Remedios Varo -Més enllà del surrealisme

“La recerca de la il·luminació espiritual va portar Remedios Varo (1908-1963) a l’estudi de doctrines hermètiques com l’alquímia, la màgia i la càbala. Aquests coneixements ancestrals es van convertir en la font que nodria la seva iconografia. La millor manera que te l’espectador d’apreciar l’art i la vida de Varo és desxifrant el codi secret de les seves pintures.” Salomon Grimberg

Com a artista plàstica va participar del surrealisme català i parisenc dels anys 30, però en la seva etapa mexicana es va allunyar del moviment en abandonar l’automatisme a favor de procediments tècnics molt controlats en la realització de les seves obres.

It was through Benjamin Péret that Remedios Varo met André Breton and the Surrealist circle, which included Leonora Carrington, Dora Maar, Roberto Matta, Wolfgang Paalen, and Max Ernst among others. Shortly after arriving in France, Varo took part in the International Surrealist exhibitions in Paris and in Amsterdam in 1938.

Al principi, el seu estil combina el rigor de l’aprenentatge acadèmic europeu amb una imaginació plena de fantasia que va canalitzar a través del surrealisme. Després, amb el pas dels anys, la seva forma d’expressió esdevé distintiva i única i ja no es pot identificar plenament amb els postulats del surrealisme, si bé aquest moviment va influir en la seva formació artística.

Varo no era partidària de l’automatisme psíquic ni de deixar de banda tota intervenció conscient, ans exercia un ferm control en intentar ajustar les seves imatges a aquelles que ja havia visualitzat prèviament. Treballava les seves pintures a partir d’idees, que prèviament esbossava i dibuixava amb minuciositat, en un complex procés de treball. “Jo visualitzo el tema abans de començar i intento ajustar-lo a la imatge que m’he format” va declarar en una entrevista.

La seva vida a Mèxic, en separar-la de mica en mica dels surrealistes francesos i alliberar-se del seu poder de seducció, possibilita que aparegui el seu propi estil, independent i ja madur. Un estil plenament desenvolupat, inconfusible, que va aconseguir aplicant la seva extraordinària capacitat per al maneig de la tècnica amb la metàfora autobiogràfica. I és que Varo, amb delicadesa i una gran preocupació pel detall, va construint un món de fantasia al voltant de la seva biografia.

Varo havia arribat a Mèxic el 1942, en plena Segona Guerra Mundial. Durant els primers anys va haver d’acceptar feines comercials per guanyar-se la vida i que li deixaven poc temps per al seu treball artístic personal. La seva primera exposició mexicana és una mostra col·lectiva el 1955 a la galería Diana de Ciutat de Mèxic, on participa amb quatre quadres: –Simpatia -La ciència inútil -Música solar i Roulotte.

Aquest quadre es pot interpretar com una metàfora de la seguretat que finalment troba a Mèxic a partir del 1949, amb el seu nou company Walter Gruen.

In 1952 Varo married the Austrian political refugee Walter Gruen. His financial stability allowed Varo more time to devote to her painting. In 1950s she entirely devoted herself to painting

‘The magic of Remedios Varo’ Lozano Luis-Martín 2000

“En les seves obres es percep una constant recerca espiritual, un desig de plasmar l’harmoniosa unitat i interconnexió de totes les coses, de fer aparèixer davant dels nostres ulls els regnes invisibles que habiten la seva ànima, de trobar aquesta clau màgica que obri les portes per penetrar en un univers ocult”

“La clau del món secret de Remedios Varo és el descobriment del Quart Camí, base del pensament místic de Gurdjieff. A les seves pintures, Varo sembla aconseguir un estat d’il·luminació en el misteri del món i reflectir-lo.”

Teresa Arcq ‘Cinco llaves del mundo secreto de Remedios Varo‘ (Atalanta)

Remedios Varo -El malabarista o El joglar (1956)

-L’escena és un espectacle de malabars davant d’un públic de poble, tot homogeni, hipnotitzat, davant d’aquest joglar (representació de l’home número cinc, el superhome segons Gurdjieff) que maneja a manera de prestidigitador les boles com la carta U de l’arcà major.

Segons Gurdjieff, l’ésser humà accedeix a una transcendència quan aconsegueix combinar els tres centres que donarien l’ésser número quatre. L’element que simbolitza allò que tant Gurdjieff com Ouspensky anomenen “l’home número quatre” està en un cofre o una caixa semioberta al costat del joglar: d’aquesta caixa en surten uns ulls que observen l’escena d’una manera inquietant. Segons estudiosos de l’obra de Varo, aquest element es refereix al procés d’autoobservació, justament l’home número quatre.

Una de les obres més importants de Varo, segons Teresa Arcq, és Icono (1945). Consisteix en una caixa de fusta, a l’estil dels retaules catòlics, on fa una síntesi del pensament de Gurdjieff. L’obra va ser encarregada per Caraminola, un dels fundadors dels grups del místic a Amèrica i a més a la part interior de les portes té gravades les lletres G. G. (George Gurdjieff).

Resulta fascinant entendre el procés de treball de Varo perquè allò que a primera vista podria ser interpretat com una combinació d’elements sense sentit adquireix una densitat narrativa i una marcada potència mística.

Teresa Arcq ‘Cinco llaves del mundo secreto de Remedios Varo‘

En la lectura que Octavio Paz fa de l’obra de Remedios Varo postula que ella, a les seves pintures, “no inventa, ans recorda”. Analitzar la densitat simbòlica de les obres de Varo a la llum d’aquesta frase resulta realment inquietant.

Un dels recursos pictòrics que utilitza a les seves obres és la situació d’escenes emocionalment complexes en un entorn domèstic i quotidià, on uns éssers fantàstics es dediquen a l’execució de màgiques tasques.

La caracteritza, també, el seu interès per la plasmació de ginys i altres invents mecànics que el seu pare, enginyer hidràulic, havia estimulat durant la seva infància.

‘The first few years of her life left an impression on Varo that would later show up as motifs in her work such as machinery, furnishings and artifacts. Romanesque and Gothic architecture also showed up in her later artistic production.‘

La intensa relació mantinguda amb la pintora Leonora Carrington pot haver tingut també la seva importància per a què Varo aconseguís la plena maduresa del seu art.