Els dies passen suaument, empenyent l’un a l’altre, en una sèrie quasi indiferenciada. Tot és caduc i temporal, em dic. Ara és així, però no sempre ho ha estat ni sempre seguirà éssent d’aquesta manera.
Vivim uns temps incerts, i l’avidesa dels poderosos no te límits.
Ajudats pels polítics, científics i periodistes. Tots són còmplices que participen, o volen participar, del tros de tortell que consideren que els correspon. I mentrestant deixen podrir les cadenes de la vida, els processos naturals i els lligams socials que s’han anat construint en segles passats.
És clar que moltes coses s’han de revisar i no poden seguir com estan, però sembla que aquesta revisió que ens volen imposar va en el sentit de d’ampliar les diferències entre els éssers humans, de dividir i guanyar.
I sabem molt bé què és el que causa tot aquest estropellament, és l’esperit mercantilista i de profit que presideix les decisions que prenen els humans sotmesos mentalment a les ordres del capitalisme.
D’una societat on el que impera és la propietat, els $ diners per a fer intercanvis i les armes per a imposar aquesta visió per la força quan no ho aconsegueixen amb els seus cants de sirena.
Em seguiu, oi? No crec que desbarri. Soc un home ponderat i estudiós i m’agrada entendre els fenòmens que es produeixen dins les societats del món en el que visc.
‘And we know very well what causes all that mess, it’s the mercantilist and profit spirit that presides over the decisions made by humans mentally subjected to the orders of capitalism. A society where property reigns, the fatal invention of money to make exchanges, and weapons to impose this vision by force when their siren songs do not succeed.’
The world pumps out nearly 40 billion tons of CO2 each year
La communauté Vila do Gonçalves est entourée de plantations de palmiers à huile d’Agropalma en Amazonie brésilienne.
Convertir l’enorme diversitat de l’Amazònia en monocultius, en plantacions d’oli de palma, això és el que aconsegueix fer el sistema capitalista amb l’ajut de tots nosaltres, convertits en simples consumidors.
Mireu que deia el sociòleg Julio Caro Baroja en preguntar-li si creia en exorcismes:
“Creeré en exorcistas cuando los grandes demonios puedan ser expulsados de los grandes endemoniados”
“Los más temibles posesos de hoy pueden ser periodistas, economistas, sociólogos, científicos, antropólogos o líderes políticos.”
Fotent's Blog 
Bona reflexió