Jaume Amigó, pintor i esculptor

Miscel.lània

Miscel.lània

Al seu estudi-taller de La Noguera, Jaume Amigó reviu la seva simbiosi amb el Japó, país amb el que té una gran afinitat.

I el Japó se li obre mostrant-li part dels seus secrets; obra el miracle de fer que poguem contemplar ara la seva obra,  resultat d’aquesta callada i esforçada entrega.

Jaume Amigó enriqueix el seu estil característic amb un cromatisme més lluminós, amb evocacions de presències fugisseres, de clarors serenes, de gestos discrets, de formes i de gustos…

 Evoca també els mòbils plafons horitzontals de les parets, el silenci que precedeix els instants de contemplació, l’aroma de les flors amb el seus pètals, estams i pol.len fecundador… visions personals d’un país que ja l’ha adoptat en el seu particular tokonoma* i que ell ha adaptat a la seva obra d’una manera afectiva, intuïtiva i sensorial.

 

*El Tokonoma i els objectes continguts en ell són elements essencials en la decoració tradicional japonesa; es poden trobar en aquests espais quadres, gravats, pergamins, arranjaments florals…

Tokonoma 03Bunkaku -early XVIII

Anuncis

El Greco – Δομήνικος Θεοτοκόπουλος

Doménikos Theotokópoulos 1541-1614

A començaments del segle XX un grup d’intel.lectuals doten al personatge i a la seva obra de la crítica necesària per a definir-lo com un dels grans genis de la pintura universal.

L’atenció rebuda llavors va impulsar la imatge que ara tenim del Greco com a precursor de les avantguardes.

La força de l’expressió,… els cromatismes irreals, les formes abstractes, l’actitud, la mirada, el retrat introspectiu… tot contribueix a que l’art de Domenikos Theotokopoulos  sigui un dels més apreciats i més valorats de tots els temps.


…aquests núvols, aquests plecs de les túniques, aquestes agosarades combinacions de colors i de formes…

El seu procediment pictòric revela una gran economia d’esforç i la recerca d’efectes òptics de vibració lumínica que integrin les figures en el seu entorn.

El Greco prescindeix de les línies de contorn, modelant les formes mitjançant transicions tonals d’extraordinària fluïdesa.

Despojo de las vestiduras de Cristo sobre el Calvario (1577-1579)

Va ser una obra molt polèmica, perquè la Contrareforma exigia presentar Jesús torturat, humiliat i patint, mentre que El Greco el va mostrar amb un esguard quasi sobrehumà i vestit amb una brillant túnica roja.

“Su arte, repudiado por la Ilustración dieciochesca, fue redescubierto por los románticos y los pintores franceses del siglo XIX.
La Generación del 98 lo entendió como representación del espíritu religioso español del siglo de oro, en relación estrecha con los más altos hitos de la cultura religiosa…
En la actualidad, la interpretación de la pintura de El Greco se encuentra en pleno proceso de renovación,… ha sido puesta en entredicho su identificación con los valores hispanos, al subrayarse su italianismo artístico y cultural, sobre un estrato griego.”

El Greco -Expulsión de los mercaderes del templo -detalle

Veure: LA MODERNITAT DE Δομήνικος Θεοτοκόπουλος EL GRECO https://fotent.wordpress.com/2010/10/09/209/

Mezquita de Córdoba -Decoración del mihrab

El mihrab es la referencia para mirar a la Meca durante las oraciones de los musulmanes realizadas dentro de la mezquita o lugar de culto.

 

El mihrab (970 dC) de la mesquita de Còrdoba és un joiell de marbre, estuc i mosaics bizantins brillantment acolorits sobre fons d’or i bronze, a més de coure i plata. No es limita a un simple nínxol, sinó que s’obre com una petita habitació octogonal coberta amb una cúpula amb forma de petxina.

La portada del mihrab i les cúpules que el precedeixen van recobertes de mosaics executats per artesans bizantins enviats pel Basileus de Bizanci carregats amb tres-cents vint quintars de tessel.les.

Les tessel.les són de pasta vítria de colors porpra, groc, verd clar, blau, negre i blanc i fulles d’or.

The tiles are pieces of a cube, made of limestone or ceramic or glass material,  well cared and made of different sizes.

(Els romans construïen els mosaics amb petites peces anomenades  tessel.les, per aquest motiu es referien a ells també com opus tessellatum. Les tesel.les són peces de forma cúbica,  de pedra calcària, de ceràmica o de vidre, de mides diferents i realitzades amb molta cura)

Edwin Lord Weeks (1849 – 1903) American artist, painter and explorer, was born at Boston, Massachusetts.

Interior of the mosque at Cordoba

Arts decoratives islàmiques II

L’art decoratiu islàmic, en trobar tancades les portes de la representació naturalista, es va abocar al que és simbòlic i abstracte, tot allò que el fa tan característic: arabescs, llaçades, ornaments, línies geomètriques i motius vegetals.

 

Enteixinat -És un sostre de bigues creuades i de motllures que formen compartiments quadrats o poligonals

 

És molt utilitzada per les arquitectures romana, àrab i renaixentista.

 

Gairebé tots els sostres mudèjars són enteixinats, és a dir, elements merament decoratius.

Una de les meravelles que acull la Catedral de Teruel és el seu sostre mudèjar.

Arts decoratives islàmiques I

La decoració és  feta principalment amb motius abstractes, seguint la tradició iconoclasta islàmica, en la que dominen els temes amb motius vegetals, geomètrics i epigràfics.

Els elements decoratius més importants són  rajoles, guixeries i fustes llaurades.

L’arabesc és l’estil d’ornamentació basat en l’entrellaçat de complexos dibuixos geomètrics.

Els motius vegetals fonamentals són rosetes, palmetes, fulles d’acant, fulles de vinya…

En l’Art Islàmic -des del Marroc a l’Uzbekistan, des de Granada a Istanbul, des d’El Caire a Isfahan-  hi ha una unicitat en el tractament estilístic de les arts decoratives.

Atauric, cal.ligrafia, decoració vegetal i geomètrica

L’Atauric és un tipus de decoració característic de l’art musulmà en el que es produeix una gran estilització dels motius vegetals, fent-los quasi irreconeixibles.

Torre de la Giralda. Sevilla

https://fotent.wordpress.com/2011/07/05/arts-decoratives-del-mon-islamic-gelosies/

LA MODERNITAT DE Δομήνικος Θεοτοκόπουλος EL GRECO

Entendre la vibració lumínica i canviant de la realitat és la lliçó ben apresa pels Impressionistes des de les aportacions de Doménikos Theotokópoulos El Greco.

El mitjà que va utilitzar per a construir les seves formes humanes exagerades és el color. El color com a força expressiva, vibració i riquesa lumínica, arribant a pintar a base de veritables taques en què els perfils comencen a perdre la seva consistència, gairebé desapareixent a les vores.

El seu procediment pictòric revela una gran economia d’esforç i la recerca d’efectes òptics de vibració lumínica que integrin les figures en el seu entorn. El Greco prescindeix de les línies de contorn, modelant les formes mitjançant transicions tonals d’extraordinària fluïdesa.

El Greco és expressionista per l’agosarada execució, pels cromatismes irreals, per les  formes abstractes i per la força de l’expressió i el dramatisme que sap imprimir als seus temes.

“Tras su estancia en Venecia se estableció en Toledo, donde no era fácil que le distrajeran o molestaran los críticos exigiéndole un dibujo correcto y natural, ya que en España persistían en grado elevado las ideas medievales acerca del arte.
Esto puede explicar por qué el arte de El Greco supera incluso al de Tintoretto en su atrevido desdén hacia las formas y colores naturales, así como en sus dramáticas y agitadas visiones.”

E.H. Gombrich

El Greco -A boy blowing on a ember to light a candel 1570-72  Museo Capodimonte Naples

En les seves escenes narratives uneix figures diverses en entorns amb construccions oníriques, que poden ser compreses més fàcilment al través de la visió retrospectiva del surrealisme o de l’expressionisme.

El-Greco -La Anunciación detalle b 691x675.jpg

‘Los expresionistas alemanes vieron en sus figuras muy estilizadas, en su tensión expresiva y en la luz irreal de sus composiciones una inspiración potentísima para su concepción de la pintura como visión interior.’  Javier Barón

El Greco -Saint Jerome penitent

Tortosa -ciutat ahistòrica

Cases deshabitades i deteriorades que esperen, en un sorrut silenci, el pas d’algun promotor que decideixi el seu destí.

¿En queda algun d’aquells peons semi-analfabets que varen creure que ser constructor volia dir aprofitar-se del treball d’un munt de treballadors immigrants sense contracte ni seguretat social?

¿Seran enderrocades per a construir en el seu lloc nous blocs de pisos per als pobres proletaris als que han fet creure que ja no hi ha classses socials?

¿Construiran encara més caus tecnològics, petits i claustrofòbics, que seran pagats en trenta o quaranta anys de treballs forçats?

¿Perque no es varen rehabilitar aquells edificis d’una i dues plantes que donaven l’autèntica fesomia del desenvolupament de la ciutat en els segles passats, en comptes de deixar-los caure? 

Aquesta és una ciutat abandonada per la Història.  I és que la Història, així amb majúscula, quan va veure el que hi havia, va passar i va marxar.

Adéu Història!

Adéu Vestigis del Passat!

Adéu Portes de Fusta!

Adéu Hort dels Llimoners!

Adéu especuladors!  Adéu gestors ineptes! 

Adéu urbanistes!  Adéu promotors! 

Adéu constructors!  Adéu treballadors de la construcció!

Ara sí que ja podeu deixar-ho caure tot i marxar a prendre l’aire!