Durant la seva llarga i prolífica carrera John Singer Sargent (1856-1925) va realitzar prop de 900 pintures a l’oli i més de 2.000 aquarel·les, així com innombrables esbossos i dibuixos
Nascut a Florència de pares nord-americans, des del 1874, estudiava a París. Llavors els impressionistes desafiaven els vells estàndards acadèmics encarnats per pintors com Gerome. Sargent va treballar a l’atelier de Carolus-Durand, que tenia molts estudiants nord-americans. Carolus-Durand va exhortar els seus alumnes a emular a Velázquez, no a Rafael. Sargent també es va matricular a la conservadora Ecole des Beaux-Arts.
John Singer Sargent’s ‘Portrait of Frances Sherborne Ridley Watts’ was his first work juried into the Salon in 1877. The sitter was a childhood friend of Sargent.
Sargent, que tenia llavors 21 anys, va presentar com a primera entrada al Saló de París de 1877 el quadre ‘Frances Sherborne Ridley Watts’, retrat una dona jove nord-americana amiga seva, barreja d’atreviment i de tensa reticència.
Carolus-Durand, conegut pels seus elegants retrats de societat, també va tenir una gran influència com a professor en Singer Sargent i es va convertir en el seu alumne estrella.
Per aquest elegant retrat de Carolus-Durand, que va rebre un premi quan es va mostrar al Saló de París de 1879, Sargent ret homenatge al seu mestre tot abraçant la seva tècnica fluida.
En recordar la seva formació artística, a Singer li agradava definir-se com «un americà nascut a Itàlia, educat a França, que observa com un alemany, parla com a anglès i pinta com a espanyol».
John Singer Sargent –Venetian Water Carriers, 1880
Sargent va escriure: “A Venècia he après a admirar immensament Tintoretto ia considerar-lo potser només per darrere de Miguel Ángel i Tiziano, i al final de la seva vida deia que “Ingres, Rafael i el Greco, aquests són els que admiro, els que m’agraden.
“Amb el seu art adaptant-se a l’esperit de l’època, als anys 1890 Sargent va obtenir reconeixement com el retratista de més èxit de la seva generació”.
Ormond, Richard: ‘Sargent’s Art, John Singer Sargent’
A la dècada de 1890 va realitzar una mitjana de 14 retrats d’encàrrec a l’any.
Sargent -Fumée d’ambre gris (Smoke of Amber gris) 1880
Entre 1877 i 1880, va mostrar retrats de molts estils, paisatges marins i escenes de gènere, inclòs l’exòtic ”Fumée d’ambre gris”
Aquest quadre és un estudi en blanc d’una dona que sosté part de la seva elaborada roba sobre un encensari de plata per capturar el fum perfumat de l’ambre gris afrodisíac . Sargent va començar aquesta pintura a Tànger, però la va completar al seu estudi de París. La pintura acabada representa una fantasia per als ulls occidentals, combinant detalls de vestuari i ambientació adaptats de diferents regions del nord d’Àfrica.
John Singer Sargent –El jaleo 1880-82
‘El Jaleo’ va causar sensació al Saló de París de 1882, un reflex tant dels mèrits artístics de la pintura com de la popularitat del seu tema. En aquells moments el frenesí per tot allò que era ‘espanyol’ estava en el seu punt àlgid tant a Europa com a Amèrica.
Aquesta moda va donar peu al mercat d’escenes romàntiques i exotitzades de la vida espanyola dels contemporanis de Sargent, com Édouard Manet, William Merritt Chase o el popular pintor català Marià Fortuny”.
A ‘El Jaleo’, Sargent va crear la il·lusió que assistim a una actuació real, introduint-nos a l’escena amb un sentit d’immediatesa. No obstant això, el procés d’el.laboració va ser qualsevol cosa menys espontani. Va completar el quadre al seu estudi de París, més de dos anys després del seu viatge a Espanya el 1879.
“Por el momento capturado en ‘El Jaleo’, observamos un pathos muy acentuado. Sargent ha captado un momento “mágico”, entre sombras y nocturnidad, único, y en cierta forma los presentes participan en una escena aduendada.”
Interessant estudi sobre aquest quadre: ‘El duende flamenco en el arte. Divagación en torno a ‘El Jaleo’ de John Singer Sargent’ por José Antonio González Alcantud
John Singer Sargent –Campo the Scuola di San Rocco, ca.1882
En les seves aquarel·les Sargent deixa mostra del seu pas pels camps d’Anglaterra, pel Tirol, Corfú, el Pròxim Orient, i l’Oest americà. Cadascun dels llocs que visitava li aportava prou estímul visual per ser plasmat sobre el paper. Fins i tot en els moments de descans, escapant de la pressió del retrat en estudi.
John Singer Sargent -Santa Maria della Salute, 1904, Nueva York, Brooklyn Museum.
Especialment notables són els seus centenars d’aquarel·les sobre Venècia. Al Pròxim Orient i al nord d’Àfrica, Sargent va pintar beduïns, i persones del poble. A la darrera dècada de la seva vida va realitzar un gran nombre d’aquarel·les a Montana, Maine i Florida, de fauna, flora i habitants nadius.
John Singer Sargent -Bedouin Women Carrying Water Jars 1891
Singer Sargent realitzava les aquarel·les amb gran fluïdesa, permetent-se una paleta més viva i una tècnica més experimental que la utilitzada en els encàrrecs pintats a l’estudi.
John Singer Sargent –Dolce Far Niente 1907
Sargent va freqüentar els impressionistes i, encara que no va exposar mai amb ells, va compartir gairebé totes les seves opcions estètiques. A Sargent mai se l’ha considerat com un pintor impressionista, però de vegades sí que va fer servir tècniques pròpies d’aquest moviment, aconseguint uns bons resultats. El quadre ‘Claude Monet pintant al límit d’un bosc’ està realitzat seguint la seva pròpia versió de l’impressionisme. Però com el mateix Monet va dir: “Ell no és impressionista en el sentit en què fem servir aquesta paraula, ja que està massa sota la influència de Carolus-Duran“
John Singer Sargent (1856-1925) i el novel·lista Henry James (1843–1916) van ser els dos grans cronistes de l’escena social transatlàntica en les seves respectives arts i amics íntims durant més de quaranta anys. El seu art és paral·lel al d’Henry James, el més pintoresc dels escriptors, que sovint elogiava Sargent en la seva obra crítica i que va escriure repetidament sobre ell, sobretot a ‘Picture and Text’ (1893).
De fet, James i Sargent tenien molt en comú: nord-americans expatriats (encara que Sargent va néixer a Florència) que es movien en cercles socials privilegiats, tots dos eren retratistes amb un gran poder d’observació.
John Singer Sargent –Portrait of Henry James 1913
El 1913, un grup d’amics de James va decidir encarregar un retrat per celebrar el seu setanta aniversari, i Singer Sargent va ser l’elecció òbvia. “El quadre de Sargent és un estudi magistral d’un geni literari enigmàtic i una simpàtica representació d’un amic envellit. La postura de James, amb el polze enganxat a la sisa de l’armilla, suggereix una informalitat estudiada.“
“James and Sargent both relied on the artistic and social conventions of the past to depict modern dissolution. Like James, Sargent tells us everything about his subjects, only to compound their essential mystery.
Sargent caught men and women and children in the rigid opulence of their lives and revealed their emotional turmoil; his urgent sense of story gives these paintings their tension and stature.
Dr. Pozzi, for example, grand as a Vandyke nobleman, wears a vermilion dressing gown and stands in front of a crimson drape.” Deborah Weisgall
John Singer Sargent –Dr. Pozzi at Home, 1881
“Like James, an artist of sensuality, he remained essentially alone. Sargent’s self-portrait, leaves his mystery intact while it reveals as much of him as we are likely ever to know.“
El 1907, als cinquanta-un anys, Sargent va tancar oficialment el seu estudi. Alleujat, va comentar que “pintar un retrat pot ser força entretingut si hom no està forçat a parlar mentre treballa.” En aquest mateix any, Sargent pinta el seu últim autoretrat per a la famosa col·lecció d’autoretrats de la Galeria Uffizi (Florència).
John Singer Sargent –Self-Portrait 1907
Cap al final de la seva carrera es va retirar de la lucrativa pràctica del retrat concentrant-se en els murals i els paisatges, expressant-se principalment en aquarel·les i dibuixos al carbó, reprenent i elaborant alguns dels temes clàssics de l’impressionisme.
John Singer Sargent –Bringing Down Marble from the Quarries in Carrara 1911
John Singer Sargent –San Vigilio, Lake Garda (1913)
John Singer Sargent -One of the latest landscapes
John Singer Sargent -One of the latest landscapes
The New York Times: Sargent, Soul Mate To Henry James by Deborah Weisgall
Stanley Olson, John Singer Sargent: His Portrait, New York: St. Martin’s Press, 1986
Fotent's Blog 
Un article molt complet 👏👏. Una vegada vaig anar expressament al museu de Brooklyn per contemplar les aquarel·les de Sargent. Trenta anys després encara les tinc grabades a la retina