Camille Pissarro (1830-1903), cap de fila dels impressionistes, és bàsicament un pintor paisatgista amb influències de Corot i després de Cézanne, tot i que era uns anys més jove que ell.
Pertany al grup de Pontoise, que recull la tradició de la pintura a l’aire lliure de l’Escola de Barbizon i durant una època pinta juntament amb Gauguin i Cézanne.
Els impressionistes descomponen la imatge, fragmenten el color i canvien els punts de vista, provocant un gran escàndol i són rebutjats pel públic i pels crítics durant més de quinze anys.
“L’Impressionisme no només redueix la realitat a una superfície de dues dimensions, sinó, dins d’aquesta bidimensionalitat, a un sistema de punts sense forma, és a dir, que renuncia no tan sols a la plasticitat sinó també al disseny, no només a la forma lineal sinó també a la forma espacial. L’objectiu és l’èmfasi en el color i el desig de convertir tota la imatge en una harmonia d’efectes de color i de llum…
L’execució ràpida i la manca de forma de les imatges era considerada com una provocació insolent; la gent pensava que n’estaven fent burla…” Naturalism and impressionism Arnold Hauser
“But impressionism neither ends nor begins abruptly. Delacroix, who discovered the law of complementary colours and the coloration of shadows, and Constable, who established the complex composition of colour effects in nature, already anticipate much of the impressionistic method.”
Pissarro és atret pel divisionisme de Seurat de 1886 a 1888
‘Pissarro advirtió que toda la base intuitiva de los valores estéticos según había sido hasta entonces aceptada, estaba en tela de juicio y que el puntillismo de Seurat “surtirá otros efectos que más adelante tendrán gran significación artística” “El antiguo lenguaje del arte no era ya el adecuado para la conciencia humana: tenía que establecerse un nuevo lenguaje hasta que el arte pudiera ser una vez más una necesidad social lo mismo que individual.” Herbert Read
En 1874 te lloc la primera exposició conjunta dels impressionistes al taller del fotògraf Nadar i fora del Saló oficial, que era on s’exposaven les pintures que un jurat d’acadèmics considerava les millors.
“La història de l’Impressionisme havia començat, però, vint anys abans, i arribà a la seva fi amb la vuitena exposició col·lectiva de l’any 1886. Pissarro va ser l’únic que van participar en les vuit exposicions. Per aquesta època es trenca l’impressionisme com un moviment uniforme i comença un nou període post-impressionista que dura fins 1906, any de la mort de Cézanne “
Arnold Hauser
John Rewald “The history of Impressionism”
Fotent's Blog 