Azulejos de Al Andalus

Les rajoles o azulejos – de l’àrab az-zula’ij – tant les de paviment com les de revestiment de parets, són peces ceràmiques impermeables, planes i de poc gruix fabricades amb un suport argilós i recobriment vitri: l’esmalt ceràmic.

Podem datar les primeres mostres de ceràmica esmaltada aplicades a l’arquitectura de l’Andalus a finals del segle XII i començaments del XIII.

The term “azulejos” hints at the art form’s North African origins: It’s an adaptation of the Arabic word az-zula’ija, meaning “small polished stone.”

L’enrajolat és una tècnica molt diferent de la del mosaic clàssic grecoromà: mentre en aquest els elements bàsics són les tessel.les (petits trossos de marbre, similars en forma i intercanviables), el mosaic enrajolat es composa de peces ceràmiques minuciosament retallades a mà en diferents perfils i mides i que després es fan encaixar les unes amb les altres.

“Los alicatados más antiguos encontrados en Sevilla son del siglo XII ejecutados por artesanos almohades. Con alicatados se cubrían suelos, paredes y arriates, tal y como pueden verse todavía en los más importantes monumentos de la época de Al-Andalus, desde el patio las Doncellas en el Alcázar de Sevilla (s. XIV), la portada de San Isidro del Campo (s. XV) y el patio de los Arrayanes en la Alhambra (s. XVI).” A.Guerrero

Els mosaics enrajolats

L’ús de paviments enrajolats seria un costum estès en el sud d’Espanya ja que, abans de 1240, Ibn Said es refereix a la ceràmica fabricada a l’Andalus, on s’aplicava al paviment de les cases. Segons aquest cronista, “tenia gran varietat de tons i reemplaçava als marbres de colors emprats pels orientals per embellir casa seva”

Els enrajolats evolucionen en una progressiva complexitat dels seus traçats, amb formes geomètriques molt depurades i una execució cada vegada més virtuosista, de la qual són mostra les rajoles que decoren algunes estances de la Alhambra de Granada, principalment en el Saló d’Ambaixadors, del Període Nazarí (s. XIV)

“The use of purely geometric elements to create elaborate patterns has become a sophisticated form of decoration on its own. The appeal of Islamic geometric decoration lies in its logical interrelation of parts, reflecting in abstract form the underlying order found in nature.”

Els patrons geomètrics han tingut sempre un atractiu especial per als dissenyadors musulmans perquè són portadors d’una certa aura d’espiritualitat i també perquè ofereixen als artesans l’oportunitat de demostrar la seva habilitat i enlluernar-nos amb la seva complexitat.

Llaceríes o “arabescos”

Són motius decoratius que consisteixen en una sèrie de línies entrecreuades que donen origen a formes estrellades i poligonals. La base del dibuix -que es va repetint tantes vegades com es vulgui- és un polígon regular de quatre, de sis o de vuit costats.

Entre les novetats tecnològiques de l’Andalus es distingeixen diversos procediments ceràmics, entre ells la decoració de reflexos metal.litzats, realitzada ja en el segle XI i originària de Mesopotàmia

Azulejo de Fortuny o de Yusuf III

Es de tiempos de Yusuf III con la inscripción: “Gloria a nuestro señor el Sultán Yusuf“. La decoración es vidriada con dorados sobre fondo blanco de estaño. Procede de una casa del barrio del Albaicín donde fue comprado por el pintor Fortuny y parece ser que pertenecía al dintel de la puerta de la cancillería de Granada.