LA MODERNITAT DE Δομήνικος Θεοτοκόπουλος EL GRECO

Entendre la vibració lumínica i canviant de la realitat és la lliçó ben apresa pels Impressionistes des de les aportacions d’El Greco.

El color com a força expressiva, vibració i riquesa lumínica és el mitjà de què es va valer per construir les seves figures, arribant a pintar a base de veritables taques en què els perfils desapareixen.

El seu procediment pictòric revela una gran economia d’esforç i la recerca d’efectes òptics de vibració lumínica que integrin les figures en el seu entorn. El Greco prescindeix de les línies de contorn, modelant les formes mitjançant transicions tonals d’extraordinària fluïdesa.

El Greco és expressionista per l’agosarada execució, pels cromatismes irreals, per les  formes abstractes i per la força de l’expressió i el dramatisme que sap imprimir als seus temes.

“Tras su estancia en Venecia se estableció en Toledo, donde no era fácil que le distrajeran o molestaran los críticos exigiéndole un dibujo correcto y natural, ya que en España persistían en grado elevado las ideas medievales acerca del arte.
Esto puede explicar por qué el arte de El Greco supera incluso al de Tintoretto en su atrevido desdén hacia las formas y colores naturales, así como en sus dramáticas y agitadas visiones.”

E.H. Gombrich

El Greco -A boy blowing on a ember to light a candel 1570-72  Museo Capodimonte Naples

Anuncis

Tortosa -ciutat ahistòrica

Cases deshabitades i deteriorades que esperen, en un sorrut silenci, el pas d’algun promotor que decideixi el seu destí.

¿En queda algun d’aquells peons semi-analfabets que varen creure que ser constructor volia dir aprofitar-se del treball d’un munt de treballadors immigrants sense contracte ni seguretat social?

¿Seran enderrocades per a construir en el seu lloc nous blocs de pisos per als pobres proletaris als que han fet creure que ja no hi ha classses socials?

¿Construiran encara més caus tecnològics, petits i claustrofòbics, que seran pagats en trenta o quaranta anys de treballs forçats?

¿Perque no es varen rehabilitar aquells edificis d’una i dues plantes que donaven l’autèntica fesomia del desenvolupament de la ciutat en els segles passats, en comptes de deixar-los caure? 

Aquesta és una ciutat abandonada per la Història.  I és que la Història, així amb majúscula, quan va veure el que hi havia, va passar i va marxar.

Adéu Història!

Adéu Vestigis del Passat!

Adéu Portes de Fusta!

Adéu Hort dels Llimoners!

Adéu especuladors!  Adéu gestors ineptes! 

Adéu urbanistes!  Adéu promotors! 

Adéu constructors!  Adéu treballadors de la construcció!

Ara sí que ja podeu deixar-ho caure tot i marxar a prendre l’aire!

Amour et les fleurs ne durent qu’un printemps

Maistresse embrasse moy, baize moy, serre moy

haleine contre haleine, echauffe moy la vie

mille et mille baizers, donne moy, je te prie.

Amour veut tout sans nombre, amour n’a point de loy.


Pierre de Ronsard

“Ella em digué:

La vida retirada

i la deserta estada

valen més que la Cort.

Bé que hi voldria ser!

Aleshores l’esperit,

dels sentits meus

en podria ser mestre!

Jo responguí:

Tant als deserts

com a les viles

l’amor s’engendra.

Contra un déu tan potent

que als altres déus pot vèncer

ni oracions ni dejunis

no t’hi podran defendre.”


Traducció: Rossend Bonàs


T.S.Elliot i Carles Riba -This is the way the world ends…


“D’on venim, que no fos tornada?

Com una absurda enamorada,

la vida ens fa plorar el passat.

On tornem, que no fos naixença?

Vivim de mort, i no ens és grat;

morim d’amor,  i no s’hi pensa.”

Carles Riba

Exiliat de Catalunya, Riba emprèn el viatge cap al seu interior:

“aquell retorn a la realitat profunda de mi mateix, a la meva ànima i al meu pensament, a les raons per les quals sóc l’home que sóc i que vull ésser, al dedins de la meva vida personal, nominativa, al cor de la meva durada i al centre on convergeixen els lligams amb tantes coses terrestres que col.laboren en el meu esdevenir.”

Carles Riba


D’UN XIPRER


“Ta vida és un desig d’agilitat;

voldria ser gentil i és massa forta.

Ta vida és un desig llarg i callat;

és com l’espectre d’¡una flama morta.”

J.Mª López-Picó



“We are the hollow men

we are the stuffed men

leaning together.

Headpiece filled with straw.

Alas! Our dried voices when

we whisper together

are quiet and meaningless

as wind on dry grass

or rats feet over broken glass

in our dry sellar …

This is the way the world ends

… …

not with a bang but a whimper.”

T.S.Elliot


LA POLÍTICA NUCLEAR II: MINES D’URANI a Níger i a Namíbia

NÍGER

“Nois de quinze i setze anys s’irradien a les mines sota control francès al Níger. Pràcticament no hi ha protecció contra la inhalació del gas radó. La mà d’obra, composada gairebé en la seva totalitat per nòmades tuaregs, segueix essent totalment ignorant dels efectes de la mineria. La detecció de les radiacions i els controls sanitaris són inexistents. “


Aquests són només alguns dels fets denunciats pel director de la televisió britànica, Christopher Olgiati que, amb un equip de càmeres de la sèrie Panorama (Regne Unit), van ser els primers estrangers en visitar Arlit, al nord del Níger.

Arlit no és l’única mina d’urani a Níger, però va ser la primera i segueix essent la segona més gran.


 “Arlit est absolument au milieu de nulle part” m’a-t-il dit dans une interview en exclusivité. ” C’est une oasis artificielle construite selon le modèle colonial. Elle a sa propre ville-dortoir avec supermarchés, courses de chevaux, produits de luxe importés de la métropole. Un incroyable choc culturel si l’on compare avec les travailleurs nomades”.

“Un sympathique directeur d’Arlit nous a concédé que les nomades travaillaient dans l’ignorance absolue de ce qui pouvait leur arriver dans vingt ou trente ans”. Il y a de grandes mines souterraines à Arlit que l’équipe de la télévision a visitées: “une journée sous terre était plus qu’assez” a commenté Olgiati. ” Les mineurs remontent des galeries en fin de journée recouverts de poussière radioactive de la tête aux pieds”.

Areva és el segon major productor d’urani del món. La major part de la seva producció prové de Níger, on s’ha instal.lat el grup fa més de 40 anys.

“L’uranium du Niger est non seulement indispensable au programme électronucléaire massif de la France mais aussi à sa production d’armement (…). L’uranium est transporté vers le monde extérieur par camions vers le Bénin et aussi vers la Lybie par Agadez à 250 km au sud-est d’Arlit où l’avion prend la relève.  Chaque convoi est gardé sévèrement mais des accidents et des déversements sont chose courante.”

 Mina  d’urani a cel obert

NAMÍBIA

L’estratègia nuclear de la Gran Bretanya amenaça amb la destrucció del Kalahari


Areva ha llogat centenars de quilòmetres quadrats del desert prop de Trekkopje, on es planeja construir una de les mines d’urani més grans del món.


At least 20 other mining companies from the UK, Canada, Russia, China, Japan, South Korea and elsewhere have also been given licences to explore thousands of square kilometres of the national park and its surrounds, and six new mines, several of which would be in the park, are at the development stage. Namibia has some of the planet’s richest uranium deposits and expects to become the third largest uranium producer and largest exporter within five years

With their waste heaps, acid plants and giant slurry ponds, they will extend over hundreds of square kilometres.

Grans àrees del desert seran inevitablement devastades“, diu Bertchen Kohrs, director d’Earthlife a Namíbia. “Estan a punt de fer un mal immens. Ens temem una contaminació important dels subministraments d’aigua subterrània.

La proposada expansió de la mineria d’urani podria crear grans  muntanyes de sorra de residus radioactius, un més dels regals que deixarien els anglesos en terres africanes.

Tres quartetes d’Omar Khayyam

  ¿Va ser Omar Khayyam un materialista que tractava els fets ineluctables de l’Univers i de la vida humana amb un optimisme fatalista o va ser un místic que volia expressar l’amor diví al través d’al.legories com el vi, el coper, la taverna i l’embriagament?


Tres quartetes:

“Lleva’t, estimada, que ja ha arribat l’albada.

Beu vi i vine a cantar-me una dolça tonada.

Els vius no ho seran per molt temps més

i els que són morts no repetiran l’estada.”

 

“La lluna el vestit fosc de la nit ha esquinçat.

Embriaga`t. Només això et reconfortarà.

Frueix de la frisança que la lluna, ben aviat

i en silenci, les nostres tombes il.luminarà.”

 

 

 “Omple’ns la copa que, de l’Avui, atura

el lament del passat i el de la por futura.

Demà! I és que demà podria ser que fóra

jo mateix, peró amb mil.lers més d’Ahirs.”

 

Traducció de R.Bonàs


“Ah, my Belowed, fill the cup that clears

To-day of past regrets, and futur fears!

Tomorrow? Why, tomorrow I may be

Myself whit Yesterday’s seven thousand years”

 

Traducció  Edward Fitzgerald

 

 

Fortuny – I

“Cuando murió Fortuny… una renovación especial estaba a punto de operarse en su obra. Y algunos indicios que se adivinan en las pinturas finales hechas en Portici, totalmente al aire libre, parecen así aseverarlo.

Tenía conciencia de que sus concesiones al gusto imperante habían sido excesivas y deseaba hacer otra pintura más ‘moderna’, plantearse otros problemas y buscar soluciones nuevas, quizás en la línea de los impresionistas contemporáneos suyos.”

Jordi Benet

Avui dia l’obra de Fortuny manté tota la seva vitalitat i vigència i destaca entre la d’altres  pintors de la seva  època com Federico Madrazo, Antonio Esquivel, Eugenio Lucas, Jenaro Pérez Villaamil o Valeriano Domínguez Bécquer.