Gravat japonés i art modern

Una de las fonts del canvi estilístic que representa l’art modern va venir del Japó. A mitjans del segle XIX, amb l’inici del comerç amb Japó, el mercat va ser inondat per curiositats japoneses, i entre elles, les estampes japoneses de gravats de fusta, que de seguida varen ser molt apreciades.

Artistes i intel.lectuals francesos col.leccionaven els treballs de Hokusai, Utamaro i altres, i l’influència d’aquests mestres japonesos es va manifestar en l’obra de molts pintors impressionistes.

 

Apareixen estampes japoneses al fons del quadre  “Le père Tanguy”   de Van Gogh, en el retrat d’Émile  Zola de Manet i en el quadre de Gauguin  Still Life with onions and a Japanese print.

Aquesta influència en l’estil dels pintors impressionistes consisteix en l’utilització d’arabescs lineals per a tancar superfícies llises de color no modulat, l’abandonament de la clàssica perspectiva tridimensional i una concepció simbòlica o al·legòrica de la pintura. La repercussió plena d’aquest art es va fer evident només en la obra de Van Gogh i de Gauguin.

 

 

Anuncis

Arnold Böcklin -L’illa dels morts

El quadre representa l’entrada al món dels morts com un suau lliscar sobre l’aigua.

L’illa dels morts  1880  Kunstmuseum Basilea

De 1880 a 1886 Böcklin va pintar cinc versions de l’illa dels morts, de les que s’en conserven només quatre: a Basilea, Berlín, Leipzig i New York.

 

L’illa dels morts 1885-86 Museu de Leipzig

L’illa dels morts 1883

Va ser una de les seves obres més famoses i va inspirar diversos compositors com Rachmaninov i Heinrich Schülz-Beuthen a fer poemes simfònics.

Rachmaninov  “L’illa dels morts”: http://www.youtube.com/embed/N10YZ2Sk3Kg


L’atac dels pirates

Tanmateix corprenen le suggerents visions de Böcklin que volen recrear un món fantastic i que se’ns fan paleses  en els seus quadres  plens de figures  romàntiques i  de construccions inspirades en l’arquitectura clàssica

Jaume Amigó, pintor i esculptor

Miscel.lània

Miscel.lània

Al seu estudi-taller de La Noguera, Jaume Amigó reviu la seva simbiosi amb el Japó, país amb el que té una gran afinitat.

I el Japó se li obre mostrant-li part dels seus secrets; obra el miracle de fer que poguem contemplar ara la seva obra,  resultat d’aquesta callada i esforçada entrega.

Jaume Amigó enriqueix el seu estil característic amb un cromatisme més lluminós, amb evocacions de presències fugisseres, de clarors serenes, de gestos discrets, de formes i de gustos…

 Evoca també els mòbils plafons horitzontals de les parets, el silenci que precedeix els instants de contemplació, l’aroma de les flors amb el seus pètals, estams i pol.len fecundador… visions personals d’un país que ja l’ha adoptat en el seu particular tokonoma* i que ell ha adaptat a la seva obra d’una manera afectiva, intuïtiva i sensorial.

 

*El Tokonoma i els objectes continguts en ell són elements essencials en la decoració tradicional japonesa; es poden trobar en aquests espais quadres, gravats, pergamins, arranjaments florals…

Tokonoma 03Bunkaku -early XVIII

El Greco – Δομήνικος Θεοτοκόπουλος

Doménikos Theotokópoulos 1541-1614

A començaments del segle XX un grup d’intel.lectuals doten al personatge i a la seva obra de la crítica necesària per a definir-lo com un dels grans genis de la pintura universal.

L’atenció rebuda llavors va impulsar la imatge que ara tenim del Greco com a precursor de les avantguardes.

La força de l’expressió,… els cromatismes irreals, les formes abstractes, l’actitud, la mirada, el retrat introspectiu… tot contribueix a que l’art de Domenikos Theotokopoulos  sigui un dels més apreciats i més valorats de tots els temps.


…aquests núvols, aquests plecs de les túniques, aquestes agosarades combinacions de colors i de formes…

El seu procediment pictòric revela una gran economia d’esforç i la recerca d’efectes òptics de vibració lumínica que integrin les figures en el seu entorn.

El Greco prescindeix de les línies de contorn, modelant les formes mitjançant transicions tonals d’extraordinària fluïdesa.

Despojo de las vestiduras de Cristo sobre el Calvario (1577-1579)

Va ser una obra molt polèmica, perquè la Contrareforma exigia presentar Jesús torturat, humiliat i patint, mentre que El Greco el va mostrar amb un esguard quasi sobrehumà i vestit amb una brillant túnica roja.

“Su arte, repudiado por la Ilustración dieciochesca, fue redescubierto por los románticos y los pintores franceses del siglo XIX.
La Generación del 98 lo entendió como representación del espíritu religioso español del siglo de oro, en relación estrecha con los más altos hitos de la cultura religiosa…
En la actualidad, la interpretación de la pintura de El Greco se encuentra en pleno proceso de renovación,… ha sido puesta en entredicho su identificación con los valores hispanos, al subrayarse su italianismo artístico y cultural, sobre un estrato griego.”

El Greco -Expulsión de los mercaderes del templo -detalle

Veure: LA MODERNITAT DE Δομήνικος Θεοτοκόπουλος EL GRECO https://fotent.wordpress.com/2010/10/09/209/

Mezquita de Córdoba -Decoración del mihrab

El mihrab es la referencia para mirar a la Meca durante las oraciones de los musulmanes realizadas dentro de la mezquita o lugar de culto.

 

El mihrab (970 dC) de la mesquita de Còrdoba és un joiell de marbre, estuc i mosaics bizantins brillantment acolorits sobre fons d’or i bronze, a més de coure i plata. No es limita a un simple nínxol, sinó que s’obre com una petita habitació octogonal coberta amb una cúpula amb forma de petxina.

La portada del mihrab i les cúpules que el precedeixen van recobertes de mosaics executats per artesans bizantins enviats pel Basileus de Bizanci carregats amb tres-cents vint quintars de tessel.les.

Les tessel.les són de pasta vítria de colors porpra, groc, verd clar, blau, negre i blanc i fulles d’or.

The tiles are pieces of a cube, made of limestone or ceramic or glass material,  well cared and made of different sizes.

(Els romans construïen els mosaics amb petites peces anomenades  tessel.les, per aquest motiu es referien a ells també com opus tessellatum. Les tesel.les són peces de forma cúbica,  de pedra calcària, de ceràmica o de vidre, de mides diferents i realitzades amb molta cura)

Edwin Lord Weeks (1849 – 1903) American artist, painter and explorer, was born at Boston, Massachusetts.

Interior of the mosque at Cordoba

Arts decoratives islàmiques II

L’art decoratiu islàmic, en trobar tancades les portes de la representació naturalista, es va abocar al que és simbòlic i abstracte, tot allò que el fa tan característic: arabescs, llaçades, ornaments, línies geomètriques i motius vegetals.

 

Enteixinat -És un sostre de bigues creuades i de motllures que formen compartiments quadrats o poligonals

 

És molt utilitzada per les arquitectures romana, àrab i renaixentista.

 

Gairebé tots els sostres mudèjars són enteixinats, és a dir, elements merament decoratius.

Una de les meravelles que acull la Catedral de Teruel és el seu sostre mudèjar.

Arts decoratives islàmiques I

La decoració és  feta principalment amb motius abstractes, seguint la tradició iconoclasta islàmica, en la que dominen els temes amb motius vegetals, geomètrics i epigràfics.

Els elements decoratius més importants són  rajoles, guixeries i fustes llaurades.

L’arabesc és l’estil d’ornamentació basat en l’entrellaçat de complexos dibuixos geomètrics.

Els motius vegetals fonamentals són rosetes, palmetes, fulles d’acant, fulles de vinya…

En l’Art Islàmic -des del Marroc a l’Uzbekistan, des de Granada a Istanbul, des d’El Caire a Isfahan-  hi ha una unicitat en el tractament estilístic de les arts decoratives.

Atauric, cal.ligrafia, decoració vegetal i geomètrica

L’Atauric és un tipus de decoració característic de l’art musulmà en el que es produeix una gran estilització dels motius vegetals, fent-los quasi irreconeixibles.

Torre de la Giralda. Sevilla

https://fotent.wordpress.com/2011/07/05/arts-decoratives-del-mon-islamic-gelosies/