“La poesia vagava per la ment del poeta com delicada bombolla irisada amb els colors del prisma; dins aquell espai immens transcrivia la paraula harmònica, la idea precisa ajustant-ne color i forma a la rítmica cadència musical, enllaçant els flaires dels records viscuts amb fantasies sublims. I així viatjava, alat, en un somni de benestar ideal, fixant-se enlaire, pujant amunt com el polsim d’or que escampa el sol quan fendeix els núvols… quan de sobte es va desfer la bombolla irisada i caigué al terra com líquida llàgrima. De l’espai sense límits el poeta tornà a caure al terra de la realitat aterradora.”
Text adaptat* d’Alexandre de Riquer
“Quan el superhome s’immola a l’altar
d’allò que és menut i banal,
quan els semidéu renega
del seu pacte amb la divinitat,
aclaparat per l’impassible pas
dels freds i les calors,
de les fruites, de les flors,
de la reproducció animal
i d’altres estímuls
inherents o provocats…
¿què queda, oh sublim lector!
quan res no queda,
què queda quan tot s’en ha anat?
Un antic esplendor? Un regust amarg?”
Rossend Bonàs i Miró
En homenatge a Alexandre de Riquer (1856-1920) que introduí l’art de l’ex-libris a Catalunya i l’any 1903 publicà el recull Ex-Libris Riquer.
*Vull dir que he adaptat el seu català noucentista a un català modern i comprensible.
Fotent's Blog 