AL TEMPLE DE KOM OMBO

DSCN5194

El peregrí, tot sol,

entre columnes tebanes

farcides d’inscripcions

DSCN5203

que l’enganyadora realitat

fixar pretenen, albira

l’ombra d’una ficció

DSCN5189

que un raig de sol etern

 il·lumina obliquament.

DSCN5205

Poema i fotografíes  Rossend Bonàs Miró   2018

DSCN5204g

El Temple de Kom Ombo és una construcció de l’època ptolemaica, de disseny força inusual, amb dos santuaris gairebé simètrics; per un costat Harwer o Horus el Vell, i per un altre Sobek, el déu del Nil que té cap de cocodril. En el mite d’Horus i Osiris, Seth i els seus seguidors es van convertir en cocodrils per escapar d’ells.  Els arqueòlegs que van treballar en el temple van descobrir una sèrie de criptes subterrànies properes als santuaris on trobaren diversos cocodrils momificats.

DSCN5206

 

ANDRÉ DERAIN I EL FAUVISME -De la ‘truculència juvenil’ al ‘retorn a l’ordre’

A París, els pintors que reaccionaren contra l’impressionisme varen ser anomenats les fauves, a l’època del Saló de la Tardor de 1905. 

Derain -Funeral 1899

André Derain –Funeral  1899

És famós l’estiu de 1905 que Derain i Matisse van passar junts a Cotlliure, pintant amb colors exageradament brillants, reemplaçant els tons propis de la naturalesa i qüestionant així la pintura anterior, ja que va donar com a resultat la sala VII del Salon d’Automne de 1905, on un crític francès va encunyar el terme “els fauves” (les bèsties salvatges) per al grup de pintors que hi exposava.

Derain -Landscape near Chatou 1904

André Derain -Landscape near Chatou  1904

Per aquest grup d’artistes els quadre havia de ser expressió, i la pintura una manera de marcar el quadre amb la violència de les seves pròpies emocions.

Ils ont en commun un jaillissement violent des couleurs. C’est ce qui fonde leur unité éphémère car le fauvisme ne s’est pas constitué autour d’une doctrine ou d’un manifeste.”

Derain. Raval de Cotlliure, 1905

André Derain  Raval de Cotlliure, 1905

Matisse fue guiado hacia la verdadera fuente de la disciplina por Pissarro, el más penetrante genio de toda esta época. Es posible que Pissarro no fuera el primero en señalar a Matisse la existencia de Cézanne, pero fue quien hizo manifiesta su importancia.’

Herbert Read

El fauvisme va sacudir la tirania del divisionisme… La divisió del color va portar amb ella la divisió de la forma i el contorn. El resultat va ser una superficie a sacsejades.”

Henri Matisse “Notes d’un peintre” 1908

Matisse -Portrait de Mme. Matisse 1905

Henri Matisse –Portrait de Mme. Matisse 1905

La composició de colors del Retrat de Mme. Matisse va produir un especial horror al Saló de Tardor dels fauvistes el 1905

Totes les relacions que trobo entre les tonalitats han de formar un acord viu de colors, una harmonia anàloga a la d’una composició musical”   

Henri Matisse

Henri Matisse 1905 by Andr? Derain 1880-1954

André Derain –Retrat de Matisse  Colliure estiu 1905

«Durant l’estiu de 1905, Derain i Matisse van treballar junts a Cotlliure, on cada un va pintar el retrat de l’altre. El retrat de Derain per Matisse és molt més atrevit que el de Matisse per Derain, en color, llum i tractament general. El blanc realça la lluminositat dels colors… Les pinzellades de Matisse demostren un absolut menyspreu de les tècniques tradicionalment acceptades.» 

Matisse -Retrat de Derain

Henri Matisse –Retrat de Derain a Cotlliure estiu 1905

«Cap al 1907, Derain va començar a abandonar els brillants colors del fauvisme. Més tard, sota la influència del cubisme, va adoptar una ombrívola paleta tonal, dominada pel colors terrosos. El 1904 Derain havia conegut al poeta Guillaume Apollinaire (1880-1918) qui anys després descriuria el període fauve de Derain com «truculència juvenil», ressaltant la sobrietat de la seva obra posterior i el seu apassionat estudi dels vells mestres. »

Anthea Callen  -‘Técnicas de los impresionistas’  Hermann Blume ediciones  Madrid 1996

Derain -Madame Matisse au kimono

André Derain –Madame Matisse au kimono

Derain es conocido por sus paisajes de colores vivos, pero completó muy pocos retratos a cuerpo entero. Este exuberante y detallado homenaje a Madame Matisse se erige como un símbolo de la amistad y colaboración intelectual entre Matisse y Derain, los dos gigantes del movimiento fauvista.”   Brooke Lampley

Tècnica i històricament, el fauvisme, i en particular l’obra de Derain, pot considerar-se com un resum del postimpressionisme. Derain va escriure a Vlaminck al juliol de 1905 de la seva «nova concepció de la llum, que consisteix en la negació de les ombres», de la necessitat de «eradicar tot el relacionat amb la divisió tonal» i del seu nou interès per «coses que deuen la seva expressió a una deliberada falta d’harmonia »

Derain -The basin of London 1906

André Derain –The basin of London 1906

«La dàrsena de Londres» pintat en 1906, durant la segona visita a Londres de Derain, constitueix segons John Elderfield «un dels punts culminants de la seva trajectòria fauvista»

Quan Derain va tornar a pintar figures al principi de 1907, l’exuberància colorista pròpia del fauvisme ja estava desapareixent de la seva obra. Des de llavors fins aproximadament 1908 o 1910 va semblar perseguir una espècie de realisme clàssic basat en una interpretació personal i avantguardista de Cézanne.

Derain. Retrat d'Alix, 1907

André Derain  –Retrat d’Alix, 1907

El Retrat d’Alix’ -A diferència de la seva producció clarament fauvista, aquesta pintura és sòbria en el seu cromatisme, com els paisatges de Cassis que va dur a terme aquell mateix any. Des de 1908 primaran en l’obra de Derain les formes cúbiques i, després de la I Guerra Mundial la seva pintura es va fer més clàssica.

Derain André -Landscape 1912

                                                  André Derain  -Landscape 1912

“Derain fue con Matisse el inventor del color contemporáneo y el fabulador más creativo del paisaje y el retrato postimpresionistas.”

La pintura fauve, visualizaba al romper el siglo XX tanto la impresión de indisciplina que exhibía el arte posthistórico como el desconcierto que sembraba entre los espectadores por su distorsión constructiva y audacia cromática. Matisse, Derain y Vlaminck llevaban al límite el simbolismo visual que recurría al anti-naturalismo colorista renunciando a su vez al diseño idealizado de los pintores nabis.”

 “La magnética sonoridad de los ballets y la adusta figuración en claroscuro de entreguerras, devolvieron la sensibilidad de Derain al realismo metafísico y al repliegue existencialista.”

J.F. Yvars

Derain -Sorrowful landscape 1946

André Derain  –Sorrowful landscape  1946

Derain supplied woodcuts in primitivist style for an edition of Apollinaire’s first book of prose ‘L’enchanteur pourrissant’ (1909). He also illustrated a collection of poems by Max Jacob in 1912.

« Derain est un inventeur, un découvreur, un des esprits perpétuellement curieux et qui ne savent pas tirer parti de leurs inventions; découvreur par vocation, si j’ose dire, par tempérament et non consciemment, Derain ne sait pas, ne peut pas exploiter ce qu’il fait surgir, c’est un aventurier de l’art, le Christophe Colomb de l’art moderne» – Gertrude Stein, 1930

  

El patrimoni cultural material -la riquesa del nostre entorn

Porte a Riez

Portalada a Riez de Provence  -França

Hi ha una tendència cada cop més accentuada a donar importància i carregar de simbolisme aquests petits elements del nostre patrimoni cultural, patrimoni que no és altre cosa que l’expressió, en totes les seves formes, de la feina dels habitants d’un país i conforma la riquesa natural i humana del nostre entorn.

Aljibe en el mas de Fontàn -Rosell Baix Maestrat

Aljub del mas de Fontan  -Rosell   Baix Maestrat

En 1972, durante la 17ª reunión de la Conferencia General de la UNESCO celebrada en París, se aprobó la Convención sobre la Protección del Patrimonio Mundial, cultural y natural, comprometiéndose a proteger y conservar esos bienes y promover su conocimiento.

En el año 2003 la UNESCO aprueba la Convención para la Salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial.

Crucero en rotonda -Castrillo de Matajudíos -Burgos

Crucero en rotonda -Castrillo de Matajudíos   Burgos

No es fácil de identificar por un lado al Patrimonio material y al Patrimonio inmaterial por otro… un elemento físico, material, tiene valor patrimonial si le reconocemos o atribuimos unos contenidos de tipo inmaterial.

…sería oportuno concluir que todos los bienes patrimoniales, los llamados materiales y los denominados inmateriales, los de una y otra Convención, tiene una parte que es material, su soporte, y otra parte inmaterial, que es su significado, el valor patrimonial.

Antonio Álvarez  Los bienes del patrimonio cultural como objeto de estudio o como experiencia vivida”

Rellotge de Sol de Cal Soldat, Montmell

Rellotge de Sol de Cal Soldat,  Montmell

La Recomanació de la Conferència General de la UNESCO (París, 1978) sobre la protecció dels béns culturals mobles entén per patrimoni moble tots aquells béns que són l’expressió o el testimoni de la creació humana o de l’evolució de la natura i que tenen un valor arqueològic, històric, artístic, científic o tècnic. Entre ells hi ha una àmplia varietat de categories (pintures, artesania, llibres, mobiliari, tapissos, instruments musicals, joies …

veure: Recomendación sobre la Protección de los Bienes Culturales Muebles

http://portal.unesco.org/es/ev.php-URL_ID=13137&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html

11

La Pagoda Kyaiktiyo es una pequeña estupa, en el estado Mon de Myanmar

Buscant facilitar el seu estudi i conservació s’ha dividit el patrimoni cultural en diferents categories:

Patrimoni cultural immoble, patrimoni cultural moble, patrimoni immaterial, patrimoni cultural subaquàtic, patrimoni Industrial i patrimoni documental.

Trajes regionales de Oaxaca -patrimonio cultural e inmaterial.jpg

Trajes regionales de Oaxaca  -patrimonio cultural e inmaterial

Però deixem que els experts es posin d’acord en la definició de patrimoni cultural. En línies generals a nosaltres ens fa l’efecte que inclou “totes aquelles entitats materials i immaterials que són testimoni de les diferents cultures, sense límits temporals ni artístics, incloent-hi també les de caràcter tradicional, industrial, immaterial o els paisatges culturals.”

Bait Baws, Yemen

Bait Baws, Yemen

El patrimoni cultural material està format per un variat conjunt de béns i d’objectes relacionat amb l’hàbitat i els productes o dissenys derivats d’activitats quotidianes o d’activitats professionals que són capaços de transmetre’ns, de manera duradora, missatges i experiències viscudes pels nostres predecessors.

Despensa antigua de Lozano -Argentina (2)

Despensa antigua en Lozano  -Argentina

En resum, parlem de tot el que deixa traça del geni humà en el seu sentit més ampli, tant en els aspectes pràctics com creatius, de tots aquells elements i objectes l’elaboració dels quals és inherent a la vida en societat…

Avandoned Villa d'Oro 3 Italy

Abandoned Villa d’Oro in Italy

En definitiva, de tot allò que és autèntic com les cases velles, les antigues fàbriques, els llocs amb història, les ermites, les basses i els safareigs, les fonts, les torres, els rellotges de sol, les cisternes, les sínies i els pous, les capelles, les creus de terme, les cabanes, els marges, els molins, els forns de pa… a més de portes, finestres, panys, picadors, baranes, llars de foc, fumerals i tot allò que posava a prova l’enginy, l’habilitat i la paciència dels nostres avantpassats en el feinejar de la seva vida quotidiana.

Veure: Francesc RomaPatrimoni existencial de la Catalunya rural’ una aproximació al passat del país a través dels elements patrimonials que han quedat en desús i abandonats al territori. Forns, molins, cabanes, orris, pletes, etc

Les Garrigues -Lleida 1

Cabanes de pedra seca a Les Garrigues   -Lleida

Door in Sicily

Vella porta de Sicília

Les velles portes

Cada pegat, cada bony, cada cop, cada escletxa, cada capa de pintura o de vernís, cada reparació, i cada element decoratiu representen petites accions i successos que, per insignificants que puguin semblar, van quedar allà atrapats, de manera intencionada o no, i que afegit a les inclemències del temps, l’efecte de la pluja i del sol, de la humitat i la calor van component colors i textures úniques i irrepetibles, cada porta és un fragment del mapa de la història d’un poble.

DSCN3144

Porta del barri del Rastre  -Tortosa

El jove amazic somnia en emigrar a Raixidia

Foto de Wessam El Sharkawy                                                  Foto de Wessam El Sharkawy

     El jove amazic somnia en emigrar a Raixidia

El jove amazic

se sent presoner

dels oasis de palmeres

i dels vergers de la riba

dels rius que no van a mar.

Ya imma ino, ya imma ino!

Tamedaght kasbah

El jove amazic somnia

en emigrar a Raixidia

De Raixidia a Erfud

Ple de llanguiment s’ajeu

quan arriba el cap al tard

i somnia amb rius de gent

vibrant, desconeguda,

i en una pell càlida a frec

de la seva carn ardent.

Ya imma ino, ya imma ino!

Ruc i mòbil

El jove amazic somnia

en emigrar a Raixidia

Dones Tamazight 01

Les altives alcassabes

només són per a ell

tristes cases de fang

i se sent, com l’ocell,

presoner del palmerar.

Ya imma ino, ya imma ino!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Poema de Raixid Bonàs 2006-07

Veure:

https://fotent.wordpress.com/2015/09/15/lhabitat-tradicional-del-marroc-pre-saharia-la-vall-del-baix-todgha/

La Medina de Tetuan -Patrimoni de la Humanitat

La medina de Tetuan, reclosa dins el seu recinte irregular, constitueix una esplèndida mostra de la tipologia urbana característica de les ciutats musulmanes. És una de les medines més ben conservades de tot el nord d’Àfrica.

CIMG1052

Tetuán es una ciudad con mucha historia a sus espaldas y con el honor de que su medina fue declarada Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en 1997.

La medina de Tetuan constituye uno de los casos paradigmáticos de estructura urbana singular, de gran riqueza arquitectónica, social y cultural.”

Tetuán, herencia vivaReflexiones y trabajos resultado de la colaboración de instituciones tetuaníes y la Universidad de Granada.”  Cordinación por Bernardino Líndez  Granada 2014

RB_Sidi Ali BarakaSidi Ali Baraka -Tetuan medina

La Medina de Tetuan ofereix l’imatge d’una ciutat molt viva i animada, i pels seus carrerons i placetes es dona una activitat vibrant; allà transcorre la vida quotidiana dels seus habitants i dels visitants ocasionals, constituint una societat que combina les seves característiques andalusines amb les tradicions culturals magrebines. 

DSCN2789

La Medina de Tetuan és una joia de la cultura musulmana andalusina i ella sola resumeix la història del Marroc dels últims cinq segles.

La ciudad de Tetuán constituye uno de los ejemplos de mayor interés, desde el punto de vista arquitectónico y urbanístico, de todo el norte de África.”  Ramon de Torres

CIMG1258

Una medina bulliciosa d’estrets carrers, estampes curioses, sorolls, crits i gatzara, converses que s’entrecreuen, petits artesans, comerços i una atrafegada vida on tot s’exposa al carrer; a més de posseir un extraordinari patrimoni històric, cultural i artístic patent en la seva la seva arquitectura popular, mesquites, forns, adoberies, fonts, fonduks, hammams…

CIMG1251

El carrer és la essència, la unitat o estructura bàsica de la medina, element bàsic de la seva dinàmica social, on allò que és públic i allò que és privat s’entrecreuen de forma complexa.

DSCN2889

La Medina de Tetuan ha conservat un traçat laberíntic de carrerons estrets que sovint es converteixen en túnels de volta quan les cases d’un costat i un altre s’ajunten pel damunt.

Dins la Medina els souks (o mercats) estan dividits per professions.

CIMG1241

Cal saber que la última i definitiva fundació de Tetuan s’efectua en 1487 per Sidi Al Mandarí, dirigent granadí de la fortalesa de Píñar i que, segons les cròniques, era general de l’exèrcit nassarita. Es trasllada de Granada a Tetuan i reedifica sobre les ruïnes que troba una nova ciutat refugi per a les famílies musulmanes que es veuen obligades a abandonar Al-Andalus a causa de conflictes d’índole diversa i on poden trobar un lloc on preservar les seves creences religioses perseguides per la Inquisició a l’altra riba de l’Estret.

DSCN2679

Mesquita de Sidi Saidi al barri de Bab Saada

CIMG6081

Aquestes ruïnes estaven ubicades a la muntanya Dersa, en una posició militar estratègica i al davant la muntanya Gorgues, amb la qual forma la gran vall del riu Martil, que desemboca a la Mediterrània, pocs quilòmetres més enllà.

CIMG6146

Vista de la moderna ciutat de Tetuan, la vall del riu i la Mediterrània al fons.

“La refundación de Tetuán por Sidi Al Mandari fue una sabia decisión, porque hizo posible que naciera y se desarrollara una de las ciudades más hermosas del Magreb y una de las sociedades culturalmente más fértiles del Norte de África.” 

La Medina de Tetuán -Guía de arquitectura   Consejo Municipal de Tetuán y Junta de Andalucía  Sevilla 2002

001

La Medina de Tetuán está formada por cinco grandes barrios, la disposición de los cuales fue formándose a lo largo de su historia con nuevos asentamientos que iban adaptándose a la geografía del monte Dersa.”

https://arquipa.wordpress.com/2015/01/07/la-medina-de-tetuan-marruecos/

entrada-mezquita-grande

La Medina de Tetuán se compone de cinco barrios:
– Al sur está Tranqat, junto al ensanche español.
Al este Bladdonde se encuentran las mejores casas de la ciudad.
Al oeste Aaiun, el más popular.
Al sureste Suica, el más antiguo y la Mellah o barrio judío.

Mellah de Tetuan 03

Carrers del Mellah o barri jueu de Tetuan

CIMG1214

És significatiu que, entre els anys 1609 i 1610, després del decret d’expulsió dels moriscos de la península ibèrica, promulgat per Felip III, van arribar a Tetuan més de 10.000 persones que van portar amb elles la cultura i les arts del Al-Andalus.

Cases Tetuan 2

Cases Tetuan

CIMG5428

Portes de fusta

Les portes clavetejades, la filigrana de les llindes, els picadors i altres elements representen claus per conèixer el passat dels primers habitants de la Medina.

CIMG6410

Un dels elements que es repeteix en nombroses portes de Tetuan, de fusta llaurada, és l’escut de la família propietària de l’habitatge i que indica la seva procedència.

Escudos en puertas de Tetuán

Foto de Sergio Rueda Galindo

“El impacto del siglo XX sobre la Medina es mínimo, porque el Ensanche español conoció la modernidad y la Medina pudo conservar lo mejor de su herencia cultural intacta. Algunas casas del siglo XVI al XIX siguen habitadas hoy en día, por lo que están bien conservadas, con sus patios y sus fuentes de agua… La Medina es pues la mejor introducción a la historia de Tetuán.”       M’hammed Benaboud

100_5463

Interior casa de la Medina de Tetuan

Fotos de Rossend Bonàs Miró, preses a la Medina de Tetuan entre l’any 2014 i el 2017

 

Urbex o Fotografia d’Exploració Urbana

Those places where the chores of each day passed…”

Forgotten memories -Foto de Pedro Quintela

Forgotten memories -Foto de Pedro Quintela

L’Exploració Urbana o Urbex és una tendència mundial dins l’àmbit de la fotografia que es basa en trobar edificis, habitacles o construccions antigues i abandonades i fer fotos a mesura que les vas explorant.

Algunes d’aquestes fotos resulten sorprenents i autèntiques obres d’art.

3361_fr13.tif

Ed Freeman  -Desert Realty Photo -Series 06

D’alguna manera aquestes incursions fotogràfiques empenyen a imaginar la vida de les persones que varen passar per aquells llocs en altres èpoques.

Didier Ben Loulou, Jaffa, 1983-89Didier Ben Loulou  -Jaffa 1983-89

La Fotografia d’exploració urbana – aquest gènere controvertit que sovint implica una mica de transgressió- tracta de fotografiar allò que s’ha definit com “la Bellesa de la Decadència”

abandoned entry hall with staircase and pillars

Foto by Christian Richter

Gènere que comprèn des de vertiginoses fotos des del cim dels terrats a imatges d’intactes habitatges abandonats, passant per tota mena de recreacions fantasioses.

Abandoned manor par Sébastien Ernest (2)

Abandoned manor par Sébastien Ernest

casa secreta

Bousure photo –Casa secreta

Céline HU 2

Photography by Céline Hu

La legalitat de la fotografia d’Exploració Urbana, és, si més no, ambigua. Encara que potser que no interessi a ningú si entres en cases abandonades i malmeses, i encara que no toquis res ni facis cap malesa, no deixa de ser una violació de propietat privada, o sigui, un incompliment de la llei.

Chateau Lumiere by Martyn Smith

Château Lumière by Martyn Smith

Per tot això -i perquè és potencialment perillós si l’estructura de la casa està molt deteriorada- alguns troben que és una activitat emocionant, al marge de ser més o menys aficionats a la fotografia.

Villa Beemwee by Jan Hoogendoorn (1)

Villa Beemwee by Jan Hoogendoorn

A part de les cases en millor o pitjor estat de conservació hi han altres tipus d’edificis abandonats, com antigues instal·lacions industrials, fàbriques, molins, equipaments militars, casernes, escoles, residències, clíniques, hotels, teatres i tota mena d’edificis, l’estat ruïnós dels quals és prou motiu com per adoptar tota mena de precaucions ja que alguns han mort en el decurs d’aquestes aventures fotogràfiques.

Scott Laidlaw -No more entertainment

No more entertainment by Scott Laidlaw

Hi ha una bona raó per la qual aquests edificis estan tancats i és que no són segurs, així que la primera recomanació que es fa als amants de la fotografia d’Exploració Urbana és que vagin acompanyats o que deixin dit a algú allà on van, de manera que se’ls pugui localitzar en cas d’accident imprevist.

Foto de Michael Röll

           Fotografía de Michael Röll

Foto Rob Strovers

Fotografía de Rob Strovers

Aquesta és una branca de la fotografia que en els últims temps s’ha posat de moda -no només entre els esperits romàntics o nostàlgics- i ara mateix atrau a molta gent. Es poden trobar per la xarxa d’Internet fotografies de milers d’emplaçaments abandonats altament evocadors, lànguids, misteriosos i alguns tètrics o paorosos.

Papan Lama -Perak Malasia

Papan Lama -Perak Malasia

No totes les fotos són bones ja que sovint moltes d’aquestes ubicacions són fosques. Això demana paciència, escollir un bon angle i tenir una bona càmera amb trípode per a fer fotos amb llarga exposició.

Jewish necropolis in Poland

Jewish necropolis in Poland

Del allanamiento de morada, domicilio de personas jurídicas y establecimientos abiertos al público

Artículo 202

1. El particular que, sin habitar en ella, entrare en morada ajena o se mantuviere en la misma contra la voluntad de su morador, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años.

Artículo 203

1. Será castigado con las penas de prisión de seis meses a un año y multa de seis a diez meses el que entrare contra la voluntad de su titular en el domicilio de una persona jurídica pública o privada, despacho profesional u oficina, o en establecimiento mercantil o local abierto al público fuera de las horas de apertura.

DSC_3903; Japan; 05/2011, JAPAN-10100

Japan -After Sunami 2011

 

Exploring, the beauty of the past, all else is left to Imagination.

“For several years now, the Photographer and Musician MGness has specialized in capturing the fascination of abandoned (sub-)urban spaces with their aging charm and glamour of forgotten times. In pursuit of the perfect moment and light, he has travelled thousands of kilometers and crossed numerous borders to seek out these untouched treasures.

The subjects in their aesthetic and romantic glory are intricately hidden, and it takes his craving for adventure as well as patience, diligence and perfectionism to carefully portray their authentic and historic ambiance. MGness has fine-tuned his perspective to depict these mythical places of the world in a moving and dramatic light.He makes us aware of their beauty and transience.”

https://www.flickr.com/people/mgness909/

MGness photo 4 (1)

MGness photo

 

Caín i Abel -El mite fundacional

Les obres artístiques que representen Caín i Abel són moltes, potser perquè és un tema sempre actual: el conflicte, la violència i la mort.

holkham bible

Cain and Abel -Holkham bible

“Cain represents farmers, Abel is a herder of cattle. Their conflict represents the enmity between these two ways of life. A few scholars suggest that the selection or extract of this story may have been based on a Sumerian story representing the conflict between nomadic shepherds and settled farmers.”

Cain slays Abel, History of the Holy Grail (BNF Fr. 105, fol. 65v), first half of the 14th century

            Cain slays Abel, History of the Holy Grail  s. XIV  (BNF Fr. 105, fol. 65v)

“En sus condiciones particulares, el hombre de Cores era más puro que el del complejo telúrico. Había crecido histólogicamente limpio, sin memorias de confrontaciones y luchas intestinas en su código. Sin el mito de Caín y Abel. Sin Caín y sin Abel.”   “La columna bífida” de Angel Arango

Capitel de Moustiers St. Jean -Sacrifice de Caïn et Abel

 Sacrifice de Caïn et Abel   Chapiteau de Moustiers St. Jean  Harvard Art Museum

L’une des inventions majeures de l’art roman est celle du chapiteau historié

Cain and Abel -Monreale Cathedral, Sicily

Cain and Abel  -Monreale Cathedral, Sicily

«El Senyor li replicà: El crit de la sang del teu germà em clama des de terra» (Gènesi 4:10)

Sí, la sang vessada en la terra i que demana a crits la justícia de Déu està present en un dels relats més antics de la humanitat, i la mort, els assassinats, continuen estant presents diàriament, servits ara pels governants que representen la vessant més agressiva de les tres principals religions monoteístes: Estats Units, Israel, Aràbia Saudita. 

Mariotto Albertinelli -The Sacrifice of Cain and Abel ca.1510 Harvard Art Museums

Mariotto Albertinelli  –The Sacrifice of Cain and Abel ca.1510  Harvard Art Museums

Tota la història de Caín i Abel és simbòlica i no té gaire lògica ni sentit històric. Pocs seran en l’actualitat els que creguin al peu de la lletra en la creació d’Adam i en l’expulsió del Paradís per un àngel amb espasa de foc i en l’existència real de Caín i d’Abel… Però sí que ho podem entendre com a paràbola, com a cosmogonia i com un intent d’explicació del que fou la vida mítica dels primers humans sobre la terra.

Ghiberti Lorenzo (1425-1452) -Cain and Abel -Door to the Florence Baptistry

Ghiberti Lorenzo (1425-1452) -Cain and Abel   -Door at Florence’s Baptistry

Es tracta en essència de la descripció de dues actituds diferents enfront del que s’ha donat en anomenar la divinitat. Hi ha també qui ho ha entès com l’eterna lluita del nòmada i del sedentari. Caín representa als agricultors, Abel és un pastor de bestiar. El seu conflicte representa l’enemistat entre aquestes dues formes de vida.

Van Eyck -Tríptico de San Bavón en Gante -Asesinato de Abel

Van Eyck  -Tríptico de San Bavón en Gante -Asesinato de Abel

Abel ha passat a la història com el bo i el seu germà gran com el primer assassí, donant la impressió de ser el portador d’un germen de maldat que es dona en la raça humana.

Tiziano -Cain i Abel 1542-44

Tiziano  –Cain i Abel  1542-44

Vist a la llum de la ciència, no és sinó un mite fundacional i justificador de tot sacrifici ofert a la divinitat, adoptat per la tradició rabínica com a resultat de la influència sumèria que es dona en molts dels passatges de la Bíblia.

Jacopo Palma -Cain slaying Abel 1590

Jacopo Palma –Cain slaying Abel  1590

Sacrifici que, a partir d’Abel, serà oficiat per la casta dels sacerdots, els mediadors entre el cel i la terra, els encarregats d’interpretar si el sacrifici satisfeia o no a Déu omnipotent.

Lucas van Leyden -Cain kills Abel 1529

Lucas van Leyden  –Cain kills Abel  1529

No em puc estar de citar aquí una exaltada glossa treta d’un dels 800 milions de blogs que hi ha a la xarxa. Diu així: «aquesta maleïda raça dels sacerdots degolladors, menjadors de carn rostida, assassins nats i sense cap respecte per les criatures que els déus han creat per a què harmonitzin amb els homes, contra aquells que consideren que l’ordre natural està revestit d’un altíssim prestigi, i per als qui els déus res demanen dels homes sinó veritat i puresa.

Charles Burchfield, Cain and Abel, circa 1923-26.

Charles Burchfield  –Cain and Abel  ca. 1923-26

“Allusions to Cain and Abel as an archetype of fratricide persist in numerous references and retellings, through medieval art and Shakespearean works up to present day fiction.”

William Blake -Adam and Eve found the body of Abel

William Blake  –Adam and Eve found the body of Abel

“Abel y Caín son figuras representativas de las dos ciudades, la celestial y la terrenal, también en la expresión de su religiosidad…  Abel, que no construye ninguna ciudad representa, según San Agustín, la esencia de la ciudad celestial, y Caín, que la construye, representa la esencia de la ciudad terrenal.  

Los ciudadanos de la ciudad terrena lo son precisamente porque viven replegados sobre la tierra, buscan sólo los bienes de este mundo y para poseerlos luchan entre ellos.”

San Agustín, De civitate Dei XVIII

Lovis Corinth, Cain, 1917

Lovis Corinth  –Cain  1917

Veure: https://www.academia.edu/1353369/  The Erotics of Sacrifice in the Qur’anic Tale of Abel and Cain

Abel y Caín, mosaico del siglo XII, Capilla Palatina, Palermo

Abel y Caín, mosaico del siglo XII, Capilla Palatina, Palermo

ROMANIA EN GRÀCIA

 

“Ella, que romania en gràcia, deambulava

entre parterres de lilàs, clavells blancs

Lilà -syringa vularis20 (2)

Clavells blancs

clavel-b

i lànguides escultures que simulaven

àngels del Desconsol o de la Desolació.

DSCN0458 (3)

Omplia de roses roges els gerros de l’altar

del deu de les petites mentides teològiques.

                        Roses 013       Redouté Jean Pierre (1750 -1840) b

i en la ultratjada tomba de la veritat

alternava narcisos grocs amb lliris blaus.

        Iris proudtradition  narcisos-3

Expedia els permisos per a que ingràvides

ànimes en pena poguessin sortir o entrar.”

Gustave Dore -Ilustración para el Nuevo Testamento

Poema de R. Bonàs i Miró  

La calavera en l’Art -símbol de la fugacitat de la vida humana

Hi ha un gènere pictòric que s’anomena vanitas i que vol expressar la fugacitat de l’existència i de les vanitats del món al través del record de la mort, el ‘memento mori’ dels poetes, una reflexió sobre la fugacitat de la vida i la inutilitat dels plaers davant la certesa de la mort.

Edward Collier -Vanitas 1663

Edward Collier  -Vanitas. Still life with books, manuscripts and a skull  1663

Collier was a Dutch painter known for vanitas still-life and trompe l’oeil paintings. His earliest paintings show the influence of Pieter Claesz.

Aquest tema ja el trobem en els clàssics grecs i romans i el reprèn també la iconografia cristiana basant-se en la coneguda frase de l’Eclesiatsès Vanitas vanitatum omnia vanitas, que tracta d’avisar els homes sobre el breu i fugaç pas per la terra, sobre la banalitat dels seus esforços i de les seves ambicions.

Attribué à Luigi MIRADORI dit GENOVESINO (1605-1656 ) -Memento mori

Attribué à Luigi Miradori dit Genovesino  -Memento mori

Les ‘vanitas’ denuncien així la relativitat de tot coneixement i ens recorden que el gènere humà està subjecte al pas implacable del temps, per això els objectes representats són tots símbols de la fragilitat i de la brevetat de la vida i de la certesa de la mort.

Adriaen van Utrecht -Vanitas. Still Life with bouquet and skull 1643

Adriaen van Utrecht -Vanitas. Still Life with bouquet and skull  1643

Al segle XVII es varen fer molt freqüents a Europa els bodegons moralitzants com a ‘memento mori, tant per al catolicisme com per al protestantisme.

És molt característic veure bodegons moralitzants protagonitzats per una calavera envoltada d’altres elements al·legòrics com rellotges de sorra, rams de flors, espelmes, copes, diners… Aquest gènere va gaudir de gran apreciació entre els pintors dels Països Baixos, però també entre els del Barroc espanyol.

Antonio de Pereda -El sueño del caballero 1660

Antonio de Pereda -El sueño del caballero 1660

La calavera com a símbol de la fugacitat de la vida humana és una característica habitual en les pintures de sants.

El Greco -St. Francis kneeling in meditation ca.1595-1600

El Greco -St. Francis kneeling in meditation ca.1595-1600

Però la calavera, o el crani pelat, com un recordatori de la mortalitat es dona també en la pintura secular.

Frans Hals -Youth with a Skull National Gallery

Frans Hals -Youth with a Skull

Ja en les obres de Dürer ens trobem amb l’imatge del tradicional esquelet, amb un rellotge de sorra, que vol representar la mort.

Durer -Death and the mercenary

Dürer -Death and the mercenary

El tríptic de Hans Memling “Vanitat i la salvació” és un excel·lent exemple de ‘Vanitas’. El panell central mostra una jove nua admirant-se en un mirall. El panell de l’esquerra mostra el que espera a la seva joventut i bellesa, i per tant la inutilitat de la seva vanitat. El panell de la dreta mostra l’Infern, el destí dels culpables d’orgull i d’altres pecats capitals.

Hans Memling -Triptych of Earthly Vanity and Divine Salvation

“Aquest quadre de Memling, tant pel el seu tema com per la la forma en que el tracta, és extremadament inusual en l’art de la seva època … En fer l’escena principal de la dona nua que es contempla en un espill converteix l’obra en una al·legoria eròtica de Vanitas, motiu aquest que no arribaria a ser popular sinó fins al segle XVI. El caràcter purament eròtic del nu és realment excepcional per a la seva època.”

Però no solament en pintura ens trobem aquests recordatoris, les imatges que anomenem ‘vanitas’, sinó també en moltes altres facetes de l’Art, com per exemple aquest crani embolicat en fulles de llorer, amb el missatge implícit que els llorers no són de cap utilitat per als morts.

Memento Mori -Skull with laurels

Memento Mori -Skull with laurels

L’escultura de Nicolás Blasset, a la tomba de Cànon Guilain Lucas (mort en 1628) de la catedral d’Amiens, és un exemple interessant d’un Memento Mori. Representa un àngel que plora amb el colze dret recolzat en un crani i la seva mà esquerra recolzada en un rellotge de sorra.

Blasset weeping angel

Un altre exemple interessant d’aquest tipus és una obra anglesa que data de l’any 1700, i que representa un parell d’infants esculpits que adornaven una tomba. Un sosté un rellotge de sorra i l’altre sosté un crani. Actualment es troben al Victoria and Albert Museum.

Memento Mori pair

Hodie mihi, Cras tibi.
Vita quid est hominis? Flos, umbra et fumus, arista;
Illa malis longa est; illa bonis brevis est.

L’anterior inscripció llatina és una bona mostra del ‘Memento Mori’ (Recordeu la Mort) i es troba en el gravat de l’artista flamenc Dominicus Custodi al Museu Britànic. En ella també apareix un infant envoltat d’un crani i d’un rellotge de sorra.

01 Memento mori by the Flemish engraver Dominicus Custos of c.1600 British Museum

La primera línia significa “Avui soc jo, demà seràs tu”. Aquesta frase es troba molt sovint en les làpides o a l’entrada de cementiris i mausoleus i prové de la traducció llatina d’un passatge de l’Eclesiastès en què s’aconsella no plorar massa als morts i es refereix al fet que la mort arribarà al viu de la mateixa manera que ha arribat al finat.

HODIE MIHI, CRAS TIBI

From Rollenhagen_ book Collection of Latin emblems

From Rollenhagen’ book collections of Latin emblems

Another emblem:

By Knowledge onely, Life wee gaine,
All other things to Death pertaine.

Collegienstraße, Lutherstadt Wittenberg,

Collegienstraße, Lutherstadt Wittenberg

Roman Memento Mori mosaic from Pompeii

Com es pot apreciar en aquest mosaic provinent de Pompeia, l’ús de la calavera, associada a altres símbols, per al tema del ‘memento mori’ i el record de la fugacitat de l’existència, ve ja de molt lluny.

Roman memento mori -Epicurean drinking cups

Roman_Drinking_Cups

“There are two magnificent one handled wine-cups forming part of the Boscoreale treasure in the Louvre at Paris and believed to date from the first century of the Christian era. Some of the skeletons represent shades of Greek poets and philosophers whose names are inscribed on the sides. One bears the name of Epicurus. The dancing or tipsy attitude of the skeletons on some vases was probably intended to supply the Epicurian hint to drink and dance while you may.”

Léonard P. Kurtz  “The Dance of Death and the macabre spirit in European literature”

“Ved de cuán poco valor
son las cosas tras que andamos
y corremos,
que, en este mundo traidor,
aun primero que muramos
las perdemos.”

“Los plazeres e dulçores
desta vida trabajada
que tenemos,
non son sino corredores,
e la muerte, la çelada
en que caemos.
Non mirando a nuestro daño,
corremos a rienda suelta
sin parar;
desque vemos el engaño
y queremos dar la vuelta
no hay lugar.”

           Jorge Manrique: Coplas por la muerte de su padre

Squelette dans un linceul assis sur un tombeau, France, 1547 - musée des Arts Décoratifs Paris

Squelette dans un linceul assis sur un tombeau, 1547 – Musée des Arts Décoratifs Paris

Capela dos Ossos in Évora, Portugal

Un altre ‘memento mori’ és aquesta frase inscrita en el pòrtic d’entrada de la Capela dos Ossos a Évora, Portugal, i tot el que hi ha dins.

Ghazi Ahmad pintor del folkore uyghur

Ghazi Emet -Dance in Turfan

Ghazi Ahmad -Dance in Turfan

La població uigur és un grup ètnic que viu a les regions del nord-oest de la Xina, principalment en la Regió Autònoma Uyghur de Xinjiang.

El pintor de Xinjiang més conegut és Xu Shuzhi, un artista xinès tradicional que representa paisatges, figures i animals. Un altre artista xinès tradicional és Xie Jiadao que representa en els seus quadres el pintoresc paisatge de muntanya i de riu de Xinjiang.

The Tianshan in Xinjiang

Encara que aquesta regió de la Xina està beneficiada per un règim oficial d’autonomia (“regió autònoma uyghur de Xinjiang“) que protegeix la llengua -en alfabet àrabi els seus costums, de fet és objecte, com el Tibet veí, d’una empresa sistemàtica de conversió a la cultura xinesa.

Xinjiang

Després de 1949, amb l’establiment de la nova Xina, les belles arts a Xinjiang es van desenvolupar ràpidament i va florir un emergent ambient cultural. L’educació també van fer progressos visibles.

Ghazi Emet -Senem

Ghazi Ahmad -Senem -folklore uighur

Dotzenes d’artistes de les diverses minories ètniques van sorgir en aquest moment, com Ghazi Emet (Kashgar, 1935) que, dins de la tradició musulmana, es distingeix  pel seu esforç en trencar les cadenes del paisatgisme local i forjar un nou camí de creativitat artística. 

 Ghazi Emet -Bazar or Carpets and Uighurs

                                                    Ghazi Emet -Carpet bazaar

Les seves obres representen situacions de la vida real i il·lustren l’avanç cap a la modernitat. Retraten la riquesa humana i els sentiments ètnics d’amor cap al seu entorn; molts aspectes de la vida quotidiana, el treball, la construcció i un gran nombre d’escenes de la vida contemporània.

Dolan spirit -Ghazi Emet 2005

Ghazi Ahmad  -Dolan spirit  2005

El meshrep, reunió festiva local, és el vector més important de les tradicions culturals del poble uigur; una tradició viva que infón a las comunitats locals un sentiment d’identidad i de continuitat. El meshrep comprèn un ric conjunt d’espectacles artístics i de costums tradicionals: músiques, danses, representacions teatrals, acrobàcies, arts folklòriques, narracions literàries orals, hàbits alimentaris i jocs.

Músics del Turquestan

 Ghazi Emet -Muqam 1984

La forma artística més consumada en un meshrep és el muqam, que integra el cant, la dansa i l’esplai.

“Muqam is the general term for a variety of musical practices widespread among the Uyghur communities.

Xinjiang Uyghur Muqam is a composite of songs, dances, folk and classical music characterized by diversity of content, dance styles, musical morphology and instruments used. Songs vary in rhyme and meter and are performed solo as well as in groups. The lyrics contain not only folk ballads but also poems written by classical Uyghur masters. They reflect the life of the Uyghur society.”

David Makofsky Research Professor, Ethnic Minorities Studies Center of China

Ghazi Emet -Music lovers

Ghazi Ahmad -Music lovers

the interest of young people in Muqam is gradually declining. Today, several Muqam pieces are no longer performed, such as the “Twelve Muqam”, which is over 20 hours long.”

Ghazi Emet -Donkey cart music on Kashgar street

Ghazi Ahmad -Donkey cart music in Kashgar street

L’artista Ghazi Ahmad lluita per descobrir i preservar la història uigur amb pintures de la gent comuna. A Xinjiang hi ha poca tradició d’aquest tipus de pintura on el tema més important el constitueix l’activitat dels subjectes.

El seu treball però, no és una mostra aïllada o idealitzada. És el realisme social en la seva variant de l’Àsia Central.

Oghlaq_Tartish

Ghazi Ahmad -Oghlaq Tartish

“The earliest of the Uyghur painters committed to this school of painting were Ghazi Emet and Abdukirim Nesirdin They shook off the subject matter of traditional painting and forged a new path of artistic creativity using differing styles and subject matter.”

http://www.meshrep.com/Arts/ghaziahmad/ghaziahmet3.htm

Muztagh Ata Mountain located on Karakorum Highway a 200 Km. de Kashgar

Muztagh Ata -Mountain located on Karakorum Highway at 200 Km. from Kashgar