Fortuny – I

“Cuando murió Fortuny… una renovación especial estaba a punto de operarse en su obra. Y algunos indicios que se adivinan en las pinturas finales hechas en Portici, totalmente al aire libre, parecen así aseverarlo.

Tenía conciencia de que sus concesiones al gusto imperante habían sido excesivas y deseaba hacer otra pintura más ‘moderna’, plantearse otros problemas y buscar soluciones nuevas, quizás en la línea de los impresionistas contemporáneos suyos.”

Jordi Benet

Avui dia l’obra de Fortuny manté tota la seva vitalitat i vigència i destaca entre la d’altres  pintors de la seva  època com Federico Madrazo, Antonio Esquivel, Eugenio Lucas, Jenaro Pérez Villaamil o Valeriano Domínguez Bécquer.

Guerau de Liost i els camins perduts

Stitched Panorama
Fageda del Retaule – Ports de Besseit

La poesia de Guerau de Liost “té al fons una ciutat, el guany que la civilització imposa a la natura, que és dispersió constant; sense la consciència d’aquesta superioritat moral i metafísica, no s’hauria pogut escriure ‘La Muntanya d’Ametistes’. La natura té dret a l’existència, però ha d’ésser sotmesa a una mesura humana.

Aquest món de GUERAU DE LIOST era ben complet, perfectament equilibrat, ben estructurat i orgànic. Les dades, netes i precises, que li procurava el seu admirable sentit d’aprehensió. la seva inversemblant capacitat de detallar, foren organitzades, mitjançant una mena d’Ars Magna,’ amb una saborosa i profunda arbitrarietat.”

R. Garriga Miró en “Guerau de Liost, alquimista de la poesia”

“De la fageda en l’espessor

camins conviden, no fressats,

que per collades i engorjats

porten amb aire perdedor.”

“Ni la corrua dels ramats,

ni el gos d’atura, ni el pastor,

saben l’intent ordenador

d’aquells revolts inesperats.”

“Només les fades i paitides

i algunes ànimes polides

de la natura amb el contacte,

sabran que porten, bosc endins,

a l’encanteri dels confins

on la beutat roman intacta.”


Guerau de Liost

El Faedo de Ciñera -León

“La poètica arbitrària comportava considerar l’obra literària com una entitat autosuficient, deutora únicament de les pròpies convencions, que havia de ser un resultat de l’exercici de la voluntat lliure del creador i no un mitjà d’expressió del jo íntim.

L’artificiositat del llenguatge i l’ús de la ironia van ser els procediments principals emprats pels escriptors per «arbitrar» la literatura; i la ironia, com a procediment de distanciament, va ser reivindicada com el millor instrument per defugir les emocions romàntiques.”

Enric Iborra

fageda del retaule03

Mariano Fortuny i la ciutat de Granada

Dos anys va residir el pintor Mariano Fortuny a Granada, ciutat en la que es trobava molt a gust i on va realitzar una sèrie de quadres vibrants i plens de llum, va fer ceràmica i va adquirir nombrosos objectes per a les seva personal col.lecció.

El pintor es va allotjar primer a la fonda Siete Suelos, de l’Alhambra, i després a la casa que va llogar al carrer del Realejo.

Mariano Fortuny 1873    Ajuntament de Granada

Jardí de la casa de Fortuny a Granada

He volgut incloure aquí un original poema que va inspirar la meva primera visita a aquesta pintoresca ciutat:

“Granada, terra somiada per mi,

el meu cant es torna gitano

quan és per a tu;

el meu cant, fet de fantasia,

el meu cant, flor de malenconia,

que jo et vinc a donar…”


Fortuny -Contrastes de la vida  Acuarela 1872

Entierro en Granada en carnaval”  Mariano Fotuny  -Aquarel.la de 1872

La rapidesa i l’esbossat de les figures contrasta amb la perfecció d’altres obres anteriors, indicant un canvi tècnic i estilístic en el seu art. 

Fortuny -Corral

Després del seu pas per Granada “Àrab  davant d’un tapís”  està  impregnat del gust orientalista.  El quadre va ser pintat a Roma el 1873, un any abans de la mort del pintor als 36 anys.  És un llenç de gran format que mostra els interessos artístics i personals de Fortuny: la cultura nordafricana, amb el seu misteri i el seu exotisme, la captació de la llum, i la seva passió de col.leccionista.

Fortuny -Àrab davant d'un tapís 1873

 


Marco Polo -Llibre de les meravelles del món


Llibre de les meravelles del món” de Marco Polo   (fragment)


“De camí cap a llevant hom arriba a la gran ciutat de Tabriz, la millor i la més bella de la regió de l’Irac, tota voltada de jardins delitosos i curulls de fruita. Els habitants hi viuen del comerç, de les pedres precioses i de l’artesania de teles de seda i or. … Tanmateix, els habitants de Tabriz són gent mesclada i menyspreable. Hi ha armenis, nestorians, jacobites, georgians i perses. Molts d’aquests últims són sarraïns, força malvats i traïdors, que no consideren pecat el fet de robar a qui no és de la seva religió; a més a més, si els cristians els matessin o els fessin cap mal, es convertirien en màrtirs.”


“Tot plegat fa que els seguidors de Mahoma siguin una gent malvada; i més crims cometrien si els governants no els ho impedissin amb prohibicions i amenaces. Però escolteu açò encara: només que diguin a un sacerdot dels seus, al moment de morir, que creuen que Mahoma va ser el veritable profeta de Déu, ja són salvats…! Tanta facilitat d’absolució ha convertit una gran part dels tàrtars a la llei sarraïna.”

Alexandria – الإسكندرية – Ἀλεξάνδρεια

Les conséquences volitives


Notes d’un quadern de viatge
de l’any 1978:

– “sorprendida por la obscura belleza alejandrina de su rostro...”

– “estaba penetrado de reverencia por ese hombre que había buscado las verdades últimas de la religión bajo la máscara de la locura”

– “Els egipcis –diu un personatge d’una novel.la del quartet d’Alexandria- poden semblar traïdors, sí, i afegeix

però traïdors en estat de gràcia. Saben ser prou tolerants els uns amb els altres.”

Lawrence Durrell

Citacions del llibre de Frithjof Schuon “Comprendre l’Islam (Editions du Seuil 1976) :

– “L’Islam c’est la jonction entre Dieu et l’homme. L’homme envisagé en tant qu’il est une créature déiforme douée d’une intelligence capable de concevoir l’Absolu, et d’une volonté capable de choisir ce qui y mène”

– “Dans l’Islam l’intelligence c’est avant ‘la volonté’: est sauvé quiconque admet que l’Absolu transcendent est seul absolu et transcendent et qui en tire les conséquences volitives.”

“La intel.ligència (Bonàs, voyons!) t’ha de servir per alguna altra cosa que no sigui fer-te adoptar decisions quan ja no et queden alternatives per a fer res d’altre.

Semblaria que, movent-te sempre tangencialment a ells, no haguesses après res dels llocs pels que has anat passant al llarg de la vida.”


“L’actuació de l’home modern, després d’un entrenament predeterminat  -culminació d’un procés que no arranca d’ell però que passa al seu través- consisteix en la suplantació de totes les coses creades anteriorment per unes altres  que la tecnologia ha dipositat en les seves mans, àvides de rebregar tot allò que en elles hi caigui.”


El quadern de viatge del qual he sel.leccionat aquestes notes és de l’any 1978, de quan residia a la portuària ciutat d’Alexandria.

FOC SENSE FLAMA A L’AMAGAT JARDÍ

 

“Essent una més,  a mi m’han escollit

per a representar, ara i aquí,

l’instant present; el començament i la fi.


El món s’ha d’emmirallar en mi

i és de llei que sia sempre repetit,

i sempre nou, aquest misteri antic.”

 

 

——————————

 

“¿On són aquelles poesies

que havien de superar

les més altes cotes

de sensibilitat humana

al planeta Terra

i potser, fins i tot,

més enllà?”

 

Raixid A. Bonàs