ELS PEONS DE L’IMPERI

Antony Blinken i Victoria Nuland, dissenyadors de les guerres imperials

“Cada col·lapse comporta una confusió intel·lectual i moral. Hem de crear persones sòbries, pacients, que no es desesperin davant els pitjors horrors i que no s’exaltin amb cada ximpleria. Pessimisme de la intel·ligència, optimisme de la voluntat.”

Antonio Gramsci

Es a dir, el pessimisme de la intel·ligència ha de ser temperat per l’optimisme de la voluntat.

Aquestes paraules, producte d’un altre moment històric, em semblen molt adients per encarar el col.lapse que estem vivint dins la civilització occidental. Civilització que ha convertit en simulacres els valors que la sustentaven, que ha deixat podrir les bigues mestres dels seus vells valors burgesos. I també adients per encarar de manera personal el nostre dia a dia, per aprendre a “col.lapsar millor” al davant d’allò que se’ns apareix com inevitable.

Jens Stoltenberg, la veritable cara de la taràntula

Però no entrarem en pregoneses filosòfiques que ens produeixin més confusió, no. Ans al contrari, el meu propòsit en aquestes curtes línies és precisament el de centrar-nos en temes i persones concretes. Sobretot persones.

Vull que tingueu presents els noms d’unes quantes persones –homes i dones- que, dins de la seva estreta gàbia de construccions mentals geomètriques, es dediquen a sembrar la mort i la desolació en un món exultant de vida que estronquen en nom de conceptes falsos, caducs o directamente perversos. Entusiastes defensors de la guerra i del complex militar-armamentístic.

Joe Biden -El seu deteriorament cognitiu i la seva desorientació temporoespacial no són obstacles, aviat serà substituït per un altre peó.

Us poden semblar inocus o inofensius pel seu aspecte o per les seves maneres i el seu capteniment, però tots ells/elles són representants de l”immoral ordre patriarcal i del manteniment per la força de l’hegemonia i del statu quo en mans dels anglo-saxons blancs (i dels seus fills, els seus còmplices i les seves ‘querides’ que acostumen a disfrutar de diners i privilegis aconseguits amb la suor i la sang dels altres.)

Ursula von der Leyen and Mohammed bin Salman (El florer de l’Europa liberal amb l’esquarterador saudita)

Aquests noms dels que vull deixar aquí constància, i les seves fotografies -no en va estem en plena cultura de la imatge- estan ara d’actualitat i per tot arreu apareixen, però abans d’ells eren uns altres noms –en recordo molts!- i aviat canviaran també pels noms d’altres peons d’aquest ordre opressiu que esmentàvem.

N’hi ha molts, moltíssims, grapats a cada país del món, però em centraré només en uns quants, aquells que han escalat més amunt i que considero més perniciosos, ja sigui per la seva ignorància o per la seva mala fe o per les dues coses alhora. Aquest del dessota n’és un bon exemple.

Josep Borrell, cregut i presumptuós ha passat tota la seva vida de seient en seient donant la cara per qui millor li paga. La seva ineptitud és llegendària.

No penso en Trump, ni Bolsonaro, ni Berlusconi, empresaris que consideren el seus països com grans empreses per a fer la classe de negocis obscurs típics del indivudus sense ètica. Ni Putin ni Netanyahu, obsessivament preocupats per la seva ideologia supremacista, ni tansevol citaré el ‘grottesco burattino dall’Ucraina’, que caurà quan li tallin els fils que el fan moure.

 Charles Michel amb l’últim rei de la dinastia borbònica

He volgut assenyalar aquells i aquelles que des de la seva posició de poder el fan servir per a satisfer la seva egolatria i, de la manera més cínica, per a continuar amb la cadena de despropòsits que malmenen aquest món en el que ens ha tocat viure, al temps que corrompen un llenguatge que, a hores d’ara, ja ha perdut tot el seu significat. (Només cal escoltar ‘Pau’ quan volen dir ‘Guerra’, o‘Llibertat’ quan volen dir ‘Censura’ o ‘Civilitzacio’ quan volen dir ‘Barbàrie’ i tot un munt de mentides que el cervell d’una persona sensata no pot ni vol assimilar.) Tots ells emparats sota el paraigües de les sigles –US, UE, NATO- que representen, ara per ara, els majors nuclis de poder on es refugia la mentalitat totalitària, imperialista i patriarcal que, com deiem al principi, ja no es basa en uns valors autèntics que ens puguin ajudar a tirar endavant com a societat justa i coherent en aquest segle XXI.

Quadre d’honor per a les dones pacifistes que estimen que un conflicte armat acabarà amb la causa dels seus mals: Kaja Kallas, primera ministra d’Estònia i Sanna Marin, primera ministre de Finlàndia. Dues primeres ministres que demostren que es pot fer l’amor i la guerra al mateix temps.

Hem començat amb Gramsci i volem acabar amb aquesta citació també seva: “Les guerres són fetes per al comerç, no per a la civilització”

I parlant de civilització, pregunteu-li al sicari Jens Stoltenberg, actual secretari general de l’OTAN, què te al cap quan diu que fins i tot una guerra nuclear és preferible a una victòria russa a Ucraïna.

Cal pensar que l’Imperi d’Occident ha fet de les guerres el seu gran negoci i ja no s’en amaga?

Cal pensar que l’OTAN no és una aliança de defensa, que és una màquina de guerra?

Victòria Nuland amb un dels seus guardaespatlles ucraïnesos

Victoria Nuland, under the George W. Bush administration, she served as deputy national security adviser to Vice President Dick Cheney and deputy chief of mission for the United States at NATO, before becoming the full ambassador to NATO in President George W. Bush’s second term. She then became the State Department’s spokeswoman for President Barack Obama’s first term, later transitioning to assistant secretary of state for European and Eurasian affairs from September 2013 until the end of the administration. In 2018 she was named head of the Center for a New American Security think tank. On January 5, 2021 President-elect Joe Biden nominated Nuland to serve as Under Secretary of State for Political Affairs under Secretary-designate Antony Blinken.