Construccions de pedra seca

L’arquitectura que utilitza únicament pedres de diferents mides, sense cap tipus d’argamassa d’unió, s’anomena arquitectura de pedra seca.  El llegat de la tècnica de la pedra seca és fruït dels coneixements tècnics i de  l’experiència de diverses civilitzacions.

Aquestes construccions es venen utilitzant des de temps immemorials per a la delimitació de propietats agrícoles i per a la contenció de terres al través de bancals que eviten els pendents excessius.

 Aquests marges ajuden a la preservació del medi ambient evitant l’erosió del terreny, actuant com a tallafocs en cas d’incendi i creant un nou hàbitat per a la flora i la fauna  – heures, molses i líquens,eriçons, ratolins, gripaus- i alhora permeten el cultiu arbori de secà, oliveres, vinya, ametllers, i garrofers.

Els marges i els murs de pedra seca que delimiten i protegeixen els camps i les feixes de conreu són el resultat de l’esforç i la feina pacient i constant de moltes generacions que, al llarg dels segles, han anat configurant el nostre paisatge.

El litoral i el prelitoral de Catalunya conforma una de les zones del món amb una major presència d’elements de pedra seca, fonamentalment calcària. La part meridional de Catalunya, les Illes Balears i el nord del País Valencià, constitueixen un dels màxims exponents de la pedra seca en l’entorn mediterrani.

També s’utilitza aquest tipus de construcció en pedra seca per a fer barraques i petites cabanes que serveixen de refugi a persones i animals o per a l’emmagatzematge dels productes agrícoles.

  “Atès el caràcter pedregós i sec de bona part del camp català, aquest tipus de construccions resulten idònies per a netejar la terra de conreu de pedres. D’aquesta manera, en comptes de dificultar les tasques agrícoles són emprades per a facilitar-les i millorar-ne el rendiment.”

http://www.humanrights-observatory.net/pierre-seche/pedracat/pedraseca.html

“Les barraques poden estar situades al mig de l’espai -lliures de tot suport lateral-, al cantó d’un marge o encabides en un bancal al llarg del marge. Les seves dimensions estan pensades a mida humana i solen ser de dos i quatre metres de diàmetre i de2,5 aquatre metres d’alçada, per norma general.”

Entre les constuccions agrícoles hidràuliques i d’abastament d’aigua fetes amb pedra seca trobem els aljubs -per recollir i guardar l’aigua de pluja-basses, cisternes -que exteriorment es solen coronar amb una capelleta coberta-, fonts, mines, piles, pous i pous de glaç.

Per facilitar el desplaçament hi ha camins empedrats, bastits amb la tècnica de pedra en sec… Aquestes vies eren vitals per facilitar el transport de mercaderies i de persones entre pobles, per accedir a santuaris, ermites, o per poder arribar a les terres de conreu, a les pastures i al bosc.

Cada zona presenta molts tipus diferents de construccions elaborades amb pedra seca, amb peculiaritats que les distingeixen de les d’altres àrees, però malgrat les diferències, les construccions rurals de Grècia, Xipre, Malta, Sardenya, Creta o la Provença són similars a les nostres.

  Wikipedra, la pàgina web impulsada per l’Observatori del Paisatge com a punt de trobada del món de la pedra seca al nostre país té, a hores d’ara, més de 5.000 entrades inventariades de cabanes i barraques de pedra seca.

http://wikipedra.catpaisatge.net/

http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca/

Cal preservar el llegat que ens han deixat els nostres avantpassats constructors en pedra seca i impulsar la dignificació d’aquestes estructures arquitectòniques populars per a que puguin ser considerades en el futur com a autèntics monuments.

“La vall del Flequer, situada a la comarca del Pla de Bages, ens ofereix la possibilitat de visitar un rosari de tines. Són unes construccions de pedra en sec aixecades enmig de les vinyes per a la elaboració del vi, i que es varen utilitzar durant els segles XVIII i XIX, en unes èpoques de màxima explotació de la vinya a Catalunya.”

http://www.coordinadorapedraseca.org/itineraris/rutesbages/pontvilumara/pontvilumara.html

“Aquestes arquitectures suposen abans que rés el “grau cero de l’arquitectura”, ja que en elles es produeix el misteri de la transformació “d’un munt de pedres” en un conjunt de “pedres amuntegades” segons l’esforç d’un art constructiu de gran subtilesa, perícia i eficàcia, de manera que l’atzar de la natura es domina i ordena amb el fi de crear espais útils per a l’home, derivats de confrontar un programa amb uns materials i un lloc.”

Miguel García Lisón

Aquestes construccions pel seu interès cultural i patrimonial són objecte d’estudi entre els investigadors, realitzant congressos nacionals i internacionals per donar a conèixer el valor d’aquesta arquitectura.

http://www.coordinadorapedraseca.org/bibliografia/bibliografia.html

La “Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca” és un grup multidisciplinar sense ànim de lucre que aplega entitats, associacions i col·lectius de caire divers amb l’objectiu de difondre, coordinar, intercanviar i vetllar pel patrimoni cultural de la pedra seca català.

 Les Trobades bianuals en defensa del patrimoni en pedra seca tenen la finalitat de difondre i donar a conèixer l’immens patrimoni immoble que gaudeixen les terres de parla catalana.

 

Société scientifique internationale pour l’étude pluridisciplinaire de la Pierre Sèche.

 Le premier congrès international sur le sujet s’est tenu à Bari (Italie) en 1988. Ces rencontres, informelles à l’origine, sont devenues l’expression d’une volonté commune concrétisée par la création officielle de la SPS en 1998.  

Ils se sont déjà tenus à : Bari (I), Barcelone (E), Crète (GR), Majorque (E), Imperia (I), Le Val / Carcès (F), Peñiscola (E), Viège (CH), Mytilène (GR), Montalbán (E), Locorotondo (I). Ambleside (UK).

Le XIII° congrès international sur la pierre sèche aura lieu en automne 2012 dans la province de Ogliastra en Sardaigne (Italie)

 

 

http://www.pierreseche.com/sommaire_inventaire.html#2_musees