“Depèn de les endorfines o de les transaminases que un dia et despertis de més bon humor i més positiu que un altre?
O depèn dels somnis que acabes de tenir, en els quals ets tu el centre de les diverses situacions i aventures que es produeixen i que engloben tots els terrenys pels quals t’has anat movent al llarg de la vida?
O depèn potser del fet d’haver pogut captar, en despertar, un fragment de somni tot ple d’aquella sensualitat tan teva i tan coneguda, aquella sensació tan vívida de que tot passa de manera natural, fins i tot allò que mai no pot ocórrer, tot i que ens delim perquè pugui ser real i no tan sols un somni.
Sospito que sempre seré reticent a participar en aquesta competitiva societat, amb els seus avantatges materials, on tot se’ns fa complicat i on tot es desnaturalitza, com si un mag ens hagués convertit el més lleig en bonic i el més bonic en brut i pecaminós.
Sempre m’he estimat més ser un observador però, tot i així, a cop de ser tantes vegades observador, m’he vist impel·lit a prendre alguna mena de decisió, i això m’ha portat a veurem amb fills i propietats, cosa que, en realitat, mai no he volgut i mai no he lluitat per a aconseguir.
Tot això m’ha estat donat, diguessem, com un esquer, per a obligar-me a seguir circumval·lant per aquest planeta giratori.”
Rossend Bonàs-Miró
Fotent's Blog 