El Beatus de Girona és un manuscrit miniat, obra de la monja Ende, ajudada pel miniaturista Emeteri i el copista Sènior; fou acabat l’any 975. Conté el comentari a l’Apocalipsi redactat pel Beat de Liébana en el segle VIII.
El Commentarium in Apocalypsin va ser un llibre de gran “èxit” entre els segles VIII-XI.
Les reedicions en forma de manuscrit finament cal·ligrafiat i amb riques il·lustracions miniades es van succeir al llarg de quatre-cents anys, i donaren lloc al que avui coneixem com a beats. Hi ha 34 beats documentats a tot el món, 22 dels quals conserven miniatures.
L’exemplar original redactat pel Beat de Lièbana al segle VIII, però, no ha arribat als nostres dies.
El còdex consta de 284 folis de pergamí de 400 x 260 mm., escrits en lletra visigótica, i es conserva al museu de la Catedral de Girona amb el número d’inventari 7(11)
La tasca de Beat de Liébana va ser sobretot la compilació i ordenació de textos de diversa procedència per tal de crear un conjunt amb sentit propi. La seva aportació literària és molt escassa, però fa servir cites de procedència molt variada amb la voluntat d’enllaçar unes cites amb les altres i organitzar-les per fer un text unitari.
Textualment, el Beat de Girona no divergeix massa de la resta dels seus coetanis: és de lletra visigòtica, característica que demostra que va ser importat –probablement dels regnes de Lleó-, i el text s’estructura en dues columnes. És el beatus que conté més il·lustracions de tots que han arribat fins a l’actualitat.
Les il·lustracions de la monja Ende es diferencien de les obres coetànies perquè recull una sèrie de característiques “trencadores” que anuncien l’arribada del romànic. Així, mentre les miniatures mossàrabs tendeixen a l’esquematització, el hieratisme i l’aparença plana, les del Beat de Girona són més naturalistes; les figures apareixen més esveltes i s’hi pot apreciar una certa sensació de perspectiva i volum, per exemple, als plecs dels vestits.
Una altra característica única d’aquest Beat és que fuig de l’abstracció generalista i identifica clarament els personatges que hi apareixen: Ende hi fa constar el nom i el lloc on van predicar i els “personifica” amb fisonomies diferenciades. Més enllà de l’estil, el Beat de Girona també és famós per la incorporació de nous temes, com el cicle dedicat a la vida de Crist –en destaquen el baptisme i la crucifixió- o la representació del cel.
Tot plegat fa que ens trobem davant d’un dels manuscrits més interessants i influents de l’alta edat mitjana.
Fotent's Blog 