Es pot entendre Catalunya al través de la seva història, de les seves tradicions i llegendes, de la seva gastronomia… però també, i sobretot, al través de la seva poesia.
J.V.Foix (1893 -1987)
“Faig el sord a la campana
—O bé escric a l’altra plana
De la Llei que Vós dicteu.”
És un dels més importants poetes del segle XX, i sintetitza la influència dels moderns moviments europeus amb la poesia clàssica catalana i la dels trobadors occitans.
Vós, mestre Foix, Josep Vicenç…
… vós que trobeu per aquells quers
pedres tarades d’or oníric,
a vós que heu fet català el líric
vers de Bernat de Ventadorn” Gabriel Ferrater
NO PAS L’ATZAR NI TAMPOC LA IMPOSTURA
“No pas l’atzar ni tampoc la impostura
Han fet del meu país la dolça terra
On visc i on pens morir. Ni el fust ni el ferre
No fan captiu a qui es don’ l’aventura.
Clos segellat, oh perfecta estructura
De la mar a Ponent, i a l’alta serra
-Forests dels Pirineus-, on ma gent erra!:
A Ella els cors en la justa futura.
Sòl de beutats: la Mar és el teu signe
I els teus magnes cabdills la feren dea;
Pagà tribut i un temps fores insigne.
Oh vigorosa estirp! Esclava indigna
Que cobeges viltats: Sagna, i signa
El teu rescat, i el retorn a la Idea! “
Del llibre “Sol, i de dol” de 1947
“Aquest llibre és per si mateix tota una declaració d’intencions. A través d’un estil classicitzant i l’evocació de formes poètiques medievals, expressa la problemàtica de l’individu modern.”
En canvi “Les irreals omegues” és un dels llibres més barrocs, hermètics i densos del poeta. Escrits en decasíl·labs o alexandrins, els tretze poemes del volum produeixen una atmosfera d’intensa irrealitat.”
VAM ARRIBAR EN AQUELL POBLE I NO HI HAVIA NINGÚ, PERÒ PER PLACES I PASSATGES SENTÍEM LA FRESSA DELS QUI FOREN I DE LLURS DANSES, I LES ESQUERDES DELS MURS ESBOSSAVEN LA FAÇ DELS QUI VINDRAN. UNA LLEGENDA CLANDESTINA, GRAVADA AL PEU D’UNES FIGURES QUE IMITAVEN, RÚSTEGUES, UNS MÍSERS INFANTS, DEIA: “SEMPRE SOM EN EXISTÈNCIA D’ALTRI”. VAM FUGIR PEL COLL FRONTERER VESTITS AMB PELLS PRIMITIVES I CARREGATS DE LLIBRES.
De “Les irreals omegues”
“VAIG OBRIR, COS BALB, ELS CALAIXOS ON GUARDAVA MILERS DE VERSOS QUE NO RECORDAVA D’HAVER ESCRIT MAI. LA PILAR M’ASSEGURAVA –ERA UN VESPRE FULLÓS AMB UN CEL BAIX GUSPIREJANT DE LLAVIS- QUE ELS HAVIA LLEGITS. ELS CALAIXOS EREN PLENS DE MANS COMPACTES I DURES QUE ESTRENYIEN LES MEVES AMB ESTRANYS DESIGNIS.”
De “Les irreals omegues”
Versió digital dels enregistraments que es conserven a la Fundació J.V. Foix i que contenen una part important de l’obra literària del poeta llegida per ell mateix:
http://www.catedramariustorres.udl.cat/materials/fonoteca/_autors/foix/index.php?acronim=soli&foix
“Foix i el seu temps” de Joan Ferraté 1987
“Ferrater reconeix l’«arcaisme» de Sol, i de dol no pas en la llengua o el lèxic sinó en la mètrica i, partint d’aquesta premissa, no desvincula la seva poesia d’estil arcaitzant de la poesia d’estil avantguardista, sinó que en destaca la coherència.”
Fotent's Blog 