“La meva obra, podríem dir: “va dirigida als oprimits, contra els opressors en tots els àmbits de la vida social i espiritual, parla a favor de la fraternitat entre homes i contra tots aquells que, per interès propi, intenten dividir-los, és per aquells que desitgen la pau i contra els bel·licistes”
Frans Masereel (1889-1972) va ser un artista belga nascut a Gant, especialitzat en l’art de la xilografia. L’horror de la guerra va inspirar profundament Masereel, que el 1916 va començar a publicar dibuixos antibèl·lics a la revista ‘Demain’, dirigida per Guilbeaux, i a ‘Les Tablettes’, fundada per Masereel juntament amb l’anarquista Claude Le Maguet.
‘El meu llibre d’hores’ de Frans Masereel, és un llibre sense paraules, aparegut el 1919 que inclou excel·lents xilografies, en pàgines d’imatges encadenades, suggerents i molt expressives. El títol prové dels bellament il·luminats llibres d’hores medievals.
En su prólogo a ‘Mi libro de horas’, Thomas Mann escribe: “El arte de Masereel acusa y juzga a nuestra civilización, y cuando critica los defectos de la vida y de la sociedad lo hace por el sentimiento humano más natural y más libre, por el arte, en una palabra, y no por el fanatismo ideológico”.
“¡Imbuíos mientras hojeáis de todo el carácter enigmático de este sueño de la existencia del hombre aquí en la tierra, que es insignificante porque termina y se desvanece, y en cuya insignificancia, sin embargo, está presente lo eterno por todas partes haciéndolo realidad!”
Convençut pacifista, va emigrar a Ginebra per evitar veure’s mobilitzat durant la Primera Guerra Mundial i allà va conèixer Stefan Zweig i Romain Rolland, les novel·les del qual va il·lustrar. Als anys 20 i 30 es va mostrar a favor de l’URSS i va participar en nombroses activitats pacifistes i antifeixistes.
«Als 33 anys Mesereel ha creat una riquesa tal que es podia llegir tot el món exterior de les formes del nostre món a partir de les seves fulles, com si fossin l’escriptura pictòrica dels egipcis. Si tot morís… i només sobrevisquessin les xilografies que va crear en deu anys, es podria reconstruir tot el nostre món actual només a partir d’elles.»
Stefan Zweig 1923
L’any 1925 va publicar simultàniament a França i Alemanya ‘La ciutat’ (La ville), una novel·la en imatges sobre la gran ciutat que sorgeix de les ruïnes de la guerra, entre l’esplendor i la misèria. Conté 100 il·lustracions fascinants que representen una de les grans obres de l’art gràfic del seu temps. L’autor, a partir de postulats expressionistes i d’esquerres es va convertir en el precursor de les novel·les gràfiques sense text.
‘La ciutat’ és un dels llibres que més ha influït en el còmic i la novel·la gràfica del segle XX. Aquesta novel·la sense paraules, publicada el 1925, realitzada amb gravats en fusta. ha estat considerada per artistes com Will Eisner una obra mestra absoluta de l’art del segle passat.
Masereel sembla posseir una bona comprensió d’un mitjà que es delecta amb l’ús d’imatges crues per expressar temes sofisticats.
Tallar imatges en fusta o linòleum i transferir la imatge a un llenç es coneix com a xilografia i és el mètode més antic conegut de gravat en relleu. Els artistes d’aquest gènere creen bellesa i significat utilitzant els espais intermedis, tallant imatges de gran força i contrast.
Masereel representa escenes de la vida quotidiana d’una ciutat ennegrida pel sutge de les fàbriques i la foscor de la pobresa. Aquest ambient contrasta amb la brillantor i la majestuositat de les zones riques de la mateixa urbs.
“La seva aparició va ser una experiència en aquell moment”, diu Hermann Hesse, “mai abans la veu d’un artista havia sonat tan tòpica, tan cortesana, tan política i tanmateix tan completament imparcial i humana”.
‘Aunque la Historia del Arte, escrita así, con mayúsculas, no le reservó el lugar de honor que merecía -sí, curiosamente, la del Cómic, una forma de expresión de cuya existencia futura no podía ni sospechar.’ Borja Hermoso
https://blogs.elpais.com/papeles-perdidos/2013/02/thomas-mann-el-c%C3%B3mic-y-frans-masereel.html
Va publicar altres obres, com Geschichte Ohne Worte (1927) i Landschaften und Stimmung (1929) i Masereel va exposar en moltes ciutats europees, Amsterdam, Brussel·les, Berlín, Munic, París, Londres, Praga, Budapest, Moscou… i el 1937, a l’Exposició Universal de París, va estar present una enorme pintura titulada ‘The Funeral of War’ per al pavelló de l’Associació Mundial de la Pau, mentre que Pablo Picasso, al pavelló veí de la República d’Espanya, presentava el seu Guernica.
Amb l’arribada de la II Guerra Mundial, l’artista va abandonar París i es va traslladar a Avignon. Allà va publicar ‘Danse Macabre’, un relat de 25 dibuixos en què una vegada més els protagonistes eren la mort i la destrucció.
Els nazis van titllar el seu art de “degenerat” i les seves obres van ser retirades dels museus alemanys i molts dels seus llibres van ser cremats.
Tout au long de sa vie, Frans Masereel s’est engagé, tant d’un point de vue artistique que politique, pour une société libre et solidaire. Gravures sur bois, dessins, aquarelles et peintures constituaient ses outils de prédilection pour représenter les réalités sociales et politiques et promouvoir la paix et la justice.
-Avermaete, Roger. Frans Masereel. London: Thames and Hudson, 1977
Fotent's Blog 