Amour et les fleurs ne durent qu’un printemps

Maistresse embrasse moy, baize moy, serre moy

haleine contre haleine, echauffe moy la vie

mille et mille baizers, donne moy, je te prie.

Amour veut tout sans nombre, amour n’a point de loy.


Pierre de Ronsard

“Ella em digué:

La vida retirada

i la deserta estada

valen més que la Cort.

Bé que hi voldria ser!

Aleshores l’esperit,

dels sentits meus

en podria ser mestre!

Jo responguí:

Tant als deserts

com a les viles

l’amor s’engendra.

Contra un déu tan potent

que als altres déus pot vèncer

ni oracions ni dejunis

no t’hi podran defendre.”


Traducció: Rossend Bonàs


T.S.Elliot i Carles Riba -This is the way the world ends…


“D’on venim, que no fos tornada?

Com una absurda enamorada,

la vida ens fa plorar el passat.

On tornem, que no fos naixença?

Vivim de mort, i no ens és grat;

morim d’amor,  i no s’hi pensa.”

Carles Riba

Exiliat de Catalunya, Riba emprèn el viatge cap al seu interior:

“aquell retorn a la realitat profunda de mi mateix, a la meva ànima i al meu pensament, a les raons per les quals sóc l’home que sóc i que vull ésser, al dedins de la meva vida personal, nominativa, al cor de la meva durada i al centre on convergeixen els lligams amb tantes coses terrestres que col.laboren en el meu esdevenir.”

Carles Riba


D’UN XIPRER


“Ta vida és un desig d’agilitat;

voldria ser gentil i és massa forta.

Ta vida és un desig llarg i callat;

és com l’espectre d’¡una flama morta.”

J.Mª López-Picó



“We are the hollow men

we are the stuffed men

leaning together.

Headpiece filled with straw.

Alas! Our dried voices when

we whisper together

are quiet and meaningless

as wind on dry grass

or rats feet over broken glass

in our dry sellar …

This is the way the world ends

… …

not with a bang but a whimper.”

T.S.Elliot


LA POLÍTICA NUCLEAR II: MINES D’URANI a Níger i a Namíbia

NÍGER

“Nois de quinze i setze anys s’irradien a les mines sota control francès al Níger. Pràcticament no hi ha protecció contra la inhalació del gas radó. La mà d’obra, composada gairebé en la seva totalitat per nòmades tuaregs, segueix essent totalment ignorant dels efectes de la mineria. La detecció de les radiacions i els controls sanitaris són inexistents. “


Aquests són només alguns dels fets denunciats pel director de la televisió britànica, Christopher Olgiati que, amb un equip de càmeres de la sèrie Panorama (Regne Unit), van ser els primers estrangers en visitar Arlit, al nord del Níger.

Arlit no és l’única mina d’urani a Níger, però va ser la primera i segueix essent la segona més gran.


 “Arlit est absolument au milieu de nulle part” m’a-t-il dit dans une interview en exclusivité. ” C’est une oasis artificielle construite selon le modèle colonial. Elle a sa propre ville-dortoir avec supermarchés, courses de chevaux, produits de luxe importés de la métropole. Un incroyable choc culturel si l’on compare avec les travailleurs nomades”.

“Un sympathique directeur d’Arlit nous a concédé que les nomades travaillaient dans l’ignorance absolue de ce qui pouvait leur arriver dans vingt ou trente ans”. Il y a de grandes mines souterraines à Arlit que l’équipe de la télévision a visitées: “une journée sous terre était plus qu’assez” a commenté Olgiati. ” Les mineurs remontent des galeries en fin de journée recouverts de poussière radioactive de la tête aux pieds”.

Areva és el segon major productor d’urani del món. La major part de la seva producció prové de Níger, on s’ha instal.lat el grup fa més de 40 anys.

“L’uranium du Niger est non seulement indispensable au programme électronucléaire massif de la France mais aussi à sa production d’armement (…). L’uranium est transporté vers le monde extérieur par camions vers le Bénin et aussi vers la Lybie par Agadez à 250 km au sud-est d’Arlit où l’avion prend la relève.  Chaque convoi est gardé sévèrement mais des accidents et des déversements sont chose courante.”

 Mina  d’urani a cel obert

NAMÍBIA

L’estratègia nuclear de la Gran Bretanya amenaça amb la destrucció del Kalahari


Areva ha llogat centenars de quilòmetres quadrats del desert prop de Trekkopje, on es planeja construir una de les mines d’urani més grans del món.


At least 20 other mining companies from the UK, Canada, Russia, China, Japan, South Korea and elsewhere have also been given licences to explore thousands of square kilometres of the national park and its surrounds, and six new mines, several of which would be in the park, are at the development stage. Namibia has some of the planet’s richest uranium deposits and expects to become the third largest uranium producer and largest exporter within five years

With their waste heaps, acid plants and giant slurry ponds, they will extend over hundreds of square kilometres.

Grans àrees del desert seran inevitablement devastades“, diu Bertchen Kohrs, director d’Earthlife a Namíbia. “Estan a punt de fer un mal immens. Ens temem una contaminació important dels subministraments d’aigua subterrània.

La proposada expansió de la mineria d’urani podria crear grans  muntanyes de sorra de residus radioactius, un més dels regals que deixarien els anglesos en terres africanes.

Tres quartetes d’Omar Khayyam

  ¿Va ser Omar Khayyam un materialista que tractava els fets ineluctables de l’Univers i de la vida humana amb un optimisme fatalista o va ser un místic que volia expressar l’amor diví al través d’al.legories com el vi, el coper, la taverna i l’embriagament?


Tres quartetes:

“Lleva’t, estimada, que ja ha arribat l’albada.

Beu vi i vine a cantar-me una dolça tonada.

Els vius no ho seran per molt temps més

i els que són morts no repetiran l’estada.”

 

“La lluna el vestit fosc de la nit ha esquinçat.

Embriaga`t. Només això et reconfortarà.

Frueix de la frisança que la lluna, ben aviat

i en silenci, les nostres tombes il.luminarà.”

 

 

 “Omple’ns la copa que, de l’Avui, atura

el lament del passat i el de la por futura.

Demà! I és que demà podria ser que fóra

jo mateix, peró amb mil.lers més d’Ahirs.”

 

Traducció de R.Bonàs


“Ah, my Belowed, fill the cup that clears

To-day of past regrets, and futur fears!

Tomorrow? Why, tomorrow I may be

Myself whit Yesterday’s seven thousand years”

 

Traducció  Edward Fitzgerald

 

 

Fortuny – I

“Cuando murió Fortuny… una renovación especial estaba a punto de operarse en su obra. Y algunos indicios que se adivinan en las pinturas finales hechas en Portici, totalmente al aire libre, parecen así aseverarlo.

Tenía conciencia de que sus concesiones al gusto imperante habían sido excesivas y deseaba hacer otra pintura más ‘moderna’, plantearse otros problemas y buscar soluciones nuevas, quizás en la línea de los impresionistas contemporáneos suyos.”

Jordi Benet

Avui dia l’obra de Fortuny manté tota la seva vitalitat i vigència i destaca entre la d’altres  pintors de la seva  època com Federico Madrazo, Antonio Esquivel, Eugenio Lucas, Jenaro Pérez Villaamil o Valeriano Domínguez Bécquer.

Guerau de Liost i els camins perduts

Stitched Panorama
Fageda del Retaule – Ports de Besseit

La poesia de Guerau de Liost “té al fons una ciutat, el guany que la civilització imposa a la natura, que és dispersió constant; sense la consciència d’aquesta superioritat moral i metafísica, no s’hauria pogut escriure ‘La Muntanya d’Ametistes’. La natura té dret a l’existència, però ha d’ésser sotmesa a una mesura humana.

Aquest món de GUERAU DE LIOST era ben complet, perfectament equilibrat, ben estructurat i orgànic. Les dades, netes i precises, que li procurava el seu admirable sentit d’aprehensió. la seva inversemblant capacitat de detallar, foren organitzades, mitjançant una mena d’Ars Magna,’ amb una saborosa i profunda arbitrarietat.”

R. Garriga Miró en “Guerau de Liost, alquimista de la poesia”

“De la fageda en l’espessor

camins conviden, no fressats,

que per collades i engorjats

porten amb aire perdedor.”

“Ni la corrua dels ramats,

ni el gos d’atura, ni el pastor,

saben l’intent ordenador

d’aquells revolts inesperats.”

“Només les fades i paitides

i algunes ànimes polides

de la natura amb el contacte,

sabran que porten, bosc endins,

a l’encanteri dels confins

on la beutat roman intacta.”


Guerau de Liost

El Faedo de Ciñera -León

“La poètica arbitrària comportava considerar l’obra literària com una entitat autosuficient, deutora únicament de les pròpies convencions, que havia de ser un resultat de l’exercici de la voluntat lliure del creador i no un mitjà d’expressió del jo íntim.

L’artificiositat del llenguatge i l’ús de la ironia van ser els procediments principals emprats pels escriptors per «arbitrar» la literatura; i la ironia, com a procediment de distanciament, va ser reivindicada com el millor instrument per defugir les emocions romàntiques.”

Enric Iborra

fageda del retaule03

Mariano Fortuny i la ciutat de Granada

Dos anys va residir el pintor Mariano Fortuny a Granada, ciutat en la que es trobava molt a gust i on va realitzar una sèrie de quadres vibrants i plens de llum, va fer ceràmica i va adquirir nombrosos objectes per a les seva personal col.lecció.

El pintor es va allotjar primer a la fonda Siete Suelos, de l’Alhambra, i després a la casa que va llogar al carrer del Realejo.

Mariano Fortuny 1873    Ajuntament de Granada

Jardí de la casa de Fortuny a Granada

He volgut incloure aquí un original poema que va inspirar la meva primera visita a aquesta pintoresca ciutat:

“Granada, terra somiada per mi,

el meu cant es torna gitano

quan és per a tu;

el meu cant, fet de fantasia,

el meu cant, flor de malenconia,

que jo et vinc a donar…”


Fortuny -Contrastes de la vida  Acuarela 1872

Entierro en Granada en carnaval”  Mariano Fotuny  -Aquarel.la de 1872

La rapidesa i l’esbossat de les figures contrasta amb la perfecció d’altres obres anteriors, indicant un canvi tècnic i estilístic en el seu art. 

Fortuny -Corral

Després del seu pas per Granada “Àrab  davant d’un tapís”  està  impregnat del gust orientalista.  El quadre va ser pintat a Roma el 1873, un any abans de la mort del pintor als 36 anys.  És un llenç de gran format que mostra els interessos artístics i personals de Fortuny: la cultura nordafricana, amb el seu misteri i el seu exotisme, la captació de la llum, i la seva passió de col.leccionista.

Fortuny -Àrab davant d'un tapís 1873