include Ithna Asharis (Twelvers), Ismailis, Zaydis, Alevis and Alawites.

A comprehensive demographic study of more than 200 countries finds that there are 1.57 billion Muslims of all ages living in the world today, representing 23% of an estimated 2009 world population of 6.8 billion.

Of the total Muslim population, 10-13% are Shia Muslims and 87-90% are Sunni Muslims. Most Shias (between 68% and 80%) live in just four countries: Iran, Pakistan, India and Iraq.

Sizeable numbers of Shias (1 million or more) are found in Turkey, Yemen, Azerbaijan, Afghanistan, Syria, Saudi Arabia, Lebanon, Nigeria and Tanzania.

Xifres del Pew Institute 2009

chennai-shia-muslims-2

La gran mayoría de medios de comunicación social en Occidente no informan, ni dan cobertura sobre la importancia, la trascendencia, ni el significado de Arbain* (evento que marca los 40 días de duelo del Imam Hussein y que congrega a millones de personas procedentes de todo el mundo).

* Arbain significa “cuarenta” en árabe, es una observancia religiosa shiita, que ocurre 40 días después del día de Ashura, la conmemoración del martirio del nieto del Profeta Muhammad, el Imam Hussein.

karbala-ziara

Desde 2003, cuando fue derrocado el sistema baasista en Irak, todos los años en Arbain millones de peregrinos acuden al santuario del imam Hussein en Karbala. Los shiíes ven al Imam Hussein como un símbolo universal, sin fronteras, de lucha contra la tiranía y la opresión, porque fue un ejemplo de coraje ante la injusticia.”

http://islamoriente.com/node/145304

hussein-1

hussein-2hussein-3

Arbain también es y debe ser una gran ocasión para luchar en contra la tiranía, la crueldad, el abuso de parte de los todopoderosos del mundo, de los amos y señores, que lo único que saben hacer es martirizar, vilipendiar, asesinar gente inocente en nombre del imperialismo y del sionismo, ideologías ambas basadas en las ideas de superioridad y en las prácticas de dominación de los pueblos…”

Sdenka Saavedra Alfaro  –Escritora, periodista, profesora e investigadora boliviana

ashura-in-karbala

Cuarenta día después de Ashura, cuarenta día después del martirio del Tercer Imam de los Chiíes, el Imam Husayn, millones de creyentes, venidos de todos los confines del planeta encaminan sus pasos hacia la ciudad santa de Karbalá en Irak en una peregrinación que sitúa a Arbain como una de las reuniones anuales más importantes y masivas del mundo en un solo lugar.”

Shi'ite pilgrims hold banners and flags as they walk from Baghdad to attend the Al-Arbain solace at Kerbala

Simboliza este viaje -y las conmemoraciones que tienen lugar en la ciudad de Kerbalá- la postura y la conducta inquebrantable de situar la verdad sobre la mentira y la lucha de la humanidad contra todo aquello que signifique injusticia, tiranía y opresión.

xiites-plorant-junts

Arbain es un día de dolor, un día de duelo pero también de reflexión. Es un día de conmemoración de ideales de la humanidad representados por Husayn: libertad, igualdad, lucha contra el despotismo, la constante lucha contra la opresión y la falsedad.

Pablo Jofré Leal

hesbol-lah

La más peligrosa deformación que el Islam ha sufrido ha sido a manos de los takfiris”.  “La corriente takfiri ejecuta y mata y trata de legitimar sus actos refiriéndose a versos coránicos y hadices… El Islam no pretende matar a las personas, sino que busca su salvación. Aspira a salvarlas en este mundo y en el Más Allá”.

“Arabia Saudí ha albergado en el pasado y alberga hoy esta corriente y debe asumir sus responsabilidades. Hace falta cerrar las puertas del takfirismo”. “Yo lanzo un llamamiento a los ulemas de esta corriente wahabí para que revisen sus enfoques y acepten que otros ulemas, sunníes y shiíes, dialoguen con ellos sobre las ideas que propagan por el mundo.”

 Sayyed Hassan Nasrallah, secretario general de Hezbollah.

hezbollah-leader-sheik-hassan-nasrallah

“Arbaeen 1438” is a program dedicated towards providing the lovers of Imam Hussein who will walk to his Holy Shrine this coming pilgrimage.
The main motive of these episode is to illustrate the compassion of those walking as well as the atmosphere prior and during the Great Arbaeen Pilgrimage so the pilgrim will get a better understanding of what to expect when they walk and arrive at the Holy city of Karbala.

Veure:

https://fotent.wordpress.com/2017/04/29/xiisme-ii/

Tanger II

100_3444

“Què en sabem de les vides d’aquells milers d’espanyols que varen deixar la seva vida a Tànger, a l’altra banda de l’estret, a cavall dels segles XIX i XX?”

cimg2098

Llegint un article sobre el pintor Antonio Fuentes (Tànger 1905-1995) amb el títol Antonio Fuentes. Un recuerdo de Tánger y un olvido de España” per Emilio Sanz de Soto**, publicat a El País – Babelia, el 23 d’agost de 1997, “con ocasión de la primera exposición de Antonio Fuentes tras su muerte”, em trobo amb aquesta frase:

“Durante años creí que Antonio Fuentes era, cronológicamente hablando, el primer pintor español nacido en Tánger, hasta que descubrí que el dibujante – ilustrador – excelente ilustrador – de nuestra triste guerra civil, en el bando franquista, Carlos Sáenz de Tejada, nació en Tánger en 1897, donde su padre estaba entonces en misión diplomática.”

http://www.antoniofuentes.org/es/esanz2.html

cimg6177

Afageix també Sanz de Soto en el seu article que la familia del pintor era “muy amiga de la del extraordinario acuarelista catalán Josep Tapiró, que llegó a Tánger invitado por Mariano Fortuny y en esta ciudad se quedó a vivir.” “A través de Josep Tapiró se despierta la vocación de pintor en Antonio Fuentes,…”

cimg6183a

Emilio Sanz de Soto sembla saber moltes coses d’aquella època gloriosa de Tànger, i afirma que ell mateix havia estat allotjat a l’Hotel Fuentes, del Zoco Chico, quan el seu propietari era Antonio Fuentes, pare del pintor, quan l’hotel “o mejor dicho, la familia Fuentes, era el punto de unión más concreto y preciso entre España y Tánger.

cimg6703c

També deia que havia entrat en el seu estudi on molt poca gent podia entrar, en una placeta de la medina de Tànger, enfront de la zawia dels Aisawes. I jo em pregunto: és la que es coneix com Zawia Al Harraquia, a la plaça de Sidi Ali ben Daoud, pujant pel carrer Dar el Barud?)

sdc113360

I em dic si no podria ser que aquell ¡Emilio!, la làpida del qual haurà estat arrancada a hores d’ara per la maquinària del progrés, fora familiar del dibuixant del que se’ns parla en aquest article i, donat que porta el mateix cognom, potser era un oncle o un cosí, que va morir tres anys abans de que ell nasquera. (Veure TANGER I)

rb_teatre-cervantes-tanger

Fotografies de Tànger per R.Bonàs i Miró

*”Emilio Sanz de Soto, tangerino nacido en Málaga es, junto con Antonio Vázquez y una pléyade de escritores judíos, quien mejor ha representado ese espíritu de convivencia y de ilustración que una cierta parte de Tánger siempre demostró a lo largo de los tiempos.”

antonio-fuentestanger

Antonio Fuentes  –Tanger

 

 

 

 

 

 

 

 

‘The fallen angel’ o Iblís, l’àngel rebel

Mikhail Vrubel -Demon Overthrown 2

Mikhail Vrubel -Demon Overthrown -Демон поверженный

Iblis cau en aquest baix món. Un món baix sí, comparat amb l’alçada del setè cel, però bell, amb la bellesa de la llum que es diu emanava del rostre de l’àngel rebel.

Per ventura no era ell l’àngel més perfecte, aquell que no es va conformar amb els seus propis atributs i va exigir de Jahvè els atributs divins?

Angel rebelde del siciliano Buemi en La Habana

‘Angel rebelde’ del siciliano Buemi en La Habana

Iblís cau a la Terra i arrossega amb ell un remolí d’àngels per ell seduïts, però aviat es recupera i en aquest paradís retrobat comença a sembrar confusió supèrbia i ambició entre les  criatures que allà habiten.

Bruegel -The Fall of the Rebel Angels detail 1562

Bruegel -The Fall of the Rebel Angels 1562 -detail

Estableix sectes que, en nom de Déu, abusen del seu poder sobre homes i dones. Ennuvola la seva visió i la entenebreix amb imatges de maldat i perversió. Estableix Reis corruptes, Exèrcits amb els seus generals, Estats amb els seus ministres, amb els seus policies i els seus nius d’espies i per fi estableix Bancs, amb el seu diner brut que greixa els uns i taca els altres.

Frans Floris -The Fall of the Rebellious Angels Flemish 1554

Frans Floris -The Fall of the Rebellious Angels  1554

Al.lah, el Déu, li havia dit: “Fuig d’aquí, surt i perd-te en aquell planeta blau, i sàpigues que crearé un lloc infernal per a tancar eternament tots aquells que et segueixin.”

-“Veuràs que els que em seguiran seran majoria, i et penediràs d’haver creat aquesta odiosa criatura anomenada home” -es va vantar Iblís, orgullós i segur d’ell mateix.

Gustave Doré -From Paradise lost

Gustave Doré -From ‘Paradise lost’

-‘Baixa d’una vegada. Ves-te’n ja, no et vull veure més en aquests meus regnes de llum i de pau’ -va contestar un Yahvé tot irritat – i una forta bufada va fer caure l’àngel rebel per l’espai, rodolant avall, fins que va anar a parar sobre l’herba acollidora d’una verda prada, prop d’un rierol.

John Martin -Satan Presiding at the Infernal Council, c.1823–27

John Martin -Satan Presiding at the Infernal Council, c.1823–27

-‘Això és millor del que pensava’ -es va dir- ‘aquí establiré meus regnes d’horror i de guerra contínua i veurà Déu com de feble i perversa és aquesta criatura que ha engendrat i davant la qual pretenia que jo m’inclinés.’

Angel rebelde en Madrid (3)

Ricardo Bellver -‘Monumento al ángel caído’  Madrid

‘Déu es penedirà d’haver-la creat i segurament em perdonarà. Així, quan aquesta espècie roïna haurà desaparesacut, quan aquest gènere humà ja no existeixi, tornaré a gaudir dels seus eterns favors. No hi ha altre Déu sinó Ell. 

لا إله إلا الله

The Fall of the Rebel Angels, Anonymous s. XIV

The Fall of the Rebel Angels, Anonymous s. XIV

I’m not sure that Allah did get angry -do you have any evidence to support this claim?

I checked the Qur’anic verses about Iblis, and there’s no reference to Allah being angry. In any case, I think the question is to ask why Iblis did something that led him being forced to leave Heaven. The answer is that he let his emotions -in particular, pride, prejudice and jealousy- lead him. He assumed that he was superior to Adam because he was created from fire.

Waleed Kadous, Student of Islam

John Martin -Fallen Angels in Hell 1841

John Martin -‘Fallen Angels in Hell’  1841

” Iblis himself recognizes the Lordship of Allah, but wants the human being to forget it “ Nouman Ali Khan

This is exactly what Allah says in verse 4:76. “Believers fight for Allah, unbelievers fight for evil, so fight against the friends of Satan.” This verse literally divides the world into two camps -the world of Islam and the world of Satan or Kufr; i.e., Dar-al-Islam and Dar-al-Harb. 

Odilon Redon -Fallen angel-1872

Odilon Redon ‘Fallen angel’  1872

“En el cristianismo, Satán es el mayor representante del mal y se plantea una adversidad con el bien, Dios. Originalmente, llamado Lucifer (Luzbel, portador de la luz) era uno de los ángeles más hermosos, servidores de Dios, jefe de los Querubines pero, contando con posibilidad de elegir, cayó en la tentación y envidió la adoración que le brindaban a Dios; quiso ser como él. “¡Cómo has caído del cielo, Lucero, hijo de la Aurora! Has sido abatido a la tierra dominador de naciones! Tú decías en tu corazón: “escalaré los cielos; elevaré mi trono por encima de las estrellas de Dios; me sentaré en el monte de la divina asamblea, en el confín del septentrión escalaré las cimas de las nubes, semejante al Altísimo” (Is 14:12-14).

GustaveDore Paradise Lost  Satan Profile

Gustave Doré  ‘Satan Profile’  from  Paradise Lost

“En grabados famosos como los de Gustave Doré, Satanás es representado antes de su caída como un ángel bellísimo, resplandeciente con tanta hermosura que a duras penas se le puede representar en toda su belleza natural…Pero estas son representaciones humanas de algo que está ocurriendo en otro plano existencial, en otro universo completamente diferente al nuestro… Lo que se está tratando de representar es una caída espiritual, una conversión total del Bien hacia el Mal o, peor aún, del Bien total hacia el Mal total. Se trata de un ser que habiendo estado en la presencia del mismo Dios termina abrazando lo que se considera más vil, lo más abyecto, lo más cruel, lo más repugnante, lo más horrible, lo más obscuro entre lo más obscuro de las bajas pasiones, haciendo suyo el odio, la traición, la envidia, el homicidio, la mentira, en fin, todo lo que contraviene todos los mandamientos del Decálogo, deleitándose sobremanera en provocar a otros dolor y locura en grado extremo.”

Us he fet un resum d’un àrid text del Sr. A.Martínez, expert en ‘dimoniologia’

Peter Paul Rubens -Study for the Fall of the Damned, c.1614-18

Peter Paul Rubens -Study for the Fall of the Damned, c.1614-18

Islam does not believe in fallen angels. In Islam, we believe that angels are a creation of Allah completely different from humans. Angels have no free will. They obey Allah completely with no dissent and do His bidding. They are created from light.. There is another creation of Allah, the jinn, who are known in many cultures. The jinn were created of smokeless fire and the most famous jinn was Iblees. Iblis was a jinn of high status who spent much time in the company of angels. When Allah created Adam, upon him be peace, he commanded all the angels to prostrate to Adam. Iblis, who was among the angel at that time, refused to do so out of pride. It was this pride that was his undoing and Allah banished him and that is how he became known as Shaitan.”

Umm Abdel Hamid

RB_Santiago de Santiago- Escultura de Luzbel o àngel caigut

Santiago de Santiago- Escultura de Luzbel o l’àngel caigut  Foto de R.Bonàs Miró

El garrofer

“El garrofer és un arbre que per a viure bé ha de veure el mar”  diu Josep Pla, però no hem de fer un cas excessiu de les seves ’boutades’ ja que de garrofers sans i hermosos n’hem vist a moltes vessants de les serres catalanes, això sí, no gaire lluny del mar i a no gaire altitud.

Garrofer a Tossa de Mar

Garrofers a Tossa de Mar

“El garrofer va arribar a casa nostra de la mà dels àrabs. Actualment el paisatge de garrofers s’estén des dels Països Catalans, per tot el nord’Àfrica fins les terres de Llevant i Xipre, arribant a l’Àsia Menor. Les seves arrels profundes converteixen el garrofer en un arbre extremadament resistent.”

http://amicsarbres.blogspot.com/2008/08/el-garrofer-caigut-en-loblit.html

Garrofes 2

El garrofer proporciona una delitosa ombra molt apreciada pels animals i per aquelles persones que encara conserven un lligam amb la natura.

Vall de Vernissa -A l'ombra del garrofer

Vall de Vernissa -A l’ombra del garrofer

Aquest arbre, amb fulla de color verd molt brillant, desenvolupa una activitat que redunda en la defensa del sòl i potencia l’equilibri hidrogeològic.

RB_Garrofers barranc del Celio (1)

RB Garrofer del barranc del Celio

‘Tots els verds i només un blau, el dia llisca pel cos del garrofer i se l’engoleix la fullaraca del terra /La serp es belluga quan l’atrapa l’ombra i les mosques li xuclen les escates.’

L’ombra del garrofer (narcopoema)

RB_Garrofer a Bitem

Garrofer a Bitem

‘Ressegueix amb la mà plana les protuberàncies de l’escorça sense adonar-se que una llàgrima se li escola galta avall. El seu patrimoni. Recorda com cada any guardava unes quantes garrofes per als camells dels Reis. Son pare havia fet el mateix.’     Gemma Pellissa

http://www.nuvol.com/opinio/el-garrofer/

Garrofer al terme de Xiva

Aquest vent que apareix

i desapareix sense avisar,

com els mals moments arriba

i, al cap de poc, se’n va.

Però torna,

insistent i regular,

i un bon dia fa tombar

la fulla més resistent

de garrofer o d’alzinar.

R.Bonàs i Miró, del llibre ‘L’Emir de Tortosa’

Arrels de garrofer

Sobre la poesia i els poetes -algunes reflexions

Potser algun dia, la poesia ja no serà expulsada de la ‘res pública’ sinó que formarà part del mateix exercici del poder, contribuint a sensibilitzar els éssers humans davant la crueltat i la injustícia.

Francisco Bores -Litografía

«La poesia és moltes vegades una zona neutral entre els boigs i els qui no ho són o que ho són d’una manera passadora. En la poesia se’n troben les dues menes, la del manicomi i la de fora, i és per això que la poesia reflecteix aquell estat animal o diví, de somni, de subconsciència i d’esmicolament de principis.  I és per això que Plató, poeta formidable, volia esbandir de poetes la seva república…» *

Rafael Barradas -Composición vibracionista 1917

La cita anterior és treta d’un article d’en Josep Maria de Segarra i té el to irònic i burleta característic del poeta, que ens serveix per a encetar de manera lleugera el tema de la funció social de la poesia i del discurs poètic. Tema que aquí ens glossa, de manera més profunda i assossegada, la veu crítica de la professora Dolors Oller:

«Clàssics o romàntics, hermètics o entenedors, realistes o superrealistes, si el poeta és conscient del seu paper, el seu cant, essent com és tan personal i singular, arriba a ser l’expressió formalitzada dels fils que mouen els sentiments i els pensaments unànims.»

J. Ponç, -El juglar 1950

I per a que quedi més clar ens cita una reflexió de J.V. Foix:

«La tasca del poeta és alliberar-se ell mateix en el cant, i és d’aquest alliberament que la comunitat, de retop, es beneficiarà… La seva expressió serà una realització individual o una comunicació. S’expressarà ell mateix, o ens expressarà a tots o procurarà d’expressar els fets o el misteri… L’obra del poeta -forjador, endeví o mèdium-, en l’accepció més pura, tendeix sempre a expressar l’universal.

Clàssic o romàntic, la precisió del seu missatge es deu a la seva presència humana.»**

07 lugris

Eugenio Granell -El Rey y la Reina buscan a Marcel Duchamp 1957

Segons la professora Dolors Oller «si la poesia de Rimbaud i de Mallarmé, a través d’una objectualització disgregada i simbòlica del llenguatge, és una poesia d’orats, en la poesia de Valéry, Ungaretti, Carles Riba, Guillén -i el mateix Foix- hi trobem sobretot l’esforç intel·lectual per a superar la realitat a través de la conceptualització metafòrica del llenguatge, una poesia de savis.» ***

Així, entronquem amb la cita del començament, quan Segarra ens diu que la poesia és una zona neutral «entre els boigs i els qui no ho són o que ho són d’una manera passadora», amb aquesta altra d’Oller sobre la diferència entre una «poesia d’orats i una poesia de savis»

Josep Guinovart -Homenatge a León Felipe 1991

Oller considera que J.V. Foix és un dels poetes claus dins l’evolució continua de la nostra tradició poètica, una d’aquelles veus que han aconseguit «que la poesia catalana sigui vàlida per a la formació i formalització del pensament i de l’experiència humana» fent del seu cant «el testimoni just i necessari de la seva presència en el món.»

J.V. Foix, amb la seva voluntat de síntesi i d’integració, amb la seva retòrica, troba la manera de transformar el vell i fer possible el nou, permetent així «que la poesia d’aquesta època traspassés el bosc dels simbolismes cada vegada més purs, cada vegada més hermètics.»

Remedios Varo -La faim 1938

«La forma en verso tiene que haber sido extremadamente útil para la memoria antes de la aparición del lenguaje escrito -y la memoria de los bardos y los primitivos narradores tiene que haber sido prodigiosa.»   T.S. Eliot -’La función social de la poesia’ en Sobre la poesia y los poetas

T.S. Eliot

El poeta com a desxifrador d’enigmes

Cada poeta destil·la, en el llenguatge literari, la seva pròpia capacitat de comunicació, el sentit de l’essència de la paraula poètica, el seu valor simbòlic i la seva capacitat connotativa, tot allò, en resum, que conforma la particular visió del món que ens ofereix en les seves experiències i que dona un sentit únic a la relació inevitable de l’ésser amb la realitat exterior que l’envolta i que, en últim terme, ens remet a la consideració artística i espiritual de l’home.

René Magritte -The fanatics 1955

Diferents formes de descriure una realitat en la qual, el poeta, hi és present.

Vemos cómo se funden

Con el aire y se ciernen

Y ahondan, confundidos,

Lo eterno, lo presente.”

Jorge Guillén

Jaume Plensa gravat

Com aquest poema de Jaume Bofill i Mates, del llibre Somnis, del que diu Josep Maria de Segarra que és un «dels llibres més originals i més delicats que s’han escrit a Catalunya; potser el millor de tots els que va escriure el poeta.»

Jaume Bofill i Mates -De Somnis

* Josep Maria de Sagarra De l’article «El somni literari» 26 octubre 1933 recollit al llibre L’Aperitiu E. Vergara pag. 93

** J.V. Foix De l’article «Presència humana» a La Publicitat 14 desembre 1934

*** Dolors Oller «Sobre discursos poètics» Article «J.V. Foix: forjador, endeví, mèdium» dins el llibre La construcció del sentit Ed. Empúries 1986 pag. 177-178

Jaume Amigó -Fruits 2015

Epíleg

«Un poema no s’acaba: s’abandona» deia Valéry

Le vent se lève! … il faut tenter de vivre!”

Valéry expressava així, als anys vint del segle XX, un sentiment unànime: apostar per una supervivència aprofitant tot el que hi havia: dolor i alegria, ciència i cultura, progrés i destrucció, raó i confusió. En una paraula: la realitat com a motiu de creació i de reflexió.”

Dolors Oller “Sobre discursos poètics”

Kouji Ochiai -Wind mirror 1990

Kouji Ochiai -Wind mirror 1990